Animals morts
Em sembla una qüestió de pietat el que passa amb els animals morts a les carreteres. Vas conduint i pots trobar de tot, des de gats a ocells, guineus, gossos, serps,... i em sembla una manca total de civisme que no hi hagi un sevei públic que els retiri del asfalt. És cruel el tenir-los allí fins que desapareixen pel temps. I més d'un cop, confesso haver-me saltat alguna senyal per esquivar-los. Soc incapaç de xafar un cadàver i seguir fent tant tranquil-lament. No es tracta de pietat ? fins i tot d'higiene?
I més m'esgarrifo quan penso en el conductor que hi ha topat. Quants d'ells s'han parat ? Quants d'ells s'han agafat a la possibilitat de que sobrevisquessin ? Es un ésser viu i el matem, involuntàriament, però... l'omissió d'auxili no és també delicte ? Hi ha centres hospitalaris per a animals, de guàrdia 24 h. Els hi podríem portar i mirar de fer alguna cosa per aquell pobre animal que hem mal ferit. Es el nostre deure, la nostra obligació, res excepcional si tinguéssim clars quins són els valors ètics mínims envers qualsevol ésser viu.
Human Trash va dir:
17/02/2006, at 14:09 [ Respon ]
Completament d'acord. Per a tu, un poema de la Glòria Fuertes:
LOS PÁJAROS ANIDAN MIS BRAZOS
Los pájaros anidan en mis brazos,
en mis hombros, detrás de mis rodillas,
entre los senos tengo codornices,
los pájaros se creen que soy un árbol.
Una fuente se creen que soy los cisnes,
bajan y beben todos cuando hablo,
las ovejas me pisan cuando pasan,
y comen en mis dedos los gorriones;
se creen que soy tierra las hormigas
y los hombres se creen que no soy nada.
rafaga va dir:
21/02/2006, at 14:26 [ Respon ]
Merci pel poema. Si tots tinguessim encara que sols fos, una quarta part de la sensibilitat de la G.Fuertes... tot aniria molt millor.