Bloc del Catarrà

Un parell de concerts per a aquesta nit... Em sembla que només podré anar a un!!!!

Avui disposem de dos concerts organitzats pel TTC a les nostres comarques, i de dos grups o músics sobre els que he parlat en aquest bloc. Un concert començarà a les 11 de la nit a Tarragona, i l'altre començarà a les 11:30h a Reus, a on el TTC ha començat a implantar part de la programació setmanal, que fins fa dos mesos estava totalment centralitzada a Tarragona, des del tancament de la sala Zero, cosa que va obligar al TTC a buscar altres indrets per a fer concerts, i que ha possibilitat que la xarxa de concert que organitza s'extengui ara a les poblacions veïnes de Reus i de Salou.

A les 11 de la nit, el grup del Maresme Relk, ens porta la seva visió particular de la música a l'Scumm Bar de Tarragona, on presentarà el seu últim àlbum "Pedres Blaves", publicat a finals del 2006. Podeu llegir més sobre el seu últim àlbum en el següent article que vaig escriure en el seu dia en aquest bloc: "Pedres Blaves, segon àlbum de Relk". Per a que en feu un tastet, us deixo aquest video dels que utilitzen a les seves actuacions, de la peça titulada "General Moragues":

Per una altra banda, a les 23:30 hores comença l'actuació de l'empordanes David Nicolau al Blanc Minibar de Reus. Artísticament, però, a aquest palafrugenc el coneixereu com a An Der Beat, i es va donar a conèixer al Sònar del 1995.

També a finals del 2006 va publicar un àlbum que va ser un projecte conjunt amb la cantant Berta Peñalver, anomenat "Novo", en que entre la Berta i l'An der Beat van recrear diverses cançons catalanes dels últims decenis en versions chill out en català, tal i com vaig comentar en aquest article: "Novo: Chill-out electrònic en català". Aquí us deixo amb un video del youtube on sona una de les peces més conegudes a casa nostra d'An Der Beat, a veure si us enrecordeu!!!

Ja sabeu, aquesta nit, si us voleu avorrir, és perque voleu!!!!

Va arribant l'hora del segon canvi...

Gran part de la "independència" política de Catalunya a l'Estat Espanyol ha estat gràcies a una Catalunya, o millor dit, a una Plaça de Sant Jaume no monocolor... Calia un gran canvi a la Generalitat, després de més de vint anys de Pujolisme, que el mateix Pujol va finar no quan no es va presentar a les el·leccions parlamentàries del 2003, sino quan va nomenar el seu successor, Artur Mas, com a Conseller en Cap del Govern de la Generalitat.

Aquell últim govern d'en Jordi Pujol, que es va convertir en un govern d'impàs, han tingut grans repercussions en la política i en la vida quotidiana catalanes, perdent pistonada contra la constant i fins i tot creixent pressió de Madrid, on cada cop més els poders fàctics (polític, econòmic, judicial) madrilenys intenten afavorir a aquesta metròpoli messetària anorreant totes les comunitats perifèriques, siguin del color que sigui.

A l'altra banda de la Plaça Sant Jaume, en Narcís Serra va nomenar a Pasqual Maragall successor seu, en Pasqual Maragall, a en Joan Clos, i en Joan Clos a en Jordi Hereu. Llevat de Pasqual Maragall, que tots bé el coneixem, doncs ha arribat a ser el successor de Jordi Pujol a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, a disgust d'en Mas, es pot dir que les successives successions socialistes a l'Ajuntament de Barcelona han significat anar baixant un o uns quants esglaons en quan a carisme de la màxima autoritat ciutadana del Cap i Casal de Catalunya, i de pas sigui dit, a un enquistament de l'aparell que dirigeix la ciutat de Barcelona similar a la que va patir l'administració de la Generalitat amb tants anys de governs de Convergència i Unió.

Al 2003 es va fer el primer canvi que calia fer a Catalunya, per consolidar l'alternança política de forces que ens ofereix la democràcia. Però aquesta alternança no s'ha reflectit en l'Ajuntament de Barcelona, i penso que ara, amb les municipals del 2007, s'ha convertit en una necessitat. Portem quatre anys en que la Plaça de Sant Jaume és monocolor, i aixó ha fet que, juntament amb que el color del partit dominant en el govern català i en el consistori barceloní és gairebé idèntic al color del partit que governa l'Estat Espanyol, juntament amb un increment de pes de poder del lobby madrileny, que vulguin o no reconèixer, es tracta d'un lobby transversal, amb connexions tant amb l'alt aparell del PP com amb alts responsables del PSOE, està fent que Catalunya estigui perdent una pistonada que pot ser fonamental per a continuar lluitant no contra ningú, sinó a favor de nosaltres mateixos, els catalans.

Penso que ha arribat l'hora de l'alternança política al consistori de Barcelona. Sóc militant d'Esquerra Repúblicana, encara que personalment em considero una persona de tendència centrista (quelcom que no està representat per cap partit de forma directa ni en el mapa polític català, i encara menys a nivell espanyol), i per aixó mateix transversal (s'ha d'intentar fer el millor possible per a la majoria, a banda i banda de la gamma ideològica). La manca d'una veritable plataforma centrista a Catalunya crec que facilita que (encara que segurament a molts dels que ho llegiu aixó us sonarà a broma) sigui Esquerra Repúblicana de Catalunya sigui la força que possibiliti una visió transversal de la política catalana, on tots els catalans i catalanes hi tinguem cabuda.

Al cap i a la fi, els dos grans partits que es disputen la hegemonia pel poder a Catalunya són el PSC i CiU. I em sembla que Esquerra ha de ser (sense oblidar, això potser sí que no és tan transversal, la fita de la independència de Catalunya, a curt o a llarg termini) el partit que permeti regular l'alternança política a Catalunya. I ara és el moment en que crec que ja que Montilla, del PSC, és president de la Generalitat gràcies a Esquerra, Esquerra ha de fer possible un govern amb CiU a l'Ajuntament de Barcelona.

Això no vol dir que Esquerra hagi de fer seguidisme de ningú, sinó que ha de continuar disposant de veu pròpia dins els òrgans de govern, i continuar aportant polítiques positives per a tots els catalans i catalanes, com ho van fer la Marta Cid amb les polítiques educatives, Anna Simó en les polítiques socials, i en Josep Bargalló en la Conselleria Primera coordinant les propostes polítiques dels tres partits que van conformar el primer tripartit.

Amb un govern d'ERC i de CiU a l'Ajuntament de Barcelona, Catalunya tornarà a disposar de les dues màximes institucions polítiques catalanes sense lligams directes doctrinaris entre elles, i exigint una a l'altra allò que és vital per a Catalunya sense haver de fer una política conformista per a no molestar "als meus amics", i per redreçar els poders interns del Consistori barceloní, com en el seu dia els catalans vam decidir que passés amb les instàncies polítiques de la Generalitat. I serà la manera de multiplicar i enfortir la veu de Catalunya, mitjançant els seus màxims representants polítics, dins l'Estat Espanyol, i ressituar Catalunya allà on li pertoca, mentre Catalunya hagi de conviure amb la resta de territoris de l'Estat Espanyol sota el mateix "Gobierno del Estado". La força de Catalunya radica en el pluralisme, i hem de tornar a potenciar-lo i saber-li treure el millor suc en benefici de tots i totes.

Espero que en Portabella i en Trias sàpiguen arribar a un bon acord, sà per a Barcelona i bo per a Catalunya, on Trias continuï marcant la seva independència respecte l'aparell polític de l'Artur Mas, autèntic cadàver polític que CiU ha de començar a plantejar a substituir per algú que sàpiga congeniar millor amb els catalans i catalanes, i que possibiliti nous ponts d'acord entre Esquerra i CiU. Mentre en Mas sigui el candidat a la Generalitat de Catalunya per CiU, que els de CiU no es molestin si Esquerra prefereix per a Catalunya un Govern de Progrès.

També la presència d'ERC en els Governs de la Generalitat de Catalunya amb el Govern de Progrès, i a l'Ajuntament de Barcelona amb l'Equip de Govern Nacional de la Ciutat de Barcelona permetrà que, sense fer-ne un mal ús de les calçotades, ERC pugui treure's la sordina del Montilla del damunt, sense deixar de treballar en equip amb els altres dos partits que conformen el Govern de Progrès de la Generalitat.

Si a Montblanc fan la Setmana Medieval... a Gorizia fan el DIES DOMINI

Doncs navegant pel myspace d'un grup de punk metal eslovè, i en concret de la Primorska, la zona eslovena on vaig fer la prestació, m'he assabentat de dues coses més o menys interessants...

La primera és que els VETO , de Nova Gorica (pronuncieu, sisplau, /Nova Goritsa/, que a mi /Nova Gorika/ em fa mal d'oïdes, he he) van actuar aquest dissabte passat 7 d'abril a Ajdovščina, i en concret a la zona de descans que hi ha al costat de la piscifactoria, a pocs metres d'on neix el riu Hubelj, que atravessa la vila per anar a parar al riu Vipava poc després. Es tractava del primer dels dos concerts de presel·lecció de les bandes que actuaran al Njoki Summer Festival (on njoki ho heu de pronunciar com la típica pasta italiana, els gnochi), que es celebrarà el 22 i 23 de juny a l'àrea recreativa de Pale, a Ajdovščina (no confongueu gens ni mica amb el Pale on s'amaguen els assassins del setge de Sarajevo dels anys 1992-1995), o sigui, al costat de la piscifactoria, i ben a prop de la bassa on neix el Hubelj.

Aquí teniu alguna foto dels VETO durant la seva actuació del passat dissabte:

Els vencedors d'aquesta primera presel·lecció no han estat, però, els VETO. S'ha considerat que el millor grup han estat els Noise of silence.

El segon concert de preselecció es farà aquest proper divendres 13 d'abril a Nova Gorica, i segons informa l'Oficina de Turisme d'Ajdovščina, a més dels semifinalistes, hi ha l'actuació d'un grup convidat... Els OBRINT PAS!!!!!! Osia, si sou seguidors dels valencians, ja podeu fer les maletes per anar aquest cap de setmana a Eslovènia (aixó sí, a menys d'un quilòmetre d'Itàlia ;-) ) La nit anterior, 12 d'abril, per cert, els Obrint Pas actuaran a la sala de concerts més emblemàtica de la música undergraund a la capital eslovena, Ljubljana. Es tracta del Orto Bar. Aquí teniu la presentació que fan els de l'Orto sobre els valencians:

12.4. ČETRTEK OBRINT PAS (ŠPA) ska, rock, reggae 8 EUR / 1.917.12 SIT

OBRINT PAS so nastali v Valencii l.1993. Bili so prva glasbena skupina, ki je tradicionalni instrument Valencie-DOLCAINA, združil s skajem, reggaejem in melodičnim

hardcorom , kar je postal znak njihove identitete. Njihova besedila govorijo o njihovi realnosti, vendar v povezavi z problemi, ki tačas zadevajo mladino kjerkoli na svetu,

in to z veliko mero družbene kritičnosti. Od samega začetka Obrint Pas delajo za svojo založbo (45 Revolucions), kasneje pa se združijo z založbo Propaganda Pel Fet! ,ki

sledi isti neodvisni in alternativni filozofiji. Obrint Pas postanejo eden najbolj priljubljenih katalonskih bendov , igrajo po vsej Evropi in na velikih Španskih, baskovskih in

seveda katalonskih festivalih.

Od l. 1997 so Obrint Pas izdali 5 albumov: --1997 La Revolta de l'anima --2000 Obrint Pas--2002 Terra --2004 La Flama --2005 En Moviment! Zadnji En Moviment!

Je bil posnet v živo v Valencii pred 10.000 ljudmi in vključuje različne sorodne katalonske umetnike kot tudi posebne goste kot je Fermin Muguruza

(Kortatu & Negu Gorriak). CD/DVD je bil 7 tednov med Španskih top 20s
ObRINT PAS združujejo različne glasbe: ska, reggae, cumbia, balcanic, melodični hardcore, punk rock, dub, jungle and drum & bass. DJ GABB & DJ CHOLA (Apotheke Crew)

sta zmiksala nekaj pesmi z zadnjega albuma Drum & Bass inačice. SOLIDARNOST IN REVOLUCIJA so tudi leit-motivi tega nenavadnega benda. GLASBA LAHKO SPREMENI SVET!

Tako so OBRINT PAS lani nastopili z MANU CHAO-m za mehiško revolucionarno zapatistično gibanje

Segur que us heu enterat del que diu l'article, he he... Si de cas igual algun dia ho intento traduir (que ara ja fa més d'una hora que hauria d'estar dormint!!!)

Bé, però tot el que he escrit fins ara no té res a veure amb el títol de l'article (excepte que Gorizia és el nom en italià de la ciutat de Gorica, que a causa dels tractats de després de la finalització de la Segona Guerra Mundial va quedar dividida per la fronteran entre la República Italiana i la República Federal de Iugoslàvia - que arran de la independència d'Eslovènia el 1991, s'ha convertit en la ciutat partida per la frontera entre Itàlia i Eslovènia-. Nova Gorica és la nova ciutat que ha crescut a l'altra banda de la frontera, a redòs de Gorizia)... Aquest ha estat un territori on les fronteres han fluctuat durant els segles. Només durant el segle XX, la vila d'Ajdovščina ha estat en quatre estats diferents (l'Imperi Austro-hungar, Itàlia, Iugoslàvia i Eslovènia), i Gorizia, a vint quilòmetres de distància, s'ha trobat en una situació similar... Símbol de la ciutat més eslovena radicada a Itàlia (Trieste seria la gran capital, però allà els eslovens són una important minoria, pero només minoria, la història de Trieste necessitaria enciclopèdies per explicar-la, i no sóc el prou erúdit com per a explicar la història d'aquesta adormida petita metròpoli adriàtica), el Castell de Gorizia acollirà a finals d'aquest mes, el cap de setmana del 28 i 29 d'abril, la cinquena edició del DIES DOMINI, la típica trobada d'artesans, músics, artistes i actors que durant dos dies ens treslladen a l'Edat Mitjana, com passarà per les mateixes dates a Montblanc, o en altres èpoques de l'any amb el Mercat Medieval de Calafell... Un pèl diferent seria la Tarraco Viva.

Per als que volgueu fer-vos una idea de com és el DIES DOMINI, aquí teniu el video que Evelin Bizjak, de Nova Gorica, va preparar sobre com va anar l'edició del 2006 del DIES DOMINI, m'en vaig a dormir, nois i noies, que demà toca treballar!!!!!:

DIES DOMINI famem obsono - trailer

Añadir a Mi perfil | Más vídeos

Transport Públic al Camp de Tarragona... Somiant un millor transport públic...

Aquesta Setmana Santa vaig utilitzar l'eina del Mapes Tinet per a situar un hotel de la cadena d'hotels NH, que la web de la cadena hotelera tenia mal situat en un mapa de Berlín, a uns 2 quilòmetres de la seva ubicació real. D'un altre hotel a Berlin no us podré parlar, però d'aquest si, doncs és l'únic hotel de la capital alemanya on he passat dues nits...

Utilitzar el Mapes Tinet em va fer recordar els temps en que vaig començar a estudiar la carrera d'informàtica a la capital catalana, on em vaig traslladar a viure per motius d'estudis. I a Barcelona t'adones de la gran importància que té la movilitat de les persones, i en especial un ús eficient i pràctic del transport públic, per dinamitzar una ciutat i el seu territori.

Quan vaig arribar a Barcelona ni hi havia tarifes integrades. La línia 2 de metro no es preveia fer anar de cap de les maneres. I ja no diguem dels tranvies, amb el Tranvia Blau, a l'Avinguda del Tibidabo, ja n'hi havia prou per als curiosos o els nostàlgics... Ja han passat vint anys des d'aquella primera presa de contacte amb el transport públic per anar allà on necessitaves arribar. Acabava de sortir del rovell de l'ou (en el meu cas, la ciutat on he nascut i crescut, Tarragona, on si vius al centre, amb les teves dues cames en tens prou per arribar a tot arreu on necessitava arribar fins aleshores) i de seguida em vaig a haver d'acostumar a utilitzar metros i busos, dels que no em desenganxaria fins uns disset anys després, quan per coses de la vida em vaig instal·lar a Reus a viure-hi, quan em pensava que la meva carrera professional em lligaria a Barcelona fins a la jubilació.

Aquells primers anys d'estada a Barcelona no dedicava tot el meu temps només als meus estudis universitaris. També m'agradava somiar el que volia per a casa meva. S'ha de reconèixer que els que som de Tarragona (ciutat o capital o com li volgueu dir, o sigui, dels fills dels fills dels fill dels... dels que fa vint segles vivien a l'antiga Tarraco), sóm una mica nacionalistes tarragonins. I davant d'aquella immensitat que és i era Barcelona, vaig copçar quelcom molt important si volem un veritable futur per a la nostra ciutat: Tarragona per si sòla no és res davant dels poders fàctics que hi ha a Barcelona, i que si Tarragona vol estar al mapa, no pot menysprear el territori al que pertany: el Camp de Tarragona.

Potser sense ser tan rotund als meus divuit o dinou anys, sí que vaig fer les meves primeres passes en pensar en el Territori: el Camp de Tarragona. I vaig somiar i dibuixar la meva xarxa de línies de metro per al Camp de Tarragona... Una mica somiatruites, però si no es somien truites, no hi ha base per tal de dibuixar quin serà el nostre futur...

Doncs just pocs dies després d'utilitzar el Tinet Mapes per a situar aquell hotel berlinès al mapa correctament, i pensar en que bé m'aniria per redibuixar aquells projectes o somnis de joventut, que ensopego amb un article titulat Et pots fer el teu propi Google Maps, en el bloc de Jesús Ferré, i se'm cau la baba i me'n vaig directe al Google Maps...

I ja estic redibuixant aquell mapa de projecte de metro per al Camp de Tarragona des d'ahir mateix... Ara s'ha transformat en un projecte de "Ferrocarrils de la Generalitat" (per als que hàgiu utilitzat aquesta xarxa de transport ferroviària en mans de la Generalitat de Catalunya, podreu copçar que es tracta d'un format que es trova a mig camí del concepte de metro i del concepte de Rodalies i Regionals Renfe), on, dessitjant que es traspassi la xarxa viària de Regionals Renfe a la Generalitat de Catalunya, aquesta començi a invertir a la demarcació de Tarragona (la segona en volum de població a Catalunya) i que els ciutadans del Camp de Tarragona, així com també els de les Terres de l'Ebre, podem gaudir dels avantatges que ja disposen els habitants de la demarcació de Barcelona (tarifa integrada, metro, rodalies,...), començant amb la mínima inversió (o sigui, aprofitant una xarxa ferroviaria ja existent, amb mínimes modificacions en infraestructures, potser si que en material mòbil, i, sobretot, i primer, aplicant una tarifa integrada que afecti a tots els mitjans de transport públic del Camp de Tarragona), poc a poc avancem en consolidar el Camp de Tarragona com la segona àrea metropolitana de Catalunya, però amb la diferència de que el Camp de Tarragona sigui una àrea metropolitana sostenible, però que també estigui situada al mapa de la xarxa de punts de presa de decisions a nivell europeu.

Aquí us deixo amb la imatge de com va quedar ahir un primer esbós de com sommio i proposo que pot ser una xarxa de "Ferrocarrils Catalans" al Camp de Tarragona. He començat per la linia on hi hauria una major inversió en infraestructures, la línia Cambrils-Estació TAV Camp de Tarragona, on s'aprofiten el traçat actual de la Renfe entre Cambrils i Port Aventura, i entre el Pol·lígon Industrial de Constantí i Perafort, i hi ha l'únic tram nou de vies ferroviaries que en una primera fase s'hauria de construir per a completar aquesta Xarxa Ferroviària al Camp de Tarragona, que des de Port Aventura, passaria per Vilaseca de Solcina, la Canonja, Aeroport de Reus i enllaçaria amb la xarxa ferroviaria existent al Pol·lígon de Constantí.

Un altre dia us comento com avança el projecte (hi ha molta feina per endavant, i segurament, més d'un canvi), i anem desenvolupant noves propostes per a un Transport Públic digne per al Camp de Tarragona. Els que volgueu veure la situació actual de l'evolució del projecte (i copiar idees - respecteu el Copyrigth, sisplau!), podeu anar al següent enllaç: aquest enllaç!!!!. Arreveure!!!

Descàrregues legals de cinema espanyol a Internet!

Filmotech.com és un portal de descàrrega de pel·lícules espanyoles gestionada per EGEDA (Entidad de Gestión de Derechos de los Productores Audiovisiales)

El cinema espanyol ja disposa d'un videoclub on-line per tal de lluitar contra les descàrregues pirates que tan de mal estan fent a la indústria cinematogràfica. Uns 250 títols de cinema espanyol ja es poden descarregar a través de la web Filmotech.com, un portal gestionat per EGEDA (Entidad de Gestión de Derechos de los Productores Audiovisiales).

Filmotech.com ofereix la possibilitat de llogar o comprar una pel·lícula de forma on-line, segons es triï un dels tres formats oferts: 3x3 (lloguer d'una pel·lícula, que es pot veure fins a tres cops durant tres mesos), 7D (veure tants cops com vulguis una pel·lícula durant una setmana) i TPS (Teva Per Sempre, que et permet veure la pel·lícula tants cops com vulguis, indefinidament. Tècnicament, però, s'ha de tenir en compte que la llicència que permet veure la pel·lícula només es podrà descarregar tres cops, per tal de permetre a l'usuari disfrutar de la pel·lícula a fins a tres equips diferents).

Dels 250 títols, elSuplement no ha pogut detectar cap pel·lícula en català, o en versió catalana, i només una en basc subtitulada al castellà. S'ha de reconèixer que no s'han mirat totes les pel·lícules, però amb el triatge que se n'ha fet, la situació sembla ser de que el cinema català té poca presència en el portal, i encara menys el cinema fet o doblat en català.

Pel que fa a les pel·lícules disponibles, hi ha cinema de diversos gèneres i èpoques del cinema espanyol. A la secció "Lo más clic" es poden veure les 14 pel·lícules més sol·licitades pels internautes, que en el moment de redactar aquest artícle presenta, entre d'altres, títols com "Lucía y el sexo" (any 2000), "Juana la loca" (any 2001), "Los otros" (any 2000), "A golpes" (any 2005) o el clàssic de Berlanga "Calabuch" (1956).

Pel que fa a les tarifes del servei, amb el programa 7D la pel·lícula "A golpes" costa 1'95€, el mateix que amb el programa 3x3 (tots dos de lloguer de pel·lícula). Amb el programa TPS (compra), el preu puja a 5'8€. Si ens anem a la comèdia basca "Aupa Etxebeste", els preus baixen a 1'5€ per als programes de lloguer, i a 4'8€ per al programa de compra. Del més barat que es pot trobar tenim algun documental com "Los Hamer: hailo, tradición o ruptura" (any 2003), on els programes de lloguer estan a 1€ i el programa de compra a 3'8€.

Actualment, el portal filmotech.com ofereix una oferta especial de llençament del programa de lloguer 7D, en el que qualsevol pel·lícula es pot veure durant una setmana pel preu de un euro.

Font: elSuplement

Compte amb les vacances...

Si heu de viatjar, i reserveu la vostra habitació per internet, assegureu-vos que la web de l'hotel indiqui correctament on es troba aquest...

Estava comprovant la situació de l'hotel de la cadena espanyola NH a Berlin on vaig passar dues nits durant el meu últim viatge a l'estranger, ara fa gairebé un any i mig, i m'he trobat amb la sorpresa que la web de NH indica de forma incorrecta la situació.

No es tracta d'haver-se equivocat en la riba a la que està l'hotel NH Berlin - Treptow, sinó que a més d'assenyalar l'hotel en la riba errònia del riu Spree, a més a més el situa l'hotel en un altre barri!!!

Aquesta és la localització errònia de l'hotel, tal i com es pot consultar a hores d'ara a la web de la cadena hotelera:

Amb l'ajut del Tinet Mapes he pogut generar la següent localització correcta de l'hotel NH Berlin - Treptow:

Si premeu el botó podreu veure la localització correcta, i navegar-hi per Berlin via el Tinet Mapes:

La barri on està aquest hotel no acostuma a sortir en les guies turístiques dedicades a la ciutat de Berlin, per la qual cosa, l'error és encara més greu, doncs el viatger anirà molt errat si es deixa guiar per un mapa incorrecte com el de NH Hoteles. En el seu día jo em vaig guiar per un mapa de la mateixa web per arribar-hi, i localitzar en quina estació de tren havia de baixar per fer-hi cap. Però fa un any i mig era, per sort, una altra versió de la web, més antiga, però amb el mapa totalment correcte... I amb una oferta de 60 euros la nit (quina diferència amb els 93 euros que costa un any i mig després!!!)

Per als que vulgueu arribar a l'hotel NH Berlin - Treptow, sapigueu que l'estació de rodalíes més proper està a uns 300 metres, i es tracta de l'estació de Schöeneweide, des d'on podeu fer cap directament a l'aeroport de Berlin-Schönefeld amb la línia S9 i la S45. En aquest aeroport és on aterren els avions de la línia Barcelona-Berlin d'Easyjet, una de les poques webs on pots reservar un vol en català.

Un disc en català, entre els vint més venuts a l'Estat Espanyol - Havien de ser els Lax,n,Busto!

"Relax" s'ha convertit en el divuitè disc més venut a l'estat espanyol, segons publica la llista Promusicae (antiga llista Afyve) per a la setmana del 28 de març al 4 d'abril. Els Lax'n'Busto han aconseguit situar a la primera setmana de presència del seu nou disc "Relax" en la llista Promusicae en la divuitena posició, davant d'altres discs que també entren aquesta setmana a la llista com "A día de hoy" de Luis Eduardo Aute, "Se abre la puerta" de Medina Azahara o "La llave de mi corazón", de Juan Luis Guerra. Les noves entrades a la llista que es col·loquen per davant dels del Vendrell són el número 1 de la llista, Miguel Bosé amb el seu últim disc "Papito", el disc "Los veteranos" de S.F.D.K., i "Amor Eterno", un recopilatori de ranxeres de la ara fa un any finada Rocío Dúrcal.

Lax'n'Busto es posiciona en divuitena posició sense tenir una distribució ni un mercat musical que s'extengui per tot l'Estat Espanyol, la qual cosa encara fa més meritoria la seva posició en la llista Promusicae, situant-se per davant d'artistes com Melendi, Julieta Venegas, Pignoise, Norah Jones, David Bisbal o Soraya Arnelas, molts d'ells amb moltes setmanes d'estada a la llista, però amb un muntatge de promoció i distribució molt més gran que els del Vendrell.

"Relax" és el primer disc amb noves cançons publicat per Lax'n'Busto després de celebrar el seu vintè aniversari, i també el primer disc gravat després de que l'ex-lider del grup, Pemi Fortuny, decidís abandonar la banda. La potent veu de Pemi Fortuny ha estat substituida per la del manresà Salva Racero, que abans d'incorpar-se al grup va actuar en la reposició del musical de Dagoll Dagom "Mar i cel". Sembla que sense el carisme del Pemi Fortuny, Lax'n'Busto conserva la seva força musical, arrel d'una evolució de més de vint anys d'actuacions, evolucionant en els camins del rock.

"Relax" ha estat publicat per Música Global, però per a la seva gravació, els del Vendrell s'han traslladat als estudis RadioStar Estudios, a Califòrnia, sota la direcció de Sylvia Massi. Les dotze cançons no decebran als fans dels Lax'n'Busto, i la promoció del disc els ha portat durant la setmana següent a la posada a la venda del disc, el passat 19 de març, a una gira amb signatura de discos a Salt, Lleida, Reus, L'Hospitalet de Llobregat, Mataró i Palma de Mallorca.

Font: elSuplement

I com no podia ser menys, aquí va el videoclip del seu primer senzill del seu últim disc, "Perdut", rodat als Estats Units durant la gravació del disc "Relax" a Califòrnia.

I per si no us voleu quedar curts, l'entrevista que l'Antoni Bassas va fer a en Pemi Rovirosa, en Jimmy Pinyol i en Salva Racero a "El Matí de Catalunya Ràdio" aquest passat 27 de març del 2007:

http://www.catradio.com/reproductor/audio.htm?ID=96730

Amb qui se les haurà de veure Andorra a la Semifinal d'Eurovisió (V)

Anem a veure nous contrincants per als Anonymous a la Semifinal d'Eurovisió, que es celebrarà el proper 10 de maig a la capital finesa, Helsinki.

Comencem per Macedònia (que a causa de problemes diplomàtics amb Grècia, s'ha de fer anomenar com a FYROM, en comptes de simplement Macedònia). Es pot dir que amb gairebé tota seguretat, Macedònia acompanyarà a Sèrbia en el viatge de la Semifinal del dia 10 a la Final del dia 12. I la cantant que representarà la petita república balcània ja té taules eurovisives, doncs va representar el seu país l'any 2002 (el de Rosa amb el seu "Europe's living a celebration") amb el tema "Od nas zavisi" ("De nosaltres depèn"). Anem a veure primer el video de la cançó amb la que Karolina Gočeva representà la República de Macedòna a Tallin l'any 2002 (un tema que em va agradar força, encara que només va assolir 25 punts i una dinovena posició).

Ara Karolina suavitza la contundència d'aquesta cançó up-tempo poc ballable, amb un tema que ens presentarà a la semifinal d'aquest 2007, titulada "Mojot svet" ("El meu món"). Es passa a la balada, on els tocs de pop balcànic es convertiexen en tocs de folk balcànic. Encara que Macedònia tingui com a idioma propi el macedoni, el seu mercat musical (o sigui, els seus cantants) tenen molta millor acceptació en el mercat de les repúbliques ex-iugoslaves de parla serbo-croata que no pas l'altra república ex-iugoslava amb idioma propi, Eslovènia, encara que cal afegir que els cantants macedonis acostumen a llençar els seus temes d'èxit tan en versió macedònia com en versió serbo-croata. Aixó fa que l'intercanvi de vots entre Macedònia i la resta de repúbliques ex-iugoslaves no sigui tan desequilibrada com en el cas d'Eslovènia, que reparteix molts més vots entre els seus veïns que no pas en rep. La tornada d'Austria a Eurovisió després d'un any sabàtic fa que les repúbliques ex-iugoslaves (excepte Eslovènia) incrementin el seu potencial de qualificació a la final. Bé, deixem-nos de rotllos geopolítics, que sempre apareixen durant les votacions del Festival d'Eurovisió, i anem a veure l'actuació de Karolina Gočeva interpretant el tema que portarà enguany a Eurovisió, "Mojot svet".

L'any en que la Gočeva va participar per primer cop a Eurovisió, l'any 2002, el triomf se'l va dur un tema musical ben lleuger, segurament l'últim tema musical senzill que va guanyar el Festival d'Eurovisió, on ara les cançons cada cop són més barroques, incloses les guanyadores. L'any 2002 Letònia es va portar el triomf amb un tema fresc, desenfadat, i amb lleugers aires llatins, de la mà de Marie N, amb el seu "I wanna". Aquest any, els letons ens aporten una formació de cançó italiana (últimament l'italià sona a Eurovisió malgrat que el país transalpí ja fa anys que no hi participa... Esperant el seu retorn?), amb sis intèrprets que ens canten la italianíssima "Questa notte"... Llàstima que l'any passat el romanès Mihai Traistariu, amb el seu "Tornerò" si que ens va fer vibrar... Enguany els letons ens faran passar una estona massa nostàlgica, encara que Romania ens aportarà una altra pinzellada italiana (aigualida entre d'altres idiomes) a la final... Els Bonaparti.lv (quin cognom, ha de ser cors, perquè de francès en té poc, i l'idioma cors i l'italià són gairebé iguals com dues gotes d'aigua) ens oferiran aquesta peça de cançó italiana titulada "Questa notte"...

Doncs si l'any 2002 va guanyar la Maria N amb el tema "I wanna", els que aquest any portaran un tema equiparable a la semifinal del dia 10 seran els noruegs. La ja entrada en la seva segona joventut Guri Schanke ens cantarà el tema "Ven a bailar conmigo", que d'espanyol només té el títol, que es va repetint a la tornada d'una cançó cantada en anglès... La picarona Maria N no la veig prou ben substituida per la que podria ser la seva mare Guri Schanke, però igual la Anne Igatirburu comentarà als de Gestmusic que incorporin aquesta peça en el repertori del fantàstic programa dels dilluns a la nit de la Primera "Mira quien baila"... Vols veure l'actuació de Guri Schanke i el seu "Ven a bailar conmigo"? Ànims, Noruega!!!!...

Amb qui se les haurà de veure Andorra a la Semifinal d'Eurovisió (IV)

Avui toca una altra tongada de videoclips de cançons que participaran a la Semifinal del dia 10 de maig a Helsinki, i que poden estroncar l'objectiu de que la delegació andorrana assoleixi per primer cop a la història d'Eurovisió actui a la Final del dissabte 12 de maig.

Avui comencem amb els Països Baixos, que després d'una cançó desenfadada de ritmes caribenys interpretada pel trio de rosses anomenat Trible, que amb el seu "Amabanda" només van ser superades en la curiositat del tema tropical per Mònaco amb "La coco-dance" de Séverine Ferrer, sembla que torna a aportar al festival una cantant de color amb un tema més seriós i una veu fabulosa, com ho va fer l'any 2005 amb el tema "My impossible dream", fantàsticament interpretat per Glennis Grace, però que incomprensiblement va fer honor al títol de la cançó i no va arribar a la final.

Aquest any, els Països Baixos torna a apostar per la veu càlida i de gran qualitat musical d'una cantant de color. Aquest cop, i un altre cop a la semifinal, serà Edsilia Rombley que interpretarà el tema, sembla que en versió en anglès, "On top of the world", que originalment, en la versió neerlandesa, es titulava "Nooit meer zonder jou". Penso que ho té dur per passar a la final, però té possibilitats si es premia la qualitat de la cantant. Video va de la versió original neerlandesa

I ara passem a un país centreuropeu que torna després d'un any de temps que s'ha donat per romiar-s'ho aixó de participar a Eurovisió. Parlem d'Austria, que després de l'esperpent tirolès a l'espanyola que va portar a Kyiv l'any 2005, amb la formació musical Global.Kryner i el seu tema "Y así", van tenir la decència de quedar-se a casa el 2006 per a que nosaltres pensèssim en els anys daurats d'Alf Poier, i aquest any torna amb un tema roquer i de qualitat, de la mà del cantant Eric Papilaya amb el tema "Get a life - get alive"... Un tema bo, però que no veig tampoc en el panorama eurovisiu (si no dòna cap sorpresa), però que com a mínim serà un digne representant de la república alpina. Videoclip va...

Per últim, un dels quatre països nous al Festival d'Eurovisió (bé un dels dos països nous de trinca, doncs els altres dos ja havien participat antigament dins de les delegacions de Iugoslàvia i de Sèrbia i Montenegro). Parlem del segon estat caucàsic que s'ha introduït a Eurovisió. Si l'any passat es va estrenar Armènia, i va assolir classificar-se en la seva primera participació a la final del Festival, i fins i tot assolir a la final una posició en els Top 10, sembla que aquest any la seva veïna, Geòrgia, amb un tema ben diferent al d'Armènia de l'any passat, també vol entrar al Festival d'Eurovisió per la porta gran, i porta aquest tema amb una forta base de balada, new age, himne, que sembla que catapultarà a Geòrgia a la Final del dia 12 si no hi ha sorpreses. La cantant Sopho Khalvashi defensarà la bandera georgiana amb la cançó, també interpretada en anglès, "My story". Entra video...

Il mio nome è mai più

Era l'estiu del 1999. Faltaven uns quants anys per a que en Bush Jr. decidís envair l'Iraq fent servir la política de les mentides per a intentar involucar-nos a tots en la seva batalla personal i innexplicable, feia un dels meus viatges de retorn-peregrinació al centre de refugiats bosnians d'Ajdovščina (en aquells temps ja tancat, donc la política del govern eslovè va ser, a l'acabar la guerra de Bòsnia, anar tancant els centres de refugiats bosnians del territori, gràcies a refugiats que tornaven o eren obligats a tornar a Bòsnia -una Bòsnia dividida en ents que no permetien als refugiats tornar a casa seva, doncs eren territoris en custòdia de la Republika Srpska, guanyats a base de sang i morts-, o aconseguien ser acollits per països com Canadà o Austràlia, o assolien establir-se a Eslovènia -no sense dificultats, doncs no tenien una situació regulartizada, amb tots els seus drets reconeguts, especialment la gent més gran, que no podia entrar al mercat laboral ja no només per papers, sinó per edat o salut-. Els que no van tenir cap d'aquestes sortides, van haber d'abandonar el Centre de Refugiats d'Ajdovščina i van ser agrupats amb altres refugiats al Centre de Refugiats de Postojna, a poc més de 20 quilòmetres de distància, però amb un canvi de clima impressionant, doncs es passa del clima mediterrani suau i les vinyes de la Vall de Vipava al clima centreeuropeu de Postojna, on la neu pot arribar a fer més de mig metre quan hi neva fort).

A la tornada vaig passar per Milà, on tenia uns amics (a la vila de Varedo, la Lucilla Parisi i el noi bosnià Jaško Halilović). A una casa de discos a la Plaça del Duomo milanesa (si no m'equivoco era una botiga de la casa Virgin's Megastore) vaig aprofitar per comprar alguns discs italians.

Un dels CD's que vaig comprar va ser un single d'un trio de cantants italians ben famosos al seu país, Ligabue, Jovanotti i Pelù. El single té dues versions de la mateixa cançó, una en que els tres cantants, que es fan dir com a trio, en aquest CD, amb el nom artístic de LigaJovaPelù hi posen la seva veu, i la versió instrumental de la mateixa cançó. El títol de la cançó és ben suggerent: "Il mio nome è mai più" ("El meu nom és mai més"), i la finalitat del sigle era recaptar fons per a diversos programes de l'associació Emergency, de suport a civils víctimes de guerres. L'any 99, els programes amb els que treballava Emergency es repartien entre països com Afganistan, Cambotja, les repúbliques ex-Iugoslaves i Sierra Leona.

El mapa central del llibret del CD encara era més explícit: un terç dels estats del globus terraqui eren països en situació de guerra, o bé tenien importants extensions del seu territori minat, o bé ambdues coses...

El perquè d'escriure aquest article ha estat perquè navegant una miqueta pel Youtube, m'he ensopegat amb un muntatge, fet a Catalunya, pel que sembla, amb una versió del "Il mio nome è mai più" cantada per Ligabue, que acaba amb unes notes del tema instrumental "Teresa" per Pascal Comelade (que es correspon amb el tema "Teresa" que va fer famós n'Ovidi Montllor).

Us deixo amb el videomuntatge, i que el fruiu, juntament amb la lletra de la cançó:

Il Mio Nome È Mai Più
Io non lo so chi c'ha ragione e chi no
se è una questione di etnia, di economia,
oppure solo pazzia: difficile saperlo.
Quello che so è che non è fantasia
e che nessuno c'ha ragione e così sia,
e pochi mesi ad un giro di boa
per voi così moderno
C'era una volta la mia vita
c'era una volta la mia casa
c'era una volta e voglio che sia ancora.
E voglio il nome di chi si impegna
a fare i conti con la propria vergogna.
Dormite pure voi che avete ancora sogni, sogni,

Il mio nome è mai più, mai più, mai più....

Eccomi qua, seguivo gli ordini che ricevevo
c'è stato un tempo in cui io credevo
che arruolandomi in aviazione
avrei girato il mondo
e fatto bene alla mia gente
(e) fatto qualcosa di importante.
In fondo a me, a me piaceva volare...

C'era una volta un aeroplano
un militare americano
c'era una volta il gioco di un bambino.
E voglio i nomi di chi ha mentito
di chi ha parlato di una guerra giusta
io non le lancio più le vostre sante bombe,
bombe, bombe, bombe, BOMBE!

Il mio nome è mai più, mai più, mai più...

Io dico si dico si può
sapere convivere è dura già, lo so.
Ma per questo il compromesso
è la strada del mio crescere.
E dico si al dialogo
perchè la pace è l'unica vittoria
l'unico gesto in ogni senso
che dà un peso al nostro vivere,
vivere, vivere.
Io dico si dico si può
cercare pace è l'unica vittoria
l'unico gesto in ogni senso
che darà forza al nostro vivere.

Il mio nome è mai più, mai più, mai più...

Què tinguem sort!!!! Aquest dissabte van fer música en català a la tele!!!!

Fa molts anys es podien veure videoclips de grups catalans aprofitant els temps morts de la programació de Televisió Espanyola a Catalunya, de TV3, del Canal 33, etc. Hi havia programes com Plàstic (TVE a Catalunya, posteriorment treslladat a tota la península), Sputnik (Canal 33)... on la presència de la música en català era important, i amb actuacions en directe (o playback, però actuacions al cap i a la fi). Va aparèixer una cadena basada en videoclips musicals (Flaix TV), on sortien força propostes de música en català enmig de videoclips del panorama internacional...

... Poc a poc tot aixó s'ha anat desmuntant. TVE a Catalunya gairebé ha desaparegut del mapa. Televisió de Catalunya ha relegat la música al Canal 33, i en programes cada cop més especialitzats i gens adreçats al gran públic. S'incideix en la música feta a Catalunya, però ara ja són grups que canten en català, castellà o anglès, tots barrejats, i la presència del català en la música a la televisió va mimvant. Flaix TV va vendre el seu senyal a comarques al Grup Godó, si no m'equivoco... I el canal que hi va sortir per sort sembla que comença a prendre forma com a referent de la televisió en català a nivell local, amb 8Tv, encara que, i on és la música en català?

Aquest dissabte passat es va demostrar que la música en català té la seva quota televisiva. Van haver de donar-se un cúmul de circumstàncies per a que la música protagonitzés la nit del dissabte a les llars catalanes, amb una quota de pantalla del 20'3% a Catalunya, a través de la Televisió Pública de Catalunya, TV3. Primer, havia de ser una jornada de descans de la Primera Divisió de la Lliga de Futbol Professional de l'Estat Espanyol, doncs "la roja" jugava un partit de la sel·lecció espanyola en una jornada europea de partits per a l'Eurocopa, on la sel·lecció catalana té vetat de participar-hi.

Així, doncs, TV3 es quedava sense partit de Lliga per omplir la graella de la nit del dissabte ("Oh!!!! Com mantindrem la quota de pantalla?", devien de comentar-se els uns als altres els directius de TV3).

I va caure el mannà del cel... Pel que fos, un segon sentit d'en Lluís Llach (suposo que no té un telèfon vermell que el connecti amb els directius de la Lliga Espanyola de Futbol) li va dir que el seu adèu dels escenaris com a cantant havia de ser un dissabte 24 de març, des del seu poble nadiu, Verges, amb la presència d'uns quants primers espases polítics catalans que havien de sortir a la foto (per cert, a en Montilla se li va veure molt més content l'endemà a Can Zam a la festa de Ràdio Tele Taxi)... Un dissabte 24 de març, sense futbol a TV3!!!!!!

Doncs així ha anat per a que en Lluís Llach protagonitzés la nit de la setmana a la nostra televisió, TV3, i fes que una mitjana gairebé constant durant 4 hores de concert de 526.000 espectadors gaudissin de la música d'en Llach (al cap i a la fi música en català, potser d'un buc insígnia de la música en català, però música del nostre país, al cap i a la fi), amb una punta de 682.000 espectadors en el punt de màxima audiència del concert (dades consultades a l'edició d'avui dimarts 27 de març a El Periodico "de Catalunya").

Què haguès passat si el concert de comiat d'en Lluís Llach hagués coincidit amb un Sevilla-Celta? O amb un València-Athletic? Segur que el concert d'en Llach s'hagués anat directament al 33, i els seguidors d'en Llach que no protestin... Així ens van les coses en el nostre país amb la nostra música. Només unes curioses coincidències han fet que la música en català estiguès present al primer canal de Televisió de Catalunya una nit de dissabte en prime time...

Per acabar, unes imatges de com ens haguessim de contentar els catalans de veure en Lluís Llach en el seu últim concert a Verges aquest 24 de març si no fos perquè el futbol descansava a TV3...

Que tinguem sort!!!!

Pensant en futures participacions andorranes a Eurovisió...

Aquest any la Ràdio i Televisió d'Andorra ha apostat per un grup de pop punk andorrà ben jove, com són els Anonymous, per tal de representar el Principat dels Pirineus al Festival d'Eurovisió... Però, i l'any vinent?

Des d'Andorra es poden aportar diversos grups musicals, de diverses tipologies musicals, però també es pot anar canviant de gènere, i no enviar cada any quelcom de similar al que es va enviar l'any anterior. Especialment si no és el públic qui escull qui representarà el Principat dels Pirineus a Eurovisió.

Un altre dia el dedicarem a repassar el panorama de música underground del Principat. Pel que fa a la música clàssica, corals i bell canto, podem trobar intèrprets que duguin també un aire diferent al Festival d'Eurovisió des del país dels pirineus.

Des del món de l'òpera, Andorra pot aportar les veus de Marc Canturri (nascut a Andorra l'any 1976), o bé de la Rosalina Mestre (no he aconseguit referències actualitzades d'aquesta cantant).

També es pot investigar el fer una composició amb la participació d'alguns dels membres de l'Orfeó Andorrà o de la Coral Sant Antoni de la Massana.

Aquí teniu un video d'una de les peces que van cantar conjuntament l'Orfeó Andorrà i la Coral Sant Antoni de la Massana durant el Concert de Primavera del 2005. Es tracta d'una sardana, titulada "Andorrana", i composta per Joan Roure. Per cert, Joan Roure és l'avi de la Marta Roure, la primera representant andorrana que va cantar pel Principat d'Andorra i en català al Festival d'Eurovisió, l'any 2004.

Com a intrumentistes, Andorra pot posar un toc especial amb una péça amb una presència clau d'un instrument com és el violoncel per part de Lluís Claret (Andorra, 1951), potser acompanyat del seu germà bessó Gerard Claret (Andora, 1951). També s'ha de tenir en compte l'existència de l'Orquestra Nacional Clàssica d'Andorra.

Tota aquesta llista és només una llista per poder començar a treballar en una nova proposta musical amb la que el Principat d'Andorra podria participar al Festival d'Eurovisió en propers anys... La veritat és que estic una mica peix en tot aquest tema, i tot el que he redactat aquí es basa en informació inconnexa que he trobat en una recerca ràpida per internet. Sobretot he pres nota per a tenir una base a partir de la qual poder investigar noves possibilitats musicals de la participació d'Andorra al Festival d'Eurovisió.

Aquest any, però, és l'any dels Anonymous amb el seu Punk Rock Californià i la seva cançó "Salvem el món".

Un conegut de la xarxa ha estat entre els 5000 espectadors de l'últim concert de Lluís Llach a Verges

Acabava de posar Catalunya Ràdio, poc després de les nou de la nit, i mentre estava navegant per Internet, comença el programa previ a l'últim concert de Lluís Llach, a Verges, aquest dissabte 24 de març, i que començava a les 10 de la nit.

El periodista comença a entrevistar a tres persones, abans de començar el concert, i comenta que una d'elles ha vingut des d'Eslovènia (a mi ja m'alegra d'escoltar aixó, a causa de que una de les experiències més importants que he viscut, i que a més vaig decidir de viure, la vaig passar en aquella república alpina, a la cruïlla de les civilitzacions centro-europees, eslaves i mediterrànies)... I escolto el nom de l'entrevistat, que parla un excel·lent català... i processo la informació i dic... Si aquest el tinc jo enllaçat en el meu bloc!!!!!...

... Comprovo l'enllaç i, efectivament, es tracta del Luka Lisjak, un noi eslovè que ha anat a escoltar a en Lluís LLach per primer cop a la seva vida... i en l'últim concert de l'artista empordanès!!!! Aquesta broma li ha fet el mateix comentarista de Catalunya Ràdio mentre l'entrevistava... Una mica més i no arriba a escoltar-lo actuant en viu. I és cert, tinc el seu bloc enllaçat, titulat Dexter, i que descriu com la seva finestra al món. El bloc està escrit en eslovè, per la qual cosa, si a mi m'és complicat d'entendre, ja no dic per a tots vosaltres.

La veritat és que tampoc hem intercanviat gaires missatges, però el Luka va aparèixer de cop i volta, en un comentari en el meu bloc, en un article on reproduia un intent d'explicació de la història del rock català per a amants de la música comercial estrangers, escrit en anglès, i on reprodueixo la lletra en català de la cançó dels Whiskyn's "Balla", i de la seva traducció a l'eslovè ("Pleši"), feta pels estudiants del Lectorat de Català de la Universitat de Ljubljana... Es veu que el fet va atraure l'atenció del Luka, doncs ell era un dels estudiants del lectorat de català a Eslovènia que van traduir a la llengua eslava els textos de les cançons de l'àlbum dels Whiskyn's "Souvenirs", aprofitant la visita que el cantant del grup, en Joan Masdeu... I d'aquell curt intercanvi de missatges, tots dos ens tenim enllaçats en els nostres respectius blocs...

... Aquest vespre en Luka estava a Catalunya, i encara més, era un dels 5000 espectadors a Verges de l'últim concert d'en Lluís Llach.

Un altre cop em dius mentides

Avui he sabut que dos companys que han entrat poc després que jo a la feina on estic ara el client ara no els vol, a causa de desajustos en la planificació de la feina. Diuen que ara no fan falta. Tots dos han deixat una empresa per que se'ls presentava una oportunitat laboral que creien bona... I ara, per mala planificació, passen la patata calenta a les empreses de serveis que els han contractat per treballar a casa d'un client que els va sol·licitar fa tres mesos i que ara no els necessita... Jo només he entrat dos mesos abans que ells, i també a través d'una empresa de serveis, i també deixant una feina que tenia els seus peròs, però que a nivell de persones, com a mínim (i cosa que avui és molt important) estava bé... Serè el següent a anar al carrer?

Aquesta pregunta em rondava fa anys pel cap, treballant en una altra empresa. Veies com cada setmana o cada dos, arribava el divendres i despatxaven a un, dos o quatre... i així setmana darrera setmana... Després de gairebé dos anys de veure com desenes de persones eren despatxades, va arribar el meu torn. Tres anys en una empresa, treballant, donant tot el que pots de tu, essent responsable de la teva feina, i al carrer...

... I saps que abans de tu han despatxat a d'altres, i saps que darrera teu despatxaran a altres... I saps que als que han despatxat abans, en comptes de posar-los en altres projectes nous que apareixen o apareixeran, els envien al carrer, i desprès tornen a contractar a gent nova (surten més barats? No s'haurà de tenir en compte massa anys d'antiguitat per a les indemnitzacions per comiats improcedents?) I saps que també a tu, un cop despatxat, et substituirà un altre, que cobrarà menys que el que tu cobraves...

... I ara, en aquest client, quatre anys després, tornen a aparèixer les mateixes sensacions... Fas la teva feina el millor que pots, però ets un número més número que d'altres, per que d'altres decideixen per tu i ells es quedaran allà, i tu ets no res, per molt bona feina que facis o intentis fer (doncs tampoc et donen ara ja tantes oportunitats per demostrar la teva valua), i com ets un servei extern, i ells són interns i tenen les seves seccions sindicals per a defendre's, si passa alguna cosa, ells podran anar a judici i lluitar pel que és seu, tu ets d'una puta empresa de serveis, i t'aniràs al carrer com un clinnex...

Aquest cop no em prendran el pel, i quan em despatxin no serà per haver treballat nou i deu hores diàries perque, si es volia entregar alguna cosa en el plaç d'entrega, toca fer hores, i no cal que te les demanin, ets responsable, fas les teves hores de més, i acabes com un clinnex. Ara faig les meves vuit hores, no em despatxaran per treballar-ne deu...

I ara el video que pot ajudar a descriure una mica els sentiments que em passen avui pel cap. Tots som un clinnex en la vida, un dia neixem i un altre morim, els que som tractats com números a la feina, i els que ens tracten com números a la feina... Tots acabem un dia o altre de braços creuats dins un taüt.

Malauradament, un dels que ja ho ha fet és el músic i compositor bosnià Adi Lukovac. Nascut el 1970, va morir el juny del 2006 en accident de cotxe. I el video d'avui és d'una peça seva, titulada "Blue", on per ironies de la vida, el fil del video és el que es veu a través del vidre del parabrisa d'un cotxe, amb llum, de nit, amb sol, sota la pluja, al carrer, a la carretera, en un pàrquing,... Un video impactant, per a una peça musical dins de l'estil de música electrònica que composava n'Adi Lukovac. Aquí va el video, i la lletra i la traducció de la cançó:

Adi Lukovac i Ornamenti

BLUE

Odnekud te znam / Et conec d'algun lloc
slatka iluzija / dolça il·lusió
opet mi pričaš laž / un altre cop em dius mentides
opet mi pričaš laž / un altre cop em dius mentides

Tvoj put odnekuda znam / D'algun lloc conec el teu camí
slatka iluzija / dolça il·lusió
prazan je osjećaj / buida és la sensació
nije za mene / que no és per a mi
tvoj put pokradenih snova / el teu camí de somnis manllevats
Slatka iluzija / Dolça il·lusió
prazan je osjećaj / buida és la sensació
nije za mene / que no és per a mi

Nije mu za mene / No és ella per a mi (8 cops)

(...)

Znam pravu stvar / Sé d'una cosa certa
sve dok snove... / Tot el que passa en els somnis...
Znam pravu stvar / Sé d'una cosa certa
sve dok snove ti ne ukrade / Tot el que passa en els somnis no se t'enduu

Per a més informació sobre aquest músic bosnià, podeu llegir el meu article en aquest bloc titulat "Adi Lukovac i la PSW (Post War Sound)"

Fazla vs Fazla

Bé, el que intenti estar al dia de la música que es fa a Bòsnia i Hercegovina, que tingui cura de possibles confussions... Sempre pot passar que el nom artístic de dos cantants coincideixi, i aixó pot portar a certes confusions.

I aquest ha estat el meu cas, que al final m'he acabat confiant que eren els mateixos els que en realitat eren dos cantants diferents. Els dos responen al mateix nom artístic, i són ambdós ben reconeguts en el seu país, Bòsnia i Hercegovina, encara que no estrelles de primer ordre, sí però ben coneguts. Un s'anomena Zlatan Fazlić, i l'altre Muhamed Fazlagić, però ambdós reben el nom artístic de Fazla. Ara, per fí, ja puc estar segur de que són dos, i no un, com durant els últims mesos vaig creure que en Zlatan havia rejovenit una mica, però ara ja sé que ha estat un malentés.

Tinc un disc d'en Fazla (osia, de Zlatan Fazlić), titulat "Made in BiH", amb una sèrie de balades molt boniques i melòdiques, una fins i tot cantada mig en bosnià i mig en italià, que vaig comprar per internet l'any 2005, i que és un dels que més sovint em poso a escoltar, doncs encara que canta en bosnià, recorda una mica la música dels cantants clàssics italians.

El disc va ser grabat entre el novembre del 2002 i el novembre del 2003, i el disc en concret que tinc entre la meva col·lecció de CD's està editat per la discogràfica sèrbia City Records, una de les grans discogràfiques de la regió (resumidament, es pot dir que els artistes de les antigues repúbliques ex-iugoslaves, especialment els de Bòsnia, Croàcia, Sèrbia, Montenegro i Macedònia, compten amb totes les repúbliques ex-iugoslaves com a mercat discogràfic, i que les discogràfiques d'aquests països es reparteixen el pastís editant els discos per a les repúbliques que controlen, si no m'equivoco les dues grans són City Records, que publica per Sèrbia, i Croatia Records, que publica per a Croàcia. El mateix cantant publica el mateix disc amb dues discogràfiques diferents, depenent de si el disc es distribuirà en el mercat croat, en el mercat serbi o en el mercat bosni...)

I de cop i volta em trobo amb un videoclip al Youtube titulat "Zelena rijeka" ("Riu verd") on el cantant Fazla apareix més rejovenit, amb més cabell... Quin canvi, comparo amb el de la foto del disc, i no m'acabo d'empassar que siguin la mateixa persona... I encara que continúa amb la música melòdica, recoi, quin canvi, sembla que hagi canviat de registre i li hagi posat una mica més de marxeta a l'assumpte... Fins que avui, mirant els videos similars que surten al Youtube veig que el tal Fazla és el nom artístic de Muhamed Fazlagić, primer representant de la República de Bòsnia i Hercegovina en el Festival d'Eurovisió, l'any 1993, en plena guera civil, i amb la ciutat de Sarajevo passant el seu segon any consecutiu de setge.

Bé, dos cantants bosnians, dels que canten cançó melòdica, i que comparteixen nom artístic. I per cert, el primer Fazla, Zlatan Fazlić, també compartiex experiència eurovisiva, doncs va ser el compositor del tema que va representar a Bòsnia i Hercegovina l'any 1995.

Us posarè un tema de cadascun dels Fazles bosnians. Zlatan Fazlić-Fazla dedica l'últim tema del seu disc "Made in BiH" al cor de Sarajevo, al barri comercial, al barri turc, al barri antic de Baščaršija, titulat "Baščaršijska" o "Noia de la Baščaršija". Recordem que és un tema d'un àlbum publicat l'any 2004, però on es barregen imatges del barri turc de Sarajevo dels primers decenis del segle XX.

I ara el segon videoclip, del més jove Muhamed Fazlagić-Fazla, i el videoclip que vaig trobar aquest any passat, i que també m'agrada força. Es tracta del tema "Zelena Rijeka", i podreu veure durant el video els congosts per on passa el ferrocarril que seguiex el recorregut des de Sarajevo fins a Mostar... Segurament igual o més impresionant que el viatget per les Costes del Garraf amb els trens de la Renfe (si funcionen, es clar...). La cançó barreja la cançó melòdica italiana (de la que ja és un mestre l'altre Fazla) amb alguns tocs country i mexicans...

A fruir de la música...