Bloc del Catarrà

A Vilanova i la Geltrú també tenen el seu drama amb la Platja Llarga

Bé, aquestes últimes setmanes hi ha greus discusions entre entitats cíviques de la capital del Garraf i el seu govern municipal, així com entre el govern municipal i els partits de l'oposició, i en el si del mateix govern municipal, el mateix tripartit que governa a Catalunya de les mans de Pasqual Maragall...

I el motiu de tanta discòrida es a causa de l'intent de protegir de l'urbanització la zona innundable i de dunes de la Platja Llarga, que podeu veure des del tren anant cap a Barcelona entre el final del terme municipal de Cubelles i el pas sota el pont que comunica amb la petita urbanització del Racó de Santa Llúcia, just on les vies del tren gairebé freguen el nostre Mar Mediterrani.

Diari de Vilanova, 17 de febrer del 2006

Elena es planteja aixecar la suspensió de Platja Llarga

L’alcalde de Vilanova i la Geltrú, Joan Ignasi Elena, es planteja aixecar la suspensió de les llicències d’obres a la Platja Llarga si aquest dimarts no s’arriba a un consens en el si de l’equip de govern sobre el destí dels drets edificatoris que la promotora Subirats Berenguer té en aquesta zona. La proposta que defensen el PSC i ICV-EUiA, que preveu la construcció de 1.740 pisos al Prat de Vilanova a canvi de la preservació de la Platja Llarga, és rebutjada de pla per l’altre soci de govern del tripartit, ERC, que ha presentat, a més, la seva pròpia proposta, la de traslladar l’edificabilitat als terrenys municipals de la ronda Ibèrica i mantenir l’hotel a la Platja Llarga.
L’equip de govern s’ha pres uns dies per analitzar la viabilitat tècnica de la proposta d’ERC i per temptejar si l’empresa promotora estaria disposada a negociar-la, segons va explicar dimecres l’alcalde. De fet, el primer tinent d’alcalde i portaveu d’ERC, Josep-Tomàs Álvaro, es reunia ahir dijous amb els responsables de Subirats Berenguer.
Elena ha destacat les dificultats de la idea d’ERC. "Conceptualment és acceptable, va afirmar, "però té importants dificultats, com són que s’ha de buscar una altra zona d’equipaments en un espai urbà i la possible acceptació o no per part de la propietat".
En canvi, l’equip de govern municipal té clar que no donarà suport a la proposta de CiU, que demanava traslladar l’edificabilitat de la Platja Llarga a la zona de l’Ortoll. L’alcalde va afirmar que "el govern no està d’acord en desenvolupar l’Ortoll ara", perquè considera que suposaria "un desbocament del creixement" i la posada al mercat de més de 9.000 habitatges, que ocuparien unes 25.000 persones. L’alcalde considera que abans s’ha de desenvolupar l’Eixample Nord, que inclou també sòl per a activitat econòmica que "ha d’ajudar a vertebrar la ciutat".
Elena, a més, explica que la transferència d’edificabilitat en una zona amb molts propietaris suposaria una pèrdua de garantia jurídica, perquè qualsevol propietari podria no estar d’acord amb l’operació i presentar recurs, cosa que Subirats Berenguer vol evitar.
El govern, segons va explicar el primer regidor municipal, decidirà dimarts què fa, un cop sàpiga si la proposta d’ERC és viable o no. Si es descartés la iniciativa dels republicans i aquests continuessin rebutjant la proposta del Prat, l’alcalde ha anunciat que "demanaríem a la Generalitat que ens aclarís la qüestió de la inundabilitat i després actuaríem en conseqüència".

Diari de Vilanova, 14 de febrer del 2006

ERC proposa traslladar l'edificabilitat de Platja Llarga als terrenys on s'havia de construir el recinte firal

La polèmica pel futur de la Platja Llarga ha viscut avui un altre capítol amb la presentació de la proposta d'ERC de traslladar l'edificabilitat prevista als terrenys municipals de la ronda Europa, davant de l'establiment Aki, que en principi estaven destinats a la construcció d'un espai polivalent que serviria també com a recinte firal. La proposta d'ERC preveu també la construcció a la Platja Llarga de l'hotel que estava previst i la protecció d'una zona litoral que comprèn la mateixa Platja Llarga, la zona de Mas de l'Escarré i la Millera, els terrenys on PSC i ICV proposen construir 1.740 pisos a canvi de traslladar la Platja Llarga.

Aquesta proposta, que ERC afirma que "és difícil però no impossible", s'uneix a la que ha presentat CiU i que va avançar el DIARI DE VILANOVA en exclusiva la setmana passada, que consisteix en traslladar l'edificabilitat de la Platja Llarga al sector de l'Ortoll.

La Comissió de Planificació de l'Ajuntament, on estan representats tots els grups polítics amb representació municipal, es reuneix aquest dimecres al matí per tal d'estudiar les diferents propostes. A hores d'ara, la que defensen el PSC i ICV, que preveu permetre la construcció de 1.740 pisos a la zona de la Millera, molt a prop de la Platja Llarga, no té la majoria suficient per tirar endavant.

Per la seva banda, el PP ha tornat a reclamar la dimissió del regidor d'Urbanisme i Medi Ambient, Jordi Valls (ICV-EUiA), al que consideren el principal culpable de la situació creada i al que acusen d'amagar informació als grups polítics. El PP, a través del seu portaveu, Santi Rodríguez, ha titllat d'"especulació pura i dura" la compra per part de l'Institut Català del Sòl del 50% dels terrenys agrícoles de la Millera, que serien requalificats per construir habitatges si prosperés la proposta del PSC i ICV. Cal recordar que aquesta proposta preveu la construcció de 700 pisos de protecció oficial.

Diari de Vilanova, 10 de febrer del 2006

El conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, defensa la proposta de 1.700 pisos a canvi de preservar la Platja Llarga

El conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Salvador Milà, ha defensat amb vehemència la proposta municipal de traslladar l'edificabilitat del sector de la Platja Llarga a la zona del Prat de Vilanova, on es construirien més de 1.700 pisos. El conseller ha considerat que "l'esforç que s'ha fet fins ara s'ha d'aprofitar" i ha ofert el suport de la Generalitat "demà mateix" per impulsar l'operació. Milà, que s'ha reunit amb representants municipals i de la Plataforma Salvem la Platja Llarga, ha ofert també la col·laboració del seu departament per incloure la Platja Llarga en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). El conseller ha arribat a assegurar que si la zona del Prat interior, on es preveu la construcció de 1.700 pisos, no es desenvolupa urbanísticament ara, es farà "d'aquí 10 o 12 anys". Com es recordarà, el sector on es proposa traslladar l'edificabilitat té la qualificació d'agrícola i és, en un 50%, propietat de l'Incasol.

Dins del govern municipal, les postures continuen dividides. Mentre el PSC i ICV veuen viable la solució proposada, ERC s'hi oposa frontalment i el seu cap de llista i primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament, Josep-Tomàs Álvaro, ha qualificat la proposta de "bestiesa". Mentrestant, el Grup Municipal de CiU ha proposat que l'edificabilitat de la Platja Llarga es traslladi al sector Ortoll, que és previst de desenvolupar en el Pla General i està qualificat com a sòl urbanitzable, programat en el primer quadrienni de vigència del Pla (2001-2005).

Diari de Vilanova, 7 de febrer del 2006

Divisió al govern vilanoví per la proposta de construir 1.700 pisos a canvi de preservar la Platja Llarga

La divisió en el si del govern vilanoví davant la proposta de construir 1.700 pisos a canvi de preservar la Platja Llarga es va fer evident en el ple municipal d'aquest dilluns. El PP, a l'oposició, va presentar una moció d'urgència en què reclamava la reporovació del regidor d'Urbanisme i Medi Ambient, Jordi Valls, per la filtració a la premsa de la notícia de la proposta. Valls va assegurar que la filtració havia partit de l'equip de govern i la va considerar una "irresponsabilitat", deixant veure que la informació a la premsa no havia partit del seu grup. Tant el PP com CiU van posar de manifest les contradiccions del govern, que s'enfronta dividit a un dels principals temes de la legislatura.

Com es recordarà, la proposta per preservar la Platja Llarga a canvi de traslladar els drets edificatoris de l'empresa promotora a la zona del Prat i incrementar la construcció d'habitatges fins a més de 1.700, dels quals 700 serien pisos de protecció oficial, va ser avançada divendres passat en exclusiva pel DIARI DE VILANOVA. Des d'aleshores, una cascada de reaccions està provocant un dels moments més difícils de la legislatura per al govern municipal. Tal com ja va informar Diari de Vilanova on line, el portaveu d'ERC, Josep-Tomàs Álvaro, va assegurar dilluns que el seu partit mai no donarà suport a la construcció de 1.700 pisos a pocs metres de la Platja Llarga, i va rebutjar la proposta de pla.

Aquest dimecres és prevista una reunió de la Comissió de Planificació de l'Ajuntament per discutir la proposta, que l'alcalde assegura que no és política, sinó tècnica. Per la seva banda, l'empresa promotora de la urbanització de la Platja Llarga, Subirats Berenguer, ha fet pública una nota en què lamenta la filtració de la notícia al DIARI i assegura que no hi ha cap acord tancat, tot i que admet que s'està negociant per traslladar els drets edificatoris a un altre indret. A més, afirma que la suspensió de les llicències d'obres a la zona de Platja Llarga, que es va produir l'agost del 2004, ha estat recorreguda als tribunals.

Diari de Vilanova, 6 de febrer del 2006

ERC adverteix que no acceptarà la proposta per construir 1.700 pisos a canvi de preservar la Platja Llarga

El cap de llista d'ERC, Josep-Tomàs Álvaro, ha assegurat que la seva formació, que integra el govern tripartit municipal, no donarà suport a la proposta per construir 1.700 pisos al Prat de Vilanova, a canvi de preservar la Platja Llarga. Álvaro afirma que la proposta, "tal com està ara, no és acceptable. No podem preservar la Platja Llarga d'aquesta manera".

El líder d'ERC diu que "la pressió demogràfica de 5.000 persones a 100 metres de la Platja Llarga no és cap preservació". Álvaro afirma que la seva decisió és coherent amb el programa municipal d'ERC, amb les bases de l'actual acord de govern municipal i amb el Pla de Mandat aprovat per les tres forces (PSC, ERC i ICV). El regidor destaca els problemes de mobilitat i de dependència de serveis que tindria un barri de 5.000 persones a 3 quilòmetres del casc urbà de Vilanova i que aniria "en detriment de la qualitat de vida dels seus ciutadans".

Per al representant d'ERC, cal explorar altres fórmules per intentar preservar la Platja Llarga. "Si el seu valor natural és tan alt, han d'intervenir-hi altres administracions", ha reclamat. Álvaro admet, però, que la intenció inicial de l'Ajuntament de preservar el paratge natural "s'ha embolicat fins a fer-se una bola molt grossa"

Diari de Vilanova, 3 de febrer del 2006

L’equip de govern de l’Ajuntament vilanoví presentarà a la resta de forces polítiques una proposta per permetre la construcció de 1.700 habitatges a la zona del Prat de Vilanova, a canvi de preservar l’espai de la Platja Llarga. Aquesta proposta ha estat acordada en una negociació amb l’empresa promotora de la urbanització de la Platja Llarga (el grup immobiliari Subirats Berenguer), les conselleries de Política Territorial i Obres Públiques i de Medi Ambient de la Generalitat, els propietaris dels terrenys del Prat i el mateix govern municipal. Suposarà convertir en urbanitzables uns terrenys actualment agrícoles, que tindrien un aprofitament urbanístic elevat per compensar a Subirats Berenguer la seva renúncia a construir a primera línia de mar, com preveia el pla especial de la Platja Llarga. Els terrenys on s’ubicaria el nou barri estan molt a prop de la Platja Llarga, a l’altra banda del pont que travessa la via del tren.

L’operació inclou 700 habitatges de protecció oficial i més de 1.000 de renda lliure. L’Institut Català del Sòl (Incasol), que és propietari d’un 50% dels terrenys, participaria en la promoció amb la construcció de pisos protegits. Paral·lelament, el sòl del sector de la Platja Llarga seria cedit a l’Ajuntament vilanoví, que el convertiria en no urbanitzable amb el grau màxim de protecció. El mateix faria amb el sector del Mas de l’Escarré, situat entre la via del tren i la carretera, que formaria part d’un espai natural protegit. El Ministeri de Medi Ambient i la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat s’encarregarien d’arranjar i mantenir aquests espais, que es connectarien amb el parc del Foix a través d’un corredor biològic que travessaria tot el terme de Vilanova i la Geltrú.
Fa algunes setmanes que l’equip de govern treballa amb total discreció en aquesta operació, que aquesta setmana ha estat comunicada, tot i que demanant la màxima reserva, tant als partits de l’oposició com a la Plataforma Salvem la Platja Llarga. Aquest periòdic ha pogut confirmar que la majoria del govern tripartit considera aquesta solució com l’única possible per desencallar el problema de la Platja Llarga, una urbanització paralitzada des de l’estiu del 2004 per un suposat problema d’inundabilitat que l’Agència Catalana de l’Aigua, que havia d’emetre un dictamen sobre la qüestió, mai no ha resolt.

L’alcalde de la ciutat, Joan Ignasi Elena, ha manifestat la seva voluntat d’arribar a un consens sobre aquesta proposta, que qualifica de "tècnica, no política". Elena ha afirmat que la discussió de la proposta es farà en el marc de la comissió informativa municipal corresponent, que podria ser la d’Acció Teritorial o la de Planificació. El regidor d’Urbanisme i Medi Ambient i segon tinent d’alcalde, Jordi Valls, ha estat més contundent: "Aquesta és la proposta. O s’accepta o s’han de posar diners sobre la taula" [per indemnitzar l’empresa promotora]. La xifra que caldria pagar a Subirats Berenguer per evitar la urbanització superaria, segons el mateix Valls, els 36 milions d’euros. "Si algú posa els diners, benvingut sigui", assenyala. "Aquesta no és una proposta per negociar, és la proposta", insisteix

Afegeix un comentari