Bloc del Catarrà

VII Jornades de Comunicació, del 24 al 28 de novembre al Centre de Lectura de Reus

Una assistència molt fluixa de públic ha estat l'únic punt que ha deslluit el segon dels cinc dies de les VII Jornades de Comunicació al Centre de Lectura de Reus, organitzat pels amics de Punt 6 Ràdio (abans Punt 6 Camp), i que van començar aquest dilluns 24 de novembre i finalitzen el proprer divendres 28 de novembre. Així, doncs, encara queden tres dies en els que podeu gaudir del programa de les jornades, que compta amb el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, la Fundació URV, la Universitat Rovira i Virgili, i l'ESCACC, i amb la inestimable col·laboració del Centre de Lectura de Reus.  

Durant el dia d'avui hi ha hagut dues ponències i un debat. La primera ponència, a les vuit del vespre, es tractava de la presentació de la Fundació Espai Català de Cultura i Comunicació (ESCACC), a càrrec del seu president, Àlex Gutiérrez. He arribat tard, però m'he pogut fer una idea sobre la situació dels mitjans de comunicació en català, que de forma més important que en d'altres mercats, han de fer front a una transformació en el consum de la informació, accentuat actualment per la crisi econòmica, que està creant un autèntic terratrèmol en l'escena comunicativa en general, i a la catalana en particular. Només un exemple. Aquest últim any s'han publicat 500 discos de música en català, una quantitat gens menyspreable... Però d'aquests 500 discos, amb prou feines una desena hauran venut més de 1000 unitats... Què passa?

Després li ha tocat el torn a Tinet, que ha tingut 30 minuts per fer un balanç, de forma breu, dels primers 13 anys de Tinet a les nostres vides. Així he pogut recordar que fa anys, per ser tinetaire, havies de trucar a un número de telèfon per a tenir accés al servidor de Tinet (si us enrecordeu d'Infovia, aleshores encara estava a les seves beceroles, qui ens havia de parlar que ara navegariem gràcies a l'ADSL arreu del món), o que per ser tinetaire, cada 3 mesos et carregaven a compte 500 pessetes per poder tenir la teva adreça de correu @nil.fut.es i el teu espai web on fer la teva plana en HTML... Doncs per si no ho sabeu, encara podeu accedir a Tinet a través d'una connexió telefònica dirècta, com ja fa anys i panys, i encara podeu enviar el vostre correu electrònic amb l'adreça @nil.fut.es, @tinet.fut.es o @tinet.cat...

Bé, després van aparèixer un munt de serveis de continguts, com la Tinet Agenda o el Tinet Digital, precedits per altres serveis de Tinet, i la segona revolució de Tinet va ser la seva conversió a una pàgina web 2.0, on la participació dels tinetaires va passar a ser un factor primordial, com ho demostra la creació de l'apartat de blocs, i més recentment de la WebFàcil... tot plegat precedit per les llistes de discusió de les que rebiem un correu cada cop que algú contestava o feia un comentari de les llistes en les que estaves donat d'alta, i que ara sembla que serà substituit pel nou fòrum de Tinet.

Per últim, una taula rodona amb representants de tres mitjans presents en el món digital, bé de forma especialitzada o bé com a complement a altres suports, com és el paper, molt interessant ens ha portat a conèier l'estat de salut del periodisme digital. Els mitjans presents han estat la novella plana web Reus Digital, el portal sobre el món de la comunicació en l'espai català Comunicació 21, i la publicació mensual de caire local Revista Cambrils, que ara té la seva versió diària a Internet amb el seu diari digital. En aquest debat s'ha parlat de la importància d'actualitzar els continguts de forma diària, doncs visitat webs que es mantenen estàtiques, sense ser actualitzades durant mesos, porta a que la gent deixi de visitar-les. També s'ha parlat de que la especialització en els continguts és un valor afegit, doncs és més fàcil mantenir un públic fidel o preocupat per una temàtica concreta.

Un tema que cou és el de l'anonimat en la participació dels lectors en els comentaris a les notícies. Molts mitjans digitals arrossegen articles amb fils impossibles de llegir, en especial per ser un lloc d'expresió de participants anònims que es protegeixen en l'anonimat per a fer anar la seva, perdent el fil del contingut de la notícia. En altres mitjans, on la participació és més civilitzada, aquesta pren un valor rellevant, doncs permet ampliar la informació oferida per la notícia, contrastar-la i fins i tot corregir la informació. Hi ha mitjans, fins i tot, que com Vilaweb o El Mundo, opten per eliminar els comentaris a les notícies, i opten per altres vies participatives (els blogs de Vilaweb, o el fòrum de El Mundo, que pretén disuadir els navegants més explosius, doncs per deixar anar la seva s'han d'esforçar una mica més en cercar quin és el tema del fòrum en qüestió on poden anar a espotricar).

La presència dels mitjans digitals ha transformat la relació públic-mitjà... D'una relació unidireccional, que va evolucionar a una relació bidireccional i a una relació de cultura de masses, s'ha passat a una relació on existeix una interacció entre el mitjà i el públic, on creix la proximitat entre els dos protagonistes de l'acte comunicatiu, i on aquesta relació es va transformant en una relació de tu a tu.

Els mitjans digitals també han revolucionat com el públic "devora" la informació. De publicacions de caire setmanal o diari, s'ha passat a mitjans que gairebé funcionen com els teletips de les agències de notícies. Aixó també està implicant un increment en la precarietat de la feina dels periodistes digitals, doncs és més difícil regular un horari laboral.

Ens trobem també que d'una escasetat d'informació passem a un excés o abundància, doncs Internet no té límit per aportar informació. Per altra banda, si abans la informació passava pel filtre de l'editor i del periodista, ara, si continuen aplicant aquest filtre, el lector pot contrastar més fàcilment aquest filtratge contrastant amb altres fonts, fins i tot les pròpies notes de premsa que les entitats interessades han fet arribar als mitjans de comunicació, i que publiquen també a les seves webs corporatives, i esbrinar fins a quin punt se'ls ha retallat o desdibuixat la informació. La implantació de les webs 2.0 fa que el periodista digital hagi de ser més rigurós.

El mitjans digitals també han canviat el format de distribució de la informació, i fomenta l'individualisme que regna actualment a la societat. L'individu pren el paper de crear un discurs propi a partir de la informació disponible en els diferents mitjants, però aquest individualisme també fa que actes com el d'aquesta nit presentin una baixa participació, quan si s'hagués plantejat en els anys 30 o 70 segurament l'auditori hauria estat ple.

Com en tots els mitjans de comunicació, els ingressos per publicitat són primordials per a la viabilitat empresarial i econòmica d'una iniciativa com és el de mantenir una publicació digital. Segurament aquest punt és un dels que queda més pendents d'estudiar com evoluciona per poder mantenir un periodisme digital de qualitat i permetre la supervivència dels mitjans digitals.

Bé, aquest és un bon resum del que he escoltat durant el segon dia de les VII Jornades de Comunicació. Podeu seguir la informació i consultar el programa de les VII Jornades al bloc  de Punt 6 Ràdio.

Afegeix un comentari