Ens queda molt de camí, però anem fent! (Felicitats Núria)
19 Febrer, 2007 02:01
Publicat per bego,
Escric
Divendres, el Teatre Principal de Valls va ser l’escenari de la presentació de Núria Segú com a candidata a l’alcaldia del seu municipi pel Partit dels Socialistes de Catalunya. Acompanyada de José Montilla, primer secretari del PSC i president de Catalunya, Núria va mostrar que té un projecte sòlid, ferm i engrescador per la ciutat que estima, per la ciutat que vol impulsar. Núria és una dona intel·ligent, amb empenta, amb idees clares i amb una gran capacitat de liderar el canvi que Valls necessita. I és un exponent del que hauria de ser més habitual, la implicació de les dones a la política. La política no es diferent de molts altres àmbits socials, és molt similar a un altre que conec molt bé, el periodisme. Dones, moltes, que decideixin, comptades amb els dits d’una ma. Bé, jo crec que la situació al periodisme és pitjor, només cal mirar els òrgans directius dels grans mitjans o, fins i tot, dels locals. És molt dur lluitar cada dia per l’aplicació del principi d’igualtat, especialment en allò que fa referència al treball i promoció professional. Fer qualsevol pas, ens costa el doble i se’ns exigeix molt més que als nostres companys. Recordo quan vaig marxar a Barcelona a treballar el maig passat, per incorporar-me de Cap de Gabinet a la conselleria de Governació i Administracions Públiques, amb Xavier Sabaté com a conseller. El comentari general (amb algunes excepcions, gràcies a deu!), no va ser de felicitacions per l’oportunitat professional que se m’obria, no; la primera pregunta que em feia gairebé tothom era que faria amb les meves filles, com m’ho muntaria. Aquesta qüestió, la personal, pertany a la meva vida estrictament privada i és un tema que ningú hauria de valorar, jutjar ni plantejar, perquè òbviament que estava resolt, com no podria ser d’altra manera. En fi, s’atansa el 8 de març. Cada any per aquestes dates penso que no caldria commemorar aquest dia, que la societat està prou madura. Però lamentablement encara ens queda molt de camí. Per això felicito especialment a la Núria, perquè per estar on està ha superat la prova “de doble exigència”, a la que totes ens veiem sotmeses en els nostres respectius móns. És una magnífica diputada i una gran candidata. Sé que tindrà grans èxits i que tan ella com Pep Fèlix Ballesteros a Tarragona seran alcaldes el 27 de maig. Ambdós representen una força renovadora que ens fa molta falta a les dues ciutats.
Comentaris
Curioso que los comentarios se refieran al ejemplo y no al fondo de la cuestión. No era mi intención abrir una polémica sobre las bases de la amistad, aunque también da que reflexionar que los comentarios hayan ido por ahí. Demuestra que esto de los blogs son un organismo vivo.
Publicat per bego 21 Feb 2007, 09:52
Josep Pla decía que respecto a él había tres tipos de personas : los saludados, los conocidos y los amigos.
Supongo que el cabreo/satisfacción/indiferencia que tengas ante una pregunta personal dependerá del como "catalogues" a esa persona : amiga, saludada o conocida.
s.
Publicat per s. 20 Feb 2007, 09:25
Mi querido amigo, para mi lo injusto es la pregunta en sí.
Y te lo digo desde el afecto.
Publicat per Bego 19 Feb 2007, 13:49
Quizá alguien más pueda hacerse solidario con este comentario.
Sería bueno que las mujeres buenas -en el buen sentido de la palabra "bueno", que diría aquel sevillano-, inteligentes, capaces, buenas mujeres, buenas personas y, qué duda cabe, buenos cargos públicos, entendiesen con naturalidad que es natural que los hombres y las mujeres tengamos hijos y nos tengamos que hacer cargo de ellos, y que eso no es fácil de compaginar con la vida laboral.
La vida pública es dura y está llena de satisfacciones y contratiempos, la privada también.
Sería bueno, decía, que una mujer capaz y valiosa, en lo público y en lo privado, no entendiese como una agresión sexista, sino como una muestra de solidaridad hecha desde el afecto, el que un amigo o una amiga le preguntase por cosas que, efectivamente, sólo competen a su vida privada. El mismo afecto que puede tener el comentario, a tu vuelta a Tarragona de "tus hijas estarán contentas, ¿no?". Es lo malo de ser estupenda y que la gente te coja afecto, que te preguntan cosas personales (además de felicitarte, claro). En tu mano está, como de hecho lo hiciste, mandar a quien se "entromete" a hacer puñetas, pero es injusto.
Publicat per Sarastro 19 Feb 2007, 12:37