Enfadada amb la vida
24 Abril, 2006 22:36
Publicat per bego,
Escric
Avui estic enfadada amb la vida. Ja ho sé... són coses que no s’han de verbalitzar. La malalatia, la mort forma part del més íntim, del món més privat. A ningú li agrada que li parlin de la mort, és incòmode, resulta poc educat, no toca, ens fa replantejar massa coses. No queda bé parlar de la mort. Però jo avui no me’n puc estar.
Tinc un germà que s'en va. Un germà de 35 anys, amb síndrome de Dow. Un home feliç, que ens ha fet feliços a tots durant tots aquests anys. Ara ja no ho és, el seu món s’enfonsa per moments, es “desmorona” (no conec cap paraula en català que vulgui dir el mateix) i el nostre, el dels que l’estimem, també.
És un home fantàstic....que marxi ara és injust....previsible, esperable, inevitable però injust.
No queda bé parlar de la mort, però avui em dol el cor i he d’explicar-ho al món. I el món, ara mateix, ets tu perquè necessito fer-li un homenatge a ell.
Comentaris
ànims!
Publicat per blocger 08 Mai 2006, 10:29
Me adhiero al comentario de Catarrà.
Publicat per Sarastro 29 Abr 2006, 01:17
Bego, com et trobes? T'esperem aquí al teu bloc. Un petó.
Publicat per Catarrà 28 Abr 2006, 23:51
Compartir els sentiments és una manera d'estimar. T'estimo i t'acompanyo, modestament, en aquests moments. No soc capaç de posar-me a la teva pell, així que almenys em poso al costat. I et felicito per ser capaç de parlar d'una mort tan propera i de mostrar-nos sentiments forts, sincers.
Soc al teu costat per a que no et desmoronis. Per tu.
Publicat per Favàritx 25 Abr 2006, 23:59
Sinceramente, no me esperaba esto de ti. Nunca he escrito nada aquí, no pensaba hacerlo, pero hoy no puedo resistirme. Hablar de la muerte no queda bien, es cierto, pero a veces, hacer cosas que "no quedan bien" sirve para que saquemos de dentro lo mejor de nosotros mismos. Cuando escribo esto tu hermano ya ha fallecido. Habrá quien diga lo de "bueno, por fin ha descansado él, y vosotros", quizá, hasta sea cierto, pero el dolor, el vacío que nos deja la muerte de alguien cercano es insensible a estos "descansos". Como te decía, no me esperaba este comentario, aquí, de ti. Aunque suelo tener bastante tino para predecir comportamientos, tú me sorprendes, positivamente.
Un abrazo sincero, Bego.
Publicat per Sarastro 25 Abr 2006, 20:37