Arga Sentís

Senyor alcalde, vull començar felicitant-vos , molt sincerament,  i també a tots els meus companys regidors i regidores.

I abans d’explicar el meu vot, he d’agrair a totes i cadascuna de les 2.602 persones que amb el seu vot van permetre que ICV- EUA tornés a tenir representació a l’Ajuntament de Tarragonala seva confiança.

Tornem a l’ajuntament, després de quatre anys de no ser-hi, amb els mateixos principis i els mateixos propòsits:  ser la veu del carrer, la veu d’una esquerraque a Tarragona sempre ha existit, des dels moviments socials, els sindicats,els col·lectius i les persones anònimes que treballen cada dia per construir una societat més justa.  Una esquerra que aposta per la cohesió social, pels drets, pel benestar, i també per la felicitatde tots els ciutadans i les ciutadanes, de tots aquells que són veïns de la nostra ciutat, sense cap excepció.

M’estreno com a regidora gràcies al suport de persones que, com jo, sabem que la política no es fa només des deles institucions, però que no renunciem a fer-la també des de les institucions,perquè estem convençuts que tenir representació institucional és un dret, que com tots els drets ha costat molt d’aconseguir, un dret al qual no podem renunciar... i sobretot ara, que ambl’excusa de la crisi ens els estan retallant.

Us agreixo que malgrat tot,continueu pensant que val la pena votar i que el dia 22 de maig votéssiu la llista que encapçalava jo... tenim poca força, és cert,  no som decisius, no servim per fer majories ni per decidir alcaldes... estic sola, però m’hi sento molt acompanyada per tots vosaltres, per tots els que heu fet que tornem a tenir veu a l’Ajuntament.

I sé que sóc fidel als meus votants oferint també aquest petit grup municipal per recollir la veu de les forces d’esquerra que no han aconseguit representació, i de la gent que se sent d’esquerres, de la gent alternativa, de la gent rebel de Tarragona que va creure que no valia la pena anar a votar. Us ofereixo ser la vostra veu a canvi, naturalment,  de res, que és comcrec que s’han de fer les coses que importen, i des del convenciment que és necessari portar a les institucions una altra manera de fer política on els ciutadans siguin protagonistes cada dia de l’any, no només cada quatre anys.  

El dia 22 de maig estaven cridats a votar per triar els seus representants a l’ajuntament de Tarragona  89.216 tarragonins i tarragonines. D’aquests, 17. 826 van triar com a alcalde el senyor Ballesteros, 9.920 van votar la llista de CiU i 3 menys la del PP.

I 42. 650 conciutadans no van anar a votar. I alguna cosa va molt malament si tanta gent passa del que estem fent nosaltres aquí avui.  Els vots no són xecs en blanc perquè els partits els interpretin després segons les seves conveniències. Aquest dies he sentit parlar de governabilitat i en realitat es parlava  d’estabilitat, de tenir governs còmodes.  Malament rai si la governabilitat ha de dependre de majories còmodes...  on queden els ciutadans?  Tots, també els que no voten. La governabilitat passa pels ciutadans, per ser capaços de construir una democràcia participativa, i uns ajuntaments transparents, amb les parets de vidre, on no hi hagi res que no es pugui explicar.  

Crec que atesa la situació, el més racional, i el més proper a la voluntat popular expressada el dia 22, és que el senyor Ballesteros formi un govern en minoria. Si comptem tots els vots un per un, hi ha una majoria de votants d’esquerres.

Si de nosaltres depengués, si la majoria de vots d’esquerres s’hagués poguttraduir en una majora d’escons en aquest plenari, que ningú no dubti que ICV-EUiA hauria posat la seva força al servei d’un govern d’esquerres a Tarragona.

M’he abstingut, alcalde, no t’he votat.

No necessitaves el meu vot perquè ets el més votat, amb diferència.

Ets l’alcalde que han triat la majoria dels ciutadans i ciutadanes de Tarragon i celebro que siguis tu l’alcalde.

I tot i que no t’he votat,i tot i que no em necessites per ser alcalde, et vull demanar moltes coses. I a més sóc molt exigent:

Vull un alcalde que planti cara a les retallades, que combini adequadament l’austeritat amb l’equitat.

 Vull un govern municipal que no es resigni a aplicar les polítiques d’ajust pressupostari i que sigui protagonista d’una sortida de la crisi socialment justa i ecològicament sostenible

Que lluiti per una Tarragona justa, verda, orgullosa del seu patrimoni, però també dels seus barris, que aposti per relligar la ciutat, ajuntant el que la dreta sempre ha separat, com? Amb polítiques socials i amb transport públic. Que aposti pel transport públic, pels vianants i per les bicicletes.

Que sigui capaç de cooperar amb les ciutats veïnes per trobar solucions  a les necessitats comunes dels ciutadans.

Que s’impliqui en la lluita pel tancament de les centrals nuclears que són una hipoteca per al futur de tot el territori.

Vull un Ajuntament que fomenti la participació dels ciutadans .

Vull un ajuntament laic.

Aquest dies he sentit parlar d’unitat, de consens... són paraules molt boniques... seria perfecte en una societat d’iguals. Però no vivim en una societat d’iguals, i no tothom té la mateixa capacitat per fer-se sentir, per posar damunt de la taula les seves reivindicacions i els seus interessos i convertir-los en tema de discussió. I en una ciutat com aquesta, on sempre han manat els mateixos, voler acontentar tothom es deixar que continuïn manant els mateixos en nom del consens.  Nosaltres volem un alcalde que prengui partit: que prengui partit pels aturats i pels treballadors precaris, que prengui partit pels desnonats per una llei hipotecària injusta, que prengui partit pels joves, que veuen com s’utilitza l’excusa de la joventut per amagar adults precaris, per les persones grans, pels xiquets, pels treballadors i les treballadores, vinguin d’on vinguin, independentment del seu origen, per la gent vulnerable, pels exclosos.

I sé que és difícil, que la correlació de forces no ajuda.

Però per tirar endavant  tot això que et demano sempre ens tindràs al costat.  A canvi de res.

l sempre que l’interès públic es posi en qüestió, sempre que les polítiques restrictives apuntin als més desafavorits, sempre que es vulgui carregar el pes de la crisi i de les retallades sobre les esquenes dels veïns i les veïnes, els que ho vulguin fer que sàpiguen que ens trobaran a l’oposició, i que no farem una oposició complaent, sinó ferma, serena, decidida i contundent.

Et desitjo, alcalde, molta sort en aquest nou mandat que ara comença perquè la teva sort va en benefici de Tarragona i espero que posis sempre les persones i les seves necessitats al capdavant de totes les polítiques municipals.