El PSC i la descapitalització del Camp de Tarragona

Llegeixio un article al Reus Digital titulat "El PSC demana a CiU que no utilitzi Caixa Tarragona amb 'finalitats partidistes'", i dies després, al Tot Tarragona, llegeixo la declaració escrita enviada als mitjans pel sindicat majoritari a Caixa Tarragona, declaració on podem llegir, entre altres coses, el següent:

"Volem manifestar la nostra perplexitat davant la manca de rigor d’aquests posicionaments. El fet que siguin persones a les que se’ls pressuposa un coneixement real de la situació com un diputat al Parlament de Catalunya (ex alcalde de Tarragona), el President de la Cambra de Comerç i un representant del col•lectiu Mou-te, que alhora és treballador de la mateixa Cambra, qui es manifestin pot fer pensar que tenen una base sòlida pels seus arguments. Res d’això, només hi ha un refregit de tòpics, una invocació nostàlgica a temps passats, una manca absoluta d’anàlisi de la situació crítica per la que està passant el sector financer i una inexistència total d’alternatives vàlides."

Tots els meus respectes als treballadors de Caixa Tarragona, però que es demani en aquest comunicat la no interferència d'una de les dues parts polítiques en disputa pel cas de la fusió de Caixa Tarragona amb Caixa Catalunya, sense esmentar com a tan culpable de la manipulació política a l'altra part, em fa dubtar de la visió imparcial del representant de la SECT pel que fa al pes de les diverses famílies polítiques en la gestió del destí de Caixa Tarragona. 

Em quedo, personalment, amb l'opinió del Damià, comentant la primera de les dues notícies aquí citades, me la podria fer tranquilament meva:

"Fa anys i panys que el PSC (millor dit, la seva matriu barcelonina i metropolitano-barcelonina) té decidit què s'ha de fer amb Caixa Tarragona... que alimenti amb els seus recursos a una caixa presidida per un antic lider del PSC i antic ministre de Felipe González, en Narcís Serra, primer secretari del PSC entre 1996 i 2000... Si no hi ha política barrejada amb la decisió de la fagocitació de Caixa Tarragona per part de Caixa Catalunya, que ens ho expliqui el PSC barceloní que va apostar per fer entrar l'AVE a Barcelona per Sans costi el que costi (recordeu que va passar amb el transport ferroviari des de les nostres comarques cap a Barcelona gràcies a aquella decisió?). El Camp de Tarragona paga molt car el peatge de que el Cap i Casal sigui Barcelona, ja fa més de 150 anys de descapitalització continuada per part de la capital catalana dels recursos del Camp. Les expectatives d'enviar gent de l'Àrea Metropolitana de Barcelona cap a Perafort han estat reventats per la bombolla immobiliària que ha esclatat ara fa un any i escaig, just poc després de la inauguració d'una estació que no ha estat disenyada en clau del territori on es situa i al que ha de servir, sinó en clau de les necessitats de Barcelona i la seva primera corona metropolitana. La Vegueria del Penedès se la passen pel forro per poder crèixer els Barcelonins a costa dels catalans,... I ara ens permetem el luxe de que la única entitat financera de les nostres comarques desaparegui... Quins polítics i líders locals tenim, que a la que PSC-BCN vol alguna cosa es baixen els pantalons a la primera de canvi (us recordeu del Pérez corrent a donar aigua a Barcelona?)... Espero que a les properes municipals fem una bona neteja de gent sense gratitud al territori que els ha escollit com als seus representants..."

La foto més buscada...

Aquí està, sense retocar, la foto més buscada per molts aquests últims dies... El pare ja podia saber el que feia portant les seves filles on les ha portades, i al que s'exposava fent que es fotografiessin amb el President dels Estats Units Barack Obama, en un event de caràcter oficial... Particularment, aquesta foto em dóna la sensació de que encara que gairebé tothom estigui somrient, estiguem a un funeral... I la veritat és que a aquesta banda de l'Atlàntic molts estem immersos en el nostre propi funeral, gràcies al descontrol que hi ha hagut per part dels poders públics i poders fàctics durant aquests últims anys per no posar remei en el refredament d'una bombolla, que encara s'ha fet més gran i ha acabat petant... Només ens falta que la ministra de la vivenda vagi dient aquesta setmana que els preus dels pisos han de baixar fins a que es posin al preu que pugui pagar el ciutadà del carrer amb el seu sou...

Perquè quan van ocupar el govern fa més de cinc anys no van aplicar cap mesura per refredar el mercat immobiliari, i així que centenars de milers de famílies no quedessin enganxades per la bombolla immobiliària que ara volen desunflar, com sempre, pagant els ciutadans sense poder de decisió els plats trencats?

Bé, aquí teniu la foto del dol en el que vivim en aquest estat, i que el que surt acompanyant al senyor Obama no va saber aturar en el seu moment, ara fa cinc anys, quan va pasar a liderar un estat on calia actuar per no arribar a la situació on estem ara... Ens cal algú que sàpiga sumar i restar... I pensar en el bé comú... Ja que nuestro Presidente demana el dret a la intimitat de dues menors, li recordo que molts, centenars de milers de subdits del país que governa, estan perdent de cop i volta un munt de drets: dret al treball, dret a una vivenda digna, dret a menjar,... Les mesures preses aquest dissabte al Consell de Ministres ajudaran a recuperar la il·lusió perduda, o continuarem de dol per molt de temps?

 PD. Us enllaço altres articles sobre la polèmica foto:  al bloc, a Tinet, de Carles Sala Roca, a La Vanguardia un article d'Enric Juliana, article a El País, aclaració des de El Mundo, o com veuen des d'ABC que hi ha coses més importants que aquesta foto, que malgrat tot és aprofitada per descriure la situació del país...

Espanya la PRIMERA... en Atur!!!

 

Si a Eslovènia, amb un terç de la taxa d'atur espanyola i catalana, surten al carrer... Què ens passa aquí?

I per què els mèdia eslovens es fan més ressó de les problemàtiques de les empreses del seu país que els mèdia catalans i espanyols en fan dels problemes dels treballadors d'aquí?

 Font: Ràdio Hit.

Traducció:

Creieu que s'espera a Eslovènia una onada de vagues?

Han tingut lloc a les empreses Gorenje i Mura. Els treballadors han sortit al carrer per iniciativa pròpia sense la col·laboració dels sindicats. Moltes són les circumstàncies evidentment insuportables. Per aixó avui us preguntem, o penseu-hi, si a Eslovènia s'espera una onada de vagues?

 

I que passa amb el líder sindical d'una empresa, quan no assoleix l'objectiu de defensar els treballadors als que representa?

Gorenje: Sindikalist Krušič je odstopil (Gorenje: el sindicalista Krušič renuncia al seu càrrec)

Enllaços relacionats (en eslovè):

http://www.dnevnik.si/poslovni_dnevnik/1042301385

http://www.dnevnik.si/poslovni_dnevnik/1042301519

http://www.dnevnik.si/poslovni_dnevnik/1042301574

http://www.dnevnik.si/novice/slovenija/1042300905

http://www.dnevnik.si/novice/slovenija/1042300435

http://www.dnevnik.si/novice/slovenija/1042300125

http://www.dnevnik.si/poslovni_dnevnik/1042299866

http://www.dnevnik.si/poslovni_dnevnik/1042299762

http://www.delo.si/clanek/88732

http://www.delo.si/clanek/88577

http://www.rtvslo.si/gospodarstvo/ce-v-gorenju-ne-bo-dogovora-sledi-stavka-v-celotni-panogi/212937

http://www.rtvslo.si/gospodarstvo/na-celo-mure-bojan-starman/212855

http://www.rtvslo.si/gospodarstvo/steklarji-le-do-poplacila-prispevkov/212911

http://www.rtvslo.si/gospodarstvo/kuntaric-delavcem-mure-pomagajte-pri-ohranitvi-druzbe/212780

http://www.rtvslo.si/gospodarstvo/gorenje-delavci-hocejo-najmanj-600-evrov/212870

Un espai comunicatiu audiovisual en català, és possible?

En el Facebook, el Director de l'Agència Catalana de Notícies, i important promotor de crear una xarxa de blocaires de l'escena política catalana, Saül Gordillo, ha deixat una anotació apuntant a un enllaç que comenta "Taula rodona a l'Òmnium: Televisió nacional o televisions regionals?". L'enllaç que l'acompanya apunta a una nota d'agenda que anuncia la celebració avui per part d'Ómnium Cultural, a la seva seu a Barcelona, d'una taula rodona amb el tema "Televisió nacional o televisions regionals?" ...

No m'he pogut estar de deixar un comentari meu que aquí us reprodueixo...

El que està clar és que no s'enten que no es pugui plantejar una cadena de televisió generalista en llengua catalana (respectant la diversitat dialectal) per a tots els territoris de parla catalana (si no a nivell estatal, doncs també hi ha una bona colònia de catalans a Madrid, etc...)...

Si hi ha televisions d'aquesta mena per a països com Eslovènia (2 milions d'habitants i un espai comunicatiu totalment normalitzat), perquè no podem tenir un espai comunicatiu si no normalitzat si amb presència de mitjans generalistes d'abast nacional, començant per una televisió?

Que hi vivim 13 milions de persones als territoris de parla catalana! Aixó no és un bon mercat per a les empreses de comunicació en català?...

Per cert, si cal, es pot utilitzar Internet per cobrir l'espai audiovisual, si no donen llicència per a l'emissió en televisió digital!

Alguns saben com fer-nos aparèixer al mapa... de forma molt negativa.

Gràcies a IC-EUiA, Catalunya torna a aparèixer en el mapa internacional... com un huracà descontrolat, com un amfitrió mancat de sensibilitat.

La cantant israeliana Noa s'ha convertit en l'esquer amb el que IC-EUiA ha decidit aparèixer als mitjans, sense importar-li el preu a pagar per la societat catalana, i sense comptabilitzar el desgast que pot reportar a la pròpia coalició política el buscar en el boicot a la Noa un motiu per aparèixer en els mitjans de comunicació. Si es volien donar publicitat gratuïta, ara que no estem d'eleccions, ho han assolit, i amb escreix, aixó sí, han assolit un efecte advers en la majoria de la ciutadania.

Ara que en menys d'un any els catalans i catalanes tornarem a exercir el nostre dret al vot a les eleccions al Parlament de Catalunya, suposo que haurem d'exigir, per moltes raons, un Govern Català que encari el nostre futur amb determinació, sense caure en assolir objectius estèrils i cercant un pragmatisme del que la classe política catalana s'ha allunyat des que Pujol va decidir que algú l'havia de substituir... Ens hem quedat, políticament parlant, en una foto política catalana de fa més de deu anys, i no hem tingut des d'aleshores un Govern que es posi al dia... I ara més que mai necessitem uns governants que posin els peus a terra, el trepitgin i trobin el camí, una classe política que es converteixi en el maquinista que tregui la locomotora catalana de la via morta en la que es troba a dia d'avui el nostre país.

I espero que UC-EUiA no ens torni a posar en el mapa de les disputes diplomàtiques causades per les formes inapropiades de detentar el poder, com la que ja vam tenir amb la diplomàcia italiana a causa del tràgic assassinat de la turista Federica Squarise ara fa un any i escaig. 

...I el Gobierno que ens hauria de treure de l'UCI...

Bé, amb l'article "Cal un canvi d'aires aquesta tardor..." vaig començar una sèrie de tres articles. En aquesta primera entrega em posiciono sobre la necessitat d'un canvi polític a Espanya per a aquesta tardor, davant uns indicadors econòmics que estan situant Espanya en el furgó de cua de les economies europees occidentals (sinó de tota la Unió Europea).  I indico dues vies per a aquest canvi, que hauria de tenir lloc abans de finals d'any: un govern de concentració (opció preferida per mi particularment, sempre que sigui un govern seriós, preparat per afrontar els reptes i ser resolutiu, i que quedi lluny de campanyes de "bombo y platillo"), o bé un avançament de les Eleccions Generals Espanyoles.

En el segon article de la sèrie, "... m'explico ... Si a Aznar li vam donar porta, a ZP...", raono el perquè en aquest canvi polític, que hauria de produïr-se durant el quart trimestre del 2009, s'ha de prescindir de José Luís Rodriguez Zapatero i tot l'equip d'assessors i afins que formen el seu cercle d'influència més immediat.

En aquest tercer article ja publico la meva travessa de persones que han de liderar aquest canvi polític (en el cas de que hi hagi consens i s'opti per la retirada de Zapatero de la vida política nacional). No m'extendré gaire. Publicaré els noms dels que, segons la meva opinió, han de liderar aquest nou govern, als que els demano sobretot seriositat, consens, fixació d'objectius i de les mesures per assolir-los, i allunyar-se de ser persones que volen destacar a les fotos en comptes de treballar als despatxos i amb els agents socials amb els que han d'acordar les mesures per treure Espanya de la crisi econòmica, i en especial de la crisi pròpia de l'economia espanyola, preparant el camí per sortir i per evolucionar en el futur amb un creixement econòmic sostenible i que arribi a tota la societat, premiant la creació de llocs de treball sobre els subsidis de supervivència. La lluita contra una taxa de 18'5% d'aturats ha de ser una de les polítiques a seguir per sortir de la crisi econòmica.

La presidència recauria sobre l'actual titular de la vicepresidència segona del Govern Espanyol i Ministra d'Economia d'Economia i Hisenda, Elena Salgado Méndez.

La vicepresidència primera de govern i ministre de la presidència recauria sobre l'actual lider del primer partit de l'oposició, Mariano Rajoy.

La resta de l'equip de govern hauria de ser consensuat per aquests dos líders del govern, conjuntament amb aquest altre quatre noms, que s'haurien de repartir el comandament de cadascuna de les quatre àrees en que es dividirien els diversos ministeris fixats pel govern espanyol de concentració per lluitar contra la crisi econòmica nacional: 

Alfredo Pérez Rubalcaba,

Josep Antoni Duran i Lleida,

Alberto Ruíz-Gallardón

i Uxue Barkos.

Dessitjo que totes les forces polítiques es prenguin seriosament aquesta necessitat de canvi i nous aires, per atacar uns reptes en els que ens va el conservar el nivell de benestar social actual, per apuntalar-lo, i quan arribin temps millors, tornar a avançar. 

... m'explico ... Si a Aznar li vam donar porta, a ZP...

Si l'altre dia vaig escriure un article més genèric, titulat "Cal un canvi d'aires aquesta tardor...", avui em toca mullar-me, i pronunciar-me sobre el meu anterior article en aquest bloc, que pretenia ser més obert.

Avui toca la concreció, doncs si demano un govern de concentració, hauré d'explicar què és el que vull més concretament. Bé, per ara explicaré el que no vull.

M'està fantàstic que des del Partit Popular hagin desaparegut del panorama polític personatges com José María Aznar o Eduardo Zaplana. M'incomoda que personatges com Alejo Vidal Quadras o Jaime Mayor Oreja tinguin càrrecs tan importants dins els organigrames de les institucions de la Unió Europea, però com a qualsevol votant disconforme amb ells, m'incomodaria més que continuessin amb els seus discursos incendiaris dins la política catalana i espanyola respectivament (consol de tontos, el meu).  

L'actual aposta del Partit Popular per ser liderat per Mariano Rajoy, i els canvis efectuats en l'organigrama intern del seu partit, malgrat perdre la batalla davant ZP a les últimes Generals, apropen el Partit Popular dins el marc de centralitat política amb la que més fàcilment m'identifico com a espai polític proper. Malgrat tot, com en tot partit, hi ha diversos corrents, i a Rajoy no li queda més remei que carregar amb decisions anteriors a la seva presa de posessió real com a líder del PP, com és el cas que ens crucifica tant als catalans del recurs contra el Nou Estatut de Catalunya, per mantenir la pau interna del partit. Però les veus anticatalanes dins el Partit Popular ja no criden tant com abans (una altra cosa és que sociològicament parlant, aquest anticatalanisme ha deixat una gran petjada dins la societat espanyola, i aixó costarà d'arreglar-ho per molt de temps, i el mal fet contra la societat catalana des de les antigues cúpules directives del PP perdurarà per molt de temps malgrat que la nova direcció intenti corregir aquest defecte).

Per una altra banda, tenim un Partit Socialista Obrer Espanyol que ens va conquerir a tots el cor amb un José Luís Rodriguez Zapatero que ens obria l'esperança a un canvi demandat  per tota la societat espanyola després de vuit anys de cavernes i masmorres, subjugats al govern de José María Aznar, i la veritat, el seu tarannà obria, i va obrir, les portes a l'esperança. I els missatges contra les mentides, sobre les quals es defenien i basaven el seu poder Aznar i la seva èlit, van triomfar davant l'última gran manipulació de l'11-M, un atemptat molt greu contra la societat madrilenya i espanyola que va voler ser utilitzat per Aznar per refermar-se, i que la pròpia manipulació el va portar al seu lloc, a l'oposició, amb una llista aleshores ja encapçalada per un Mariano Rajoy que encara no havia pogut sortir del niu, sota la pressió de l'aparell d'Aznar i els seus.

Zapatero va ser efectiu, i va fer el seu primer joc de mans traient les forces militars espanyoles d'Iraq, i ben fet que va fer... Però el que en un principi era un do, poc a poc l'ha anat convertint en un gegantet de peus de fang. El seu tarannà, davant de la intransigència verbal d'Aznar, era diabòlicament encisador, i va començar a prendre decisions, com la retirada de forces d'Iraq o la legalització en forma de matrimoni de les parelles homosexuals, que no comportaven cap despesa pública important, però que eren exigides per la societat.

L'economia espanyola creixia a una velocitat innaccelerable que va prendre embranzida durant l'últim govern González, i que va tenir la seva continuació durant els vuit anys de govern Aznar... Però aquell mateix tràgic 11-M havia de marcar un canvi de tendència a l'economia espanyola, i qui va prendre les regnes del poder aleshores, Zapatero i els seus col·laboradors, no ho van saber ( o voler ) veure, quan era la seva responsabilitat identificar-ho i començar a prendre mesures de refredament.

Durant l'últim govern Aznar, la vivenda a Espanya va multiplicar el seu preu per dos, i es situava a nivells que comencaven a posar aquesta necessitat bàsica fora de l'abast dels sous mitjans espanyols... I durant el primer govern Zapatero, la vivenda a Espanya va tornar a multiplicar el seu preu per dos, mentre els sous no van crèixer al mateix nivell ni de bon troç. En aquests vuit  anys, Espanya va passar a formar part de la Zona Euro, i la pesseta va ser escombrada del mapa, mentre la sobirania monetària va ser cedida en las seva major part al Banc Central Europeu.  

Hem assistit durant vuit anys a un escalfament de l'economia espanyola insostenible, i no hem tingut un govern capaç de pronosticar que com més amunt anèssim en aquesta bombolla, el pet seria més gros. Malauradament, els primers signes inqüestionables de crisi econòmica es van presentar tot just desprès que José Luís Rodríguez Zapatero tornès a ser escollit President d'Espanya. Un Zapatero que es fregava les mans de veure com la locomotora (sic) econòmica espanyola feia el sorpasso a la veterana locomotora italiana, i amb l'objectiu fixat ja en superar la vetusta França...

Però ha arribat la crisi financera mundial, i el castell de cartes sobre el que es basava l'economia espanyola i la política econòmica del govern Zapatero ha cedit, i ara el gegantet de peus de fang veu com Espanya lidera la llista d'aturats de la unió europea, posant un de cada quatre aturats, i el Royal ha deixat de fer efecte en el pastís de la construcció. 

Recordem que apostes tan innovadores, i fins i tot justes, del Govern Zapatero queden en aixó, en un joc d'apostes, i que la rifa l'ha de viure el ciutadà, calculant si li tocarà o no l'ajut que es desprén per la Llei de Dependència (que sí que li toca, per llei, però és que ens hem quedat curts en recursos), i si la cobrarà abans de que no la pugui gaudir; o esperant el jove que amb els estalvis pugui pagar el lloguer del pis amb el que vol independitzar-se, un lloguer que ha decidit pagar doncs l'Estat li subvencionarà una part... però la subvenció, ja aprovada fa mesos i mesos, no arriba! 

Jo, com a mínim, de jocs de mans ja n'estic fart, i la situació social i econòmica a Espanya no necessita d'il·lusionistes que ens maravellin, fent creure coses que no són. A l'equip Aznar ja se li va donar porta per aquesta raó, i en aquests moments, el senyor Zapatero i tot el seu estudi de creatius ja pot tornar cap a casa, doncs no volem viure d'il·lusions mentre comencem a patir gana... El que volem és tots plegats posar-nos mans a la feina i aplicar solucions per sortir el més ben parats d'aquesta immensa estavellada social i econòmica que, ara fa un any, el senyor Zapatero encara es negava a reconèixer. Zapatero, ves a prendre unes copes de vi amb el teu amic Aznar, que ja trobarem un altre que ho faci millor que tu... I aquest canvi és per ja!

Cal un canvi d'aires aquesta tardor...

I hi ha dos camins per a arribar-hi.

Sembla clar que els indicadors de cara a aquest setembre donen un suspens al Govern Zapatero per comandar Espanya lluny de la crisi econòmica. Poc a poc es van aclarint les situacions de cadascun dels estats en aquesta crisi econòmica mal anomenada "de caràcter mundial"... Ha sigut si de cas la primera gran crisi causada per la globalització de l'economia mundial, i aixó ha derivat en que tots els estats quedessin tocats. 

Però si apliquem la teoria de les plaques tectòniques, fent el simil de que cada economia local (pot ser millor dit cada economia estatal o nacional) és una placa tectònica, el moviment entre plaques i la seva fricció ha causat que totes les economies locals hagin patit crisis locals afectades per un moviment global o encadenat. 

Aquesta sotragada global està posant a prova els models econòmics, i també polítics, de cadascuna de les plaques tectòniques (col·loquialment conegudes com nacions o països), i ara podrem saber si tal o qual mercat, o estat, tenia una salut de ferro, malgrat la sotragada, o si patia una malaltia fins aleshores desconeguda o no reconeguda públicament.

I en aquest cas està molt clar que s'ha descobert que Espanya no té salut de ferro en termes ni econòmics ni polítics. I aquesta mala salut és compartida pels catalans, i no cal mirar cap a un altra banda, doncs actualment Espanya i Catalunya estan al mateix vaixell (o a la mateixa placa tectònica, seguint el símil anterior). Ni la Zona Euro és prou cohesionada per formar una única placa econòmica, i continua estant en realitat fragmentada en diverses plaques, cadascuna solucionant els seus problemes domèstics amb millor o pitjor encert.

Catalunya i Espanya, en mig d'aquesta deriva continental, en comptes de comptar amb aptes mariners que ens portin a bon port, tenim una sèrie de governants altament incompetents a totes les esferes (estatal, autonòmica i local), només preocupats per sortir bé a la foto, o bé fer fotos en que el contrari surti mogut i a poder ser amb un penós posat... No es pot dir ni tan sols que només es dediquen a guardar les formes... Si en tinguessin de formes de comportament, alguna cosa ja hauriem guanyat. Però ni aixó. Només a base de grans titulars ens porten a tots els ciutadans i ciutadanes que els hem escollit a seguir-lo en aquesta deriva contiental, sense buscar un nord, un camí a la solució o cura. 

I aixó fa que no s'ataqui amb el seny i el tremp necessari el problema fonamental per a la supervivència de la nostra societat: la crisi econòmica espanyola. 

Si un metge agafa un termòmetre i pren la temperatura de França, Alemanya o Itàlia, suposats pacients, els faria estar una temporada a l'hospital recuperant les forces per tornar a la vida normal d'abans... El mateix símil aplicat a Catalunya i a Espanya seria contundent: han d'ingressar a l'UCI. 

I si estem a l'UCI, què s'ha de fer? Doncs amb el panorama actual només hi ha dues sortides a nivell espanyol (i que Catalunya haurà d'acatar com a membre): o un govern de concentració a Madrid, com s'ha fet a temps a Alemanya, o si no es saben posar d'acord els dos principals partits de l'estructura política espanyola (com si s'han sapigut posar pel que fa a Euskadi adduïnt raons d'Estat, - no ho és la situació econòmica una raó d'Estat?), doncs un avançament per a que a finals de novembre hi hagin Eleccions Generals.

El que està clar és que sigui quina sigui la via escollida (govern de concentració o eleccions generals avançades), algú ha de pagar el cost polític de tot aquest desgabell, i actualment qui ostenta aquest lamentable honor és el president José Luís Rodríguez Zapatero. En cas de govern de concentració, si volem un bon començament, Zapatero haurà de passar a formar part de la cua de gairebé quatre milions d'espanyols aturats, amb la sort de que ell tindrà una prestació contributiva ben pagada i de per vida que la resta de mortals espanyols no podrem gaudir. En cas d'eleccions anticipades, que cada partit faci el que vulgui, espero que la ciutadania votarà amb seny, i no es sumarà als despropòsits de la nostra classe política... Però en la situació actual, fora bo arribar a aquest desembre amb un nou Govern de Concentració Espanyol abans que a un nou Govern derivat d'unes El·leccions Anticipades.

Aquí queda dit i escrit, vostés opinin, i el que pugui, decideixi. 

CatFòrmula Musical : Élena - Plou

Com fa un mes que tinc el cap del radi trencat, doncs no escric massa (o massa escric, no hauria d'escriure gens!), però anem a refrescar la memòria de CatFòrmula Musical, i a refrescar les acaballes de l'estiu amb aquest encisador tema del grup Élena, titulat "Plou".

Bandes valencianes... Aquí venen els croats! (...o les croates)

A gaudir de la Severina i el seu "Gas Gas"

Però com sempre hi ha competència, a la croata li ha sortit a Belgrad en Goran Bregovic cantant-la amb la seva fanfàrria...

Escolliu la vostra versió preferida, jo em quedo amb les dues ;-)

... Aixó si, als Estats Units ja m'han posat a la Severina com a exemple de la manca de consciència ecològica (video en aquest enllaç o en aquest altre enllaç) :S

El futuro de España...

No m'he pogut aguantar... El meu nou disseny titulat "El futuro de España..."

Diversos motius per ser "optimista", en els enllaços següents:

http://www.3cat24.cat/noticia/402548/economia/Latur-puja-en-23000-persones-a-lagost-a-Catalunya-mes-duna-quarta-part-de-laugment-a-lEstat

http://www.3cat24.cat/noticia/402555/economia/La-Seguretat-Social-perd-142244-afiliats-a-lagost

http://www.3cat24.cat/noticia/402409/economia/Serna-augura-una-tardor-complicada-amb-mes-expedients-de-regulacio

http://www.3cat24.cat/noticia/402448/economia/El-deficit-de-lEstat-fins-al-juliol-es-multiplica-per-cinc-i-suposa-el-469-del-PIB

http://www.3cat24.cat/noticia/402410/economia/El-superavit-de-la-Seguretat-Social-cau-un-33-respecte-a-lany-passat

I el joc dels nostres governants amb temes que no ataquen el problema de forma directe, tal i com s'ha de fer, seguint els desproposits de comunicació i gestió del nostre Gobierno actual...

(Titular per ocultar el veritable titular del dia): http://www.3cat24.cat/noticia/402564/economia/Lajut-dels-420-euros-sampliara-als-aturats-que-hagin-esgotat-totes-les-prestacions-des-de-l1-de-gener

(Continua el sainet... quina colla d'incompetents): http://www.3cat24.cat/noticia/402267/economia/Govern-espanyol-i-sindicats-no-arriben-a-cap-acord-sobre-lampliacio-dels-420-euros