Bloc del Catarrà

Definició de Triestitat...

Llegeixo l'article de la Jaka en el seu bloc "El viatjar infinit", la veritat és que el que m'ha cridat l'atenció ha estat la referència que fa de l'escriptor triestí Claudio Magris. I per entendre aquest món que ens descriu Magris en el seu llibre cal tenir present quin és el seu origen, la seva città, Trieste... La ciutat que de l'Imperi Austro-hungar la Gran Guerra va fer que passés a mans de la jove Itàlia, i que el final de la Segona Guerra Mundial la va comdemnar durant anys a no saber si el seu futur continuava a Itàlia o passaria a mans de la Iugoslàvia de Tito. Un ball de fronteres que fins l'any 1991 no va acabar de definir-se a les seves portes, quan de cop i volta, en comptes de tenir a Iugoslàvia de veïna, els veïns continuaven sent els mateixos, però ara passaven a posseir un estat propi, Eslovènia... Una Trieste italianitzada, d'arrels austro-hongareses pel que fa a la ciutat, i d'arrels eslaves pel que fa al seu rerapaís eslovè. Amb una impresionant esglèsia ortodoxa presidint el seu canal, quan italians i eslovens són de cultura catòlica. Un reguitzell de cultures que s'entrellacen en el seu pas pel territori, que en un de tants turons presideix, entre altres, les restes d'un temple romà, que als seus peus té amagat entre carrerons les grades del teatre romà que creixen esgraonades sobre el vessant del turó.

Bé, amb el viatge de la Jaka per Chiemsee, a mi m'ha fet viatjar, al citar a en Claudio Magris, a la Trieste italiana... o triestina?

Bé, reprodueixo el text extret del llibre de Claudio Magris "Microcosmi" que he inclós en el comentari a l'article de la Jaka (si me l'aprova, he he...):

"Con  Slataper nasce la triestinità, che è insieme adolescenza, senilità e mancanza di sicura maturità; utopia della vita vera e disincanto per la sua assenza, unite sotto il dominio di una volontà morale che impone di vivere come si non si fosse l'esperienza radicale del disagio della civiltà. Pretendere di vivere è da megalomani, dice Ibsen, e Slataper, che scrive il grande libro su Ibsen, decide di essere magalomane e muore. La guerra è il futuro di queste giovenezze che sognano la vita ma sacrificano quest'ultima al suo sogno e sono prote al sacrificio e all'autosacrificio.

Triestinità - vitalità e malinconia, nostalgia di purezza che si accorge di tutti i compromessi ma anche quando vi indulge non dimentica che sono tali e non se la dà ad intendere. Esigenza adolescente di vita vera, conscienza senile della vita falsa; non resta che la bisboccia all'osteria. "

Amb Slataper neix la triestitat(*), que és simultàniament adolescència, senilitat, i falta de maduresa segura; utopia de la veritable vida i decepció per la seva absència unides sota el domini d'una voluntat moral que imposa viure com si no hagués existit l'experiència radical del malestar de la civilització. Ibsen diu: pretendre viure és de megalòmans, i Slataper, que escriu el gran llibre sobre Ibsen, decideix se megalòman i es mor. La guerra és el futur de les joventuts que somien la vida però la sacrifiquen al seu somni i estan disposades al sacrifici i a l'autosacrifici.

Triestitat (*) - vitalitat i malenconia, nostàlgia de puresa que s'adona de tots els compromisos però fins i tot quan perdona no oblida que hi són i no es deixa enganyar. Exigència adolescent de vida autèntica, consciència senil de la vida falsa; només queda fer tabola a la taverna.

(*) Si de tarragoní tenim tarragonins, i de triestí tenim triestins, ens trobem, però, que de tarragoní tenim tarragonitat, i no pas tarragoninitat, així doncs, el/la traductora fa correctament la traducció de triestinità en triestitat, encara que a mí em soni malament, i m'agradès més que ho hagués traduït com a triestinitat...

La triestitat té una base cultural, històrica i comercial brutal que la construeix i la sustenta, però en el nostre petit país, no podriem parlar de tarragonitat? (Ho sento, visc a Reus, però sóc un pelacanyes, què hi farem, la tarragonitat tira...)

VII Jornades de Comunicació, del 24 al 28 de novembre al Centre de Lectura de Reus

Una assistència molt fluixa de públic ha estat l'únic punt que ha deslluit el segon dels cinc dies de les VII Jornades de Comunicació al Centre de Lectura de Reus, organitzat pels amics de Punt 6 Ràdio (abans Punt 6 Camp), i que van començar aquest dilluns 24 de novembre i finalitzen el proprer divendres 28 de novembre. Així, doncs, encara queden tres dies en els que podeu gaudir del programa de les jornades, que compta amb el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, la Fundació URV, la Universitat Rovira i Virgili, i l'ESCACC, i amb la inestimable col·laboració del Centre de Lectura de Reus.  

Durant el dia d'avui hi ha hagut dues ponències i un debat. La primera ponència, a les vuit del vespre, es tractava de la presentació de la Fundació Espai Català de Cultura i Comunicació (ESCACC), a càrrec del seu president, Àlex Gutiérrez. He arribat tard, però m'he pogut fer una idea sobre la situació dels mitjans de comunicació en català, que de forma més important que en d'altres mercats, han de fer front a una transformació en el consum de la informació, accentuat actualment per la crisi econòmica, que està creant un autèntic terratrèmol en l'escena comunicativa en general, i a la catalana en particular. Només un exemple. Aquest últim any s'han publicat 500 discos de música en català, una quantitat gens menyspreable... Però d'aquests 500 discos, amb prou feines una desena hauran venut més de 1000 unitats... Què passa?

Després li ha tocat el torn a Tinet, que ha tingut 30 minuts per fer un balanç, de forma breu, dels primers 13 anys de Tinet a les nostres vides. Així he pogut recordar que fa anys, per ser tinetaire, havies de trucar a un número de telèfon per a tenir accés al servidor de Tinet (si us enrecordeu d'Infovia, aleshores encara estava a les seves beceroles, qui ens havia de parlar que ara navegariem gràcies a l'ADSL arreu del món), o que per ser tinetaire, cada 3 mesos et carregaven a compte 500 pessetes per poder tenir la teva adreça de correu @nil.fut.es i el teu espai web on fer la teva plana en HTML... Doncs per si no ho sabeu, encara podeu accedir a Tinet a través d'una connexió telefònica dirècta, com ja fa anys i panys, i encara podeu enviar el vostre correu electrònic amb l'adreça @nil.fut.es, @tinet.fut.es o @tinet.cat...

Bé, després van aparèixer un munt de serveis de continguts, com la Tinet Agenda o el Tinet Digital, precedits per altres serveis de Tinet, i la segona revolució de Tinet va ser la seva conversió a una pàgina web 2.0, on la participació dels tinetaires va passar a ser un factor primordial, com ho demostra la creació de l'apartat de blocs, i més recentment de la WebFàcil... tot plegat precedit per les llistes de discusió de les que rebiem un correu cada cop que algú contestava o feia un comentari de les llistes en les que estaves donat d'alta, i que ara sembla que serà substituit pel nou fòrum de Tinet.

Per últim, una taula rodona amb representants de tres mitjans presents en el món digital, bé de forma especialitzada o bé com a complement a altres suports, com és el paper, molt interessant ens ha portat a conèier l'estat de salut del periodisme digital. Els mitjans presents han estat la novella plana web Reus Digital, el portal sobre el món de la comunicació en l'espai català Comunicació 21, i la publicació mensual de caire local Revista Cambrils, que ara té la seva versió diària a Internet amb el seu diari digital. En aquest debat s'ha parlat de la importància d'actualitzar els continguts de forma diària, doncs visitat webs que es mantenen estàtiques, sense ser actualitzades durant mesos, porta a que la gent deixi de visitar-les. També s'ha parlat de que la especialització en els continguts és un valor afegit, doncs és més fàcil mantenir un públic fidel o preocupat per una temàtica concreta.

Un tema que cou és el de l'anonimat en la participació dels lectors en els comentaris a les notícies. Molts mitjans digitals arrossegen articles amb fils impossibles de llegir, en especial per ser un lloc d'expresió de participants anònims que es protegeixen en l'anonimat per a fer anar la seva, perdent el fil del contingut de la notícia. En altres mitjans, on la participació és més civilitzada, aquesta pren un valor rellevant, doncs permet ampliar la informació oferida per la notícia, contrastar-la i fins i tot corregir la informació. Hi ha mitjans, fins i tot, que com Vilaweb o El Mundo, opten per eliminar els comentaris a les notícies, i opten per altres vies participatives (els blogs de Vilaweb, o el fòrum de El Mundo, que pretén disuadir els navegants més explosius, doncs per deixar anar la seva s'han d'esforçar una mica més en cercar quin és el tema del fòrum en qüestió on poden anar a espotricar).

La presència dels mitjans digitals ha transformat la relació públic-mitjà... D'una relació unidireccional, que va evolucionar a una relació bidireccional i a una relació de cultura de masses, s'ha passat a una relació on existeix una interacció entre el mitjà i el públic, on creix la proximitat entre els dos protagonistes de l'acte comunicatiu, i on aquesta relació es va transformant en una relació de tu a tu.

Els mitjans digitals també han revolucionat com el públic "devora" la informació. De publicacions de caire setmanal o diari, s'ha passat a mitjans que gairebé funcionen com els teletips de les agències de notícies. Aixó també està implicant un increment en la precarietat de la feina dels periodistes digitals, doncs és més difícil regular un horari laboral.

Ens trobem també que d'una escasetat d'informació passem a un excés o abundància, doncs Internet no té límit per aportar informació. Per altra banda, si abans la informació passava pel filtre de l'editor i del periodista, ara, si continuen aplicant aquest filtre, el lector pot contrastar més fàcilment aquest filtratge contrastant amb altres fonts, fins i tot les pròpies notes de premsa que les entitats interessades han fet arribar als mitjans de comunicació, i que publiquen també a les seves webs corporatives, i esbrinar fins a quin punt se'ls ha retallat o desdibuixat la informació. La implantació de les webs 2.0 fa que el periodista digital hagi de ser més rigurós.

El mitjans digitals també han canviat el format de distribució de la informació, i fomenta l'individualisme que regna actualment a la societat. L'individu pren el paper de crear un discurs propi a partir de la informació disponible en els diferents mitjants, però aquest individualisme també fa que actes com el d'aquesta nit presentin una baixa participació, quan si s'hagués plantejat en els anys 30 o 70 segurament l'auditori hauria estat ple.

Com en tots els mitjans de comunicació, els ingressos per publicitat són primordials per a la viabilitat empresarial i econòmica d'una iniciativa com és el de mantenir una publicació digital. Segurament aquest punt és un dels que queda més pendents d'estudiar com evoluciona per poder mantenir un periodisme digital de qualitat i permetre la supervivència dels mitjans digitals.

Bé, aquest és un bon resum del que he escoltat durant el segon dia de les VII Jornades de Comunicació. Podeu seguir la informació i consultar el programa de les VII Jornades al bloc  de Punt 6 Ràdio.

En defensa de la titulació d'Enginyeria en Informàtica

Reprodueixo, com a Llicenciat en Informàtica per la Facultat d'Informàtica de Barcelona, títol ara reconegut com a Enginyer Superior en Informàtica, un redactat que m'ha arribat per correu electrònic per part d'un company de promoció:

Des del Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya, volem manifestar el nostre ferm recolzament a les mobilitzacions convocades legalment pel proper dimecres 19 de Novembre.

El passat dimarts, membres del Consell de Col·legis d’Enginyeria en Informàtica (CCII), representants dels Col·legis d’Enginyeria Tècnica en Informàtica i representants de la CODDI es varen reunir amb el Director de Universitats del Ministeri de Ciència i Innovació. En la reunió, el DG d’Universitats es va mostrar sensible al problema de la falta de fitxes en els nostres estudis, i es va comprometre a intentar solucionar-ho. El DG ens va demanar 48 hores per intentar donar-nos una solució al problema. Finalitzades aquestes 48 hores, la resposta del DG d’Universitats va ser:

1. El problema de la Ingeniería Informática es que es una profesión no regulada y por eso no puede tener Ficha

2. Someterá a Consideración del Consejo de Universidades una respuesta de acuerdo para que las Universidades puedan plantear, si así lo desean, memorias de solicitud de verificación de los títulos de los Ingenieros en Informàtica.

Al nostre Col·legi, igual que a la resta de Col·legis Professionals d’Enginyeria Informàtica englobats en el CCII, aquesta resposta ens sembla del tot insuficient. Reclamen del Ministeri de Ciència i Tecnologia que no es descrimini la Enginyeria en Informàtica desregulant els seus estudis, volem que la regulació dels nostres estudis tingui caràcter normatiu, recollit en el BOE, com es fa amb la resta de les Enginyeries. Tanmateix continuem demanant la regulació professional de l’Enginyeria en Informàtica.

Per tot això, continuem recolzant, amb més força encara, totes les Mobilitzacions convocades legalment pel proper dimecres 19 de Novembre.

Antoni Rodríguez

Degà del Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya

Recordar a tots els Enginyers en Informàtica que puguin que es presentin a la concentració de demà dimecres 19 de novembre a la plaça Sant Jaume de Barcelona, convocada entre les 12h i les 13h. I sobre la professió de la Informàtica, en queda encara molt per parlar... Aixó és només un punt més de tots els atropellaments que patim els professionals de la informàtica en general, i els titulats en Informàtica en particular. Més informació a la web http://www.huelgainformatica.es/catala/vaga.htm

El Festival TrenK-art apropa l'avantguarda japonesa al Metropol