CatFòrmula Musical : Salomè - Se'n va anar
27 Jul 2008CatFòrmula Musical fa un salt en el temps, i ens anem 45 anys enrera, per recuperar un dels primers temes en català que han tingut repercussió a la banda sonora de les nostres vides. Parlem de la cantant Salomè, que ens va regalar una magnífica interpretació del tema "Se'n va anar". El tema "Se'n va anar", interpretat per Salomè al Festival de la Cançó del Mediterrani del 1963 (on Raïmon va interpretar-la en una segona versió), va assolir el triomf d'aquell festival.
Encara que no sigui pas un videoclip, escoltar la cançó paga la pena... Salomé i "Se'n va anar"!!!
CatFòrmula Musical : Ismael Colomer - Un cant a la llibertat
22 Jul 2008Continuem aquest estiu refrescant a CatFòrmula Musical amb més cançons joliues. La proposta d'avui, acabada de sortir del forn, és la d'Ismael Colomer, amb el seu "Un cant a la llibertat", una cançó dedicada en especial a la Fundació d'Ajuda Contra el Maltractament Animal (FACMA).
Res a gaudir d'un videoclip ben entranyable i estiuenc amb "Un cant a la llibertat" de n'Ismael Colomer.
Homage to Antoni Bassas.
18 Jul 2008Les paraules de l'Antoni Bassas ho diuen tot...
Crisi diplomàtica entre Catalunya i Itàlia
17 Jul 2008Sona a ciència ficció, però durant el passat cap de setmana els mitjans de comunicació italians (premsa, televisió,...) tractaven de forma aclaparadora el tema de les paraules que Joan Boada va dedicar al president de la República Italiana Silvio Berlusconi i a la premsa italiana, sobre el tractament que es donava des d'Itàlia a la resolució policial del cas de l'assassinat de la turista italiana Federica Squarise. I sobretot, com ho tractaven, com un incident diplomàtic entre Itàlia i Catalunya... Aquesta mala notícia convertia per un dia a Catalunya en quelcom molt a prop del que molts dessitgem, un estat independent dins Europa.
Encara que amb una connotació negativa pel tema de que es tractava, en la major part de mitjans de comunicació italians es parlava de Catalunya gairebé com si fos d'una relació tu a tu amb Itàlia a causa de l'incident provocat pel polític d'IC Joan Boada. Una propaganda negativa que ens col·locava, però, en el mapa com pocs cops hi apareixem.
I aixó fa pensar que potser el camí per al reconeixement d'una Catalunya Independent haurà de passar, entre d'altres punts, en estrenyer les relacions amb la República Transalpina, un dels pocs estats on es parla de Catalunya com a quelcom que té un tret diferencial respecte l'Estat Espanyol del que actualment forma part, o com una realitat pròpia que per accident forma part de l'Estat Espanyol.
Com a testimoni us deixo el video que vaig capturar a través de la reproducció del principal noticiari del dissabte passat a la Rai 1, el Telegiornali 1 de les vuit del vespre, sobre el tractament de la notícia per part de la televisió pública italiana, d'un govern actualment presidit pel magnat i propietari, entre altres coses, de diversos mitjans de comunicació italians, Silvio Berlusconi:
I enllaços a diversos articles sobre el mateix afer en les versions electròniques de diversos mitjans de comunicació italians (i fins i tot algun d'europeu):
IGN (Audio entrevista Boada a cadena Ser que han provocat l'incident)
CatFòrmula Musical : Eina - De nou el vell torna nou
14 Jul 2008Els vilafranquins Inadaptats es refunden, per convertir-se en Eina, i es presenten amb un primer disc que porta per títol el del primer tractat a la història de la humanitat sobre estratègies militars, "L'art de la guerra", on el filòsof xinès Sunt Zu expresa la idea que no hi ha cap enemic invencible.
Portada de l'Enderrock del passat mes de juny, Eina es passa per CatFòrmula Musical amb un videoclip que recorda l'estètica militarista del grup eslovè de música rock industrial Laibach, encara que canvia els uniformes nazis per un exèrcit oriental que navega entre les aigues de la Mar Groga i els boscos de bambús. Però recordem que l'estètica militarista és més una forma de protesta contra el sistema que no pas apologia de moviments polítics que han de ser oblidats per sempre com a referents de la nostra societat. Així que ja podeu gaudir del primer videoclip d'Eina, el de l'últim tema del seu primer disc. El tema, és clar, es titula "De nou el vell torna nou".
CatFòrmula Musical : Pirat's Sound Sistema - Digues què faràs
12 Jul 2008Continuem amb ritmes refrescants a CatFòrmula Musical. Avui toca una proposta reggae del país. Són els Pirat's Sound Sistema, amb les seves lletres i músiques divertides, i encara que aquest cap de setmana estiuenc sembla que el sol es torna a amagar, un bon ritme caribeny ens pot posar a to... Així que ja podeu respondre al "Digues què faràs" dels Pirat's Sound Sistema!!!! I recordeu que teniu més videoclips de música en català a CatFòrmula Musical!!!
CatFòrmula Musical : Els Amics de les Arts - A vegades
8 Jul 2008Ara que és època estiuenca sempre va bé refrescar-se una mica... I la música pot ser un bon sistema per a refrigerar les idees... Escolteu aquesta simpàtica cançó de l'àlbum Castafiore Cabaret, del grup Els Amics de les Arts, titulat "A vegades", aquí, a CatFòrmula Musical
Ressó del problema del jovent mileurista europeu a la premsa internacional...
6 Jul 2008Hauria de donar més cops d'ull a la premsa internacional, doncs moltes vegades ens pot ajudar a reflexionar sobre temes com "on estem?" "cap on anem?".... La feina actual la veritat m'ho impedeix (em dòna la sensació que les 65 hores setmanals em van perseguint des de fa uns mesos), però avui faré un petit forat en el meu minso temps lliure per deixar nota de quelcom que ja coneixem, però que si els de fora en parlen potser ens fara pensar-ho dues vegades que alguna cosa no va bé.
Europa és un referent arreu del món, però poc a poc va perdent pes específic en l'ordre mundial. I aixó també es nota a nivell de les vides anònimes dels europeus. La responsal de la publicació argentina La Nación a París, Luisa Corradini, veu publicat un article en l'edició electrònica del diari colombià El Tiempo. Us el reprodueixo en el bloc per a que hi esmercem cinc minuts de lectura als que ho creguin convenient:
Pese a ser la región más rica del mundo, en Europa Occidental ser joven es sinónimo de precariedad
La mayoría sufre para conseguir un trabajo estable o pasan años yendo de un empleo temporal a otro y cobran salarios de miseria (para el costo de vida europeo). Les dicen baby losers o 'mileuristas.
Además, están obligados a vivir en casa de sus padres porque no pueden comprar ni alquilar una vivienda y, en definitiva, viven frustrados.
El fenómeno alcanzó tal dimensión que los sociólogos estudian el problema de esos millones de náufragos sociales, conocidos en Francia como génération précaire y en España como 'mileuristas'.
Hijos de la generación del baby boom, estos jóvenes, que algunos se empeñan en llamar baby losers, miran como un sueño la vida de sus padres que, a la misma edad, tenían un empleo estable, habían fundado una familia, poseían vivienda y automóvil, y podían salir de vacaciones todos los años.
"Por primera vez en la historia reciente de Francia, la generación que tiene entre 20 y 30 años sabe que tendrá un nivel de vida inferior a la generación precedente", afirma el sociólogo Louis Chauvel, profesor del Instituto de Estudios Políticos de París.
Aunque no existen estadísticas precisas, extrapolando datos de la Organización Internacional del Trabajo (OIT) sobre desempleo y de la Organización para la Cooperación y Desarrollo Económico (OCDE) sobre graduados universitarios, los sociólogos estiman que existen 3,5 millones de jóvenes en situación precaria, principalmente en Italia, Francia y España.
"Cualesquiera que sean las causas, desde crisis económica a deficiencias del sistema educativo, el hecho es que Europa margina a esos jóvenes de la sociedad", sostienen los italianos Alessandro Rimassa y Antonio Incorvaia, autores de la novela Generazione 1000 euro, un best-seller.
Años para lograr estabilidad
El principal drama que enfrenta esa generación es el desempleo o la inestabilidad laboral. El índice de desocupación en el segmento comprendido entre 18 y 24 años es del 18 por ciento, es decir, dos veces superior al promedio general. Y esa tasa llega al 30 por ciento en países como Italia, Francia, Grecia y Polonia.
Hasta la década del 80, los jóvenes diplomados demoraban dos años para encontrar un trabajo estable. En la actualidad, deben esperar entre cinco y 10 años.
A pesar de que muchos salen de las universidades con varios diplomas, más de dos idiomas y experiencia en el extranjero, al final de sus estudios sólo reciben propuestas de trabajos muy mal remunerados o contratos de corta duración. Esa situación inestable genera fenómenos sociales como el que se puede ver en muchas familias españolas, donde es perfectamente normal que una persona de 30 ó 35 años viva aún con sus padres.
Esta angustia generacional nutrió el argumento de una película italiana: Tutta la vita davanti (Toda la vida por delante), un film del director Paolo Virzi, ambientado en un call center, uno de los típicos trabajos de los jóvenes mileuristas.
Y es que en Italia, el 47 por ciento de los jóvenes de 25 a 34 años viven con su familia.
El campeón de la inestabilidad laboral juvenil es España. A pesar de los 6 millones de empleos para jóvenes creados en el período 1997-2007, la mitad de los jóvenes de entre 18 y 35 años sobrevive con empleos temporales.
"La gran paradoja de este nuevo cuadro social es que antes los jóvenes ayudaban a los ancianos. Ahora se produce el fenómeno inverso", afirma Olivier Galland, experto del Centro Nacional de Investigaciones Científicas (CNRS) de Francia.
LUISA CORRADINI
CORRESPONSAL DE LA NACIÓN (ARGENTINA)
PARÍS
GDA
