el amargo del pomelo

Gràcies Rafael

No es gaire conegut que Deu te la balança de les ànimes. Quan crea una de nova, col·loca les virtuts en un plat i els defectes a l’altre. Quan li va tocar el repartiment per en Rafael, Deu va vesar el plat de les virtuts i va tindre que compensar-ho als defectes. Defectes que socialment no son ben vistos i inclús son discriminatoris. Però en Rafel va fer desaparèixer aquestos defectes. 

Els qui el coneixíem de sempre, mai varem tenir opcions de patir les seves suposades deficiències. Era educat, simpàtic, rialler i fins i tot un cavaller, dels que ja no en queden. Amb la rialla al rostre, et saludava sempre, t’explicava les ultimes noves amb un esperit sa i obert.

Em vaig assabentar tard de que en havia deixat. Només feia una setmana que m’havia felicitat els Nadals, com sempre rialler, dolç i afectuós. Tots els que el varem conèixer el recordarem com el bon jan que era, l’educació i simpatia personalitzada, i això es va reflectir al seu comiat. Van anar els amics de la Rambla, del Nàstic, de l’esplai..... molts amics personals que van omplir de joia la tristor dels seus familiars.

Gràcies Rafael, gràcies Deu.

publicat a Diari de Tarragona