POPULAR O POPULISTA?
Si algú esperava del portaveu municipal del PP i diputat al Congrés, Alejandro Fernández, alguna explicació o algun posicionament personal sobre els escàndols que afecten el seu partit i que omplen dia sí i dia també les planes dels diaris, ja ens ha deixat ben clar que ell es troba més còmode en altres matèries. En el seu últim article parlava d'un tema que es veu que li agrada molt: els musulmans i les mesquites, i no parava de cometre inexactituds o de dir coses que no són veritat. Tots sabem que, a Tarragona, no hi ha hagut mai en les últimes dècades cap problema relacionat amb les pràctiques religioses dels seus veïns i veïnes. Fins i tot en els casos en què generen una ocupació massiva i prolongada de la via pública, com passa cada any durant la setmana santa. Mai cap problema, repeteixo. Però es veu que Fernández no permet que la realitat el desanimi quan ens vol vendre alguna moto. Si el problema que ell vol no existeix, el crea. I si no pot crear-lo, com a mínim ho intenta. Al llarg de tot aquest procés, que és lent i pesat, molt pesat, aconsegueix, com a mínim, posar en circulació els seus prejudicis i atemorir els seus partidaris amb l'objectiu de presentar-se, tot seguit, com el salvador.
Fernández pretén fer-nos creure dues coses que, ras i curt, són mentida: que a Tarragona està garantida la llibertat de cultes i que aquesta llibertat l'exerceixen tots els cultes en igualtat de condicions. Li interessa que ens ho creguem perquè així pot atacar de manera insidiosa l'enemic que prèviament ha designat: la comunitat musulmana, en aquest cas. I si algun partit, associació, entitat o persona pretén sortir-li al pas per denunciar les seves calúmnies, simplement l'acusa d'afavorir aquest enemic imaginari, que només existeix en el fons de la seva mala consciència.
I és que, diguem-ho clarament, Fernández ja està en campanya, i és en aquesta mena d'èpoques quan la seva decència assoleix el nivell més baix. Com que solia ser un individu lúcid, ha vist clarament que les coses no van bé per al seu partit, ni per a la seva personal candidatura, si es manté en el terreny de la lògica, dels fets contrastables i dels arguments racionals. És per això que ha triat la drecera que abans que ell han trepitjat altres dirigents de dreta i d'extrema dreta, amb èxits limitats que ens omplen de vergonya aliena. Criminalitzar els que són diferents, o ho semblen; oferir als sectors més vulnerables de la població un cap de turc per amagar la responsabilitat dels veritables culpables de la pobresa i la pèrdua de drets socials, que Fernández té molt a prop; pescar en el fang perillós del populisme. No és això el que ha fet l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol? Doncs aquest és el model que vol Fernández per a Tarragona.
Ha començat estigmatitzant una part dels veïns. Però si se'n surt, és tota la ciutat qui durà a sobre la taca. No permetem que aquest home causi sofriment a uns i vergonya a la resta. No permetem que erigeixi la mala fe en sistema de pensament, o de govern. Encara és massa aviat per dir-li a les urnes què en pensem, d'ell, però negar-nos a acceptar les seves afirmacions matusseres és un deure cívic que podem exercir cada dia.
