Rectificar és de savis
Senyores i senyors, encantada que l'alcalde hagi rectificat la decisió de gastar-se peles (perdó, euros) en el bust del Molt Honorable, no perquè sigui el Sr. Mas (evidentment, és el president i institucionalment mereix tot el respecte) sinó perquè les tradicions s'han d'adaptar als temps i en un context en què les administracions reclamen austeritat i defensen la inevitabilitat de retallar despeses (supèrflues... i no supèrflues) no s'entén que precisament aquesta despesa pertanyi a la llista de les intocables, és una simple qüestió de sentit comú o, si volen, d'estètica.
Com que en el fons sóc bona xiqueta, m'estalvio reproduir aquí les explicacions i la bronca que em va fotre al plenari quan vaig qüestionar la despesa, una ja ha après que és habitual que com més fluixos siguin els arguments, més es tendeix a cridar, a embolicar-se en explicacions incomprensibles, a questionar la legitimitat de l'altre o a acusar-lo de tenir vés a saber quines intencions (i no parlo només per l'alcalde, que la veritat és que és un senyor molt educat que no crida gaire).
Molt divertida amb les explicacions que han donat alguns intentant argumentar el seu vot a posteriori. Parlem clar, al plenari no hi va anar una proposta de despesa per a un bust del Sr. Mas, el que hi va anar era un modificatiu de crèdit en què aquesta despesa estava barrejada entre molts altres conceptes, i la votació va anar com acostuma a anar en els modificatius, ni més ni menys, i si volen un altre dia en parlem. Per saber que entre les despeses previstes hi havia aquesta (que apareixia com a "material inventariable") calia mirar-se tot l'expedient... i llavors un podia trobar el pressupost del bust... i curiosament, encara que la delegació del govern hagi dit que era del tot una decisió de l'ajuntament en què no hi tenien res a veure, el pressupost no anava a nom de l'ajuntament... és clar que això no vol dir res, potser simplement és una qüestió que, de bon rotllo, l'alcalde truqui al delegat i li digui: "mira, estic molt ocupat, em pots fer el favor de demanar-me un pressupost per a un bust que necessito? ". Les meves amigues i jo ens fem sovint favors d'aquests, avui mateix, quan plegui de currar, he de passar a recollir un pressupost per canviar una persiana, perquè em ve de pas i una veïna m'ho ha demanat.
Contenta, perquè la pressió popular ha servit per tirar enrere una decisió. No ens enganyem, si han rectificat ha estat perquè ha aparegut als mitjans i la gent s'ha expressat per les xarxes. La gent té poder, tenim poder. I aquesta és una gran notícia.
Però confesso que al mateix temps trista i preocupada. Per què? Mirin, sincerament, el tema del bust potser té una càrrega simbòlica, però en aquell mateix plenari van passar i es van aprovar coses que ens haurien de preocupar com a mínim tant i segurament molt més.
I si obrim el zoom, en els mateixos moments en què en aquell plenari alguns parlaven dels romans o interpretaven les mocions com els seus prejudicis els donaven a entendre, el govern d'aquest país i el d'aquest estat continuen aplicant polítiques d'austeritat (en cursiva perquè a aquestes alçades qualsevol persona que no combregui amb rodes de molí ja ha vist que és un eufemisme). Ja sabem que no hi ha diners per a salut, per a educació, per a investigació, per a cooperació i per tantes altres coses, però per a Bankia (ai, també comença per b, per B de banc!) sempre trobarem uns quants milers de milions d'euros.
A aquestes alçades ja sabem que l’austeritat no serveix ni per estabilitzar les finances, ni per calmar els mercats, ni per rellançar l’economia. Però tot i així es manté; i si es manté és perquè sí que té una gran utilitat: serveix per fer tot allò que en una altra circumstància no s’atrevirien a fer. Quines coses? Trencar el contracte social, passar d'una societat que garanteix drets a una societat prestadora de serveis que privatitza tot el que pugui donar algun benefici, expulsa les classes mitjanes de les prestacions universals i les adreça cap al sector privat.
Una invocació a l'austeritat que no elimina determinats privilegis, però serveix com a excusa per impulsar polítiques recentralitzadores i serveix també per retallar drets civils i llibertats, en un intent de tapar la pèrdua de sobirania política i econòmica davant la UE i el mercats demostrant que controlen l’ordre públic.
Els símbols són importants... però no ens podem quedar només amb els símbols. Si volem, podem. I no és cert que no hi hagi alternatives, negar les alternatives és negar la democràcia.
