Arga Sentís

Aquesta tarda he anat a sentir a la Malalai Joya, una parlamentària electa afganesa que ha fet una xerrada a la Sala de Graus de la Facultat de Jurídiques de la URV convidada per la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau i per Amnnistia Internacional. La Malalai es va donar a conèixer mundialment l'any 2003, quan va prendre la paraula a la Loya Jirga, l'assemblea tradicional de l'Afganistan, per denunciar la presència de senyors de la guerra. Només va poder parlar 3 minuts, la van fer callar entre crits i insults. Dos anys més tard va ser elegida diputada al parlament per la seva provínica, Farah, i des del seu escó va continuar denunciant la presència de criminals en les institucions del país. El 2007 la van expulsar del Parlament. Ha sobreviscut a 4 intents d'assassinat.

Mentre escric, la tele està engegada per seguir les eleccions americanes.També tinc oberts un parell de webs per anar mirant què passa... i penso quanta gent deu estar fent el mateix que jo ara. Amb tota aquesta parafernàlia muntada, mirant tot aquest desplegament de mitjans seguint les eleccions americanes, recordo la veu clara i valenta de la Malalai explicant la situació del seu país, exigint justícia, reclamant la democràcia que les tropes d'ocupació van posar com a excusa per a la intervenció militar.    

Les tropes internacionals capitanejades pels EUA que van ocupar l'Afganistan després de l'11 S van posar fi al govern dels taliban, però només per substituir-los pels senyors de la guerra de l'Aliança del Nord, tan fonamentalistes i tan masclistes com els altres, criminals de guerra enriquits amb el narcotràfic que gaudeixen de la protecció de les tropes ocupants.

Veig l'Obama per la tele. A Chicago estan preparant una festa. Obama ha promès retirar les tropes d'Irak, però vol portar més forces a l'Afganistan. Zapatero va treure les tropes espanyoles d'Irak, però no d'Afganistan. 

Tot i estar amenaçada de mort, la Malalai no vol abandonar al seu país on, irònicament, el burka contra el qual sempre ha lluitat li serveix de protecció. Set anys d'ocupació no han millorat les condicions de vida de la gent d'Afganistan, no hi ha segurat per a la població, els atacs aeris produeixen sovint víctimes innocents. El país produeix el 93% de l'opi mundial, un negoci lucratiu per a un govern mafiós protegit per les tropes internacionals. La violència masclista és endèmica, la discrepància es paga amb la mort...  Què fan les tropes espanyoles a l'Afganistan defensant un govern corrupte?

Els afganesos són els únics que poden construir un futur millor per al seu país. Sí que poden.   Però no ho poden fer sota l'ocupació militar. Necessiten la nostra solidaritat, però no el nostre exèrcit.