Al Gore a Tarragona i quatre tarragonins il.lustres
29 Octubre, 2007 01:26
Publicat per bego,
Escric
Avui repassava amb la meva filla gran els sistemes climatològics d’Espanya i m’he preguntat si quan en un futur ella faci el mateix (en el cas que tingui descendència que espero que sí) seguiran sent els mateixos o hauran canviat tant que pobra de mi (velleta) seré incapaç de reconèixer-los. El canvi climàtic és un dels problemes mundials que ens preocupen, i molt, als tarragonins i tarragonines.
Per això és una molt bona notícia l’entrevista de l’alcalde Ballesteros amb Al Gore aquesta setmana per convidar-lo a visitar la ciutat el juny de l’any vinent per participar en un simposium euromediterrani sobre fonts d'energia i la seva relació amb la sostenibilitat, que tindrà lloc a la ciutat la data esmentada. Ens preocupem pels problemes globals que també són els locals, tenim altura de mires per anar a buscar als majors experts del planeta, com el cas d’Al Gore, premi Nobel de la Pau 2007, i situem Tarragona al món.
L'entrevista amb Al Gore va ser dimarts passat, i dijous, al Consell Comarcal del Tarragonès es va presentar el llibre Quatre líders tarragonins de la República i de l’Exili, també va ser tota una lliçó pels qui, com jo, som tarragonins per adopció i mai ens van ensenyar història de Catalunya a l'escola. El llibre recull el contingut d’un cicle de conferències dutes a terme l’any passat al consell sobre les figures d'Antoni Rovira i Virgili, Marcel·lí Domingo, Pere Lloret i Macià Mallol. Heribert Barrera va ser l’encarregat de fer l’exposició de la presentació i va destacar que són líders tarragonins, evidentment, però seria més adequat dir que són líders catalans. Van ser quatre personatges d’una gran importància en la construcció de les bases de la Catalunya actual.
Tweet
technorati tags: Al Gore , Ballesteros , Tarragonès , Heribert Barrera
Cuando yo no soy yo
23 Octubre, 2007 22:56
Publicat per bego,
Llegeixo
Las identidades de los directores de la Biblioteca Nacional y del CSIC han sido suplantadas en la Red
EL PAíS. ROSA JIMÉNEZ CANO - Madrid - 23/10/2007
Ser famoso es fácil en la Red. Basta con crear un blog a nombre de alguien que lo sea, y seguirle la corriente a quienes te escriban. Si, además, sabes de qué hablas, mejor que mejor. Es lo que le ha pasado a la directora de la Biblioteca Nacional, Milagros del Corral. El pasado viernes se comenzó a comentar en la red. Se daba por hecho que se había creado un usuario en Twitter (un servicio de bitácoras).
Una portavoz de la Biblioteca Nacional lo ha desmentido. No han abierto ninguna cuenta, y alguien ha suplantado a Del Corral en este servicio. "Dentro de la propia Biblioteca ha habido directivos que han creído que era auténtico. Durante el fin de semana han enviado a Milagros del Corral muchos mensajes felicitándola por la idea".
La portavoz explicó que la Biblioteca dará pronto un paso importante en el mundo digital: "Tenemos muchas ideas y estamos poniendo en marcha un gran proyecto para hacer una verdadera Biblioteca Digital, pero de momento no hemos pensado en un blog". Vista la acogida de su twitter, quizá sea momento de plantearse algún guiño al mundo de las bitácoras.
La directora ha mandado una carta a los responsables de Twitter: "Pido urgentemente que se cancele esta cuenta y se bloquee cualquier intento de volver a publicar por parte de este autor". La misiva tuvo rápida reacción. La misma tarde de ayer había desaparecido la cuenta del usuario mdelcorral.
La directora no va a emprender ninguna acción legal, pero sí se plantea abrir una investigación interna, pues no se descarta el culpable sea alguien cercano. Entre los mensajes de su alter ego destacan algunos de la agenda, como con quién almorzaba o "una importante visita de la Biblioteca Nacional Europea". Pero el que más llamaba la atención era el referente a su antecesora, Rosa Regàs: "Mentiría si dijera que no me incomodan un poco las críticas a mi antecesora". Otro tenía que ver con su designación. "Es muy importante para mí el apoyo recibido por el Ministro de Cultura. Gracias".
Algo parecido, aunque más ofensivo, ha ocurrido con Carlos Martínez, presidente del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). "Me llamaban franquista, falangista y demás, sin motivo ninguno, y para colmo por algo que no tiene que ver conmigo. No hemos creado ningún usuario", afirma. Alguien se dio de alta y escribió como si fuese él. En este caso, las medidas pueden ser más drásticas, indica el científico: "No queríamos darle publicidad, pero lo hemos dejado en manos de nuestros informáticos para ver si se puede denunciar en la Guardia Civil".
Twitter, el último servicio de moda, se considera una red social de micro-blogging que permite a sus usuarios enviar mensajes. En agosto, ELPAÍS.com fue el primer gran medio en español en abrir su cuenta en este servicio: http://twitter.com/el_pais.
Joves creadors, joves compromesos, joves actius.
21 Octubre, 2007 22:09
Publicat per bego,
Escric
No sé quants anys deu tenir Toni Navarro, uns 30 suposo. En el moment en que vaig entrar al Tinglado 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona estava revisant la col·locació i la il·luminació d’una de les fotografies de la seva exposició, “La Mirada Descoberta”, que es pot visitar fins el 25 de novembre i que us recomano. En Toni va ser un descobriment, un artista jove, amb ganes i intuïció, arriscat. Un jove creador tarragoní amb molta matèria gris que busca l’eterna bellesa a través de la seva càmera. Al fulletó de presentació ja ho diu: "Y la eterna búsqueda de la belleza eterna se ciñó al reflejo robado del mínimo detalle”.
L’exposició combina dos espais més, amb escultura i cinema, i crea xarxa amb altres creadors tarragonins ja que compta amb la col·laboració de Rosselló, Pep Escoda i Pau Gavaldà. Toni suma en aquesta exposició, és generós i cedeix espais a altres creadors. M’agrada aquest tarannà i també el compromís social de l’autor que es demostra en el documental que també es pot veure a l’exposició i que es diu “The Kalam Revolution” (la revolució del llapis, premi REC 2007. En ell, denuncia com moltes persones i entitats s'aprofiten de la ignorància de la gent humil, especialment en el cas de les adopcions a països del tercer mon com Nepal. I també explica com amb la revolució del llapis, s’incideix en al formació dels adolescents, se’ls ensenya a llegir i escriure amb el compromís que quan arribin a casa seva ells transmetin aquest coneixement als seus pares i mares. No us ho perdeu.
La inauguració va ser dijous, i dissabte vaig participar en un altre esdeveniment que també em va encantar, l’inici dels 25 anys del grup escolta Xaloc. Hi havia molts pares, mares, infants i adolescents aplegats a la plaça de la mitja lluna per iniciar aquest esdeveniment tan important. Però sobretot havia un grup de joves immersos en una activitat frenètica perquè tot sortís bé. L'Anna, l'Alba, la Judit, el Manel....i alguns més que no em van presentar s'ho curren dia a dia perquè Xaloc funcioni i dissabte van muntar una gran festa. Des d'aquí els felicito!
Que una entitat compleixi un quart de segle sempre és una bona notícia. I el fet que sigui una agrupació escolta resulta engrescador perquè aquest tipus d’entitats han fet molt en la construcció del teixit social d’aquest país i en inculcar valors com l’esforç, la solidaritat, l’amor per la natura o l’interés per descobrir i conèixer el nostre territori. Quan jo era jove, vaig participar activament d’un grup d’escoltisme, Camins Oberts, i encara ara em retrobo de tant en quant amics d’aquella època i recordem com ens ho vam passar de bé.
Tweet
technorati tags: Xaloc , The Kalam Revolution , REC 2007 , Tarragona
Obsessió per la seguretat. Solidaritat amb Rita
15 Octubre, 2007 02:34
Publicat per bego,
Escric
Em resulta increïble el que li ha passat a la meva amiga Rita, companya de pis quan jo estudiava i veterinària de professió. Després de retrobar-nos a la seva boda, que va ser molt feliç, com totes les bodes, però especialment emotiva, perquè Rita ho és molt....; després de retrobar-nos a la seva boda (deia) fa tres setmanes li vaig perdre la pista fins que fa uns dies ella i el seu marit Martí van ser malauradament protagonistes per haver estat (ella) deportada cap a Espanya després que les autoritats nord-americanes no la deixin entrar als Estats Units. La raó, no se sap encara. La putada, grossa! Rita ho explica magníficament a una entrevista a l’Avui. L’obsessió per la seguretat d’aquesta societat nostra, portada a l’extrem en aquest cas, provoca situacions molt complexes on la por és el mitjà de control. No vull ni imaginar-me el que deu ser patir quatre hores d'interrogatori tancada en una habitació sense saber perquè i marxar d'allà sense conèixer la raó. Realment aquestes mesures són necessàries? Podem garantir amb aquest tipus de pràctiques viure en un món sense perill? En aquest sentit, em sembla magnífica la metàfora que sobre aquest tema planteja la pel·lícula El Bosque. Des d’aquí, em solidaritzo amb la pena i impotència que deu sentir la meva amiga per tot el que ha passat.
Hem de retornar l'elegància a la política tarragonina
10 Octubre, 2007 23:53
Publicat per bego,
Política municipal
Dic jo, que el sr. Aregio demanarà disculpes a l'alcalde Ballesteros, no? Vist la claredat amb que ha quedat reflectit que no va estar gens encertat dir que l'alcalde és un mentider, el que hauria de fer amb urgència es quedar com un senyor que és (alguns diuen que era, però jo sé que encara ho és) i demanar disculpes.
Hem de retornar l'elegància a la política tarragonina.
El sr. Aregio no ha superat que ha perdut les eleccions
09 Octubre, 2007 23:46
Publicat per bego,
Política municipal
La calumnia és la més bruta i perversa de les estratègies que les persones poden utilitzar a la seva vida diària i per suposat a la vida política, quan un representa els ciutadans i ciutadanes que l’han votat. És per això que avui em retrobo amb el meu bloc desprès de molts dies de tenir abandonat l’espai virtual, per tal de deixar constància del que ha passat avui a Tarragona i que em resulta realment increïble: un cap de l’oposició que acusa de mentider a l’alcalde utilitzant com arma la manipulació del contingut d’una carta privada oberta amb total impunitat sense permís del seu propietari.
La meva mare em va ensenyar que és de molt mala educació obrir la correspondència dels altres. Però no és només això, és un delicte. Ho és obrir-la i ho és també apoderar-se del seu contingut, encara que no l’hagis obert directament. I algú que utilitzi aquest mètode per intentar fer batalla política i fer-ho, a més, amb faltant a la veritat hauria de replantejar-se si realment és un servidor públic o millor que marxi cap casa.
El sr. Aregio no ha superat haver perdut les eleccions municipals a Tarragona, no ho ha fet. I si vol recuperar el que ha perdut clarament a les urnes, embrutant la vida política a base de tirar porqueria als altres, el que ha perdut clarament a les urnes fa un flac favor a la democràcia, a la ciutat i al seu partit.
Recórrer a acusació falses per desgastar la institució diuen molt poc al seu favor i sobre el seu tarannà personal i estic segura que hi ha gent del seu propi partit que sent vergonya de la seva actuació ahir al plenari i la d’avui.
Lamentablement, reincideix en el mal estil que el va portar a perdre les eleccions i que ara el faran desaparèixer com a oposició.
Tarragona es mereix una oposició seriosa, que treballi en positiu i no un cap de l’oposició que utilitzi la calumnia com a única arma política, que substitueixi la raó per la mentida.