27.06.06
Corpus Christi
La festivitat del Corpus Christi esdevé una excepció dins del conjunt de celebracions folklòriques que perduren fins als nostres dies. D'origen medieval i en consonància amb la formació de les noves ciutats, i per tant, amb l'assoliment d'un nova organització social i urbanística.
Sorgeixen gremis de treball i una nova classe benestant: la burgesia. Tot plegat contribueix a la necessitat de trobar noves maneres de fer, tant en el treball, com en les formes de viure i conviure.
En aquest sentit, també s'havia de trobar una nova manera de celebrar allò que fos motiu de festa i alegria, moment en el que s'opta per un tipus de festivitat participativa i dinàmica, amb la fi d'agrupar tots els estaments de la ciutat en un acte públic per a tothom. D'altra banda, també es volia deixar molt clar quin lloc li corresponia a cadascú.
La diada del Corpus estava prevista pel dijous següent a l'octava de Pentecosta i va aconseguir disposar de tots els elements necessaris per comptar amb el suport de totes les classes socials.
El que pretenia l'Església no era altra cosa que la veneració pública del sagrament de l'eucaristia, exaltant la doctrina del cos de Crist enfront dels que la negaven. Quelcom que atorgava a la festa un caràcter d'ostentació més propi de les festes paganes, que no de la suposada solemnitat cristiana.
Amb tot, el braç de la clerecia es va complaure durant molts anys de la pompa exhibida en la diada del Corpus, formant part de la processó que tenia lloc pels carrers de les diferents viles i ciutats on s'hi celebrava.
Finalment, però, l'Església prengué la determinació d'abolir la festa del Corpus Christi, precisament, per l'excessiva ostentació que hi esdevenia, tot i que n'ha preservat la litúrgia. A partir d'aquí, la diada ha anat perdent el seu seguiment popular, per bé que en alguns indrets s'ha mantingut degut a les seves especificitats. Aquest és el cas, per exemple, de la festivitat que es desenvolupa a Solsona, i sobretot, de "la Patum" de Berga, que l'any 2005 fou declarada per la UNESCO “obra mestra del patrimoni oral i immaterial de la humanitat”.
Val a dir que a partir del les processons del Corpus han esdevingut les actuals cercaviles de moltes festes majors de barris, pobles i ciutats. No obstant, es tracta d'una herència que recupera el caràcter pagà de bona part dels elements (bestiari, flors, enramades,...) que en el seu dia introduïren les classes populars a la festivitat religiosa.
Bibliografia:
AA.DD.
Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya. Tradicionari:
El calendari festiu. Ed. Enciclopèdia catalana i la
Generalitat de Catalunya.
AA.DD.
Calendari de Festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Ed. Alta Fulla
i la Fundació Serveis de Cultura Popular.
(0) Comentaris (0) Retroenllaços Enllaç permanent
