Des de sempre m’ha butzinat a les orelles aquell vituperi que m’etzibava la padrina Rosa quan era petit, cada vegada que feia el contrari d’allò que ella volia que fes i que per més escarn, sovint em sortia malament: “Ets més ruc que la patusca” em va dir una i mil vegades. Quan un no entén el que li diuen, i més si és una vexació, es queda més tranquil. Així que em vaig sentir alleugerit. I encara que recordava l’exabrubte, el mantenia aparcat en un racó de la memòria. (Segueix)