Quina és la teva postura deprimida?

Publicat per aliciav | 3 Gen, 2008

      Si vols que això de la depressió et surti bé, la postura és molt important, fantàstic el consell d'en Charlie Brown.

                           peanuts deprimit

      Pots provar a sentir-te deprimit mentre somrius, mentre mires al front, tens el cap amunt, i l’esquena dreta? Una mica difícil, no?

      I a l’inrevés, quina postura adoptes per fer determinades coses com pensar, imaginar, projectar-te al futur o recordar el passat?

      Una mica més seriós, has pensat algun cop com creem els nostres estats i comportaments?

      Per una banda hi participen les nostres representacions internes: el que veiem mentalment i com ho veiem, el que ens diem i escoltem mentalment i com ho fem. 

      Per una altra banda, també hi juga un paper important la nostra fisiologia: la postura, el ritme respiratori, el grau de tensió o relaxació muscular, la bioquímica que generem...

      I en tercer lloc, el més evident,  la nostra conducta: el que diem, el que fem,...

      Els tres aspectes estan estretament relacionats entre ells i s’influeixen mútuament. Per tant, canviant la nostra representació mental, podem modificar la fisiologia i la conducta; i de la mateixa manera, canviant la fisiologia, també podem introduir canvis en les representacions internes i la conducta. 

      Si vols i et ve de gust experimentar, t’animo a fer proves amb tu mateix: observo com em sento, observo quina és la meva postura associada a aquest estat, canvio la postura i a veure què passa.  També pots fer l’exercici invers: em col·loco en una postura determinada i observo quin estat es genera. 

     

10 Comentaris & 0 Retroenllaços de "Quina és la teva postura deprimida?"

    Gràcies Alícia, Molt divertit i molt bo per començar l'any. Deu ser per això que tot i intentar-ho, no aconsegueixo deprimir-me.

    Publicat per Esther Ferré 03 Gen 2008, 23:40
     

    Tens rao Alicia, acotar el cap es sinónim de derrota i tenir el cap alt d'orgull, confiança, optimisme...
    Hem de seguir el teu consell.
    Gracies.

    Publicat per Jordi Pons 04 Gen 2008, 18:11
     

    Pensant que demà hem de tornar a començar tot aquest tema és molt oportú.
    Intentarem anar amb el cap ben alt i l'esperit ben ple.
    Gràcies Alícia.

    Publicat per Remei Pérez 07 Gen 2008, 12:25
     

    Un apunt sobre el llenguatge que fem servir, tant el Jordi com la Remei dieu: “hem de seguir...” “hem de tornar…”, “intentarem....”. Heu pensat què passaria si canviéssim aquestes expressions per d’altres com: “vull seguir..”, “seguiré...”, “m’agrada...”, “faré...”, ...?
    “Haver de” implica obligació externa i poca implicació interna, i “intentar” poca resolució cap a l’acció.
    Gràcies a vosaltres per les vostres aportacions!!

    Publicat per Alícia 08 Gen 2008, 10:12
     

    M?ha agradat molt la teva reflexió!! Quan la gent està deprimida s'ajuda amb tots els sentits!! físicament i mentalment!!

    A mi em passa quan estic refredada, és un estat que no m'agrada i reconec que quan estic així el meu estat d'ànim canvia!! és com si el meu jo interior m'ajudés a estar malament! jejeje és curiós!!

    De totes formes sempre tinc un estat d'ànim bo, positiu!!
    La teva reflexió m'ha fet recordar aquest moment del refredat!! l'actitut de les persones ajuda molt!!

    Felicitats pel bloc!
    m'agraden molt les teves reflexions!

    Et seguiré llegint
    eva

    Publicat per eva 16 Abr 2008, 12:53
     

    Eva, tens tota la raó, l’actitud que tenim davant de les coses és determinant per escollir en el repertori d’estats d’ànim el més adequat. De fet, el cervell es limita a complir les nostres ordres; si la ordre és negativa, doncs s’esforça al màxim per tal que puguem estar el més negatius possible; si, al contrari, és positiva, també fa el possible per acontentar-nos.

    El tema de com associes tu el fet d’estar refredada amb un estat negatiu, segurament té més a veure a les experiències passades lligades al refredat, i com en manifestar-se els símptomes la ment busca els bolets que l’acompanyen de forma automàtica, és el pac que va junt.
    Gràcies per les teves paraules

    Publicat per Alícia 16 Abr 2008, 18:01
     

    Sóc l'Ana Casacuberta mestra des de fa vint-i-sis anys.

    Al CRP em van donar la teva adreça.

    Necessito consell
    Gràcies

    Publicat per Ana Casacuberta Borras 09 Mar 2014, 14:07
     

    Sóc l'Ana Casacuberta mestra des de fa vint-i-sis anys.

    Al CRP em van donar la teva adreça.

    Necessito consell
    Gràcies

    Publicat per Ana Casacuberta Borras 09 Mar 2014, 14:07
     

    Sóc l'Ana Casacuberta mestra des de fa vint-i-sis anys.

    Al CRP em van donar la teva adreça.

    Necessito consell
    Gràcies

    Publicat per Ana Casacuberta Borras 09 Mar 2014, 14:08
     

    Sóc l'Ana Casacuberta mestra des de fa vint-i-sis anys.

    Al CRP em van donar la teva adreça.

    Necessito consell
    Gràcies

    Publicat per Ana Casacuberta Borras 09 Mar 2014, 14:09
     















La meitat de 12: