El portal de literatura Beabà, que manté el CEL, ha actualitzat la seua bases de dades d’escriptores i escriptors de les comarques centrals dels PPCC amb les Novetats de Sant Jordi 2014.
Algunes d’aquestes autors, com ara Marta Rojals, Joan Todó i Yannick Garcia, també apareixen en la llista de dues-centes novetats que ha publicat Vilaweb:
Sant Jordi 2014, dues-centes novetats, de Montserrat Serra.
Bona diada!
Pere-Enric Barreda va nàixer a Benassal (Alt Maestrat), n’era cronista oficial de la localitat, un dels principals impulsors de la Fundació Carles Salvador i un gran especialista en l’obra i la vida de l’escriptor i gramàtic, peça clau de l’adaptació de la normativa fabriana al País Valencià.
Ho sentim profundament.
Font: Vilaweb.
El dia 28 de febrer de 2014 Canal Terres de l’Ebre es va emetre el programa de tertúlies Maiors dedicat a la llengua catalana de les Terres de l’Ebre. Hi van participar Joan Beltran, Albert Aragonés i Màrius Pont.
Podeu veure el vídeo d’un fragment de la tertúlia en línia a Canal Terres de l’Ebre.
Vilaweb ha publicat la notícia de la publicació del quart volum del Petit atles lingüístic del domini català, aquesta vegada dedicat exclusivament al lèxic del camp i dels conreus.
Aquest volum conté cent vint-i-un mapes seleccionats del quart volum de l’ALDC; comprèn un mapa comparatiu, vint-i-sis mapes fonètics i noranta-quatre mapes lèxics. Complementen el volum un apartat de bibliografia, un glossari de terminologia lingüística i un índex dels mots comentats.
Martínez Romero, Tomàs; Pradilla, Miquel Àngel; Quixal, J. Manuel (eds.)
Terres de cruïlla. Estudis sobre les comarques de la diòcesi de Tortosa. Onada: Benicarló, 2013.
ISBN: 978-84-15896-10-4
Onada Edicions ha publicat recentment el llibre Terres de cruïlla. Estudis sobre les comarques de la diòcesi de Tortosa (Benicarló, 2013), que recull una bona part de les ponències i comunicacions presentades al III Congrés de Cultura i Territori a les comarques de la diòcesi de Tortosa, que es va celebrar del 23 al 25 de novembre de 2011 a Vinaròs, organitzat per la URV i la UJI.
Es tracta d’un volum de 533 pàgines que, com diuen els editors en la presentació del llibre, ha suposat una “autèntica heroïcitat”, que caldria reconèixer i valorar com cal.
En el volum destaquen en qualitat i en nombre els estudis lingüístics sobre aspectes diversos:
Aragonés, Albert. “Notes i lectures d’astronomia popular», p. 79-90.
Beltran i Cavaller, Joan. “Els noms dels mariscs bivalves”, p. 115-130.
Cremades i Cortiella, Elga. “El parlar de Masriudoms (Baix Camp)”, p. 171-182.
Gombau Domingo, Carme. “Aproximació lingüística i històrica a les actes de l’Ajuntament d’Amposta 1936-38”, p. 293-305.
González Collantes, Carla. “El model de llengua dels mitjans digitals valencians: una aproximació a través de Comarquesnord, L’Informatiu, AraMultimèdia i VilaWeb Ontinyent”, p. 307-315.
Gumbau Morera, Felip. “Una diòcesi amb dos modalitats de llengua. Entre la normalitat i l’anomalia”, p. 329-344.
Perea, Maria Pilar. “Tortosa: entre Gandesa i Vinaròs. Similituds i diferències a començament del segle XX”, p. 367-381.
Pradilla, Miquel Àngel; Sanz, Rocío. “Aproximació al parlar de Xert (Baix Maestrat)”, p. 383-397.
Rull, Xavier. “Anar astall és fer-ho arreu iau, tat? Les paraules gramaticalizades del parlar tortosí: descripció, origen i tractament descriptiu i prescriptiu”, p. 467-475.
Valls, Esteve. “L’excepcionalitat de la cruïlla catalanoaragonesa a les Terres de l’Ebre: un cas de dissidència respecte a les dinàmiques evolutives dels parlars nord-occidentals”, p. 521-533.
També cal destacar els estudis literaris, tant des del punt de vista històric com didàctic:
Agut, Fàtima. “Del didactisme de l’obra teatral de Joan Manuel Borràs Jarque a l’intent de renovació de Francesc Almela i Vives, dues produccions teatrals per descobrir”, p. 11-21.
Barreda, Pere-Enric. “Escriure per al calaix: nova datació d’obres de Carles Salvador”, p. 105-113.
Masdeu, Fina. “Literatura i cuina a Ilercavònia (propostes per treballar a l’aula), p. 345-356.
Querol, Enric. “Poesia en català a les Terres de l’Ebre 1401-1848. Presències i absències”, p. 417-430.
Destaquem per acabar aquests articles especialment interessants com fonts d’estudi de la medicina popular, l’onomàstica, el lèxic botànic i dels jocs populars:
Alanyà, Josep. “La religiositat popular al bisbat de Tortosa”, p. 23-51.
Castellvell, Ventura. “Els béns dels sarraïns a Benifallet a finals del segle XV”, p. 161-170.
Curto, Rafel; Torres, Luís de; Sáez, Llorenç. Falagueres i coes de cavall de la regió d’Ilercavònia: uns tresors sovint ignorats, p. 183-200.
Ferreres, Joan. “Veïnatge de la vila de Vinaròs al 1621”, p. 223-237.
Pubill Soler, Biel. “Jugant riu avall. Una ullada al joc infantil dels nens de les Terres de l’Ebre del primer terç del segle XX a partir de l’obra literària i memorialista dels nostres escriptors”, p. 405-415.
Tan sols hem de lamentar que finalment no s’ha publicat la ponència “De geosinònims catalans, amb especial referència a la varietat geogràfica tortosina”, a càrrec de Germà Colón, ni tampoc aquestes altres comunicacions:
Casanova, Emili; Ferrer, Ramon. “Toponímia al Maestrat i els Ports de Morella durant el segle XIII i XIV”
Domènec, A.; Sabaté, A.; Castellnou, J. “Catalogació de les varietats agrícoles tradicionals de Vandellòs i el seu entorn”.
Fabregat Galcerà, Emeteri. “Toponímia històrica al massís del Port a l’època medieval i moderna”.
Meseguer-Carbó, Josep. “Les modificacions en la localització «Maestrat» en el Diccionari Català-Valencià-Balear”.
Pérez Silvestre, Òscar. “Història externa de la Breu Instrucció de la Doctrina Cristiana (1922), de Carles Salvador i Mn. Eloi Ferrer Cadroi”.
Per una tria dels treballs d’interès antropòlogic, vegeu el bloc Etnologia.cat.
La IV Beca Joan Veny, atorgada per l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, ha recaigut en l’estudi La varietat lingüística geogràfica del Baix Ebre i el procés d’estandardització. Manteniment i pèrdua de formes pròpies, presentat pel professor tortosí resident a Roquetes (Baix Ebre), Carles M. Castellà.
Llegiu la notícia completa a Aguaita.cat.
Prieto, Pilar i Teresa Cabré (coord.)
L’entonació dels dialectes catalans
Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2013.
ISBN: 978-84-9883-621-9
Pilar Prieto i Teresa Cabré son les coordinadores d’aquesta monografia que ofereix una acurada descripció dels patrons entonatius que s’empren en els dialectes catalans per expressar diferents significats pragmàtics.
La base empírica del treball es basa en un ampli corpus recollit en 70 poblacions del domini lingüístic i accessible en format d’àudio i vídeo en el web de l’Atles interactiu de l’entonació del català.
Joan Borràs-Comes és l’encarregat del capítol dedicat al català nord-occidental (p. 101-126) i Verònica Crespo-Sendra del dedicat al valencià (p. 45-73). En aquests capítols trobem els resultats de les enquestes a diversos parlants del dialecte tortosí, en sentit ampli: Sant Carles de la Ràpita, Tortosa, l’Ametlla de Mar, Móra d’Ebre, Gandesa, Vall-de-roures, Morella, Sant Mateu i Albocàsser.
El llibre també inclou vint mapes en color dels països catalans amb la distribució geolingüística dels contorns entonatius de diferents frases.
Dissabte, 29 de novembre de 2013, a partir de les 9.30 h, tindrà lloc la X Trobada d’Entitats i Associacions Culturals de l’Antiga Diòcesi de Tortosa. Cultura i frontera, que este any se celebra a Beseit.
De les xarrades i presentacions que es faran destaquem les següents:
12.00 h.La sociolingüística vista des del Tossal dels Tres Reis, a càrrec de Natxo Sorolla, sociolingüista.
12.30 h.Presentació de les actes del III Congrés Cultura i Territori a les Comarques de la Diòcesi de Tortosa.
13.30 h.Presentació del Certamen Literari “Vila de Vall-de-roures”, a càrrec d’Octavi Serret.
Més informació: Etnologia.cat
El número 5 de la revista beCEroLes. Lletres de llengua i literatura, així com els números anteriors, ja estan disponibles des del mes de setembre al portal RACO, gràcies a la col·laboració de l’Institut Ramon Muntaner.
El proper 5 de novembre a Tarragona, les CCOO de Catalunya, País Valencià i de les Illes Balears donen el tret de sortida a les VIII Jornades de Normalització Lingüistica de CCOO.
Tarragona serà la primera ciutat en iniciar el cicle de tres jornades de debat, que continuaran a Girona i Lleida.
Amb el lema VIURE EL CATALÀ SENSE CAP RETALLADA, NORMALITZAR EL CONEIXEMENT I L’ÚS DE LA PRÒPIA LLENGUA: UN DRET DE CIUTADANIA, CCOO preten amb aquestes VIII Jornades reflexionar sobre el passat, present i futur de la nostra llengua, davant la forta ofensiva que s’ha desencadenat darrerament en els sectors polítics més conservadors.
La conferència inaugural anirà a càrrec de Miquel Àngel Pradilla, Doctor en filologia catalana i professor de filologia catalana de la URV. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans i director de la Xarxa Cruscat: «Les llums i les ombres de la normalitat lingüística. La situació sociolingüística de la llengua catalana».
Més informació: CCOO Educació.
