Martínez Romero, Tomàs; Pradilla, Miquel Àngel; Quixal, J. Manuel (eds.)
Terres de cruïlla. Estudis sobre les comarques de la diòcesi de Tortosa. Onada: Benicarló, 2013.
ISBN: 978-84-15896-10-4
Onada Edicions ha publicat recentment el llibre Terres de cruïlla. Estudis sobre les comarques de la diòcesi de Tortosa (Benicarló, 2013), que recull una bona part de les ponències i comunicacions presentades al III Congrés de Cultura i Territori a les comarques de la diòcesi de Tortosa, que es va celebrar del 23 al 25 de novembre de 2011 a Vinaròs, organitzat per la URV i la UJI.
Es tracta d’un volum de 533 pàgines que, com diuen els editors en la presentació del llibre, ha suposat una “autèntica heroïcitat”, que caldria reconèixer i valorar com cal.
En el volum destaquen en qualitat i en nombre els estudis lingüístics sobre aspectes diversos:
Aragonés, Albert. “Notes i lectures d’astronomia popular», p. 79-90.
Beltran i Cavaller, Joan. “Els noms dels mariscs bivalves”, p. 115-130.
Cremades i Cortiella, Elga. “El parlar de Masriudoms (Baix Camp)”, p. 171-182.
Gombau Domingo, Carme. “Aproximació lingüística i històrica a les actes de l’Ajuntament d’Amposta 1936-38”, p. 293-305.
González Collantes, Carla. “El model de llengua dels mitjans digitals valencians: una aproximació a través de Comarquesnord, L’Informatiu, AraMultimèdia i VilaWeb Ontinyent”, p. 307-315.
Gumbau Morera, Felip. “Una diòcesi amb dos modalitats de llengua. Entre la normalitat i l’anomalia”, p. 329-344.
Perea, Maria Pilar. “Tortosa: entre Gandesa i Vinaròs. Similituds i diferències a començament del segle XX”, p. 367-381.
Pradilla, Miquel Àngel; Sanz, Rocío. “Aproximació al parlar de Xert (Baix Maestrat)”, p. 383-397.
Rull, Xavier. “Anar astall és fer-ho arreu iau, tat? Les paraules gramaticalizades del parlar tortosí: descripció, origen i tractament descriptiu i prescriptiu”, p. 467-475.
Valls, Esteve. “L’excepcionalitat de la cruïlla catalanoaragonesa a les Terres de l’Ebre: un cas de dissidència respecte a les dinàmiques evolutives dels parlars nord-occidentals”, p. 521-533.
També cal destacar els estudis literaris, tant des del punt de vista històric com didàctic:
Agut, Fàtima. “Del didactisme de l’obra teatral de Joan Manuel Borràs Jarque a l’intent de renovació de Francesc Almela i Vives, dues produccions teatrals per descobrir”, p. 11-21.
Barreda, Pere-Enric. “Escriure per al calaix: nova datació d’obres de Carles Salvador”, p. 105-113.
Masdeu, Fina. “Literatura i cuina a Ilercavònia (propostes per treballar a l’aula), p. 345-356.
Querol, Enric. “Poesia en català a les Terres de l’Ebre 1401-1848. Presències i absències”, p. 417-430.
Destaquem per acabar aquests articles especialment interessants com fonts d’estudi de la medicina popular, l’onomàstica, el lèxic botànic i dels jocs populars:
Alanyà, Josep. “La religiositat popular al bisbat de Tortosa”, p. 23-51.
Castellvell, Ventura. “Els béns dels sarraïns a Benifallet a finals del segle XV”, p. 161-170.
Curto, Rafel; Torres, Luís de; Sáez, Llorenç. Falagueres i coes de cavall de la regió d’Ilercavònia: uns tresors sovint ignorats, p. 183-200.
Ferreres, Joan. “Veïnatge de la vila de Vinaròs al 1621”, p. 223-237.
Pubill Soler, Biel. “Jugant riu avall. Una ullada al joc infantil dels nens de les Terres de l’Ebre del primer terç del segle XX a partir de l’obra literària i memorialista dels nostres escriptors”, p. 405-415.
Tan sols hem de lamentar que finalment no s’ha publicat la ponència “De geosinònims catalans, amb especial referència a la varietat geogràfica tortosina”, a càrrec de Germà Colón, ni tampoc aquestes altres comunicacions:
Casanova, Emili; Ferrer, Ramon. “Toponímia al Maestrat i els Ports de Morella durant el segle XIII i XIV”
Domènec, A.; Sabaté, A.; Castellnou, J. “Catalogació de les varietats agrícoles tradicionals de Vandellòs i el seu entorn”.
Fabregat Galcerà, Emeteri. “Toponímia històrica al massís del Port a l’època medieval i moderna”.
Meseguer-Carbó, Josep. “Les modificacions en la localització «Maestrat» en el Diccionari Català-Valencià-Balear”.
Pérez Silvestre, Òscar. “Història externa de la Breu Instrucció de la Doctrina Cristiana (1922), de Carles Salvador i Mn. Eloi Ferrer Cadroi”.
Per una tria dels treballs d’interès antropòlogic, vegeu el bloc Etnologia.cat.