Fuita radioactiva a Ascó. Fins quan?

Publicat per llbalart | 7 Abr, 2008
Gràcies a les organitzacions ecologistes Ecologistes en Acció i Greeenpeace sabem que el mes de novembre hi va haver una fuita de material radioactiu a la central nuclear d’Ascó. La notícia la coneixem gairebé sis mesos després que es produís un incident que pot afectar la salut de les persones, per l’hermetisme que practiquen els propietaris de les centrals nuclears i el CSN, que és més greu en tractar-se d’un organisme públic.A la memòria de tots hi ha, encara, el record del catastròfic accident de Vandellós-1 que va determinar el seu tancament, els reiterats accidents de Vandellós-2, també minimitzats, o les aturades a Ascó.

Els partidaris de l’energia nuclear pretenen presentar-la com una energia neta i no contaminant, quan el seu perill és altíssim i la contaminació és invisible, només es pot detectar amb instrumental adient o quan els efectes sobre els organismes vius són irreversibles. Enfront d’això, el poder públic ha de garantir la seguretat de les instal·lacions i un funcionament que impedeixi qualsevol fuita, en canvi ens trobem que no hi ha cap control democràtic efectius sobre les instal·lacions actives, la ciutadania està en situació d’indefensió davant unes empreses propietàries que pretenen obtenir el màxim benefici, sense que els importi la seguretat de l’entorn. Cal una reforma en profunditat del CSN que en recuperi la credibilitat davant la població que viu dins l’àrea d’influència d’una nuclear.

Aquest incident retorna un debat que està viu amb motiu de la crisi originada per la sequera, la quota de solidaritat de les comarques meridionals de Catalunya envers la resta del país. Aquí es produeix bona part de l’energia que fa funcionar el país amb un cost altíssim per la seguretat i la salut de la gent que hi vivim, aquí es fabriquen els productes bàsics derivats del petroli que permeten fabricar nombrosos productes, i també a costa de conviure amb uns riscos importants, les infrastructures de llarga distància fragmenten el territori i els dèficits s’acumulen. És hora que es plantegi seriosament un model econòmic més diversificat respecte dels riscos que s’assumeixen i també sobre la distribució de la riquesa. Ja n’hi ha prou de negar serveis ciutadans de proximitat, d’estar a la cua en tot a l’hora de planificar les prioritats dels governs. No es pot defugir més el debat imprescindible sobre el model de producció d’energia a Catalunya. Per implantar un model econòmic sostenible s’ha d’actuar sobre la demanda, alentints la demanda creixent d’energia, però també hem de posar-nos d’acord sobre cóm es produirà. Mentre qüestionem els aerogeneradors, no s’impulsi definitivament la investigació sobre altres energies netes i s’afavoreixi la generació per l’autoconsum i altres fórmules de control i gestió, les centrals nuclears continuaran presentant-se com la únic alternativa eficient per cobrir la demanda energètica.  

Avortament lliure i gratuit

Publicat per llbalart | 4 Abr, 2008

La migrada llei d’avortament espanyola s’ha aplicat durant anys amb una interpretació permisiva que permetia les dones que decidien interrompre la seva gestació fer-ho amb una relativa facilitat. Els fanàtics contraris al reconeixement d’aquest dret han començat una ofensiva per tractar de arrabassar-lo que ha portat davant els tribunals dones que en el seu dia van avortar i els professionals que participaren en aquestes pràctiques sanitàries. Persones arreu del país hem reaccionat contra aquest nou intent de negar a les dones la capacitat de decidir sobre el seu propi cos, participant en una campanya de conscienciació envers la ciutadania i comunicat a la justícia que en el passat es va participar en pràctiques d’aquesta mena, les anomenades autoinculpacions, a fi de posar en evidència la normalitat amb que es contempla en la societat l’avortament i la exigència de liberalitzar-lo.

A Tarragona també ho hem fet i alguns jutjats han considerat que havien d’obrir diligències i en han cridat a testimoniar, cosa que hem fet com a ciutadanes i ciutadans conscients i responsables que som.Després de vint anys de llei migrada i insuficient cal que se’n faci una de nova immune als atacs reaccionaris que garanteixi plenament el dret a l’avortament lliure i gratuït, el que no és en absolut la imposició de l’avortament com a obligació, com alguns volen que la gent es cregui.

Ningú partidari de l’avortament desitja que una dona el practiqui, és una decisió greu i traumàtica.

Quan es pren hi ha raons poderoses per fer-ho, que només a la protagonista li és permès de jutjar. La dona que no vol gestar ha de tenir tota la protecció legal, perquè està en situació de feblesa i el poder públic ha de posar tots els recursos al seu abast perquè pugui accedir a  l’acte mèdic, rebre assistència i garantir-li el seu dret a la intimitat.

ICV i EUiA han expressat activament el recolzament a la modificació de la llei i la solidaritat amb les persones que han estat citades a declarar. Fóra bo que també ho fessin la resta de forces polítiques democràtiqeues i les institucions. No és un assumpte que hagi de distingir la dreta de l’esquerra, és una qüestió de plenitud democràtica.