Lingüistes pel carrer a Castelló

juliol 17th, 2017

El passat 11 de juliol l’exposició Lingüistes pel carrer s’ha pogut veure a la Universitat Jaume I, dins del curs d’estiu “L’assaig: pensament en diàleg i models de llengua” organitzat per la Fundació Germà Colon.

El vestíbul de la Facultat de Ciències Humanes ha acollit l’exposició que s’ha presentat en els actes acadèmics de la vesprada a alumnes i ponents del curs.

Més informació: Lingüistes pel carrer, a Castelló. Universitat Jaume I. Imatgies (15/07/2017).

Carles Castellà guanya el XVII Premi Ciutat de Tortosa amb un recull d’etnotextos del Baix Ebre

juny 15th, 2017

 

Carles Castellà ha estat premiat amb el XVII Premi Ciutat de Tortosa pel treball Cultura popular, folklore i etnologia del Baix Ebre. Recull de mots, dites, creences, supersticions i etnotextos. El treball és una avanç de la seua tesi doctoral en curs sobre la parla del Baix Ebre i serà publicat per Onada Edicions.

Enhorabona!

 

DOSSIER DE PREMSA

- El filòleg Carles Castellà, XVII Premi Ciutat de Tortosa. Aguaita.cat (15 de juny de 2017).

-Carles Castellà guanya el Premi Ciutat de Tortosa amb un treball sobre cultura popular al Baix Ebre. Ebredigital.cat (15 juny 2017).

Lingüistes pel carrer al Rossell

juny 5th, 2017

La mostra “Lingüistes pel carrer” s’ha exposat a Rossell en el marc del Congrés Joan Coromines i el País Valencià que s’ha celebrat aquest darrer cap de setmana.

Vegeu una crònica completa del Congrés a Imatgies:

Joan Coromines, LxC i Rossell: “Estimem la nostra llengua”. Imatgies (4 de juny del 2017).

Vegeu també l’entrevista als autors a Vinaròs News, lingüistes pel carrer, 1-6-17 (1 de juny 2017).

https://www.youtube.com/watch?time_continue=20&v=VlBOc_Jjp5s

watch?time_continue=20&v=VlBOc_Jjp5s

Estiu literari al Maestrat

maig 27th, 2017

Estiu Literari al Maestrat és una iniciativa de Mestrat Viu adreçada a les persones que estimen la cultura en valencià, la lectura i el Maestrat. Té per objectiu donar a conèixer el patrimoni literari comarcal i els seus valors, els autors i les obres literàries que al llarg del temps han situat el Maestrat en el panorama de la literatura catalana.

Del 9 de juliol a 2 de setembre, un club de lectura, dues rutes literàries i una interessant trobada.

 

PROGRAMA

9 de juliol.

Inici del club de lectura de La sega

15 de juliol. 10 h.

Ruta literària La maledicció del Groc d’Armando Vericat a Benassal. Guia: Pilar Vidal. Punt de trobada: Plaça Balasc d’Alagó.

4 d’agost. 19.30 h.

Lletres en viu: Club de lectura de La sega amb l’autor Martí Domínguez. Biblioteca Municipal de Traiguera.

5 d’agost. 10 h.

Trobada literària del Maestrat. Biblioteca Municipal de Traiguera.

Ponència:

Josep Messeguer-Carbó: La literatura popular catalana al Maestrat: dels materials folklòrics a la investigació etnopoètica

Comunicacions:

Maria Lacueva. Sofia Salvador: Una escriptora valencianista durant el franquisme

Amàlia Roig. Alfred Giner Sorolla, el poeta de la platja

Josep Manuel San Abdon. La poesia de Manel Garcia Grau: Do de la paraula, la vida i el compromís

Montserrat Vericat: L’obra literària d’Armando Vericat

Taula redona: El patrimoni literari del Maestrat

2 de setembre. 10 h.

Ruta literària La Font de la Salut de Vicent Sanz a Traiguera. Guia: el mateix autor

 

Crònica de la Jornada de Llengua als Mitjans de Comunicació de les Terres de l’Ebre

maig 25th, 2017

El dimecres 24 de maig es va celebrar la Jornada de Llengua als Mitjans de Comunicació de les Terres de l’Ebre promoguda pels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre i organitzada per la Direcció General de Política Lingüística.

Va obrir la jornada el director dels Serveis Territorials de Cultura, Ferran Bladé Pujol.

 

La primera comunicació de la jornada va anar a càrrec d’Albert Aragonés, que va parlar sobre el  ”Model de llengua dels mitjans de comunicació oralsa les Terres de l’Ebre”.

IMG_0826 copia

 

A continuació va intervindre Carles M. Castellà, amb una comunicació molt aplaudida: “Los periodistes patixen. El tortosí, la morfologianormativa i l’adequació”.

 

Després del descans, va arribar el torn de Mònica Montserrat Grau, que va parlar de les “Manifestacions del tortosí en l’àmbit nacional”.

 

En acabat es va presentar la comunicació “Quin lèxic llegim i sentim? Dels mitjans locals alssupracomarcals”, a càrrec d’Àngela Buj Alfara.

 

Per últim, Jordi Duran i Suàrez va parlar sobre “El llenguatge periodístic ebrenc en els mitjans digitals”.

 

Com a cloenda, després que Joan Abril Español presentés unes conclusions de la jornada, Sílvia Tejedor Barrios, presidenta del Col·legi de Periodistes a les Terres de l’Ebre, va tancar l’acte amb unes reflexions.

 

Per més detalls, vegeu la crònica següent: Crònica de la Jornada de Llengua als Mitjans de Comunicació de les Terres de l’Ebre. DG Política Lingüísitca Terres de l’Ebre (s. d.).

 

Lingüistes pel carrer, de Tortosa a Rossell

maig 10th, 2017

El bloc Imatgies ha publicat una nova entrada sobre el projecte Lingüistes pel carrer i l’exposició que es pot veure estos dies a Tortosa.

LINGÜISTES PEL CARRER, DE TORTOSA A ROSSELL Àngela Buj i Jesús Bernat. Imatgies (9-5-2017).

 

L’exposició “Lingüistes pel carrer” a Tortosa

abril 26th, 2017

A partir del dia 2 de maig, a la segona planta dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre, a Tortosa, es podrà visitar l’exposició “Lingüistes pel carrer”, un projecte conjunt del Centre d’Estudis Lingüístics i Literaris de les comarques centrals dels Països Catalans (CEL) i de la Societat d’Onomàstica.

 

Fonts: Comissió per la Llengua de les Terres de l’Ebre.

Més informació: Imatgies.

Jornada de Llengua als Mitjans de Comunicació de les Terres de l’Ebre

abril 26th, 2017

El 24 de maig a la tarda tindrà lloc una Jornada de Llengua als Mitjans de Comunicació de les Terres de l’Ebre, promoguda pels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre i organitzada per la Direcció General de Política Lingüística.

Més informació: Comissió per la Llengua de les Terres de l’Ebre.

L’ALPI en línia

abril 16th, 2017

García Mouton, Pilar (coord.), Inés Fernández-Ordóñez, David Heap, Maria Pilar Perea, João Saramago, Xulio Sousa, 2016, ALPI-CSIC [www.alpi.csic.es], edició digital de Navarro Tomás, Tomás (dir.), Atlas Lingüístico de la Península Ibérica, Madrid, CSIC.

Aquesta pàgina del CSIC dedicada al ALPI reuneix informació sobre el projecte històric de l’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica, concebut per Ramón Menéndez Pidal i dirigit per Tomás Navarro Tomás, en el qual van col·laborar Manuel Sanchis Guarner i Francesc de Borja Moll.

http://alpi.csic.es/ca

 

L’opció més interessant fins ara és que es pot consultar i descarregar el primer volum de l’ALPI (Atlas Lingüístico de la Península Ibérica), publicat el 1962.

http://alpi.csic.es/es/publicaciones

Com a mostra de les possibilitats de consulta quan estiga acabat el projecte, ara momés es poden fer consultes de deu mapes:

458 Pèsols (Guisantes)
493 Marieta (Mariquita)
496 Sargantana (Lagartija)
502 Cuereta blanca (Aguzanieves)
520a Porc senglar (Jabalí)
600a Maluc (Cadera)
704 Bressol (Cuna)
751 Portar a collibè (Llevar a cuestas)
753a Fer tombarelles (Dar volteretas)
825 Llevat (Levadura)

http://alpi.csic.es/ca/base-de-datos-alpi-csic

 

Font: García Mouton, Pilar. «El “Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI)” en línea. Geolingüística a la carta». Estudis romànics, 39 (2017), p. 335-343.

Noms de lloc i de persona de la Ribera d’Ebre i altres estudis d’onomàstica

abril 16th, 2017

Noms de lloc i de persona de la Ribera d’Ebre i altres estudis d’onomàstica.
Flix: Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, 2016.
Col. Daliner; 12
ISBN: 9788493767945
416 p.

 

El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) ha publicat el llibre Noms de lloc i de persona de la Ribera d’Ebre i altres estudis d’onomàstica, que recull les aportacions, ponències i comunicacions presentades a la Jornada d’Onomàstica de la Ribera d’Ebre, que va tindre lloc els dies 17 i 18 d’octubre de 2015 a Móra d’Ebre i Ascó.

És un llibre de 416 pàgines que inclou fins a 23 articles signats per diferents especialistes adscrits a la Societat d’Onomàstica, professors universitaris, socis del CERE i estudiosos, on destaquen els nombrosos articles referits a la Ribera d’Ebre i comarques limítrofs.

SUMARI

—Presentació. Joan Josep Duran Miró, p. 5.
—Introducció. Joan Tort Donada, p. 7.
—Carmel Biarnés i l’estudi de la toponímia i l’antroponímia. Jordi Ferrús Batiste, p. 11.
—Onomàstica i dialectologia de les Terres de l’Ebre. Pere Navarro Gómez, p. 31.
—Els plaers de la investigació onomàstica. Experiència i metodologia. Eugeni Perea Simón, p. 85.
—La toponímia franquista a la Ribera d’Ebre. Jaume Aresté Bagés, p. 101.
—Gènesi i continguts de l’obra onomàstica d’Artur Bladé Desumvila: Topònims de la vila de Benissanet i del seu terme municipal. Artur Bladé Font, p. 115.
—Cartografia lingüística de noms topogràfics. Àngela Buj Alfara, p. 127.
—Noms esotèrics i divins de les Terres de l’Ebre. Vicenç Carbonell Virella, p. 153.
—Panoràmica onomàstica de la Ribera d’Ebre. De la monografia a la notícia local. Ventura Castellvell Díez, p. 169.
—Carponímia de la Ribera d’Ebre. Maite Cot Ardévol, p. 191.
—Toponímia i dialectologia: el parlar de la Palma d’Ebre a través dels seus topònims. Olga Cubells Bartolomé, p. 213.
—Els noms de les embarcacions fluvials i costeres segons les inscripcions de l’Ajudantia Militar de Marina de Tortosa (1860-1942). Albert Curto Homedes i Laura Tienda Martínez, p. 239.
—Lèxic i toponímia específica riberenca. El cas de la séquia reial del Xuquer. Josep Lluís Doménech Zornoza, p. 265.
—La toponímia asconenca en l’obra de Carmel Biarnés i Andreu Carranza. Monserrat Ferrús Salvadó, p. 277.
—Un nou mètode d’investigació per desxifrar els topònims. El Pallars Sobirà com a banc de proves. Núria Garcia Quera, p. 293.
—Noms ibèrics a la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre. Antoni Jaquemot Ballarin, p. 309.
—Set topònims rasquerans. Miquel S. Jassans, p. 315.
—Singularitat de l’onomàstica toponímica del Camp de Tarragona i del Penedès. Ramon Marrugat Cuyàs, p. 321.
—Noms de casa. Benissanet (2004). Joana Medina Mañé, p. 335.
—La generació del Nomenclàtor Toponímic Valencià. Maite Mollà Villaplana, p. 347.
—Els noms dels carrer de la colònia química de Flix. Pere Muñoz Hernández, p. 357.
—Els renoms de casa de Capçanes (1931-1935). Marta Pelejà Muntaner i Jaume Teixidó Montalà, p. 363.
—Toponímia, urbanisme i paisatge fluvial. El cas de Lleida. Albert Santausagna Riu i Joan Tort Donada, p. 381.
—Evolució de la manera d’anomenar a les dones entre els segles XIV i XX, segons documentació relativa a Vinebre. Sílvia Veà Vila, p. 395.

Font: El CERE publica ‘Noms de lloc i de persona de la Ribera d’Ebre i altres estudis d’onomàstica’. CERE (25 d’octubre de 2016).