Els propers 20 i 21 de novembre Tortosa acull, a l’Espai Sant Domènec i amb la col·laboració de la Societat d’Onomàstica, una Jornada onomàstica amb l’objectiu de mostrar diversos estudis de toponímia i antroponímia del seu territori històric.
Consulteu el programa de la jornada.
Per tal d’inscriure-vos ompliu aquest formulari.
Font: Societat d’Onomàstica.
Escoletu l’entrevista a Sílvia Veà i Pere Navarro emesa al programa Primera Columna, sobre els estudis d’onomàstica i toponímia a les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona.
Entrevista a Sílvia Veà i Pere Navarro, al #PrimeraColumna
L’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (ACRE) i el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) organitza el cicle de conferències que porta per títol Llibres ebrencs: una denominació d’origen literària.
Hi intervindran Josep-Sebastià Cid, Carles Castellà, Montse Castellà, Marià Marín, Laura Fabregat i Emigdi Subirats.
Les conferències es faran els dies 8, 9 , 16 i 23 de novembre.
Descarregueu-vos el tríptic informatiu.
El dimecres 24 de maig es va celebrar la Jornada de Llengua als Mitjans de Comunicació de les Terres de l’Ebre promoguda pels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre i organitzada per la Direcció General de Política Lingüística.
Va obrir la jornada el director dels Serveis Territorials de Cultura, Ferran Bladé Pujol.
La primera comunicació de la jornada va anar a càrrec d’Albert Aragonés, que va parlar sobre el ”Model de llengua dels mitjans de comunicació oralsa les Terres de l’Ebre”.
A continuació va intervindre Carles M. Castellà, amb una comunicació molt aplaudida: “Los periodistes patixen. El tortosí, la morfologianormativa i l’adequació”.
Després del descans, va arribar el torn de Mònica Montserrat Grau, que va parlar de les “Manifestacions del tortosí en l’àmbit nacional”.
En acabat es va presentar la comunicació “Quin lèxic llegim i sentim? Dels mitjans locals alssupracomarcals”, a càrrec d’Àngela Buj Alfara.
Per últim, Jordi Duran i Suàrez va parlar sobre “El llenguatge periodístic ebrenc en els mitjans digitals”.
Com a cloenda, després que Joan Abril Español presentés unes conclusions de la jornada, Sílvia Tejedor Barrios, presidenta del Col·legi de Periodistes a les Terres de l’Ebre, va tancar l’acte amb unes reflexions.
Per més detalls, vegeu la crònica següent: Crònica de la Jornada de Llengua als Mitjans de Comunicació de les Terres de l’Ebre. DG Política Lingüísitca Terres de l’Ebre (s. d.).
Noms de lloc i de persona de la Ribera d’Ebre i altres estudis d’onomàstica.
Flix: Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, 2016.
Col. Daliner; 12
ISBN: 9788493767945
416 p.
El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) ha publicat el llibre Noms de lloc i de persona de la Ribera d’Ebre i altres estudis d’onomàstica, que recull les aportacions, ponències i comunicacions presentades a la Jornada d’Onomàstica de la Ribera d’Ebre, que va tindre lloc els dies 17 i 18 d’octubre de 2015 a Móra d’Ebre i Ascó.
És un llibre de 416 pàgines que inclou fins a 23 articles signats per diferents especialistes adscrits a la Societat d’Onomàstica, professors universitaris, socis del CERE i estudiosos, on destaquen els nombrosos articles referits a la Ribera d’Ebre i comarques limítrofs.
SUMARI
—Presentació. Joan Josep Duran Miró, p. 5.
—Introducció. Joan Tort Donada, p. 7.
—Carmel Biarnés i l’estudi de la toponímia i l’antroponímia. Jordi Ferrús Batiste, p. 11.
—Onomàstica i dialectologia de les Terres de l’Ebre. Pere Navarro Gómez, p. 31.
—Els plaers de la investigació onomàstica. Experiència i metodologia. Eugeni Perea Simón, p. 85.
—La toponímia franquista a la Ribera d’Ebre. Jaume Aresté Bagés, p. 101.
—Gènesi i continguts de l’obra onomàstica d’Artur Bladé Desumvila: Topònims de la vila de Benissanet i del seu terme municipal. Artur Bladé Font, p. 115.
—Cartografia lingüística de noms topogràfics. Àngela Buj Alfara, p. 127.
—Noms esotèrics i divins de les Terres de l’Ebre. Vicenç Carbonell Virella, p. 153.
—Panoràmica onomàstica de la Ribera d’Ebre. De la monografia a la notícia local. Ventura Castellvell Díez, p. 169.
—Carponímia de la Ribera d’Ebre. Maite Cot Ardévol, p. 191.
—Toponímia i dialectologia: el parlar de la Palma d’Ebre a través dels seus topònims. Olga Cubells Bartolomé, p. 213.
—Els noms de les embarcacions fluvials i costeres segons les inscripcions de l’Ajudantia Militar de Marina de Tortosa (1860-1942). Albert Curto Homedes i Laura Tienda Martínez, p. 239.
—Lèxic i toponímia específica riberenca. El cas de la séquia reial del Xuquer. Josep Lluís Doménech Zornoza, p. 265.
—La toponímia asconenca en l’obra de Carmel Biarnés i Andreu Carranza. Monserrat Ferrús Salvadó, p. 277.
—Un nou mètode d’investigació per desxifrar els topònims. El Pallars Sobirà com a banc de proves. Núria Garcia Quera, p. 293.
—Noms ibèrics a la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre. Antoni Jaquemot Ballarin, p. 309.
—Set topònims rasquerans. Miquel S. Jassans, p. 315.
—Singularitat de l’onomàstica toponímica del Camp de Tarragona i del Penedès. Ramon Marrugat Cuyàs, p. 321.
—Noms de casa. Benissanet (2004). Joana Medina Mañé, p. 335.
—La generació del Nomenclàtor Toponímic Valencià. Maite Mollà Villaplana, p. 347.
—Els noms dels carrer de la colònia química de Flix. Pere Muñoz Hernández, p. 357.
—Els renoms de casa de Capçanes (1931-1935). Marta Pelejà Muntaner i Jaume Teixidó Montalà, p. 363.
—Toponímia, urbanisme i paisatge fluvial. El cas de Lleida. Albert Santausagna Riu i Joan Tort Donada, p. 381.
—Evolució de la manera d’anomenar a les dones entre els segles XIV i XX, segons documentació relativa a Vinebre. Sílvia Veà Vila, p. 395.
Font: El CERE publica ‘Noms de lloc i de persona de la Ribera d’Ebre i altres estudis d’onomàstica’. CERE (25 d’octubre de 2016).
Dissabte 28 de maig, a les 11 del matí, en el transcurs de La Fira del llibre ebrenc, M. Carme Jiménez de l’IRMU presentarà les actes de les Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Móra la Nova celebrades els dies 17 i 18 d’octubre de 2014.
Vegeu el programa de les jornades.
Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Móra la Nova (17 i 18 d’octubre de 2014).
Edició a cura de Joaquim Mallafrè i Miquel Àngel Pradilla.
Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, Institut Ramon Muntaner, 2016.
ISBN: 978-84-9965-299-3
El llibre compta, entre altres, amb articles d’Olga Cubells, Natxo Sorolla, Josep-Sebastià Cid i Carles M. Castellà Espuny.
Vegeu el sumari complet al Portal de publicacions de l’IEC, on podreu descarregar-vos els articles en format pdf.
Índex
Reportatge fotogràfic, p. 9-15.
Cabré i Castellví, Maria Teresa
«Presentació», p. 17-18
Cubells Bartolomé, Olga
«Els parlars de frontera: la zona de transició entre el tortosí i el lleidatà», p. 19-61
Sorolla Vidal, Natxo
«La Franja: xarxes i substitució lingüística en temps real», p. 63-81
Cabré i Castellví, Maria Teresa
«De com ingènuament es troba una isoglossa», p. 83-85
Grau, Núria; Esteve, Miquel; Orensanz, Toni
«El procés creatiu i la importància de l’entorn com a referent», p. 87-97
Pujol, Albert
«Litterarum i la Fira del Llibre Ebrenc: els espectacles literaris en llengua catalana s’impulsen des de l’Ebre», p. 99-103
Cid i Català, Josep-Sebastià
«Els escriptors de l’Ebre i la llengua: Carmel Biarnés», p. 105-135
Moran i Ocerinjauregui, Josep
«La tradició oral al terme de Tivissa (a partir de l’edició del document escrit i sonor Tivissa. Cançons i tonades de la tradició oral)», p. 137-150
Vernet i Anguera, Roser
«Priorat en pesona. Trobades d’escriptors al Priorat», p. 151-167
Castellà Espuny, Carles M.
«La varietat lingüística geogràfica del Baix Ebre i el procés d’estandardització. Manteniment i pèrdua de formes pròpies. Un tast», p. 169-200
Veg. també la ressenya publicada a Estudis Romànics:
Pradilla i Cardona, Miquel Àngel. «Jornades de la Secció Filològica de l’IEC a Móra la Nova (Ribera d’Ebre) (17 i 18 d’octubre de 2014)». Estudis Romànics, núm. 38 (2016), p. 544.
Els dies 27, 28 i 29 de maig de 2016 a Móra d’Ebre se celebra la 13 Fira del llibre ebrenc i la 9a Fira d’espectacles literaris Litterarum.
No hi podeu faltar!
Descarregueu-vos el programa.
Aquest dissabte, 20 de febrer, s’estrenarà a Benissanet (la Ribera d’Ebre) la nova ruta literària “Artur Bladé: Benissanet, riu i guerra”, realitzada per l’Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila de Benissanet i organitzada per la Biblioteca Pública de Tarragona i l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), en el marc dels actes d’homenatge a l’escriptor benissanetà en el 20è aniversari de la seva mort.
Font: Estrena de la nova ruta literària “Artur Bladé: Benissanet, riu i guerra”.
Xavier Rull
La defensa de la llengua i la difusió del fabrisme. Al Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta als anys vint i trenta del segle xx mitjançant la premsa local.
Valls: Cossetània, 2015.
Col. El Tinter; 137
ISBN: 978-84-9034-339-5
En aquest treball Xavier Rull descriu els mecanismes de difusió del fabrisme a les comarques del Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta als anys vint i trenta del segle xx a través de la premsa local. Més concretament, el període estudiat abraça del 1921 (any d’aparició de la revista El Llamp) al 1936 (any de la mort de Salvador Estrem i Fa i del tancament de la revista Priorat). Es tracta, doncs, d’un estudi d’història social de la llengua, amb un enfocament alhora sociolingüístic i historiogràfic.
Les revistes analitzades, totes quinzenals, són El Llamp (Gandesa, 1921-1934); Priorat (Falset, 1922-1923 i 1930-1936); un únic número de Publicacions del Casal Nacionalista de Capsanes (Capçanes, 1923); La Riuada (Móra d’Ebre, 1927-1930); Tivissa (Tivissa, 1928-1931) i La Ribera (Móra d’Ebre, 1932-1934).
Vegeu-ne una mostra.
Divendres 22 de gener del 2016 es farà un homenatge institucional a l’escriptor Artur Bladé i Desumvila en el 20è aniversari de la seva mort.
L’acte organitzat pels Serveis Territorials de Cultura de les Terres de l’Ebre i l’Institut Ramon Muntaner
tindrà lloc a les 19.30 h al Palau Oliver de Boteller, de Tortosa.
PROGRAMA
Presentació del projecte a càrrec d’Adriana Monclús, i presentació institucional a càrrec de Ferran Bladé, director dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre, i Artur Bladé Font, fill d’Artur Bladé i Desumvila
Presentació de la nova convocatòria de la beca Artur Bladé, a càrrec de Gerard Mercadé (Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre i CERE) i de la guia de lectura Artur Bladé, a càrrec de Mariola Castaño (Central de Biblioteques Terres de l’Ebre).
Acte central – Recordem Bladé
Josep-Lluís Carod-Rovira, Universitat Pompeu Fabra
Josep-Sebastià Cid, Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre
Modera: Pineda Vaquer, Institut Ramon Muntaner
“És hom qui perd” i “Pàtria i diòcesi”. Lectures dramatitzades basades en textos d’Artur Bladé i Desumvila, a càrrec del TallerTeatre.
Durant l’acte, alumnes de l’IES Julio Antonio de Móra d’Ebre, l’IES Flix i l’Institut Escola 3 d’Abril de Móra la Nova llegiran fragments de l’obra d’Artur Bladé i Desumvila L’edat d’or, amb motiu del 20è. aniversari de la seva edició.
Aquest acte forma part dels actes organitzats amb motiu de 20è aniversari de la mort d’Artur Bladé i Desumvila que van començar el passat dia 14 de gener a Móra d’Ebre.
Aquest dia es va fer la inauguració de la placa del carrer d’Artur Bladé i Desumvila, amb què l’Ajuntament de Móra d’Ebre ret homenatge a l’insigne escriptor de Benissanet. Tot seguit es va fer la inauguració de l‘exposició dedicada a l’escriptor i es va projectar una entrevista històrica, realitzada pel periodista Gabi Sanz, a Artur Bladé.
Més informació: Ebreexprés.
