El jurat dels Premis Maestrat Viu ha considerat concedir el Premi Carles Salvador 2022 a Josep Manuel San Abdón per l’obra literària en català i de crítica literària a obres de la literatura catalana que ha desplegat durant quasi quaranta-cinc anys.
L’acte de lliurament dels guardons dels Premis Maestrat Viu tindrà lloc en la plaça de l’Església de Sant Jordi el dia 28 de maig a les sis de la vesprada.
Enhorabona!
Més informació: Maestrat Viu.
Amanda Ulldemolins Subirats i l’Arxiu de Vistabella del Maestrat seran guardonats amb els Premis Maestrat Viu a la iniciativa anual 2022.
En reconèixer la iniciativa de la filòloga Amanda Ulldemolins, amb el Premi Alfred Giner Sorolla 2022, el jurat dels Premis Maestrat Viu ha tingut en compte una investigació que alerta sobre la incidència del model de llengua escolar que pot provocar la pèrdua de la varietat lingüística tortosina pròpia de les Terres de l’Ebre, Els Ports i el Maestrat.
Enhorabona!
Més informació: Maestrat Viu (9-5-2022).
El lingüista Lluís Gimeno Betí ha estat guardonat amb el Premi Carles Salvador dels Premis Maestrat Viu 2020 per la seua llarga trajectòria en l’estudi de la llengua i més concretament per la contribució a l’estudi de la història lingüística i el lèxic del Maestrat.
Lluís Gimeno Betí (Castelló de la Plana, 1948) és doctor en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona i catedràtic jubilat de la Universitat Jaume I de la seua ciutat natal.
Ha publicat, entre d’altres, dels llibres Estudi lingüístic dels parlars de les comarques del nord de Castelló (Societat Castellonenca de Cultura, 1994), Atles Lingüístic de la diòcesi de Tortosa (IEC, 1997) i El Maestrat i els Ports de Morella: una història lingüística (Onada, 2018).
Font:
Lluís Gimeno i Canal 56, premis d’honor Maestrat Viu 2020. Maestrat Viu (16-7-2020).
Albert Rossich, catedràtic de filologia catalana de la Universitat de Girona, ha estat guardonat amb el cinquè Premi Internacional de Recerca en Filologia Catalana Joan Solà pel treball Andreu Rey d’Artieda i Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogona. Dos panegírics recitats a la Universitat de Lleida (segle XVII). Edició crítica.
El premi, promogut pel Departament de Filologia Catalana i Comunicació de la Universitat de Lleida i l’Ajuntament de Bell-lloc d’Urgell (Pla d’Urgell), està dotat amb deu mil euros, a més de la publicació de l’obra guanyadora a càrrec d’Edicions de la Universitat de Lleida.
L’obra de Rossich permetrà reforçar la visió d’alguns historiadors sobre la importància que tenia la Universitat de Lleida al tombant dels segles XVI i XVII, època que el treball contribueix a retratar.
Font: IEC.
Divendres 16 de març, Carles M. Castellà presenta el llibre El tortosí del Baix Ebre i l’estàndard. descripció lingüísitca, anàlisi i propostes, editat per Onada Edicions.
L’acte tindrà lloc al Patronat Obrer de la Sagrada Família (c. Mercaders, 2, de Tortosa), a les 19.00 h.
Carles Castellà ha estat premiat amb el XVII Premi Ciutat de Tortosa pel treball Cultura popular, folklore i etnologia del Baix Ebre. Recull de mots, dites, creences, supersticions i etnotextos. El treball és una avanç de la seua tesi doctoral en curs sobre la parla del Baix Ebre i serà publicat per Onada Edicions.
Enhorabona!
DOSSIER DE PREMSA
- El filòleg Carles Castellà, XVII Premi Ciutat de Tortosa. Aguaita.cat (15 de juny de 2017).
-Carles Castellà guanya el Premi Ciutat de Tortosa amb un treball sobre cultura popular al Baix Ebre. Ebredigital.cat (15 juny 2017).
Dissabte 23 d’abril, Traiguera celebra el dia del llibre amb l’entrega de premis de la primera edició del Premi Literari Armando Vericat.
Font: 3×4.info
La filòloga de Jesús (Baix Ebre) i companya Mònica Sales de la Cruz ha estat distingida amb la 30a edició del Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular de Bellpuig (Urgell) pel treball Quan les revistes conten Rondalles.
Quan les revistes conten rondalles és un treball d’investigació que té com a objectiu donar a conèixer les dades bibliogràfiques d’un conjunt de rondalles publicades durant el segle XIX en 15 revistes catalanes de l’època, d’un total de 28 d’analitzades. El període d’estudi s’acota entre l’any 1823, en què aparegué el setmanari barceloní El Europeo, considerat la primera publicació periòdica que difon les idees romàntiques als Països Catalans, i l’any 1893, any de la publicació de les Narraciones populares catalanas de Sebastià Farnés, obra que tanca aquesta etapa de narrativa folklòrica. Amb aquest treball, es contribueix a l’estudi de la rondalla catalana amb la localització de noves versions ja conegudes, però també amb la localització de noves rondalles que, fins ara, no havien estat localitzades a Catalunya, ni tampoc, en algun cas, a la resta de Països Catalans. El corpus de rondalles es presenta tenint en compte tres eixos: (1) les rondalles que es referencien en l’índex internacional (Uther 2004); (2) el gruix que no tenen presència en aquest índex, però que presenten unes característiques similars a les d’aquests relats indexats, i (3) el conjunt classificat tenint en compte el sistema de catalogació propi de la unitat Arxiu de Folklore de la Universitat Rovira i Virgili.
L’obra, que tant pot ser d’interès per a lectors com per a especialistes, porta per subtítol “Les publicacions periòdiques del segle XIX com a font inesgotable de literatura popular” i emmarca en el seu context aquest conjunt de rondalles que presenta, ja que es traça una panoràmica general prèvia per analitzar el moviment folklòric del segle XIX. Així, aquesta investigació ressegueix els inicis de l’interès per la literatura oral a Catalunya, vinculat al moviment de la Renaixença, i també copsa l’important paper de l’efervescent premsa del moment en la difusió d’aquest gènere de la narrativa oral. A més permet conèixer les persones -folkloristes o no- encarregades de fer arribar als lectors aquests materials i veure com les diferents generacions d’erudits i folkloristes van contribuir a la difusió de tot aquest corpus. Les publicacions periòdiques del segle XIX desenvolupen una gran tasca divulgativa en relació a aquesta branca de la literatura catalana i, per tant, poden ser considerades una autèntica font inesgotable de literatura popular.
Font: Lleida.com
Mònica Sales de la Cruz (Jesús, 1983) és Doctora en Filologia Catalana -amb Menció Europea- (2012), Màster en Estudis Superiors de Llengua, Literatura i Cultura Catalanes (2008) i Llicenciada en Filologia Catalana (2007). Actualment està cursant el Diploma Cultura, Lectura i Literatura per a infants i joves, de la Universitat de València.
És professora associada del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili. Imparteix assignatures relacionades amb la llengua i la literatura als graus d’Educació Infantil i Primària del campus Terres de l’Ebre. Ha centrat la seua investigació en l’etnopoètica i el folklore i en divulga els resultats en congressos i publicacions especialitzades.
És membre del grup de recerca ‘Identitat Nacional i de Gènere en la Literatura Catalana’, del Departament de Filologia Catalana de la URV; membre del ‘Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana’ (GRILC), grup consolidat per la Generalitat de Catalunya (2014SGR755); membre del Grup d’Estudis Etnopoètics (GEE), i també membre col”laboradora del Centro de Estudos Ataíde Oliveira (CEAO), de la Faculta de Ciencias Humanas e Sociais de la Universidade do Algarve (Portugal).
Des de sempre, ha participat en diverses activitats divulgatives i de transmissió del coneixement, per apropar la literatura oral popular als diferents públics. És per aquest motiu que fa conferències tant a les Aules de la Gent Gran de la URV, com a centres de Secundària del camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.
Enhorabona!
Font: Ajuntament de Bellpuig.
Més notícies:
Mònica Sales de la Cruz, guanya el 30è Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular amb el treball: «Quan les revistes conten rondalles». Ajuntament de Bellpuig (30/03/2015).
ACN. La filòloga ebrenca Mònica Sales s’emporta la 30a edició del Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular. ACN (26/03/2015).
Gustau Moreno Pérez. La filòloga jesusenca Mònica Sales, premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular. La Marfanta (26/03/2015)
ACN. La filòloga ebrenca Mònica Sales s’emporta la 30a edició del Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular. Festadirecte.cat (27/03/2015).
Bellpuig premia un estudi de rondalles del segle XIX. SEGREcom (29-03-2015).
La filòloga Mònica Sales guanya el Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular de Bellpuig. La Mañana. Diari de Ponent (26/03/2015).
La filòloga de Jesús (Baix Ebre) Mònica Sales de la Cruz ha estat distingida amb la 30a edició del Premi Valeri Serra i Boldú. Imagina Ràdio (s. d.).
L’Ebre al dia. Canal TE (07/04/2015).
