Txus Garcia


Va com va

POÈTIQUES — Publicat per katalitz @ 00:17

 

A tu t'emprenya molt, que jo et tingui mania.

Va com va.

A mi m'emprenya molt, que tu vagis fent cria.

Va com va.

A tu t'han dit preciós, a mi m'han dit: Tu calla.

Va com va.

I jo no vull callar mentre tu tens la tralla.

Va com va.

A tu t'han dibuixat i jo trenque la ploma.

Va com va.

A mi m'han fet ple d'odi, a tu t'han fet de goma.

Va com va.

A tu t'han dat l'herència, a mi m'han dat la vida.

Va com va.

A mi em toca lluitar, a tu prendre la mida.

Va com va.

Si jo no tinc per mi, si tu no en tens mai prou.

Va com va.

I ets tu qui reps de mi, jo de tu cobre un sou.

Va com va.

Si jo ja m'he cansat d'anar vivint dient el va com va,

pensa que sols diré fins que més no podré: Va com vull. Com volem.

Ovidi Montllor

 

El món de porqueria...

POÈTIQUES — Publicat per katalitz @ 14:39

''Hi ha poetes que dediquen cada dia algunes hores a escriure poesia. Jo no sabria com posar-m'hi. S'ha de trobar la inspiració, però, alhora, s'ha de desencoratjar-la, posar-hi pals a les rodes, perquè a vegades els artistes omplim el món de porqueria."

Narcis Comadira

Imatge: acció de Clemente Padín


Tranquimazín del meu cor,

POÈTIQUES — Publicat per katalitz @ 20:59

àngel de la meva vida:

sense tu fóra tancat

al llindar de l’agonia.

Dolors Miquel


El meu príncep

POÈTIQUES — Publicat per katalitz @ 21:47

 

Príncipe de la noche, del doble, de la glándula de estrellas,

de la sede de la Muerte, de la columna inútil, de la pregunta suprema.

Príncipe de la corona rota

del reino dividido, de la mano de madera.

Príncipe petrificado vestido de pantera.

 

Príncipe perdido.

Henri Michaux


Pessoa... persona

POÈTIQUES — Publicat per katalitz @ 12:58

 

 

No soy nada

Nunca seré nada

No puedo querer ser nada

Aparte de esto, tengo en mí todos los sueños del mundo.


Fui...

POÈTIQUES — Publicat per katalitz @ 00:33

“Me fui a los bosques porque quería vivir sin prisa. Quería vivir intensamente y sorberle todo su jugo a la vida. Dejar a un lado todo lo que no era la vida. Para no descubrir, a la hora de mi muerte, que no había vivido.” 

 

Henry D. Thoreau

 


Honorables...

POÈTIQUES — Publicat per katalitz @ 13:08

"Políticos, edificios viejos y prostitutas se convierten en honorables si duran lo suficiente"

Chinatown (1974) de Roman Polanski

 


Kurt Schwitters, 1919

POÈTIQUES — Publicat per katalitz @ 01:51

 

An Anna Blume

Oh Du, Geliebte meiner 27 Sinne, ich liebe Dir!
Du, Deiner, Dich Dir, ich Dir, Du mir, ---- wir?
Das gehört beiläufig nicht hierher!
Wer bist Du, ungezähltes Frauenzimmer, Du bist, bist Du?
Die Leute sagen, Du wärest.
Laß sie sagen, sie wissen nicht, wie der Kirchturm steht.
Du trägst den Hut auf Deinen Füßen und wanderst auf die Hände,
Auf den Händen wanderst Du.
Halloh, Deine roten Kleider, in weiße Falten zersägt,
Rot liebe ich Anna Blume, rot liebe ich Dir.
Du, Deiner, Dich Dir, ich Dir, Du mir, ----- wir?
Das gehört beiläufig in die kalte Glut!
Anna Blume, rote Anna Blume, wie sagen die Leute?
Preisfrage:
1. Anna Blume hat ein Vogel,
2. Anna Blume ist rot.
3. Welche Farbe hat der Vogel?
Blau ist die Farbe Deines gelben Haares,
Rot ist die Farbe Deines grünen Vogels.
Du schlichtes Mädchen im Alltagskleid,
Du liebes grünes Tier, ich liebe Dir!
Du Deiner Dich Dir, ich Dir, Du mir, ---- wir!
Das gehört beiläufig in die ---- Glutenkiste.
Anna Blume, Anna, A----N----N----A!
Ich träufle Deinen Namen.
Dein Name tropft wie weiches Rindertalg.
Weißt Du es Anna, weißt Du es schon,
Man kann Dich auch von hinten lesen.
Und Du, Du Herrlichste von allen,
Du bist von hinten, wie von vorne:
A------N------N------A.
Rindertalg träufelt STREICHELN über meinen Rücken.
Anna Blume,
Du tropfes Tier,
Ich-------liebe-------Dir!

 

 


DADA_Francis Picabia dadadadadadadadadada

POÈTIQUES — Publicat per katalitz @ 13:46

Rebel·lar-se... revolución .... rebel!

POÈTIQUES — Publicat per katalitz @ 10:33


La rebelión consiste en mirar una rosa hasta pulverizarse los ojos

Alejandra Pizarnik

(Campana vespertina.)

POÈTIQUES — Publicat per katalitz @ 09:36

Vendrán más años malos

y nos harán más ciegos

vendrán más años ciegos

y nos harán más malos

 

Vendrán más años tristes

y nos harán más fríos

y nos harán más secos

y nos harán más torvos

RS FERLOSIO


POESÍA, ESTA VIEJA SEÑORA

POÈTIQUES — Publicat per katalitz @ 15:00

Con aretes de comas

ella se arreglaba para la página

mas nunca usaba el guión corto.

El polvo compacto de los adjetivos

cubría algunas arrugas

que se empecinaban en aparecer después

del baño sustantivo.

Ella no se sabía evanescente

silueta tenue

en el espiral de sus apariciones.

Ante sus ojos aparecía

pero nunca en el visillo

de las ventanas vecinas.

Era como si nunca hubiera existido.

Sin embargo estaba allí, se miraba allí

húmeda de rocío

brillando al sol de su sintaxis.

Este corsé

Ceñido

intentando esconder

los excesos de su cintura.

Se dio entonces

al sueño

la levitación heautoscópica

lámina fragmentada:

calidoscopio.

Y se miró sola

Concreta

Esbelta

estrella que se bastaba

elevada del lecho de la palabra.

Anibal Beça

Traducción de E. Antonio Torres Glez

 


Joan Brossa i la poesia

POÈTIQUES — Publicat per katalitz @ 11:01

"La poesia és l'art del llenguatge: talla més."

"Si no pogués escriure, als moments d'eufòria seria guerriller, als de passivitat prestidigitador. Ésser poeta inclou totes dues coses"

"L´idioma de la poesia visual és com l´esperanto. El llenguatge literari ha deixat de ser l'únic vehicle apte per a incloure continguts i formes poètics"

"Hi ha poetes que no tenen res a dir. Posant lletres una darrera l'altra sempre surten frases."

"Sí, jo sóc poeta. El que passa és que té molts registres, la poesia. Però la gent es pensa que només en té un. De poesia literària sempre se'n farà, però jo crec que actualment el poeta pot assajar moltes cartes. El concepte de poesia és il.limitat. Fer versos està molt bé, i et pots passar la vida fent versos, però arriba un moment que... És com si tu cada dia mengessis el mateix i no sabessis menjar una altra cosa. Jo
veig els poetes joves molt limitats i estèrils."

“Para mí la escritura y el trabajo con los objetos son herramientas que me permiten coger la poesía, que como la electricidad está en todas partes y hay que cogerla, como decía Cocteau. El poeta construye pequeños vehículos para transmitirla. Lo que pasa es que la gente cree que hacer poesía es escribir versos y yo, sinceramente, donde menos encuentro la poesía es en los libros de versos. Puedo encontrar más poesía en un chiste, en algo que esté vivo. La cosa tiene un sentido y el poeta coge esta cosa y le da otro sentido. Se pueden hacer metáforas con palabras o con objetos. Los objetos son metáforas. A este grabador, si tienes ironía, le pones un pañuelo y le tapas la boca. Ahí tienes un poema que es un poema aquí o en la sala de un museo. Uno es poeta y hace poesía con todo, agarra un objeto cotidiano y trata de rescatarlo de esa dependencia funcional... Todo objeto es poesía por el simple hecho de haber sido escogido. Lo que le da el tono poético es la gracia, la mano del poeta. Si no, sería muy fácil”.

 “Jo hi veig, en la poesia literària que s’escriu avui, un excés de perruques i una manca de caps. Hi falta aquell impacte que volia Miró quan deia “Abans que una obra faci funcionar el cervell, hade produir un impacte, un cop de puny, paf!”


A un "Home que es creu influent"

POÈTIQUES — Publicat per katalitz @ 07:45

 

T’adoren tots, els necis que no et saben,

te’n cures prou de fer-te l’important,

poll d’ un corral on gairebé no hi caben,

ja fots maror, tant apretar-t’hi tant.

Llampat imbècil: que tu ets un figura?

De quin pessebre, ara em pregunto jo.

Per al meu gust, tu no la tens prou dura.

En quatre mots: et falla el tensor.

Quin home gran! Parlant com un ministre!

Tu, Josafat, tu, el neci sinistre

que es creu cavall i no arriba ni a mul.

Ajudâ’m vols?.. T’ho diré gens obscura,

(figura i lloc fins a la sepultura):

els teus favors, te’ls pots ben fotre al cul.

Dolors Miquel

lo aciago, lo crispante, lo mojado, lo fatal...

POÈTIQUES — Publicat per katalitz @ 20:28

Human Trash

La paz, la avispa, el taco, las vertientes,

el muerto, los decilitros, el búho,

los lugares, la tiña, los sarcófagos, el vaso, las morenas,

el desconocimiento, la olla, el monaguillo,

las gotas, el olvido,

la potestad, los primos, los arcángeles, la aguja,

los párrocos, el ébano, el desaire,

la parte, el tipo, el estupor, el alma...

Dúctil, azafranado, externo, nítido,

portátil, viejo, trece, ensangrentado,

fotografías, listas, tumefactas,

conexas, largas, encintadas, pérfidas...

Ardiendo, comparando,

viviendo, enfureciéndose,

golpeando, analizando, oyendo, estremeciéndose.

Después, éstos, aquí,

muriéndose, sostiéndose, situándose, llorando...

después, encima,

quizás, mientras, detrás, tanto, tan, nunca,

debajo, acaso, lejos,

siempre, aquello, mañana, cuanto,

¡cúanto!...

Lo horrible, lo suntuario, lo lentísimo,

lo augusto, lo infructuoso,

lo aciago, lo crispante, lo mojado, lo fatal,

lo todo, lo purísimo, lo lóbrego,

lo acerbo, lo satánico, lo táctil, lo profundo...

César Vallejo
1 2 3 4 5 6 7 8 9  Següent»

Powered by LifeType