31 de desembre. A falta de dir res, tanco i barro el bloc.
"Que el verso sea como una ganzúa
Para entrar a robar de noche"
Rodrigo lira
31 de desembre. A falta de dir res, tanco i barro el bloc.
"Que el verso sea como una ganzúa
Para entrar a robar de noche"
Rodrigo lira
Eu quis um violino no telhado / e uma arara exótica no banho.
Eu quis uma toalha de brocado / e um pavão real do meu tamanho.
Eu quis todos od cheiros do pecado / e toda a santidade que não tenho.
Eu quis uma pintura aos pés da cama / infinita de azul e perspectiva.
Eu quis ouvir as Cármina Burana / na hora da orgia prometida.
Eu quis uma opulência de sultana / e a miséria amarga da mendiga.
Eu quis um viho feito de medronho / de veneno, de beijos, de suspiros.
Eu quis a morte de viver dum sonho / eu quis a sorte de morrer dum tiro.
Eu quis chorar por ti durante o sono / eu quis ao acordar fugir conyigo.
Mas tudo o que é excessivo é muito pouco. / Por isso fiquei só, com o meu corpo.
(Rosa Lobato Faria – N. Nazareth Fernandes)
Pots escoltar la versió cantada per Mísia (bellíssima) aqui: http://concienciobediencia.castpost.com/462459.html
Se va la vida...
se va y no vuelve,
escuchá este consejo;
si un bacán te promete acomodar,
entrá derecho viejo.
Pasan los días,
pasan los años,
es fugaz la alegría,
no pensés en dolor ni en virtud,
viví tu juventud.
Aquest dissabte dia 3 de novembre a les 22h, i compartint cartell amb el gran poeta sonor Jaap Blonk, Human Trash + La Pubilla Daltònica actuen a La Vaquería de Tarragona: www.lavaqueria.com
(gratix!)
Polipoesía-clown/cabaret literari: lectura de textos en to humorístic de diferents autors, acompanyada de bases sonores + microperformances maniacodepressives de la Pubilla Daltònica: www.humantrash.net
A tu t'emprenya molt, que jo et tingui mania.
Va com va.
A mi m'emprenya molt, que tu vagis fent cria.
Va com va.
A tu t'han dit preciós, a mi m'han dit: Tu calla.
Va com va.
I jo no vull callar mentre tu tens la tralla.
Va com va.
A tu t'han dibuixat i jo trenque la ploma.
Va com va.
A mi m'han fet ple d'odi, a tu t'han fet de goma.
Va com va.
A tu t'han dat l'herència, a mi m'han dat la vida.
Va com va.
A mi em toca lluitar, a tu prendre la mida.
Va com va.
Si jo no tinc per mi, si tu no en tens mai prou.
Va com va.
I ets tu qui reps de mi, jo de tu cobre un sou.
Va com va.
Si jo ja m'he cansat d'anar vivint dient el va com va,
pensa que sols diré fins que més no podré: Va com vull. Com volem.
Ovidi Montllor
Què és?
Va néixer com una iniciativa poètica però està passant de boca en boca, convertint-se en una ACCIÓ ARTÍSTICA.
Quin objectiu té?
Demostrar que L'ART VIU, a tot arreu, a tota hora, amb ajuts econòmics i sense ells, que en aquest segle LA SENSIBILITAT TÉ VEU i pretén ser també una ARMA.
Des de fa un temps, internet està movent a grans poetes, fotògrafs, músics i altres; molts d'ells reconeguts i premiats, molts altres anònims. L'Art, en qualsevol de les seves manifestacions, és el que fa que l'ésser sigui Humà.
Quan?
S'ha establert que el dia 30 de Novembre anem a concentrar-nos en diferents ciutats d'Espanya, per a posar a l'abast de tot el món, d'una manera gratuïta tota manifestació artística (no només canònica).
On?
Cada ciutat establirà el lloc i l'hora exacta a través dels comentaris que anireu deixant en www.arteenlascalles.blogspot.com i quan estigui tot clar ho difondrem d'una manera oficial a través de ràdio, tv i periòdics.
Qui?
Però hi ha alguna cosa molt important. AIXÒ NO POT FUNCIONAR SENSE LA TEVA AJUDA. Com artista, o com públic, has de manifestar el teu suport, moure la teva fitxa. Si us plau, entra, i comenta: www.arteenlascalles.blogspot.com
''Hi ha poetes que dediquen cada dia algunes hores a escriure poesia. Jo no sabria com posar-m'hi. S'ha de trobar la inspiració, però, alhora, s'ha de desencoratjar-la, posar-hi pals a les rodes, perquè a vegades els artistes omplim el món de porqueria."
Narcis Comadira
Imatge: acció de Clemente Padín
Príncipe de la noche, del doble, de la glándula de estrellas,
de la sede de la Muerte, de la columna inútil, de la pregunta suprema.
Príncipe de la corona rota
del reino dividido, de la mano de madera.
Príncipe petrificado vestido de pantera.
Príncipe perdido.
Henri Michaux
No soy nada
Nunca seré nada
No puedo querer ser nada
Aparte de esto, tengo en mí todos los sueños del mundo.
“Me fui a los bosques porque quería vivir sin prisa. Quería vivir intensamente y sorberle todo su jugo a la vida. Dejar a un lado todo lo que no era la vida. Para no descubrir, a la hora de mi muerte, que no había vivido.”
Henry D. Thoreau
"Políticos, edificios viejos y prostitutas se convierten en honorables si duran lo suficiente"
Chinatown (1974) de Roman Polanski
An Anna Blume
Oh Du, Geliebte meiner 27 Sinne, ich liebe Dir!
Du, Deiner, Dich Dir, ich Dir, Du mir, ---- wir?
Das gehört beiläufig nicht hierher!
Wer bist Du, ungezähltes Frauenzimmer, Du bist, bist Du?
Die Leute sagen, Du wärest.
Laß sie sagen, sie wissen nicht, wie der Kirchturm steht.
Du trägst den Hut auf Deinen Füßen und wanderst auf die Hände,
Auf den Händen wanderst Du.
Halloh, Deine roten Kleider, in weiße Falten zersägt,
Rot liebe ich Anna Blume, rot liebe ich Dir.
Du, Deiner, Dich Dir, ich Dir, Du mir, ----- wir?
Das gehört beiläufig in die kalte Glut!
Anna Blume, rote Anna Blume, wie sagen die Leute?
Preisfrage:
1. Anna Blume hat ein Vogel,
2. Anna Blume ist rot.
3. Welche Farbe hat der Vogel?
Blau ist die Farbe Deines gelben Haares,
Rot ist die Farbe Deines grünen Vogels.
Du schlichtes Mädchen im Alltagskleid,
Du liebes grünes Tier, ich liebe Dir!
Du Deiner Dich Dir, ich Dir, Du mir, ---- wir!
Das gehört beiläufig in die ---- Glutenkiste.
Anna Blume, Anna, A----N----N----A!
Ich träufle Deinen Namen.
Dein Name tropft wie weiches Rindertalg.
Weißt Du es Anna, weißt Du es schon,
Man kann Dich auch von hinten lesen.
Und Du, Du Herrlichste von allen,
Du bist von hinten, wie von vorne:
A------N------N------A.
Rindertalg träufelt STREICHELN über meinen Rücken.
Anna Blume,
Du tropfes Tier,
Ich-------liebe-------Dir!
Powered by LifeType