Txus Garcia


Tot açò que ja no pot ser... Vicent Andés Estellès

POÈTIQUES — Publicat per katalitz @ 21:41

Et besaria lentament,

et soltaria els cabells,

t'acariciaria els muscles,

t'agafaria el cap per a besar-te dolçament,

estimada meua, dolça meua,

i sentir-te, encara més nina,

més nina encara sota les mans,

sota els pèls de l'engonal,

i sentir-te sota el meu cos,

amb els grans ulls oberts,

més que entregada confiada,

feliç dins els meus abraços.

Et veuria anar, tota nua,

anant i tornant per la casa,

tot açò que ja no pot ser.

Sóc a punt de dir el teu nom,

sóc a punt de plorar-lo

i d'escriure'l per les parets,

adorada meua, petita.

Si em desperte, a les nits,

em desperte pensant en tu,

en el teu daurat i petit cos.

T'estimaria, t'adoraria

fins a emplenar la teua pell,

fins a emplenar tot el teu cos

de petites besades cremants.

És un amor total i trist

el que sent per tu, criatura,

un amor que m'emplena les hores

totalment amb el record

de la teua figura alegre i àgil.

No deixe de pensar en tu,

em pregunte on estaràs,

voldria saber què fas,

i arribe a la desesperació.

Com t'estime! Em destrosses,

t'acariciaria lentament,

amb una infinita tendresa,

i no deixaria al teu cos

cap lloc sense la meua carícia,

petita meua, dolça meua,

aliena probablement

a l'amor que jo sent per tu,

tan adorable! T'imagine

tèbia i nua, encara innocent,

vacil.lant, i ja decidida,

amb les meues mans als teus muscles,

revoltant-te els cabells,

agafant-te per la cintura

o obrint-te les cames,

fins a fer-te arribar, alhora,

amb gemecs i retrocessos,

a l'espasme lent del vici;

fins a sentir-te enfollir,

una instantània follia:

tot açò que ja no pot ser,

petita meua, dolça meua.

Et recorde i estic plorant

i sent una tristesa enorme,

voldria ésser ara al llit,

sentir el teu cos prop del meu,

el cos teu, dolç i fredolic,

amb un fred de col.legiala,

encollida, espantada; vull

estar amb tu mentre dorms,

el teu cul graciós i dur,

la teua adorable proximitat,

fregar-te a penes, despertar-te,

despertar-me damunt el teu cos,

tot açò que ja no pot ser.

A qualsevol part de la terra,

a qualsevol part de la nit,

mor un home d'amor per tu

mentre cuses, mentre contemples

un serial de televisió,

mentre parles amb una amiga,

per telèfon, d'algun amic;

mentre que et fiques al llit,

mentre compres en el mercat,

mentre veus, al teu mirall,

el desenvolupament dels teus pits,

mentre vas en motocicleta,

mentre l'aire et despentina,

mentre dorms, mentre orines,

mentre mires la primavera,

mentre espoles les estovalles,

mor un home d'amor per tu,

tot açò que ja no pot ser.

Que jo me muir d'amor per tu.


Bebétela

POÈTIQUES — Publicat per katalitz @ 20:43

Dile cosas bonitas a tu novia:

«Tienes un cuerpo de reloj de arena

y un alma de película de Hawks.»

Díselo muy bajito, con tus labios

pegados a su oreja, sin que nadie

pueda escuchar lo que le estás diciendo

(a saber, que sus piernas son cohetes

dirigidos al centro de la tierra,

o que sus senos son la madriguera

de un cangrejo de mar, o que su espalda

es plata viva) . Y cuando se lo crea

y comience a licuarse entre tus brazos,

no dudes ni un segundo:

bébetela.

L.A. de Cuenca


LA PASIÓN ... passió - passion - paixao - passione...

POÈTIQUES — Publicat per katalitz @ 22:51

Salimos del amor

como de una catástrofe aérea

Habíamos perdido la ropa

los papeles

a mí me faltaba un diente

y a ti la noción del tiempo

¿Era un año largo como un siglo

o un siglo corto como un día?

Por los muebles

por la casa

despojos rotos:

vasos fotos libros deshojados

Éramos los sobrevivientes

de un derrumbe

de un volcán

de las aguas arrebatadas

y nos despedimos con la vaga sensación

de haber sobrevivido

aunque no sabíamos para qué.

Cristina Peri-Rossi


A este cuerpo enamorado

POÈTIQUES — Publicat per katalitz @ 19:36

Amo este cuerpo que me ata

El pezón erguido sobre el pecho triste

La breve amargura de su boca

El tierno desamparo de sus pies.

Amo este cuerpo que me atrapa y el espejo

Donde ese cuerpo se refleja y se hace uno

El bello abismo de su sexo

Ser dulce continencia

Su fondo azul

El clítoris mojado que medita.

Amo este cuerpo que me ata y me condena

Ser de esta simple simetría

Hembra que se habita solitaria

Amando aquel otro cuerpo que refleja

Desesperada dentro de un espejo

Que ya no existe

Doris Moromisato


La Poesia es un arma cargada de futuro

POÈTIQUES — Publicat per katalitz @ 00:35

Poesía para el pobre, poesía necesaria

como el pan de cada día,

como el aire que exigimos trece veces por minuto,

para ser, y en tanto somos, dar un si que glorifica.

Maldigo la poesía concebida como un lujo

cultural por los neutrales

que, lavándose las manos, se desentienden y evaden.

Maldigo la poesía de quien no toma partido hasta mancharse.

Gabriel Celaya


Homes, hombres, men, herren, hommes...

FLAIXOS — Publicat per katalitz @ 23:23

Hay hombres que se mueven

Hay hombres que se agitan

Hay hombres que no existen

Hay hombres que no gritan

Hay hombres que respiran

Hay hombres que se ahogan

Hay hombres que ocultan la verdad

Hay hombres que roban

Hay quien apuesta fuerte y decide quererte

Sabiendo lo fácil que resulta perderte

Sabes que siempre estaré cerca de ti

Hay hombres que te compran

Hay hombres que se venden

Hay hombres que recuerdan

Hay hombres que mienten

Hay hombres que prefieren no hablar

Hay hombres que no entienden

Hay quien no tiene suerte y prefiere engañarte

Sabiendo lo fácil que resulta ganarte

Sabes que nunca me iré lejos de ti

Tienes que aprender a resistir

Tienes que vivir

Esto no lo tengo, esto no lo hay,

esto no lo quiero y es lo que me das

...Hoy hay luna llena y un hombre camina por ella...

Fangoria: Alaska / Nacho Canut


Què hi teniu al cap? Open Mind!

FLAIXOS — Publicat per katalitz @ 01:56

Foto-acció poètica en homenatge a Joan Brossa.

La Pell del Llavi, juliol 2006


Personatge (Joan Brossa)

FLAIXOS — Publicat per katalitz @ 21:30

Text: Joan Brossa - Visual: Human Trash


YOLLEO - Yolleando - yoyollando - yolla!

POÈTIQUES — Publicat per katalitz @ 21:53

EH VOS

tatacombo

soy yo

di

no me oyes

tataconco

soy yo sin vos

sin voz

aquí yollando

con mi yo sólo solo que yolla y yolla y yolla

entre mis subyollitos tan nimios micropsíquicos

lo sé

lo sé y tanto

desde el yo mero mínimo al verme yo harto en todo

junto a mis ya muertos y revivos yoes siempre siempre

yollando y yoyollando siempre

por qué

si sos

por qué di

eh vos

no me oyes

tatatodo

por qué tanto yollar

responde

y hasta cuándo

Oliverio Girondo

Powered by LifeType