31 de desembre. A falta de dir res, tanco i barro el bloc.
"Que el verso sea como una ganzúa
Para entrar a robar de noche"
Rodrigo lira
31 de desembre. A falta de dir res, tanco i barro el bloc.
"Que el verso sea como una ganzúa
Para entrar a robar de noche"
Rodrigo lira
Eu quis um violino no telhado / e uma arara exótica no banho.
Eu quis uma toalha de brocado / e um pavão real do meu tamanho.
Eu quis todos od cheiros do pecado / e toda a santidade que não tenho.
Eu quis uma pintura aos pés da cama / infinita de azul e perspectiva.
Eu quis ouvir as Cármina Burana / na hora da orgia prometida.
Eu quis uma opulência de sultana / e a miséria amarga da mendiga.
Eu quis um viho feito de medronho / de veneno, de beijos, de suspiros.
Eu quis a morte de viver dum sonho / eu quis a sorte de morrer dum tiro.
Eu quis chorar por ti durante o sono / eu quis ao acordar fugir conyigo.
Mas tudo o que é excessivo é muito pouco. / Por isso fiquei só, com o meu corpo.
(Rosa Lobato Faria – N. Nazareth Fernandes)
Pots escoltar la versió cantada per Mísia (bellíssima) aqui: http://concienciobediencia.castpost.com/462459.html
Se va la vida...
se va y no vuelve,
escuchá este consejo;
si un bacán te promete acomodar,
entrá derecho viejo.
Pasan los días,
pasan los años,
es fugaz la alegría,
no pensés en dolor ni en virtud,
viví tu juventud.
Aquest dissabte dia 3 de novembre a les 22h, i compartint cartell amb el gran poeta sonor Jaap Blonk, Human Trash + La Pubilla Daltònica actuen a La Vaquería de Tarragona: www.lavaqueria.com
(gratix!)
Polipoesía-clown/cabaret literari: lectura de textos en to humorístic de diferents autors, acompanyada de bases sonores + microperformances maniacodepressives de la Pubilla Daltònica: www.humantrash.net
Què és?
Va néixer com una iniciativa poètica però està passant de boca en boca, convertint-se en una ACCIÓ ARTÍSTICA.
Quin objectiu té?
Demostrar que L'ART VIU, a tot arreu, a tota hora, amb ajuts econòmics i sense ells, que en aquest segle LA SENSIBILITAT TÉ VEU i pretén ser també una ARMA.
Des de fa un temps, internet està movent a grans poetes, fotògrafs, músics i altres; molts d'ells reconeguts i premiats, molts altres anònims. L'Art, en qualsevol de les seves manifestacions, és el que fa que l'ésser sigui Humà.
Quan?
S'ha establert que el dia 30 de Novembre anem a concentrar-nos en diferents ciutats d'Espanya, per a posar a l'abast de tot el món, d'una manera gratuïta tota manifestació artística (no només canònica).
On?
Cada ciutat establirà el lloc i l'hora exacta a través dels comentaris que anireu deixant en www.arteenlascalles.blogspot.com i quan estigui tot clar ho difondrem d'una manera oficial a través de ràdio, tv i periòdics.
Qui?
Però hi ha alguna cosa molt important. AIXÒ NO POT FUNCIONAR SENSE LA TEVA AJUDA. Com artista, o com públic, has de manifestar el teu suport, moure la teva fitxa. Si us plau, entra, i comenta: www.arteenlascalles.blogspot.com
Justícia Poètica (perquè encara queda justícia)
Performanceologia (tot sobre la performance i els performers)
Lo queremos todo ahora (Poesía d’Accidents Polipoètics)
La Web d’Human Trash i la Pubilla Daltònica (Poesia amb mala llet!)
Bloglines (o com tenir blocs, notícies i podcasts al dia)
Violadores del Verso: Cantando (Kase-O)
Josep Maria Yago (http://aixihopenso.blogspot.com/), Tondo Rotondo (http://cucadellum.blogspot.com/)
Polipoesía-clown /cabaret literari: lectura de textos en to humorístic de diferents autors, acompanyada de bases sonores + microperformances maniaco-depressives de la Pubilla Daltònica.
Tenim una ciutat amb Patrimoni, aires de canvi, vaixells de guerra, Char3 paralitzada i 2016. I plaça de braus, la qual cosa em permetrà desvetllar-los certes analogies amb les polítiques culturals que gaudim des de fa anys a la nostra ciutat i que els in-gestors/es culturals desitgem canviar. En primer lloc, ens trobem que la nostra plaça està únicament i exclusiva pensada reservada a professionals del món del toro, és a dir, a esdeveniments d’alta tauromàquia.
Tarragona no està pensada per fer-hi “novillades” o “becerrades” -algun bombero torero de tant en tant per a distreure la plebs, això si-, sinó que es mesura la possibilitat de tocar l’arena de la plaça segons les “herbes” o primaveres que ha pastat el brau (grau d’experiència). Així doncs, la cultura se’ns organitza per gust i oferiment de la Presidència, que disposa d’un personal de plaça que executa les seves delícies i preferències. Aquest personal de plaça, entre el que trobem els “alguacilillos” (encarregats de transmetre les ordres del President), el “Chulo de chiqueros” i els polivalents “monosabios”, són els qui s’ocupen de que la corrida vagi com Déu, els polítics i el temps ho manen.
El toreros professionals fan el “paseíllo” amb la seva quadrilla, han de brindar el toro a la “manola” que més quartos tingui, dependre de la professionalitat del personal de plaça per no sortir amb la femoral oberta després de la corrida i confiar en els picadors perquè li preparin l’animal que han de sacrificar en honor de la Presidència. Tot seguit, s’esforcen en fer tots els molinetes, naturals i veròniques que poden (virtuosisme cultural), abans d’entrar a matar. Estoque final, aplaudiments del respectable i somriure sardònic del President, orgullós d’una “faena” que ell només ha contemplat des de la seva estupenda tribuna a l’ombra. I aleshores, amb el toro a mig morir, entra qui el remata (des del “burladero” estant ha contemplat la faena del mestre) i qui l’arrossega, el “cabestro” de torn, diguem-li creador novell.
Amb unes polítiques culturals fetes des de la voluntat de programar únicament un tipus de cultura enllaunada i de consum ens quedem sense alternatives emergents sòlides i s’articula una estratègia que no permet l’ús dels equipaments (els pocs que tenim a la ciutat) per a activitats que no reportin beneficis econòmics o de públic.
Les arts escèniques fa temps que ens pateixen d’aquest mal: espectacles prêt-à-porter, llestos per a consumir, rentables i agradosos als “compraabonaments”, “llepapalcos” i altres elits nostrades de tecletes i maginets. Caldria afegir a aquestes maneres, suades i de gran “contentisme popular”, una sèrie de polítiques culturals veritables i amb certa assumpció de risc, tal i com proposava Ferran Mascarell en una xerrada que va oferir a la nostra ciutat, i basades en quatre punts essencials i aplicables a totes les arts:
Txus Garcia
IN-gestora cultural
“(...) Alguien que nos sostiene, que nos aprueba y a veces se nos opone; alguien que comparte con nosotros los goces del arte y los de la vida; alguien que no es ni nuestra sombra, ni nuestro reflejo, ni tan sólo nuestro complemento, sinó que es ella misma, alguien que nos deja divinamente libres, y así mismo nos obliga a ser plenamente aquello que somos.”
Marguerite Yourcenar
Por Vidicón y por Carbura, con la basura haremos grandes esculturas.
¡Haremos grandes edificios sólo con desperdicios! ¡Imitaremos a Fidias usando sólo inmundicias!
Pintaremos grandes obras usando solo sobras. En vez de darselas al gato, pintaremos un retrato.
¡Viva la basura! ¡Abajo la humanidad futura! Reóstatos, reóforos y filamentos. Fundiré en la calle y en el Parlamento.
El pueblo se unirá en un unánime lamento. Estableceré la democracia de la desgracia. ¡Todos acabarán en la farmacia!.
Por Gimnoto y por Atisbo...¡Triunfará el ecumenismo! ¡Todos sufrirán lo mismo! Reumatismo y estrabismo.
¡Viva la gripe general ¡Viva la igualdad universal!
Avery Bruj
Obra del genial Miguel Brieva, extreta de "Dinero n. 1", revista publicada per Ediciones Doble Dosis (2002)
Powered by LifeType