Alfons López Tena, diputat i portaveu de Solidaritat Catalana per la Independència al Parlament, ha agraït als representants de CIU que hagin fet que la Mesa hagi “complert amb el seu deure i amb la legislació espanyola no obstaculitzant la Proposició de Llei de declaració d’independència de Catalunya”. Tot i que pel diputat de SI “només ha fet la seva feina”, ha valorat que la Mesa “no hagi posat per sobre la llei les seves conviccions polítiques”. El portaveu de SI a la cambra legislativa ha mostrat la seva satisfacció perquè a partir d’ara s’obri el procés i “el full de ruta perquè el Parlament de Catalunya, si ho estima oportú, pugui declarar la independència. Serà perfectament legítima la posició política de cada grup, una posició que no correspon a la Mesa i que s’ha de debatre a l’hemicicle”.

López Tena ha retret als partits que han votat en contra que s’hagi admès a tràmit, el PP i el PSC, la seva posició perquè “tot el que es presenta és il·legal fins que es vota en el Parlament i finalment es decideix si acaba sent, o no, legal. S’anomena legislar”.

D’altra banda també ha marcat el posicionament de SI en relació al Projecte de Llei d’autoritzacions financeres i normes pressupostàries i tributàries durant el període de pròrroga pressupostària que s’ha de debatre demà en el Plenari. López Tena ha volgut diferenciar el fet que SI hagi permès que es porti al Parlament en tràmit de lectura única per “responsabilitat política”, però  ha assegurat que en la votació de demà “votarem en contra perquè no es tracta d’escanyar més als catalans amb l’emissió de bons escombraries i de permetre que ens continuïn robant sinó que ens tornin el que és nostre”. Es per això que el diputat de SI ha recordat les paraules de l’expresident Jordi Pujol durant el debat d’investidura de l’any 1999, en el qual es va dirigir a Artur Mas, aleshores nou conseller d’economia en la legislatura que s’encetava, amb aquestes paraules: “És per això que l'objectiu, molt principal–repeteixo que molt principal, principalíssim–d'aquesta legislatura és un nou sistema de finançament, que, d'una manera substancial, incrementi els nostres recursos. L'objectiu principalíssim. És coneguda la proposta elaborada pel Govern de Catalunya- i, més concretament, del conseller Mas–per tal d'aconseguir aquesta millora. La recordaré, aquesta fórmula, ben breument. Primer: recaptació, per part de la Generalitat, de tots els impostos pagats a Catalunya." (Jordi Pujol, debat d’investidura 1999).

Finalment López Tena ha dit “dotze anys de fracassos perquè amb Espanya no hi ha res a fer. Exigim que el President de la Generalitat, senyor Mas, per serietat i per patriotisme, abandoni la via de pidolar a Espanya que ens torni una fracció del que ens ha robat, i aconsegueixi ‘la recaptació per part de la Generalitat de tots els impostos pagats a Catalunya’ tal i com li va encomanar el President Pujol l’any 1999, que Espanya ens deixi de robar als ciutadans i empreses de Catalunya 22 mil milions d’euros cada any”.

 El litigi promogut per l'advocacia de l'Estat contra el referèndum sobiranista d'Arenys de Munt va tenir com a protagonista destacada Pilar Fernández Bozal, aleshores màxima representant dels cos de lletrats de l'administració espanyola, i ara consellera de Justícia del govern d'Artur Mas. La implicació de Fernández Bozal en l'afer de la consulta d'Arenys va anar més enllà de la tasca de coordinació pròpia de la responsable d'uns serveis jurídics d'aquest nivell, ja que va ser ella mateixa la que va firmar els dos escrits presentats al jutjat contenciós administratiu número 14 de Barcelona contra l'acord del ple en què es va decidir fer costat a la consulta.

  El primer escrit signat per Fernández Bozal té data de 7 d'octubre del 2009 i inclou, com un dels elements del seu argumentari, l'afirmació següent: “Una consulta relativa a la secessió d'una comunitat autònoma de l'Estat espanyol i la seva integració com a estat independent dins de la Unió Europea entenem que excedeix àmpliament la competència pròpia municipal i el caràcter local, a més de ser un afer d'especial rellevància no per als veïns del municipi concret sinó, segons el nostre criteri, de tot l'Estat espanyol, perquè compromet la integritat del territori nacional”.

  Fernández Bozal va ampliar aquesta línia argumental en el segon escrit, del 20 d'octubre del 2009, en què subratllava: “Estimem que plantejar una consulta popular en termes que afecten la integritat territorial de l'Estat i la seva sobirania nacional sí que és una qüestió que afecta l'interès general, i genera un perjudici per a l'estabilitat social i política”.

  Bozal entenia que, amb l'acord del ple, Arenys de Munt assumia com a pròpia la consulta i es col·locava fora de la llei. “Autonomia no equival a sobirania, tal com ha indicat el Tribunal Constitucional, ni pot vulnerar els àmbits competencials d'altres administracions públiques”, va escriure i va cloure la seva argumentaria exposant que un ajuntament no pot donar “cobertura legal a una activitat que l'ordenament jurídic prohibeix”. Va complementar l'argument amb referències de jurisprudència sobre diversos casos d'ajuntaments del País Basc que havien organitzat actes “proetarres”, com ara el de Gatika, i les sentències del Tribunal Superior de Justícia del País Basc que els prohibien.

  La contundent actuació de l'advocacia de l'Estat va comportar una resolució judicial que prohibia de dret, i no de fet, el referèndum. Tot plegat va encendre, i molt, el debat polític aquella tardor. L'hemeroteca és testimoni de les moltes reaccions que aleshores es van produir entre la classe política del país.

 El que era cap de l'oposició, Artur Mas, va qualificar l'actitud de l'Estat de “ridícula i desproporcionada”, i Felip Puig, ara conseller d'Interior, va dir: “Si fos veí d'Arenys, no hauria dubtat a votar que sí a la independència”. 

Font: AVUI 

 

 La nova vicepresidenta i consellera de Governació i Relacions Institucional, Joana Ortega, ha assegurat aquest dijous a El Matí de Catalunya Ràdio que "des del Govern no s'han d'impulsar" les consultes sobiranistes. Aquesta posició és contrària a la que havia manifestat l'anterior conseller de Governació, el republicà Jordi Ausàs, que s'havia mostrat favorable a ajudar en l'organització de les consultes sobre la independència. Ortega ha justificat la seva postura perquè "aquestes consultes surten des de la iniciativa social i particular", així que entén que "el Govern no hi hauria d'intervenir mai".

 

 Joana Ortega ha volgut contraposar el suport a aquestes iniciatives a la prioritat principal que creu que ha de tenir la Generalitat: "Aquest Govern té una clara prioritat, que és fer front a la crisi econòmica i posar tots aquells elements que facin possible que puguem aixecar el país econòmicament, que puguem afrontar els reptes socials que vénen, i per tant, aquesta serà la nostra priortitat en tots els àmbits de manera coordinada".

 Pel que fa a l'Estatut, la vicepresidenta ha explicat que no renuncien "a l'horitzó competencial de l'Estatut aprovat pel Parlament el 30 de setembre". I en aquest sentit, des del seu càrrec es compromet a "intentar millorar les relacions amb l'Estat per poder recuperar tot allò que és nostre".

 Preguntada sobre la llei de consultes, Ortega ha explicat que el seu objectiu és canviar-la: "Nosaltres creiem que el que es necessita és una llei de consultes que no hagi de demanar el permís a Madrid, i el que farem serà replantejar-la per tal de poder tenir una legislació que realment sigui efectiva i no hagi de dependre de si tenim el permís de Madrid o no".

 Font: ara.cat

Jo només vull fer un parell de comentaris:

 Quan diuen que la prioritat és la crisi econòmica, em pregunto si saben que si fossem un estat, la Generalitat comptaria amb uns 90.000 milions d'euros de més per als pressupostos de la legislatura entrant.

 I respecte a les Consultes, espero que les institucions catòliques rebin el mateix tracte, ja que també "surten des de la iniciativa social i particular".

 Robert Castells Ferrús

Les decisions que es prenen des d'Espanya cada cop em sorprenen menys, són espanyols, ja fa temps que m'he adonat que fins i tot és lògic, quin sentit tindria actuar pel bé de Catalunya amb tot el que hi tenen a perdre, sobretot en clau electoral, una altra cosa és que si minvant Catalunya, no es minven ells també, ja que com sempre s'ha dit en som 'el motor'. Potser volen que en pocs anys ho deixem de ser i que llavors, que potser ja estaríem 'madurs' per engegar el procés d'autodeterminació, ja no fos rentable, almenys econòmicament. 

De moment ens estan prenent cada any el 10% del nostre P.I.B. (producte interior brut), uns 22.000milions€/any. Les inversions en infraestructures es fan pensant en Madrid i el seu concepte radial de xarxes de transport, en detriment és clar, del corredor del Mediterrani, que tant demanen tot el teixit empresarial d'aquest litoral (catalans, valencians, murcians...) i que fins i tot Brussel·les (EU) veu indispensable, la sortida a Europa que ells volen passa per l'Aragó, forada els Pirineus amb una obra faraònica mai vista i surt a un parc natural francès, per no esmentar aeroports inútils o TGVs completament deficitaris que fan arreu de la península.

No contents amb això, ara li toca el rebre al nostre mes valuós sentit identitari i cultural, la llengua. Aquesta setmana el Tribunal Suprem espanyol, aprofitant la sentència del Tribunal Constitucional, vol anul·lar la immersió lingüística, això provoca fer un pas enrere en la recuperació i normalització del català, que va començar als 80, després de 4 dècades de repressió i aniquilació de la nostra cultura per part del règim feixista de Franco. Clar, com que els afins, o els fills d'aquests, a aquesta dictadura ara són tan "demòcrates" que fins i tot formen part d'òrgans prou importants, aquesta mena d'actuacions són d'esperar. 

Per rematar-ho, no fos cas que els catalans emprenyats, amb tot això, donessin una lliçó amb Barcelona Decideix, com ja vam fer el 10 de Juliol passat, en què més d'un milió de persones cridavem Independència pels carrers de la capital catalana després de la retallada del nou estatut, ara el govern espanyol presentarà un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei de consultes, recurs que el consell de ministres basa, també, en la sentència de Tribunal Constitucional.

Bé, doncs tots els que sembla que ja no recordaven ni la sentència, ni la manifestació, ni que d'Espanya ja no se'n pot esperar res de bo, vagin fent memòria: així no es sorprendran tant quan els diguin que de pacte fiscal res de res, si no fos que ja ho sàpiguen i ens estiguin enganyant.

Robert Castells Ferrús 

El nou equipament contribuirà a augmentar la competitivitat de les empreses, l’ocupabilitat de les persones i posarà èmfasi en el desenvolupament del sector, en especial en tecnologies relacionades amb el cotxe elèctric

 El nou centre. que s’ubicarà a Martorell, formarà prop de 18.000 persones l’any

 Formació especialitzada i adaptada a les necessitats del sector

 LA CONSPIRACIÓ DELS ONZE

Fa uns quants mesos hi va haver una reunió decisiva que ha passat desapercebuda a la majoria dels independentistes polititzats, és a dir els que viuen intensament la brega i la lluita de l'Estat Propi per Catalunya. S'hi van ajuntar el bo i millor del magma contra-independentista nostrat, a fi i efecte de perpetrar una estratègia eficaç per aturar l'independentisme emergent. A l'aquelarre espanyolista hi assistiren: Antoni Vila Casas, Josep M. Xercavins, Antoni Brufau, Antonio Puig, Joan M. Nin, Artur Mas, Arcadi Calzada, José Antich, Enric Lacalle, Sandro Rosell i Josep Cuní. Després d'analitzar, infereixo jo, la situació actual de creixement sociològic de l'independentisme, que ja impregna totes les capes socials i tots els barris i pobles de Catalunya, van passar a discutir com trencar-li les cames. Sabent que sense un líder capdavanter és impossible atènyer la Independència i a la tardor d'enguany hi havia eleccions catalanes, varen concloure que l'únic perill real per a la "unidad de españa" te nom i cognom: Joan Laporta. La seva notorietat i el seu èxit al front del club més gran del món aporten a l'independentisme molta gent fins ara insensible al projecte. Li dóna una popularitat imprescindible per a engrandir-lo i poder fer-lo majoritari. Sense una figura d'abast social tant important l'independentisme ho tindria molt difícil per a superar la minoria parlamentària.

Des d'aleshores ho varen intentar de forma barroera, és a dir vomitant i escopint una tirallonga de penjaments contra Joan Laporta a través dels mitjans de manipulació. El resultat fou un fracàs estrepitós. El nostre líder independentista i el seu projecte Solidaritat Catalana per la Independència, omplen teatres i sales de tot Catalunya i el seu lideratge està cada dia més imés arrelat col·lectivament. Per això ja comencen a tirar amb pólvora del rei i avui ja hi ha qui demana presó (?) per a Joan Laporta. Ha estat com aconseqüència de l'assemblea de compromissaris més vergonyosa i antibarcelonista- inconscientment, o no, tiren pedres a la seva teulada - que mai s'hagi efectuat al Futbol Club Barcelona. Mai una junta havia dividit el club de forma tant sagnant i amb un rècord de temps. Mai uns directius havien actuat amb tant d’odi i mala bava. Tanmateix però, aquesta arbitrarietat es girarà contra la propia institució. Quina pena que el nostre estimat club hagi caigut en mans dels titelles-col·laboracionistes! Com deuen riure els enemics del Barça i de Catalunya! Després de passar 7 anys terribles ara ja veuen el final del túnel.

Però si els onze personatges reunits en plena conspiració anti-independentista es pensen que això anorrearà a Joan Laporta - fins i tot n’hi ha que ja afirmen que “trontolla políticament" –em sembla que l’erren de dalt a baix. Ara com ara i amb la que està caient,és a dir amb lo que espanya ens roba i ens maltracta, penso que fins i tot aquesta estratagema antilaportista pot tenir, com ja va avançar el mateix Laporta ,un efecte contrari. És a dir que– insisteixo -molta gent pensi: “si les rates espanyistes i espanyolistes esgüellen contra Joan Laporta vol dir que és el nostre líder”. I el fet de judicialitzar la trajectòria del nostre capdavanter no farà trontollar res. Quin català amb dos dits de seny pot creure-hi en la justícia espanyola? El fet cert és que als enemics de la Llibertat de Catalunya no els hi toca la camisa a la pell. I ja es poden engiponar totes les martingales i porcades que vulguin que no aconseguiran avortar el procés independentista. Esperen revifar l'autonomisme jugant la carta Mas, tot fent creure que solucionarà la crisi econòmica, però no ho aconseguiran, car és impossible “sortir del sot” mentre espanya et saqueja. De fet al País Basc i a Navarra no hi ha crisi. Que no ho veuen que l'independentisme té un “aliat” decisiu amb la colonitzadora espanya? Que no ho saben que l’”imperio” no té sortida i cada cop ens espoliarà i ens arruïnarà més? Quina vergonya per la nostra Pàtria aquests onze conspiradors! Quina baixesa i quina misèria humana desprenen uns personatges que en qualsevol nació del món pagarien i potenciarien el moviment d'alliberament nacional en lloc de voler-lo destruir. Gent rica com Puig, Vila Casas o Xercavins fent la feina bruta als lladres espanyols. No els hi cau la cara de vergonya? Solidaritat Catalana per la Independència entrarà al Parlament de Catalunya amb un mínim de 10 diputats, xifra més que suficient per trencar el sistema borbònic instal·lata la Cambra Catalana de passar-se el porró entre ells. I posant-los en evidència, bo i palesant les seves contradiccions, fal·làcies i servituds espanyolistes acabarem amb l'autonomisme i passarem a l'estadi final del procés independentista.

Antoni Gomis

16 d'octubre del 2010

Durant els nou anys transcorreguts entre la primera obertura a Priaranza del Bierzo d’una fossa comuna de la repressió franquista i l’aprovació per part del Parlament de Catalunya de la Llei de persones desaparegudes i fosses comunes (2009), la necessitat d’abordar el tractament de les fosses comunes d’aquest període ha saltat de les associacions de recuperació de la memòria històrica a l’Administració pública, les universitats o els grups de recerca, sota l’atenta mirada de la societat civil.

Dins el marc de "Dies de guerra - Diàlegs de Pau", aquestes jornades Fosses comunes: un passat no oblidat pretenen de posar en comú l’experiència acumulada al llarg de deu anys en una matèria necessàriament interdisciplinària, com és el tractament de les fosses comunes, en la qual es troben la recerca històrica, els treballs arqueològics, i l’antropologia i la medicina forenses, sense oblidar l’acció de les entitats memorials i dels familiars de les persones desaparegudes.

Per bé que a Catalunya la major part de fosses comunes de la Guerra Civil i el franquisme són fosses de soldats i les tasques més freqüents són les de localització i dignificació, aquestes jornades aborden tots els aspectes que preveu la Llei catalana, incloent-hi, si escau, l’exhumació i la identificació. Doblement condemnades a mort i a l’oblit, les persones desaparegudes i les fosses comunes encara esperen reconeixement i justícia.

Inscripció
Us podeu inscriure omplint el formulari directament al lloc web següent:
http://www.batallaebre.org/jornades.php

Per a més informació:
tel. 977 42 15 28 - 977 42 17 26
info@batallaebre.org

La casualitat ha fet que aquestes últimes hores hagen coincidit unes quantes anècdotes lingüístiques, la majoria esportives, que posen en relleu fins a quin extrem és impossible que els nostres veïns ens entenguen i ens accepten com som. 

Per una banda, aquest sonat incident d'un periodista de TV3 amb Piqué i Sergio Ramos. Per una altra, les crítiques al fet que l'americana NBA empre el català com a idioma oficial a Barcelona i encara el menyspreu públic manifestat pel president Camps per l'adjectiu 'nacional' –pronunciat en català. 

La casualitat va voler que els incidents anaren allargant-se tot lo dia i que passàrem de l'un a l'altre, aguantant una vegada i una altra les impertinències i el menyspreu, la ignorància infinita d'una part considerable dels ciutadans espanyols. Ni el més mínim respecte, tret d'honroses excepcions personals, ni la més mínima voluntat d'entesa. Amb lliçó inclosa, per cert: no serveix de res fer d’oncle Tom en favor de la selecció espanyola, perquè a la primera de canvi cau la clatellada, i Piqué ha de riure nerviós i empetitir-se com un xiquet d'escola atrapat in fraganti. 

Si els espanyols dedicaren a l’aprenentatge d’una miqueta de català la meitat de les forces que dediquen a indignar-se quan hom hi parla, a hores d'ara això de la llengua ja no fóra cap problema –ni el seu país s'encaminaria cap a l'abisme, com s’hi encamina ara.

Vicent Partal