Ja ho havia sentit dir per les espanyes: '...i  vosotros, con las torres humanas, pobres niños...', tot referint-se a la canalla que les Colles Castelleres empren com anxaneta.

 

 

 

Des de que al Parlament es va prohibir la "fiesta",  l'argument que més fan servir, per fer-nos passar per demagogs, és el fet de que la prohibició no afecti als Bous del Baix Ebre i Montsià, i potser tenen raó, més que res quan veus el 'bou embolat'.

 

 

 

 

Jo entenc que per la gent del sud de les Terres de l'Ebre forma part molt important de la seva Festa Major, per no dir que a molts pobles n'és l'atractiu principal, llavors els seus temors i nerviosisme, vers a que tot plegat els acabi afectant, és normal.

Reconec que a moltes de les activitats que es fan, l'animal no pateix o no se l'hi infringeix dolor (baquetes, 'capllaçat', 'retalladors', bous a la mar...)

 

 

 

 

Però, tot i que no se li practica, com a la 'fiesta',  la mort, ni una tortura llarga i cruel com van dictaminar els experts durant l'avaluació de la ILP que després s'aprovaria. Amb el 'bou embolat' hem de fer una mica d'autocrítica i reconèixer que la bèstia ho deu passar malament, tot i que procuren no prolongar massa 'l'embolada' (de vint minuts a mitja hora), segons m'han explicat.

 

Des de el prisma dels 'animalistes' tot és el mateix, i tot i que ells van presentar la ILP sense barrejar-hi el fet polític i/o nacional, no ens enganyem, els Diputats, al Parlament, la majoria si que ho va fer en aquest sentit. Jo ho vaig celebrar.

 

 

 

 

I ara volen 'blindar' els bous ebrencs, perfecte, però si volem fer creure que es va prohibir per la vesant dels animalistes, dels que no comparteixo moltes coses*, no te massa sentit dir que la bèstia embolada no pateix.

 

El que més greu em sap, és que els que ho defensen, facin servir, també, aquest argument tan absurd de la canalla a les Colles Castelleres. Pobre nen, quina plorada si li diguessin que no pot fer de Casteller amb a la seva colla! A més a més ens  estem barallant entre tarragonins, o entre catalans (ja sé que molta gent allà baix no se  sent massa tarragonina), però si us plau, no ataqueu Els Castells, que és una tradició que ens sentim nostra TOTS els catalans.

 

 

 

 

Dit això, també vull expressar aquí, que no se pas si era el moment més adient de prohibir els toros a Catalunya, tot i que ho vaig celebrar com he dit abans. Tornant a la problemàtica,  els primers afectats son els bous a l'Ebre, però que passarà ara amb la candidatura dels Castells com patrimoni cultural de la humanitat, poden tenir en compte tot el que s'està dient?

 

 

 

 

 

I amb la festa de foc i pirotècnia (Sant Joan, La Patum de Berga, Correfocs...), que passarà ara que Europa s'hi vol posar dura?

Pot el nostre prohibicionisme, girar-se contra nosaltres? Tan debò que no.

 

 

Alins. Nit de Sant Joan: la màgia de les falles a la Vall Ferrera http://vallferrera.blogspot.com/2010/06/nit-de-sant-joan-la-magia-de-les-falles.html

 

 

 

 

* No em sembla bé que prohibissin les tradicionals matances del porc casolanes, o les exhibicions cinegètiques (falcons caçant), aixì com d'altres fites que han aconseguit els animalistes aquí a Catalunya, entre poc i massa!

 

                                                                                     Robert Castells Ferrús

 


 
Comparteix:
  • Facebook
  • Twitter
  • E-mail
  • Google
technorati tags: , , , , ,

L'arc peninsular del Mediterrani (PPCC), aglutina més de la meitat de la població espanyola i hi ha un 55% de la activitat econòmica. En canvi, després de 3 segles de 'Espanya', ni Madrid, ni les Castelles, ni la majoria de Comunitats autònomes, han comprés que aquestes característiques socio-econòmiques, que abans he esmentat, requereixen d'unes inversions i infraestructures que l'estat espanyol no només no proporciona, sinó que s'estima més destinar-les a d'altres obres com l'AVE Madrid-Sevilla al 92, aeroports i TGVs inùtils i deficitaris ara més recentment o a les autovies (aquí autopistes de peatges) que fan noves arreu de la península.

Com que no n'hi ha prou amb això també es dediquen a boicotejar la projecció internacional, com és el cas de l'aeroport del Prat, o del projecte del corredor del Mediterrani que l'activitat normal d'una ciutat com Barcelona requereix. S'estimen més ampliar repetidament Barajas tot i tenir terminals parats i gairebé sense activitat o enlloc del corredor del Mediterrani fer una sortida a Europa per l'interior amb una obra descomunal que forada els Pirineus a l'Aragó i malmet un parc natural francès a l'altre costat.

Escolteu aquesta entrevista a TV3, on Germà Bel presenta el seu llibre "Espanya capital París".

 

Com s'entén que no hi hagi encara un corredordel Mediterrani i sortides a Europa com Déu mana?

 

Això és Espanya? No la vull!

 


 

Robert Castells Ferrús 

 

 


 
Comparteix:
  • Facebook
  • Twitter
  • E-mail
  • Google
technorati tags: , ,

 
Comparteix:
  • Facebook
  • Twitter
  • E-mail
  • Google
technorati tags: , , ,

                                            

PERQUÈ ÉS IMPORTANT QUE ELS CATALANS I LES CATALANES VOTEM I PARTICIPEM EN LA CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DEL NOSTRE MUNICIPI?

1) Perquè el dret democràtic de decidir (que inclou el dret a l’autodeterminació dels pobles i a la independència política) és un dret universal, reconegut per l’Organització de les Nacions Unides. Així ho enuncia el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics de 1966, signat també per l’Estat espanyol, en el seu article primer tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. 

2) Perquè els catalans i les catalanes conformem un poble amb els mateixos drets que tots els altres pobles del món i tenim, per tant, el dret de decidir també sobre la independència de la nostra nació. Els catalans i les catalanes no podem, ni volem, renunciar a cap dret que ens és propi. 

3) Perquè la Consulta sobre la Independència permet votar lliurement Sí, No o en Blanc, i això permetrà conèixer l’opinió real de la ciutadania sobre aquesta qüestió tan rellevant, sense distorsions ni manipulacions interessades. 

4) Perquè la consulta és perfectament legal, i complirà amb un protocol que assegurarà la fiabilitat i seguretat que requereix qualsevol procés democràtic per poder ser homologat per observadors internacionals. 

5) Perquè hi haurà observadors internacionals i premsa acreditada d’arreu que validaran i valoraran la Consulta. Els catalans i les catalanes hem de demostrar el nostre civisme al món que ens estarà observant. 

6) Perquè la Consulta sobre la Independència representa un aprofundiment de la democràcia directa. L’èxit de la Consulta obrirà les portes a més i millors mecanismes de democràcia participativa. 

7) Perquè la Consulta s'organitza des de la societat civil i és un exemple del compromís i la maduresa de la ciutadania catalana que cal respectar i afavorir. 

8) Perquè podem demostrar al món que la nació catalana està preparada per afrontar l’exercici del dret a l’autodeterminació. 

UN BON NIVELL DE PARTICIPACIÓ IMPULSARÀ LA CONVOVATÒRIA D'UN REFERÈNDUM NACIONAL D'INDEPENDÈNCIA AMB CARÀCTER VINCULANT RECONEGUT PER LA COMUNITAT INTERNACIONAL

                                                 


 
Comparteix:
  • Facebook
  • Twitter
  • E-mail
  • Google
technorati tags: , , , , , ,

Espectacular, tant pel seu aspecte com pel que pot fer. És el sincrotró Alba, és a Cerdanyola del Vallès, i està considerat l'equipament al servei de la recerca mèdica, científica i industrial més important del sud d'Europa. El complex, que compta amb un accelerador de partícules i un laboratori per a la recerca, s'inaugura aquest dilluns amb un doblet de presidents, el català José Montilla i l'espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. A la pràctica, la llum de sincrotró, que fa visible l'invisible, ha permès desenvolupar millors medicaments contra la sida, crear filtres més efectius per a les emissions de CO2 dels cotxes o estudiar fòssils ocults en materials opacs.

 

Ha canviat el paisatge i aviat canviarà també el panorama científic català. Es diu Alba i és un sincrotró. La seva construcció ha durat quatre anys i ha costat 200 milions d'euros. Cada any caldrà invertir-hi més de 15 milions d'euros, que financen a parts iguals la Generalitat i el govern de l'Estat. 


Sota una coberta espectacular, que recorda un cargol marí, hi ha un túnel circular de 270 metres de circumferència on s'ha instal·lat un accelerador de partícules que hi farà circular electrons gairebé a la velocitat de la llum. Això produeix l'anomenada "llum de sincrotró", uns rajos X un bilió de vegades més brillants que els normals. És com un supermicroscopi que permet veure amb precisió estructures moleculars i conèixer-ne els detalls interns. El seu objectiu és, com diu el lema de l'Alba, fer visible l'invisible.

El sincrotró, que no serà plenament operatiu fins a l'any que ve, tindrà, inicialment, set línies de llum o terminals, petits laboratoris on els investigadors podran observar les seves mostres. Els camps d'investigació inicials seran la biologia, la microelectrònica, la nanotecnologia, la química i la física. Progressivament s'aniran obrint més línies, fins a arribar a la trentena, en àrees com la medicina, la paleontologia o el patrimoni cultural. 

En els últims anys, descobriments fets amb llum de sincrotró han permès desenvolupar millors medicaments contra la sida, crear filtres més efectius per a les emissions de CO2 dels cotxes o estudiar fòssils ocults en materials opacs.

Al món funcionen uns quaranta sincrotrons, una dotzena dels quals són a Europa, i l'Alba serà el primer de l'àrea sud del continent. Fins ara, quan els investigadors catalans necessitaven fer servir aquest tipus de llum havien d'anar al sincrotró de Grenoble, amb l'increment de costos i de temps que això suposa. Ara universitats i centres de recerca ja fan cua a l'Alba i la previsió és que també l'empresa privada n'acabi fent bon ús per a les seves àrees d'investigació.
 
3cat24.cat 


 
Comparteix:
  • Facebook
  • Twitter
  • E-mail
  • Google
technorati tags: , , , , , , , ,
 
Una nevada,
 
és per acceptar-la,
 
és per gaudir-la,
 
no pots ignorar-la 
 
i fer com si res 
 
intentant continuar 
 
una rutina que ja no hi és.
 
 
 
 
 
 
                                                               
 
 
Robert Castells Ferrús 

 
Comparteix:
  • Facebook
  • Twitter
  • E-mail
  • Google
technorati tags: , ,

 Ja fa temps que com a navegador faig servir el Chrome de Google, ja que el meu compte de correu electrònic és Gmail, però no només per això el faig servir.

 Google és l'eina més utilitzada a internet, la segueix YouTube (que es nega a utilitzar el Català). Be, doncs el Chrome, no només és més ràpid i segur que l'Explorer de  Microsoft (uns altres aquests) sinó que està a l'alçada de navegadors de prestigi i/o més profesionals com el Firefox, al que a aquestes alçades ja no hi te res a envejar, i a més a més, i força important per a mi, em permet gestionar-ho tot (i amb corrector "in situ") amb la meva llengua, el Català.

 Us preguntareu a que ve aquesta propaganda gratuita, ara mateix ho explico: Google ha plantat cara al gegant asiàtic, la Xina.

 Un atac de pirates informàtics orquestrats pel govern xinès va infectar els comptes de correu electrònic de activistes pro-drets humans xinesos. Google, que en el seu buscador xinès (Google.cn) seguia les directrius del règim xinès en quan a censura, i per tant no oferir segons quins resultats del cercador, ha decidit ara trencar amb aquests criteris i amenaçar el govern xinès amb revisar la viabilitat de les seves operacions a la Xina. 

 Google podria deixar de guanyar deixant la Xina uns 700 milions de dolars.

 Per la seva sensibilitat vers els drets humans, per que veig que per aquesta empresa no ho son tot els diners i per que per a Google el Català és una llengua com qualsevol altra, dic que JO SOC DE GOOGLE.

 

 

Google Països Catalans http://google.cat/

 

 

             Robert Castells Ferrús 


 
Comparteix:
  • Facebook
  • Twitter
  • E-mail
  • Google

1. – Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets
fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat,
a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la
llibertat d’expressió.

2. – La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent
competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense
sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l’establert a l’article
20.5 de la Constitució, posa a les mans d’un òrgan no judicial -un
organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als
ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.

3. – La nova legislació crearà inseguretat jurídica a tot el sector
tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i
de futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses,
introduint barreres a la lliure competència i alentint la seva projecció
internacional.

4. – La nova legislació proposada amenaça els nous creadors i entorpeix
la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics
s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts
de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries
culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.

5. – Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure de la
seva feina amb noves idees creatives, models de negoci i activitats
associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis
legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou
entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en
el control de les còpies de les obres i en Internet això no és possible
sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.

6. – Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure
alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s’adeqüin
als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com
ineficaces per a la finalitat que diuen perseguir.

7. – Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències
polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models
de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure.

8. – Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa
a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc
per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al
futur.

9. – Proposem una verdadera reforma del dret de propietat intel·lectual
orientada a la seva finalitat: tornar a la societat el coneixement,
promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.

10. – En democràcia les lleis i les seves modificacions s’han d’aprovar
després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament totes les
parts implicades. No és acceptable que es facin canvis legislatius que
afecten drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una
altra matèria.

Aquest manifest, ha set elaborat de forma conjunta per varis autors, es de tots i de ningú.
S’ha publicat en multituds de llocs web. Si estàs d’acord i vols sumar-te a ell, difon-lo
per Internet.

 

 Argumentos y acciones contra la “ley Sinde”

 

 

  Robert Castells Ferrús 


 
Comparteix:
  • Facebook
  • Twitter
  • E-mail
  • Google
technorati tags: , , , , ,

Un dels fets informatius de l'any 2009 han estat les protestes per la sospita de frau a les eleccions presidencials de l'Iran del juny. Les manifestacions i la violenta repressió posterior van poder superar la censura governamental gràcies a xarxes socials com Twitter,àmpliament usades pels partidaris del candidat Mir-Hussein Mussaví. Aquests dies, amb la represa de les manifestacions arran de la mort de l'aiatol·là Montazerí, el servei de microblocs ha compartit el protagonisme com a principal font alternativa a YouTube. A Citizentube, el canal específic de vídeos polítics, s'apleguen enregistraments amb mòbil de participants en les protestes contra Mahmoud Ahmadinejad, algunes de les quals molt violentes.

Com es destaca a l'apunt de Citizentube Ordinary citizens, extraordinary videos, molts iranians han esdevingut experts 'en el nou llenguatge del videoreportatge ciutadà' i ofereixen directament el seu punt de vista dels fets 'sense filtres ni edició'. Els responsables d'aquest servei de YouTube obert el 2007 revisen tots els vídeos que es carreguen al servidor relacionats amb l'Iran i en destaquen els que més valor informatiu tenen respecte a les revoltes que tenen lloc en unes quantes ciutats del país. La majoria d'enregistraments (amb mòbil) són de manifestacions, topades amb la policia i, també, de víctimes de la repressió.

Augment de la tensió

Aquest Nadal, la tensió ha augmentat força a l'Iran. Les forces de seguretat van detenir al principi de la setmana una quinzena d'opositors destacats de l'oposició, just l'endemà del dia més sagnant de les manifestacions antigovernamentals, diumenge, que van coincidir amb la festa de l'Aixura. Entre els detinguts hi ha tres assessors del dirigent opositor, Mir-Hussein Mussaví. També va ser detingut el polític Ebrahim Yazdi, capdavanter del Moviment Llibertat (fora de la llei) i ministre d'Afers Exteriors al primer govern després de la revolució del 1979.

Les protestes als carrers de Teheran i d'algunes ciutats més han tingut com més va, més suport. La policia ha disparat gasos lacrimògens per dispersar els manifestants partidaris de Mussaví, concentrats per a expressar al cap de l'oposició el condol per la mort del seu nebot, una de les víctimes de les accions repressives de les forces de seguretat del règim aquesta setmana. La família d'Ali Mussaví i fonts de l'oposició havien denunciat la desaparició del cadàver de l'hospital de Teheran, i la d'alguns morts més aquests darrers dies. L'agència oficial IRNA va desmentir aquesta informació i va assegurar que els cadàvers havien estat sotmesos 'a una investigació addicional'. L'oposició creu que la desaparició dels cadàvers respon a la voluntat del règim d'impedir que els funerals es converteixin en noves mostres de rebuig del govern.

 

Font: Vilaweb 


 
Comparteix:
  • Facebook
  • Twitter
  • E-mail
  • Google

  Arrel de les Jornades que vaig cursar a Sort, el Memorial Democràtic em va convidar a assistir a aquesta Jornada a Gandesa on hi va haver ponències, taules rodones (debats), presentació del nou projecte per al CEBE (Centre d'Estudis de la Batalla de l'Ebre) i visites guiades. De manera més lúdica el dissabte a la tarda hi va haver la representació de l'obra de teatre "En un barquito de vela" de Pep Bou per la companyia Teatre Kadish Soartprat.

                                                                             

 Horaris de les ponències, debats i visites guiades:

 *

Projecte del nou CEBE:

*

* * 

 *  Clicar damunt les imatges per ampliar-les.

 

 

 

                                                        Robert Castells Ferrús 


 
Comparteix:
  • Facebook
  • Twitter
  • E-mail
  • Google
technorati tags: , , , , , , , , , , ,