13
Agost, 2013
08:36
Teixint complicitats
Enviat per rcastell sota [ General ][ (3) Comentaris ] | [ (0) Retroenllaços ]
Una nova declaració del govern britànic a favor de l'autodeterminació a Gibraltar s'interpreta com un suport a la demanda catalana
Dirigents i polítics exteriors de tots els signes s'han mostrat comprensius amb la consulta
El govern català ja dóna per bo que cap estat es declari contrari al procés català
“L'autodeterminació importa més que la integritat territorial.” La frase la va pronunciar tot just diumenge un portaveu del Foreign Office, el ministeri d'exteriors britànic, en referència a la insistència espanyola per dur a l'ONU el cas de la sobirania de Gibraltar, fins i tot es diu que fent front comú amb l'Argentina, que reclama les Malvines. El govern britànic hi posava fre recordant que els ciutadans de la colònia, i els de les illes, ja s'han pronunciat a les urnes a favor de continuar sent britànics, en un argument del qual a Catalunya s'han fet lectures de més llarg abast, que entronquen de ple amb l'aspiració d'assolir complicitats exteriors per a la convocatòria d'una consulta sobiranista.
De fet, no és gens gratuïta la interpretació, si es té en compte que el mateix primer ministre britànic, David Cameron, ja es va pronunciar explícitament a favor del dret a decidir al final d'una conferència, al juny, a Londres. “No es poden ignorar qüestions de nacionalitat, independència i identitat. Cal deixar que la gent decideixi. Aquesta és la manera de fer les coses al Regne Unit”, argumentava. “No voldria dir als espanyols com han de fer front a aquests temes. És cosa del govern espanyol i el primer ministre espanyol”, matisava tot seguit. Potser no volia donar lliçons, però ja ho havia deixat anar. I ho feia predicant amb l'exemple, ja que l'acord per a un referèndum a Escòcia l'any vinent és el gran referent a hores d'ara per al cas català.
És evident que el procés ha despertat l'interès de mig món en l'últim any, però ben pocs, per no dir cap, han estat els mandataris que s'hi han pronunciat oficialment. En discrets contactes, el govern, a través de la secretaria d'Exteriors, mou els seus tentacles tant com li ho permet la vigilància estatal per mirar que el missatge de la voluntat de fer una consulta vagi fent forat en els principals governs i fòrums internacionals, però la resposta fins ara ha estat més aviat freda, com ha admès el mateix president Mas. I és que ningú vol un altre maldecap polític en l'actual situació de crisi. Els responsables catalans, això sí, matisen que, tenint en compte les fortes pressions d'Espanya, ja és un èxit que cap país s'hi declari explícitament contrari. Per això no els preocupa el patró de resposta que han seguit fins ara tots els dirigents estrangers a qui s'ha preguntat: “Aquest és un afer intern que ha de resoldre l'Estat espanyol.” És tot.
El gest de Ban Ki-Moon
Malgrat això, les de Cameron i el govern britànic no han estat les úniques picades d'ullet al procés. Altres dirigents s'hi han pronunciat fins ara en termes de mesurada simpatia, començant pel mateix secretari general de l'ONU, Ban Ki-Moon. En una visita a Andorra l'abril passat, i interrogat específicament sobre el cas català, va recordar que l'organització té entre els seus principis fonamentals el respecte al dret d'autodeterminació, i va instar els polítics a seguir “un procés dialogat i pacífic” en què es respectin “les aspiracions genuïnes dels pobles”. El dirigent va situar tant el procés català com l'escocès en el marc “dels drets humans i de la dignitat de les persones” que les Nacions Unides promouen arreu.
Un altre en aquest cas exmandatari mundial, l'exdirector general de la Unesco Federico Mayor Zaragoza, es va declarar només fa unes setmanes ferm defensor del dret a decidir per a Catalunya, fins i tot sense l'autorització del govern de Rajoy. El també exministre espanyol per la UCD, que es declara “ciutadà del món”, va aconsellar fins i tot que Catalunya “vagi directament a organismes internacionals, i que a Madrid pensin el que vulguin”.
La batalla de Brussel·les
Si en algun lloc té especial rellevància la batalla de les complicitats, però, és a Brussel·les, al cor de les institucions europees, on qui més qui menys admet que el debat sobre els casos escocès i català és sovint als passadissos. I Catalunya també hi està jugant les seves cartes. El president del grup dels liberals al Parlament Europeu, el gal·lès Graham Watson, que ja s'havia destacat per la defensa de l'ús del català a l'Eurocambra, ha estat dels que més clarament s'han declarat a favor del dret a l'autodeterminació de Catalunya en els últims mesos, i ha criticat obertament l'immobilisme espanyol. En el mateix sentit s'ha definit fins i tot l'eurodiputat del Partit Popular Europeu, i exministre d'Exteriors eslovac, Eduard Kukan, que fa unes setmanes aconsellava al seu company Rajoy que es prengui “molt seriosament” la carta de Mas demanant-li una consulta, i indica que “l'única manera” de solucionar la situació és “a través d'una negociació política”, que, “tard o d'hora”, confia que s'obrirà entre els governs de l'Estat i la Generalitat.
En termes similars s'ha expressat el Centre for European Political Studies (CEPS), un dels principals think tanks de l'acció política a Brussel·les, que ha recomanat a tots dos executius que nomenin un “mediador o conciliador internacional”, que podria ser la mateixa UE, si no poden entendre's.
Fins i tot veus autoritzades del Partit Socialdemòcrata alemany –que no és favorable a la independència de Catalunya per por d'un efecte contagi a Baviera, i suggereix una solució federalista amb més poder per als territoris– diu que donarien suport a un referèndum per “estabilitzar la democràcia”, segons ha dit el seu vicepresident al Bundestag, Axel Schäffer. Queda molt camí per recórrer a fora, però la demanda catalana va teixint complicitats.
La polèmica pertinença a la UE
La pertinença o no de Catalunya i Escòcia a la UE si s'independitzen és una altra qüestió que ha aixecat molt debat en l'últim any. La vicepresidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding, admetia, pocs dies després de la històrica manifestació de la Diada, que “no hi ha cap llei que digui que Catalunya hagi de sortir de la UE”. En termes semblants s'expressava el comissari Joaquín Almunia. Poc després, però, i arran de les pressions del govern espanyol, tant Reding com Almunia com el president de la CE, José Manuel Durão Barroso, canviaven de parer i indicaven que hauria de tornar a demanar-hi la integració. La posició oficial de la CE, això sí, és que no es pronunciarà si no li ho demana cap estat membre. Altres veus autoritzades, com ara l'exmandatària noruega Gro Harlem Brundtland, han dit després que no s'imaginen que Catalunya en quedi fora.
LES PICADES D'ULLET DE PERSONALITATS INTERNACIONALS
09
Febrer, 2013
09:13
Agustí Bordas: Raons per a l'estat propi #singulars
Enviat per rcastell sota [ General ][ (0) Comentaris ] | [ (0) Retroenllaços ]
Singulars
09/01/2013
53.11 : http://www.tv3.cat/singulars
Aquest català amb passaport canadenc és llicenciat en Ciències Polítiques i té un alt càrrec a l'administració del Canadà. Ens diu que, tot i que el govern espanyol afirma que la "marca Espanya" és una marca de prestigi, la realitat és que en l'àmbit internacional l'estat espanyol ha esdevingut un sinònim de fragilitat, incompetència i precarietat.
Per Agustí Bordas, en aquests moments la imatge d'Espanya és la de l'incest corporatiu, del nepotisme, del tràfic d'influències.
19
Desembre, 2012
00:08
#consulta2014 #pactedelallibertat
Enviat per rcastell sota [ General ][ (1) Comentaris ] | [ (0) Retroenllaços ]
El pacte entre CiU i ERC per a la governabilitat ja és realitat. Artur Mas i Oriol Junqueras l'han tancat en una reunió al Palau de la Generalitat. La investidura d'Artur Mas, a la qual Oriol Junqueras s'ha compromès novament a donar suport, es farà dijous i divendres, segons que ha confirmat la presidenta del Parlament, Núria De Gispert. L'acord implica que en el primer ple de la legislatura hi haurà una declaració solemne al parlament per reblar el compromís amb el dret de decidir; i inclou la detereminació de CiU i ERC de fer la consulta sobre la independència el 2014, amb la possibilitat d’ajornar-la si totes dues parts s’hi avenen.
Sobre la consulta, Junqueras ha dit que l'acord garanteix 'les clàusules per posar el futur de Catalunya en mans dels ciutadans'. El compromís és de fer-la el 2014. Però si CiU i ERC es posessin d’acord es podria ajornar.
Aquest és el document amb el compromís de CiU i ERC per a fer la consulta el 2014.
'Queden alguns detalls menors que segurament es resoldran dimecres al matí', ha afegit Junqueras, que s'ha confessat satisfet perquè el pacte també implica 'canvis en les polítiques econòmiques i socials'. I ha afegit que una mostra d'aquesta disposició d’implantar canvis és l'anunci que ha fet el govern en funcions d'aplicar un impost sobre els dipòsits bancaris, tal com havien demanat els republicans.
Junqueras ho ha reblat en una piulada: 'Els reptes que tenim davant son enormes. Avui encetem un nou període per sortir de la crisi i fer el referèndum per la independència.’
— Oriol Junqueras (@junqueras) desembre 18, 2012
Just abans de sortir del Palau, el president d'ERC ha fet una encaixada amb el portaveu del govern, Francesc Homs. Junqueras també ha confirmat que la investidura serà a final d'aquesta setmana.
Diagnòstic de la situació
CiU i ERC acorden de treballar per consolidar una majoria social àmplia que permeti de garantir l'èxit de la consulta. Això arriba un cop constatat que una part molt important del catalanisme –diu el text de l'acord– s'ha compromès a fons amb la transformació de l'estat per fer-hi encaixar Catalunya, però ha vist com els intents i les 'reiterades respostes negatives' d’Espanya són ja 'una via sense recorregut'.
És per això que cal consultar el poble perquè decideixi el seu futur democràticament i lliure, i ara tenim 'una oportunitat que només es presenta una de cada moltes generacions'. CiU i ERC remarquen que es conjuguen alhora 'l'oportunitat de construir un nou país; l'oportunitat del poble català de ser protagonista de la seva història; l'oportunitat de posar la política al centre del debat públic; l'oportunitat de construir una societat millor basada en la justícia social i l'equitat; l'oportunitat de refermar el compromís amb la democràcia, amb la pau i amb Europa'.
Cal disposar de l'instrument d'un estat, diu l'acord, perquè Catalunya pugui desplegar amb la màxima ambició un projecte propi de país. Tots dos partits subratllen que Catalunya podria viure molt millor que no ara si tingués tots els recursos que generen els ciutadans i les empreses catalanes i si tingués la capacitat de decisió del poder polític sobre allò que li és propi.
01
Octubre, 2012
05:57
Catalunya, nou Estat d’Europa
Enviat per rcastell sota [ General ][ (0) Comentaris ] | [ (0) Retroenllaços ]
El Parlament aprova la celebració d'un referèndum d'autodeterminació amb els vots de
CiU, ERC, ICV, Solidaritat (SI), Ernest Maragall i Laporta.
El Parlament de Catalunya ha aprovat una resolució pactada per CiU i ERC (pdf) per a fer una consulta sobre l'estat propi prioritàriament la pròxima legislatura, a la qual també han votat a favor ICV-EUiA i SI (Solidaritat Catalana per la Independència), Joan Laporta i Ernest Maragall, que ha trencat la disciplina de vot. Els socialistes finalment s'han abstingut, i han presentat la seva resolució sobre el dret de decidir, que ha estat desestimada. El PSC propugnava una consulta o referèndum per decidir el futur de Catalunya dins del marc legal. Per primer cop a la història, doncs, el Parlament ha aprovat de celebrar un referèndum sobre la independència. El vice-president de la cambra, el socialista Higini Clotas, no ha votat en cap moment de la sessió.
Què diu la resolució?
Després d'aquest 11 de setembre, escoltant l'anhel expressat d'una forma tant significativa, s'esdevé el moment històric en el qual resulta necessari consultar la ciutadania sobre la possibilitat que Catalunya esdevingui un nou Estat d'Europa.
Per aquestes raons, els grups parlamentaris sota signants presenten la següent:
Resolució
1- El Parlament de Catalunya expressa el seu reconeixement i es felicita per l'enorme èxit aconseguit a la massiva manifestació del passat 11 de setembre pels carrers de Barcelona, sota el lema "Catalunya nou Estat d'Europa".
2- El Parlament de Catalunya constata que al llarg d'aquests darrers trenta anys, una part molt important del catalanisme s'ha compromès a fons amb la transformació l'Estat espanyol per poder-hi encaixar sense haver de renunciar a les nostres legítimes aspiracions nacionals, a la nostra voluntat d'autogovern, ni a la nostra continuïtat com a nació. Però els intents d'encaix de Catalunya a l'Estat espanyol i les seves reiterades respostes són avui una via sense recorregut, Catalunya ha d'iniciar la seva transició nacional basada en el dret a decidir.
3- És per tot això que el Parlament expressa la necessitat que Catalunya faci el seu propi camí, constatant la necessitat que el poble català pugui decidir lliurement i democràticament el seu futur col· lectiu, com a única via per tal de garantir el progrés social, el desenvolupament econòmic, l'enfortiment demo cràtic i el foment de la cultura i la llengua pròpies.
4- El Parlament insta el Govern de la Generalitat i a les forces polítiques i els agents socials i econòmics a impulsar el màxim consens pOSSible per tal de portar a terme aquest procés democràtic i el full de ruta consegüent, amb dià leg amb la comunitat internacional, la Unió Europea i el govern espanyol, per tal que la ciutadania de Catalunya pugui determinar en un marc de plena lliber tat, respecte al pluralisme, foment del debat i la convivència democràtica i sense coaccions de cap mena.
5- El Parlament de Catalunya constata la necessitat que el poble de Catalunya pugui determinar lliurement i democràticament el seu futur col.lectiu i insta el govern fer una consulta prioritàriament dins la propera legislatura.
08
Juliol, 2012
17:13
Assemblea Nacional Catalana i Municipis per la Independència
Enviat per rcastell sota [ General ][ (7) Comentaris ] | [ (0) Retroenllaços ]
No tinc del tot clar que pretenen des d'aquestes dues associacions, al meu parer, tot plegat sembla un cop més, que sigui una nova manera d'alentir el procés de secessió.
Molts pensareu que sóc fatalista, radical, partidista... i casi que us puc entendre. Però ara vull fer-vos arribar els motius del perquè d'aquesta reflexió.
Moviments com aquests han anat sorgint des de la transició i començaments de la democràcia als anys 70 fins ara encetada ja la segona decada de segle XXI. N'hi ha hagut que fins i tot van omplir el Camp Nou, que han arribat a manifestar-se a Brussel·les amb més de 10.000 patriotes, les consultes populars on ens vam mobilitzar centenars de milers d'independentistes d'arreu del territori, o la gran manifestació del 10 de juliol de 2010 a Barcelona, sota el lema "Som una nació. Nosaltres decidim" on varem ser un milió i mig de catalans protestant en resposta a la sentència sobre l'Estatut del Tribunal Constitucional, val a dir que la cantarella 'In-Inde-Independència!" fou indiscutibliment el crit unanànime de tothom.
Ara bé, doncs en que ha acabat tot això, ja som independents? Tenim estat propi? No.
No, perquè no ha tingut repercussió parlamentària. Tret dels quatre diputats que va treure a les eleccions autonòmiques del 2010 la coalició Solidaritat Catalana per la Independència, també anomenada SI, Solidaritat Catalana o Solidaritat a seques.
Fins que les forces polítiques que han votat a favor del dret d'autodeterminació (CiU, ERC i ICV) no ho portin al Parlament seriosament, sense retòriques ni giragonses i amb unes premisses rigoroses, contundents i alhora aglutinadores, totes les accions que puguin fer des dels municipis la societat civil, no ens duran enlloc més que on som ara.
És per això que sempre, des de Solidaritat s'insta als partits abans esmentats a arribar a un acord nacional, seguir el full de ruta que diverssos intel·lectuls i experts en la matèria han el·laborat, i començar el camí cap a la llibertat, que a més a més ens lliurarà , com tot apunta, d'enfonsar-nos, econòmicament parlant, amb Espanya.
No oblidem els atacs a la cultura i a la identitat, tant al Principat com a la resta dels Països Catalans, i la creixent catalanofòbia, així com l'etern espoli i l'abandonament en infraestructures.
Visca Catalunya lliure!
Robert Castells Ferrús
22
Juny, 2012
20:36
Avui és el meu aniversari, i volia reflectir-ho aquí, al meu bloc personal, i aprofitar per explicar com em va tot plegat.
Continuo treballant i estudiant a més d'involucrar-me una mica en política. Això provoca que em falti temps per publicar més coses que surtin del "meu tinter".
Tanmateix, aquest post serà breu però vull fer-lo servir per agraïr a familia, amics, companys de feina, d'estudis, de partit, i coneguts que m'acompanyen en el dia a dia, la paciència i ajuda per superar els entrebancs que surgeixen així com les bones estones que passem plegats.
Moltes Gràcies!
Robert Castells Ferrús
19
Març, 2012
17:09
El diari ABC publicava a portada un dur atac a Catalunya i els catalans.
Segons l'ABC Catalunya és un problema.
Alguns dels problemes generats per Espanya i NO per Catalunya
· Un espoli fiscal crònic del 8% del PIB anual
· L'Estat espanyol no paga els deutes a Catalunya
· Traspassos amb comptagotes
· La gran retallada de l'Estatut
· No al català al Congrés i a Europa
· Negar el dret a referendum
· Boicot al aeroport del Prat i la seva internacionalització
· Resistències amb el corredor mediterrani
· Més peatges que autovies
· Rodalies i el dèficit d'infraestructures
· Torna l'amenaça del transvasament
· Resolucions judicials en contra del català a la docència, les institucions i estaments
· Tots els cotxes amb la E d'Espanya
· La gestió del 0,7% solidari, tampoc
· El creixement de la catalanofòbia
· Tancaments de TV3 a la resta de Països Catalans i la divisió del català
· Dèficit sobrevingut pels incompliments
· El model educatiu, sempre als jutjats
· Obligats a penjar la bandera espanyola
· Sense seleccions esportivesEls últims 24 anys Espanya s'ha quedat 213.963 Milions d'€ dels catalansRobert Castells Ferrús
09
Setembre, 2011
08:58
Les condicions de Guardiola
Enviat per rcastell sota [ General ][ (1) Comentaris ] | [ (0) Retroenllaços ]
'Som un país imparable' va dir ahir Pep Guardiola. Sí. Ho va dir. Però just abans va afegir una condicions: 'si ens aixequem ben hora, no hi ha retrets, no hi ha excuses i ens posem a pencar'. El seu discurs crec sincerament que quedarà com una peça a ensenyar i a escoltar una vegada i una altra. I aquesta frase n'és el resum perfecte: 'som imparables' però no ho som perquè sí ni per ser especials, sinó perquè ens ho hem treballat.
Hi havia molta expectació ahir per escoltar les paraules de Guardiola, en aquell marc i en aquest moment i el de Santpedor no va defraudar. No va fer un discurs fàcil ni en la forma ni en el fons però va explicar el que cal explicar avui. Amb el seu exemple personal per davant ens va dir que hem de ser apassionats, que hem de treballar, que no hem de cercar mai excuses en els altres i que cal perseverar: aixecar-nos ben d'hora i posar-nos a pencar.
Aquest és el camí i no hi ha cap altre. I tots tenim la responsabilitat de fer-ho des del nostre lloc. El president de la Generalitat fent de president i el metge del poble fent de metge. La conductora de l'autobús portant-lo i qui serveix entrepans servint-los. Els qui escrivim escrivint i les que canten cantant. No hi ha excuses: ningú no farà la nostra feina però tampoc res no ens impedeix fer-la millor. I fent-la millor fer millor el país.
Perquè sense l'esforç personal no hi ha esforç col·lectiu. Quan tanta gent no sabem com fer-ho per a treure el país de l'atzucat en que som, Pep Guardiola em sembla que va donar ahir una pista: fem cadascú ben fet la nostra feina, siguem honrats amb els nostres defectes i conscients de les nostres virtuts i vivim amb passió el temps que ens toca viure i la nació on som. Que les oportunitats, com en el futbol, arribaran...
Vicent Partal
10
Juny, 2011
11:59
Estiu 2011: feina, política i optimisme
Enviat per rcastell sota [ General ][ (3) Comentaris ] | [ (0) Retroenllaços ]
Enguany estaré treballant un altre cop a Ascó, que lluny queden aquells dies en que veia començar l'estiu a Tarragona, vuit anys de la meva vida, ja he passat pàgina però.
No repeteixo a instrumentació i control, com fins ara, amb l'empresa que em contracta en períodes de recarrega, sinó que entro en operació normal per la vigilància i rondes contra incendis del grup I. Espero adaptar-me aviat a aquesta nova feina, crec que no em costarà massa, de fet, el treball que duré a terme més o menys el domino, ja que conec la planta i aprendrem els recorreguts i punts de control als diferents edificis i sistemes ha d'estar fàcil. He d'acostumar-me als canvis d'horaris del torn tancat a cicle europeu (matí, tarda i nit) i a l'avorriment de -encara que poques (2 o 3, d'1 hora, cada dia)- les vigilàncies estàtiques.
Aprofito aquest post per desmarcar-me del posicionament de SI amb l'energia atòmica, decidit democràticament entre tots els adherits, i declarar-me pro nuclear.
Abans que s'acabi aquest mes de juny espero haver convocat per a primers de juliol el I Congrés comarcal de Solidaritat Catalana per la Independència Ribera d'Ebre · Terra Alta, som uns quants companys amb il·lusió i ganes de treballar per fer créixer Solidaritat Catalana per la Independència a les nostres comarques i així doncs presentar-nos a candidats a l'executiva comarcal.
Com que a més a més de ser el coordinador provisional de la Ribera d'Ebre i Terra Alta també formo part de l'Executiva regional SI Terres de l'Ebre com a responsable de la secretaria de comunicació i xarxa 2.0, vaig proposar data i possibles candidatures a l'assemblea territorial, on els companys em van donar el vist-i-plau.
S'aproxima el meu aniversari i Sant Joan, estem a la primavera, sempre m'ha agradat aquesta època. Espero que tot vagi molt bé a la feina i a Solidaritat Catalana i que la màgia del solstici d'estiu s'endugui amb el foc de Sant Joan totes les coses que no valen la pena recordar i menys repetir, i el que queda de 2011 sigui d'allò més profitós, en tots els sentis i per tothom!
Robert Castells Ferrús
13
Febrer, 2011
12:56
Ells no paren i a nosaltres ens escanyen
Enviat per rcastell sota [ General ][ (6) Comentaris ] | [ (0) Retroenllaços ]
No entenc a que espera el govern de CiU a explicar la situació real que Catalunya està vivint dins l'estat espanyol, només que s'ensenyés el que ens estan fent i es fes una mica de pedagogia amb els mitjans de que disposa la Generalitat l'independentisme pujaria com l'escuma. No només no ho fan sinó que es continuen amb els mateixos vicis autonomistes dels últims trenta anys, i dic jo, si trenta anys no han estat suficients per l'encaix de Catalunya a Espanya, a que esperem?
Aquesta setmana s'ha anat a demanar que ens deixin endeutar-nos, ens han dit que d'acord, però que reduir el pressupost de la Generalitat un 10% no és suficient i que hauríem de fer-ho fins arribar a un 15%, mentre una ministra ens deia que ens pugem els impostos. Ara ve el millor, tot això -el permís d'endeutar-nos i aquests 'magnífics' consells- venen dels que ens prenen cada cada any (segons les balances fiscals publicades per ells mateixos) 20.000 milions d'euros en el cas de Catalunya, cal recordar que el País Valencià i les Balears estan igual o pitjor. Bé doncs encara s'han queixat nou presidents de Comunitat Autònoma.
Mentre, ells, amb els nostres diners, continuen posant guapa Madrid ciutat i Comunitat amb tot d'inversions i infraestructures, faran arribar el TGV a l'aeroport de Barajas i promocionen el projecte i campanya de la Travesía central, rival excloent del corredor del Mediterrani. Nosaltres ho hem d'aturar tot i estrènyer-nos el cinturó.
Potser que tots aquests companys, amics, i per què no, compatriotes que són autonomistes, federalistes, valencians, balears, catalans i espanyols, españoles y catalanes... vagin canviant el 'xip' i se'n adonin que ens estan foten el pel, i jo ja no parlo de llengua, cultura o identitat, jo parlo de diners, de infraestructures, del que podrien ser Barcelona, Tarragona o València al món i no ho són, parlo de que ens estan enganyant i robant!
.jpg)
Robert Castells Ferrús
