LA CONSPIRACIÓ DELS ONZE

Fa uns quants mesos hi va haver una reunió decisiva que ha passat desapercebuda a la majoria dels independentistes polititzats, és a dir els que viuen intensament la brega i la lluita de l'Estat Propi per Catalunya. S'hi van ajuntar el bo i millor del magma contra-independentista nostrat, a fi i efecte de perpetrar una estratègia eficaç per aturar l'independentisme emergent. A l'aquelarre espanyolista hi assistiren: Antoni Vila Casas, Josep M. Xercavins, Antoni Brufau, Antonio Puig, Joan M. Nin, Artur Mas, Arcadi Calzada, José Antich, Enric Lacalle, Sandro Rosell i Josep Cuní. Després d'analitzar, infereixo jo, la situació actual de creixement sociològic de l'independentisme, que ja impregna totes les capes socials i tots els barris i pobles de Catalunya, van passar a discutir com trencar-li les cames. Sabent que sense un líder capdavanter és impossible atènyer la Independència i a la tardor d'enguany hi havia eleccions catalanes, varen concloure que l'únic perill real per a la "unidad de españa" te nom i cognom: Joan Laporta. La seva notorietat i el seu èxit al front del club més gran del món aporten a l'independentisme molta gent fins ara insensible al projecte. Li dóna una popularitat imprescindible per a engrandir-lo i poder fer-lo majoritari. Sense una figura d'abast social tant important l'independentisme ho tindria molt difícil per a superar la minoria parlamentària.

 

Des d'aleshores ho varen intentar de forma barroera, és a dir vomitant i escopint una tirallonga de penjaments contra Joan Laporta a través dels mitjans de manipulació. El resultat fou un fracàs estrepitós. El nostre líder independentista i el seu projecte Solidaritat Catalana per la Independència, omplen teatres i sales de tot Catalunya i el seu lideratge està cada dia més imés arrelat col·lectivament. Per això ja comencen a tirar amb pólvora del rei i avui ja hi ha qui demana presó (?) per a Joan Laporta. Ha estat com aconseqüència de l'assemblea de compromissaris més vergonyosa i antibarcelonista- inconscientment, o no, tiren pedres a la seva teulada - que mai s'hagi efectuat al Futbol Club Barcelona. Mai una junta havia dividit el club de forma tant sagnant i amb un rècord de temps. Mai uns directius havien actuat amb tant d’odi i mala bava. Tanmateix però, aquesta arbitrarietat es girarà contra la propia institució. Quina pena que el nostre estimat club hagi caigut en mans dels titelles-col·laboracionistes! Com deuen riure els enemics del Barça i de Catalunya! Després de passar 7 anys terribles ara ja veuen el final del túnel.

 

Però si els onze personatges reunits en plena conspiració anti-independentista es pensen que això anorrearà a Joan Laporta - fins i tot n’hi ha que ja afirmen que “trontolla políticament" –em sembla que l’erren de dalt a baix. Ara com ara i amb la que està caient,és a dir amb lo que espanya ens roba i ens maltracta, penso que fins i tot aquesta estratagema antilaportista pot tenir, com ja va avançar el mateix Laporta ,un efecte contrari. És a dir que– insisteixo -molta gent pensi: “si les rates espanyistes i espanyolistes esgüellen contra Joan Laporta vol dir que és el nostre líder”. I el fet de judicialitzar la trajectòria del nostre capdavanter no farà trontollar res. Quin català amb dos dits de seny pot creure-hi en la justícia espanyola? El fet cert és que als enemics de la Llibertat de Catalunya no els hi toca la camisa a la pell. I ja es poden engiponar totes les martingales i porcades que vulguin que no aconseguiran avortar el procés independentista. Esperen revifar l'autonomisme jugant la carta Mas, tot fent creure que solucionarà la crisi econòmica, però no ho aconseguiran, car és impossible “sortir del sot” mentre espanya et saqueja. De fet al País Basc i a Navarra no hi ha crisi. Que no ho veuen que l'independentisme té un “aliat” decisiu amb la colonitzadora espanya? Que no ho saben que l’”imperio” no té sortida i cada cop ens espoliarà i ens arruïnarà més? Quina vergonya per la nostra Pàtria aquests onze conspiradors! Quina baixesa i quina misèria humana desprenen uns personatges que en qualsevol nació del món pagarien i potenciarien el moviment d'alliberament nacional en lloc de voler-lo destruir. Gent rica com Puig, Vila Casas o Xercavins fent la feina bruta als lladres espanyols. No els hi cau la cara de vergonya? Solidaritat Catalana per la Independència entrarà al Parlament de Catalunya amb un mínim de 10 diputats, xifra més que suficient per trencar el sistema borbònic instal·lata la Cambra Catalana de passar-se el porró entre ells. I posant-los en evidència, bo i palesant les seves contradiccions, fal·làcies i servituds espanyolistes acabarem amb l'autonomisme i passarem a l'estadi final del procés independentista.

 

Antoni Gomis

 

16 d'octubre del 2010

 


 
Comparteix:
  • Facebook
  • Twitter
  • E-mail
  • Google
technorati tags: , , , , , ,

cartellDurant els nou anys transcorreguts entre la primera obertura a Priaranza del Bierzo d’una fossa comuna de la repressió franquista i l’aprovació per part del Parlament de Catalunya de la Llei de persones desaparegudes i fosses comunes (2009), la necessitat d’abordar el tractament de les fosses comunes d’aquest període ha saltat de les associacions de recuperació de la memòria històrica a l’Administració pública, les universitats o els grups de recerca, sota l’atenta mirada de la societat civil.

Dins el marc de "Dies de guerra - Diàlegs de Pau", aquestes jornades Fosses comunes: un passat no oblidat pretenen de posar en comú l’experiència acumulada al llarg de deu anys en una matèria necessàriament interdisciplinària, com és el tractament de les fosses comunes, en la qual es troben la recerca històrica, els treballs arqueològics, i l’antropologia i la medicina forenses, sense oblidar l’acció de les entitats memorials i dels familiars de les persones desaparegudes.

Per bé que a Catalunya la major part de fosses comunes de la Guerra Civil i el franquisme són fosses de soldats i les tasques més freqüents són les de localització i dignificació, aquestes jornades aborden tots els aspectes que preveu la Llei catalana, incloent-hi, si escau, l’exhumació i la identificació. Doblement condemnades a mort i a l’oblit, les persones desaparegudes i les fosses comunes encara esperen reconeixement i justícia.

Inscripció
Us podeu inscriure omplint el formulari directament al lloc web següent:
http://www.batallaebre.org/jornades.php

Per a més informació:
tel. 977 42 15 28 - 977 42 17 26
info@batallaebre.org

 


 
Comparteix:
  • Facebook
  • Twitter
  • E-mail
  • Google
technorati tags: , , , , , ,

La casualitat ha fet que aquestes últimes hores hagen coincidit unes quantes anècdotes lingüístiques, la majoria esportives, que posen en relleu fins a quin extrem és impossible que els nostres veïns ens entenguen i ens accepten com som. 

Per una banda, aquest sonat incident d'un periodista de TV3 amb Piqué i Sergio Ramos. Per una altra, les crítiques al fet que l'americana NBA empre el català com a idioma oficial a Barcelona i encara el menyspreu públic manifestat pel president Camps per l'adjectiu 'nacional' –pronunciat en català. 

La casualitat va voler que els incidents anaren allargant-se tot lo dia i que passàrem de l'un a l'altre, aguantant una vegada i una altra les impertinències i el menyspreu, la ignorància infinita d'una part considerable dels ciutadans espanyols. Ni el més mínim respecte, tret d'honroses excepcions personals, ni la més mínima voluntat d'entesa. Amb lliçó inclosa, per cert: no serveix de res fer d’oncle Tom en favor de la selecció espanyola, perquè a la primera de canvi cau la clatellada, i Piqué ha de riure nerviós i empetitir-se com un xiquet d'escola atrapat in fraganti. 

Si els espanyols dedicaren a l’aprenentatge d’una miqueta de català la meitat de les forces que dediquen a indignar-se quan hom hi parla, a hores d'ara això de la llengua ja no fóra cap problema –ni el seu país s'encaminaria cap a l'abisme, com s’hi encamina ara.

Vicent Partal

 

                                                         


 
Comparteix:
  • Facebook
  • Twitter
  • E-mail
  • Google