02
Gener, 2011
08:39
“Ho prometo amb l'ajuda de Déu”
Enviat per rcastell sota [ General ][ (10) Comentaris ] | [ (0) Retroenllaços ]
El litigi promogut per l'advocacia de l'Estat contra el referèndum sobiranista d'Arenys de Munt va tenir com a protagonista destacada Pilar Fernández Bozal, aleshores màxima representant dels cos de lletrats de l'administració espanyola, i ara consellera de Justícia del govern d'Artur Mas. La implicació de Fernández Bozal en l'afer de la consulta d'Arenys va anar més enllà de la tasca de coordinació pròpia de la responsable d'uns serveis jurídics d'aquest nivell, ja que va ser ella mateixa la que va firmar els dos escrits presentats al jutjat contenciós administratiu número 14 de Barcelona contra l'acord del ple en què es va decidir fer costat a la consulta.
El primer escrit signat per Fernández Bozal té data de 7 d'octubre del 2009 i inclou, com un dels elements del seu argumentari, l'afirmació següent: “Una consulta relativa a la secessió d'una comunitat autònoma de l'Estat espanyol i la seva integració com a estat independent dins de la Unió Europea entenem que excedeix àmpliament la competència pròpia municipal i el caràcter local, a més de ser un afer d'especial rellevància no per als veïns del municipi concret sinó, segons el nostre criteri, de tot l'Estat espanyol, perquè compromet la integritat del territori nacional”.
Fernández Bozal va ampliar aquesta línia argumental en el segon escrit, del 20 d'octubre del 2009, en què subratllava: “Estimem que plantejar una consulta popular en termes que afecten la integritat territorial de l'Estat i la seva sobirania nacional sí que és una qüestió que afecta l'interès general, i genera un perjudici per a l'estabilitat social i política”.
Bozal entenia que, amb l'acord del ple, Arenys de Munt assumia com a pròpia la consulta i es col·locava fora de la llei. “Autonomia no equival a sobirania, tal com ha indicat el Tribunal Constitucional, ni pot vulnerar els àmbits competencials d'altres administracions públiques”, va escriure i va cloure la seva argumentaria exposant que un ajuntament no pot donar “cobertura legal a una activitat que l'ordenament jurídic prohibeix”. Va complementar l'argument amb referències de jurisprudència sobre diversos casos d'ajuntaments del País Basc que havien organitzat actes “proetarres”, com ara el de Gatika, i les sentències del Tribunal Superior de Justícia del País Basc que els prohibien.
La contundent actuació de l'advocacia de l'Estat va comportar una resolució judicial que prohibia de dret, i no de fet, el referèndum. Tot plegat va encendre, i molt, el debat polític aquella tardor. L'hemeroteca és testimoni de les moltes reaccions que aleshores es van produir entre la classe política del país.
El que era cap de l'oposició, Artur Mas, va qualificar l'actitud de l'Estat de “ridícula i desproporcionada”, i Felip Puig, ara conseller d'Interior, va dir: “Si fos veí d'Arenys, no hauria dubtat a votar que sí a la independència”.
Font: AVUI
La nova vicepresidenta i consellera de Governació i Relacions Institucional, Joana Ortega, ha assegurat aquest dijous a El Matí de Catalunya Ràdio que "des del Govern no s'han d'impulsar" les consultes sobiranistes. Aquesta posició és contrària a la que havia manifestat l'anterior conseller de Governació, el republicà Jordi Ausàs, que s'havia mostrat favorable a ajudar en l'organització de les consultes sobre la independència. Ortega ha justificat la seva postura perquè "aquestes consultes surten des de la iniciativa social i particular", així que entén que "el Govern no hi hauria d'intervenir mai".
Joana Ortega ha volgut contraposar el suport a aquestes iniciatives a la prioritat principal que creu que ha de tenir la Generalitat: "Aquest Govern té una clara prioritat, que és fer front a la crisi econòmica i posar tots aquells elements que facin possible que puguem aixecar el país econòmicament, que puguem afrontar els reptes socials que vénen, i per tant, aquesta serà la nostra priortitat en tots els àmbits de manera coordinada".
Pel que fa a l'Estatut, la vicepresidenta ha explicat que no renuncien "a l'horitzó competencial de l'Estatut aprovat pel Parlament el 30 de setembre". I en aquest sentit, des del seu càrrec es compromet a "intentar millorar les relacions amb l'Estat per poder recuperar tot allò que és nostre".
Preguntada sobre la llei de consultes, Ortega ha explicat que el seu objectiu és canviar-la: "Nosaltres creiem que el que es necessita és una llei de consultes que no hagi de demanar el permís a Madrid, i el que farem serà replantejar-la per tal de poder tenir una legislació que realment sigui efectiva i no hagi de dependre de si tenim el permís de Madrid o no".
Font: ara.cat
Jo només vull fer un parell de comentaris:
Quan diuen que la prioritat és la crisi econòmica, em pregunto si saben que si fossem un estat, la Generalitat comptaria amb uns 90.000 milions d'euros de més per als pressupostos de la legislatura entrant.
I respecte a les Consultes, espero que les institucions catòliques rebin el mateix tracte, ja que també "surten des de la iniciativa social i particular".
Robert Castells Ferrús
02/01/2011, 10:05
Quan diuen que la prioritat és la crisi econòmica, em pregunto si saben que si fossem un estat, la Generalitat comptaria amb uns 90.000 milions d'euros de més per als pressupostos de la legislatura entrant.
02/01/2011, 10:07
Espero que les institucions catòliques rebin el mateix tracte que les consultes populars, ja que també "surten des de la iniciativa social i particular".
03/01/2011, 17:06
"La vicepresidenta del govern, Joana Ortega, i la consellera de Justícia, Pilar Fernández i Bozal, van compartir una peculiaritat en la presa de possessió dels seus càrrecs. Des del saló de Sant Jordi, i davant l'atenció de les càmeres, les dues integrants de l'executiu van prometre servir el país “amb l'ajuda de Déu”. Curiosament, la dels afers religiosos és una de les moltes competències que depenen del departament de què és titular Ortega: el de Governació i Relacions Institucionals."
03/01/2011, 17:45
Estem ben apanyats!
03/01/2011, 20:23
Ya era hora que la Generalidad tuviera consejeros como Dios manda
04/01/2011, 10:52
DECÈNCIA?
Comparar un acte democràtic impulsat transversalment des de la societat amb les capelles ardents de membres d'ETA als consistoris del País Basc es indecent i més si aquesta comparació prové d'un representant de la Justícia.
És una vergonya que la conselleria que ha de gestionar les "relacions institucionals" tingui com a màxim responsable una persona que el dia del jurament del seu càrrec ja mostri clarament complicitat amb unes institucions: les catòliques.
05/01/2011, 10:48
nyam, nyam...
05/01/2011, 10:54
A la mítica figura de la Justícia, se la sol representar amb els ulls venats, simbolitzant així que no té prejudicis sobre el que ha de jutjar. Però, venada o no, sap on és? En teoria no hauria d’importar. Però cada dia tenim proves segons el qual el lloc on es produeix una sentència o una decisió jurídica, marca clarament el signe de la resolució que s’hi pren. No és el mateix la justícia a X que a Y, encara que el codi legal sigui el mateix a ambdós llocs…
La parlamentària al Parlament espanyol de Madrid, Rosa Diez, així ens ho acaba d’admetre al seu blog quan s’hi pregunta si fora del País Basc “o a l’Audiència Nacional”, la sentència hagués estat la mateixa contra quatre guàrdies civils condemnats per tortures al País Basc. Aquest asseveració de la diputada nacionalista espanyola fa venir dos pensaments al cap. Un primer, respecte al sentiment que els embarga als nacionalistes espanyols quan una sentència no els és de gust. Aleshores sempre ha d’haver fallat alguna cosa (i això que quan nosaltres protestem les sentències, sempre ens acusen de no "acatar i callar" davant les excel.lències dels togats espanyols). En aquest cas, el problema era que la sentència no la prenien al lloc adequat. Si s’hagués fet a l’Audiència Nacional, diu, sí s’hagués produït una sentència correcta. En segon lloc, com tots sabem que les sentències finals -les inapel.lables- són a Madrid que les prenen, ens està admetent, també, que les sentències finals es fan en un lloc on és molt més probable que els siguin favorables. Crec que és una magnífica prova, elaborada per una destacada nacionalista espanyola, per demostrar que la justícia espanyola té molt més d’espanyola que de justícia, sobretot com més península endins actua. Són ells, doncs, els primers a admetre que els prejudicis i la territorialitat importen. No estranya, doncs, que es desmengin per negar la nostra territorialitat.
Amb tot això de fons, què no caldria dir del cas de la flamant consellera de Justícia -nomenada pel president Artur Mas- la senyora Pilar Fernández Bozal? Hem de considerar tan allunyada la seva concepció de la Justícia de la de Rosa Diez? Jo crec que no. Ambdós tenen la seguretat de l'Estat com a bé bàsic, no pas la sobirania popular o la voluntat de Catalunya. Ambdues tenen Madrid com la seu natural i inexpugnable de tota Justícia i estabilitat. En la seva actuació de 2009, Bozal no pretenia ajustar les demandes socials a l'Estat de dret, sinó eliminar-les perquè molesten i són un perill. Ella, pel què hem pogut veure, ni tan sols pretén defensar el programa de CiU, cosa que no sabem com explicarà el Sr. Mas tan poc després d'unes eleccions. Ella està absolutament dedicada a fer coincidir la justícia catalana dins l'espanyola fins al grau en què realment cal dubtar que es pugui parlar, en cap sentit, d'una "justícia catalana". Es tracta d'un fet molt més colonial i còmode que això: l'administració de la justícia espanyola a Catalunya. Bozal tampoc no veu prioritari recuperar els elements de l'Estatut català que la maquinària del centralisme va triturar a les Corts, primer, i al TC després. I encara en això se li ha d'agrair un punt de realisme davant l'hipocresia socialista dominant en aquest front. El que ja resulta inexplicable és que Mas elegís una persona que, ella mateixa, va redactar els recursos contra la Consulta d'Arenys de Munt... O que va comparar aquelles Consultes amb un homenatge a etarres. No hagués fet Rosa Diez exactament igual?
25/01/2011, 17:39
Convergència es fa un embolic amb les consultes
La direcció de CDC -i d'ERC- ha donat suport aquest diumenge a la consulta per la independència de Catalunya que se celebra a Terrassa malgrat el fitxatge de l'advocadessa de l'Estat que hi estava en contra, Pilar Fernández Bozal, com a consellera de Justícia . Fins al municipi vallesà s'hi han desplaçat el secretari general adjunt de CDC i president del grup de CiU al Parlament, Oriol Pujol, i al secretari general d'ERC, Joan Ridao, que han acompanyat a votar els seus respectius caps de llista a les municipals de Terrassa, Josep Rull i Isaac Albert.
Des de Terrassa, Oriol Pujol ha destacat que aquesta ciutat és "la més important que ara per ara procedirà a fer una consulta" i que "mai com ara una ciutat tant gran s'atrevia a aquest repte". Pujol creu que aquest procés de consultes "reflecteix quelcom del què CiU ha fet bandera", que "el dret a decidir no ens el treu ningú" i que representa una "radicalitat democràtica" a la qual no pensa "renunciar". El dirigent de CDC s'ha mostrat "confiat de l'estat d'ànim del país" i que la jornada serveixi per expressar que Catalunya "desitja anar més lluny".
Per la seva banda, el secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha constatat que la consulta a Terrassa se celebra "en un context d'ofensiva harmonitzadora per part del PP i del PSOE", que "han desactivat l'Estatut". "No sabem què més ha de passar perquè el país respongui, donant un cop de puny sobre la taula, plantejant obertament el dret a decidir", ha afegit. A més, ha afegit que la "hostilitat" del govern espanyol queda "personalitzada" en la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, per la seva actuació contra la primera consulta, la d'Arenys de Munt, quan era advocada de l'Estat.
25/01/2011, 17:42
CDC dóna suporta a la consulta de Terrassa després de fitxar Fernández Bozal com a consellera de Justícia