08
Juliol, 2012
17:13
Assemblea Nacional Catalana i Municipis per la Independència
Enviat per rcastell sota [ General ][ (7) Comentaris ] | [ (0) Retroenllaços ]
No tinc del tot clar que pretenen des d'aquestes dues associacions, al meu parer, tot plegat sembla un cop més, que sigui una nova manera d'alentir el procés de secessió.
Molts pensareu que sóc fatalista, radical, partidista... i casi que us puc entendre. Però ara vull fer-vos arribar els motius del perquè d'aquesta reflexió.
Moviments com aquests han anat sorgint des de la transició i començaments de la democràcia als anys 70 fins ara encetada ja la segona decada de segle XXI. N'hi ha hagut que fins i tot van omplir el Camp Nou, que han arribat a manifestar-se a Brussel·les amb més de 10.000 patriotes, les consultes populars on ens vam mobilitzar centenars de milers d'independentistes d'arreu del territori, o la gran manifestació del 10 de juliol de 2010 a Barcelona, sota el lema "Som una nació. Nosaltres decidim" on varem ser un milió i mig de catalans protestant en resposta a la sentència sobre l'Estatut del Tribunal Constitucional, val a dir que la cantarella 'In-Inde-Independència!" fou indiscutibliment el crit unanànime de tothom.
Ara bé, doncs en que ha acabat tot això, ja som independents? Tenim estat propi? No.
No, perquè no ha tingut repercussió parlamentària. Tret dels quatre diputats que va treure a les eleccions autonòmiques del 2010 la coalició Solidaritat Catalana per la Independència, també anomenada SI, Solidaritat Catalana o Solidaritat a seques.
Fins que les forces polítiques que han votat a favor del dret d'autodeterminació (CiU, ERC i ICV) no ho portin al Parlament seriosament, sense retòriques ni giragonses i amb unes premisses rigoroses, contundents i alhora aglutinadores, totes les accions que puguin fer des dels municipis la societat civil, no ens duran enlloc més que on som ara.
És per això que sempre, des de Solidaritat s'insta als partits abans esmentats a arribar a un acord nacional, seguir el full de ruta que diverssos intel·lectuls i experts en la matèria han el·laborat, i començar el camí cap a la llibertat, que a més a més ens lliurarà , com tot apunta, d'enfonsar-nos, econòmicament parlant, amb Espanya.
No oblidem els atacs a la cultura i a la identitat, tant al Principat com a la resta dels Països Catalans, i la creixent catalanofòbia, així com l'etern espoli i l'abandonament en infraestructures.
Visca Catalunya lliure!
Robert Castells Ferrús
09/07/2012, 00:15
Robert fins que no es al sac i ben lligat ,no es blat, entenc la teva reflexió, pero penso que aquets cop aconseguirem les sinerguies que fason a 68 Diputats declarar l'Independència de Catalunya presionats per la ciudatania, no perquè lo senton, la majoria no lo son , pero voldran continuar apalancats vivint del cuento, un cop lliure caldrà netejar tanta brosa del parlament de fireta.
09/07/2012, 00:22
Robert fins que no es al sac i ben lligat ,no es blat, entenc la teva reflexió, pero penso que aquest cop aconseguirem les sinergies que fason a 68 Diputats declarar D'Independència de Catalunya pressionats per la ciutadania, no perquè lo sent-on, la majoria no lo son , però voldran continuar apalancats vivint del cuento, un cop lliure caldrà netejar tanta brossa del parlament de fireta.
27/07/2012, 21:35
Robert, permeta'm discrepar de la teva opinió. He llegit que comparties aquest article a Twitter, i com que 140 caràcters no donen per gaire prefereixo explicar-me amb facilitat i tal com ho penso.
Primer de tot, però, deixa-m dir-te que malgrat que hi hagi hagut molts moviments independentistes, no vol dir que no hagin estat útils. Gràcies a aquests moviments la flama de la independència no s'ha apagat. Són de vital importància. A més, la majoria no estan relacionats entre sí. Els antics tenien la raó de ser més per sentit patriòtic català que altra cosa. Els nous moviments tenen a veure amb la problemàtica actual: són fruit de l'espoli i la humiliació que patim els catalans, sotmesos a un Estat que no ens respecta. Jo vaig anar a Brusel·les, vaig impulsar una Plataforma de Consultes Populars (la del meu municipi) i vaig assistir a la manifestació del 10J sota el lema "Som una nació, nosaltres decidim".
Crec, per una part, que l'ANC i que Municipis per la Independència tindran poca força pel procés de la independència, però la suficient per estendre aquesta idea a tot el país (el nostre). I per altra banda, crec que la política feta des de la base és la que té millor solidesa perquè està avalada pel poble. En canvi la política imposada des de dalt és imposant, imperial i propera a les dictadures. Per tant, tot allò que sigui municipalista ens és favorable. Divideix i venceràs. És més fàcil convèncer poble a poble i fer-hi córrer el boca-orella entre les persones amigues que imposant-ho amb manifestos no democràtics.
Finalment, jo si vull un Estat és perquè crec que la seva finalitat (i la de tots) és la de garantir el BENESTAR dels ciutadans. Per tant, Catalunya necessita tenir un Estat propi perquè l'actual Estat espanyol no garanteix el benestar dels catalans, sinó que el perjudica. El Concert Econòmic és un dels objectius per aconseguir el benestar dels catalans, i més tenint en compte que hi ha una majoria (80%) que el desitja. És més important encara perquè a Catalunya hi ha molta gent que ho està passant malament econòmicament. Després hi ha gent que creu que les coses haurien d'anar més malament perquè la gent vulgui l'Estat propi. Per a mi és incoherent, perquè si volem l'Estat propi és perquè precisament la gent visqui millor. Hi estem d'acord?
Una altra cosa és que el Concert Econòmic sigui impossible. No és un fracàs, de cap de les maneres! Farà la feina que ha de fer, que no és ni més ni menys que convèncer a la majoria de Catalunya (CiU) que no és impossible i que l'únic camí que queda és el de la independència. El que no es pot fer és anar a algú i dir-li que l'Estat no ens vol donar el Concert Econòmic i que per això viu malament si resulta que el Parlament de Catalunya no l'ha demanat. La gent no és tan tonta com sembla, i els arguments han de ser això: bons arguments, amb una base fundamentada. Que l'Estat digui que no i que la gent de Catalunya desperti. Aquesta és la finalitat del Concert Econòmic.
Aprofito per explicar perquè crec jo que el Concert Econòmic és impossible. Primer de tot, no té res a veure amb Montoro ni amb l'actual govern de l'Estat. Tampoc té res a veure amb les negociacions pre-constitucionals. Té a veure amb un fet de fa gairebé 300 anys. L'Estat va abolir la constitució catalana i es va endur els nostres furs per dret de conquesta el 1714, i és precisament per aquest dret de conquesta que l'Estat no ens donarà mai el Concert Econòmic, perquè fer-ho simbolitzaria donar per acabats els punts clau del dret de conquesta, cosa que Espanya no farà mai.
Salut i independència!
27/07/2012, 21:39
Correcció d'un error meu. Al penúltim paràgraf, tercera línia, volia dir: "que no és possible". Merci!
09/03/2013, 04:49
L'Assemblea Nacional Catalana compleix un any com protagonista indispensable del procés sobiranista que viu Catalunya
"Queda constituïda l'Assemblea Nacional Catalana per l'Estat propi!", va expressar solemne, amb oratòria dura i ferma l'actor Sergi López . L'actor va respirar i clamà :"Visca la terra, visca els Països Catalans lliures i independents". Èxtasi. Crits d'independència, independència. Així va acabar l'acte d'ara fa un any que va constituir un dels moviments socials transversals més importants que ha viscut la Catalunya contemporània. L'ANC compleix un any. Un any de vida que ha bategat fort. La manifestació més important que ha vist Catalunya i que ha estat el cop definitiu per encetar un procés sobiranista amb la vista posada en un estat independent.
De fet, la primera presentació oficial d'aquest moviment es va celebrar el 12 d'abril de 2011, dos dies després de la consulta sobiranista de Barcelona, al CCCB de Barcelona. Tancada la ronda de consultes populars sobre la independència, unes 200 personalitats van esperonar un moviment catalitzador de l'embranzida del moviment generat per les onades referendàries.
La idea es va inspirar en la famosa Assemblea de Catalunya, però amb l'objectiu d'aconseguir la independència. El 30 d'abril es va celebrar una exitosa Conferència Nacional per dibuixar el mapa del "polític, democràtic, cívic, unitari i transversal" per la independència. I Gairebé un any més tard, el 10 de març 7.000 persones constituïen l'ANC amb un majestuós acte al Palau Sant Jordi. L'independentisme va omplir un Sant Jordi, marcant l'11 de setembre com la data d'una gran manifestació que havia d'obrir el procés cap a la independència. Dit i més o menys, fet.
A hores d'ara l'ANC compta amb 13.675 membres de ple dret, 13.444 col·laboradors i simpatitzants; 404 assemblees territorials; 62 assemblees sectorials; actes gairebé diaris i destaca en lletres d'or al seu expedient la manifestació que va sotragar el curs polític i social d'aquest país. Actes a tot el territori, la construcció de l'argumentari pel "Sí", la mobilització social i un activisme de base converteix l'ANC en peça indispensable de la biosfera política catalana. Un any de vida que ha canviat la vida d'un país que ha canviat el dret a voler ser per l'exercir allò que vol ser.
09/03/2013, 04:52
no hi ha "volta de fulla"!
22/10/2014, 17:39
Gerard, me'n retracto, de moment ho han fet molt bé.Jo vaig també vaig impulsar una Consulta Popular (la de Móra la Nova) i vaig assistir a la manifestació del 10J sota el lema "Som una nació, nosaltres decidim". També he militat activament a Solidaritat Catalana formant part de l'excutiva territorial a l'Ebre.