Ja fa temps que com a navegador faig servir el Chrome de Google, ja que el meu compte de correu electrònic és Gmail, però no només per això el faig servir.

 Google és l'eina més utilitzada a internet, la segueix YouTube (que es nega a utilitzar el Català). Be, doncs el Chrome, no només és més ràpid i segur que l'Explorer de  Microsoft (uns altres aquests) sinó que està a l'alçada de navegadors de prestigi i/o més profesionals com el Firefox, al que a aquestes alçades ja no hi te res a envejar, i a més a més, i força important per a mi, em permet gestionar-ho tot (i amb corrector "in situ") amb la meva llengua, el Català.

 Us preguntareu a que ve aquesta propaganda gratuita, ara mateix ho explico: Google ha plantat cara al gegant asiàtic, la Xina.

 Un atac de pirates informàtics orquestrats pel govern xinès va infectar els comptes de correu electrònic de activistes pro-drets humans xinesos. Google, que en el seu buscador xinès (Google.cn) seguia les directrius del règim xinès en quan a censura, i per tant no oferir segons quins resultats del cercador, ha decidit ara trencar amb aquests criteris i amenaçar el govern xinès amb revisar la viabilitat de les seves operacions a la Xina. 

 Google podria deixar de guanyar deixant la Xina uns 700 milions de dolars.

 Per la seva sensibilitat vers els drets humans, per que veig que per aquesta empresa no ho son tot els diners i per que per a Google el Català és una llengua com qualsevol altra, dic que JO SOC DE GOOGLE.

 

 

Google Països Catalans http://google.cat/

 

 

             Robert Castells Ferrús 


 
Comparteix:
  • Facebook
  • Twitter
  • E-mail
  • Google

1. – Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets
fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat,
a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la
llibertat d’expressió.

2. – La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent
competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense
sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l’establert a l’article
20.5 de la Constitució, posa a les mans d’un òrgan no judicial -un
organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als
ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.

3. – La nova legislació crearà inseguretat jurídica a tot el sector
tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i
de futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses,
introduint barreres a la lliure competència i alentint la seva projecció
internacional.

4. – La nova legislació proposada amenaça els nous creadors i entorpeix
la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics
s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts
de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries
culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.

5. – Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure de la
seva feina amb noves idees creatives, models de negoci i activitats
associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis
legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou
entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en
el control de les còpies de les obres i en Internet això no és possible
sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.

6. – Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure
alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s’adeqüin
als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com
ineficaces per a la finalitat que diuen perseguir.

7. – Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències
polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models
de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure.

8. – Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa
a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc
per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al
futur.

9. – Proposem una verdadera reforma del dret de propietat intel·lectual
orientada a la seva finalitat: tornar a la societat el coneixement,
promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.

10. – En democràcia les lleis i les seves modificacions s’han d’aprovar
després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament totes les
parts implicades. No és acceptable que es facin canvis legislatius que
afecten drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una
altra matèria.

Aquest manifest, ha set elaborat de forma conjunta per varis autors, es de tots i de ningú.
S’ha publicat en multituds de llocs web. Si estàs d’acord i vols sumar-te a ell, difon-lo
per Internet.

 

 Argumentos y acciones contra la “ley Sinde”

 

 

  Robert Castells Ferrús 


 
Comparteix:
  • Facebook
  • Twitter
  • E-mail
  • Google
technorati tags: , , , , ,

Un dels fets informatius de l'any 2009 han estat les protestes per la sospita de frau a les eleccions presidencials de l'Iran del juny. Les manifestacions i la violenta repressió posterior van poder superar la censura governamental gràcies a xarxes socials com Twitter,àmpliament usades pels partidaris del candidat Mir-Hussein Mussaví. Aquests dies, amb la represa de les manifestacions arran de la mort de l'aiatol·là Montazerí, el servei de microblocs ha compartit el protagonisme com a principal font alternativa a YouTube. A Citizentube, el canal específic de vídeos polítics, s'apleguen enregistraments amb mòbil de participants en les protestes contra Mahmoud Ahmadinejad, algunes de les quals molt violentes.

Com es destaca a l'apunt de Citizentube Ordinary citizens, extraordinary videos, molts iranians han esdevingut experts 'en el nou llenguatge del videoreportatge ciutadà' i ofereixen directament el seu punt de vista dels fets 'sense filtres ni edició'. Els responsables d'aquest servei de YouTube obert el 2007 revisen tots els vídeos que es carreguen al servidor relacionats amb l'Iran i en destaquen els que més valor informatiu tenen respecte a les revoltes que tenen lloc en unes quantes ciutats del país. La majoria d'enregistraments (amb mòbil) són de manifestacions, topades amb la policia i, també, de víctimes de la repressió.

Augment de la tensió

Aquest Nadal, la tensió ha augmentat força a l'Iran. Les forces de seguretat van detenir al principi de la setmana una quinzena d'opositors destacats de l'oposició, just l'endemà del dia més sagnant de les manifestacions antigovernamentals, diumenge, que van coincidir amb la festa de l'Aixura. Entre els detinguts hi ha tres assessors del dirigent opositor, Mir-Hussein Mussaví. També va ser detingut el polític Ebrahim Yazdi, capdavanter del Moviment Llibertat (fora de la llei) i ministre d'Afers Exteriors al primer govern després de la revolució del 1979.

Les protestes als carrers de Teheran i d'algunes ciutats més han tingut com més va, més suport. La policia ha disparat gasos lacrimògens per dispersar els manifestants partidaris de Mussaví, concentrats per a expressar al cap de l'oposició el condol per la mort del seu nebot, una de les víctimes de les accions repressives de les forces de seguretat del règim aquesta setmana. La família d'Ali Mussaví i fonts de l'oposició havien denunciat la desaparició del cadàver de l'hospital de Teheran, i la d'alguns morts més aquests darrers dies. L'agència oficial IRNA va desmentir aquesta informació i va assegurar que els cadàvers havien estat sotmesos 'a una investigació addicional'. L'oposició creu que la desaparició dels cadàvers respon a la voluntat del règim d'impedir que els funerals es converteixin en noves mostres de rebuig del govern.

 

Font: Vilaweb 


 
Comparteix:
  • Facebook
  • Twitter
  • E-mail
  • Google