2 Ago, 2011
El Riu de Valldarques
Entre les serres interiors que s'extenen entre la Serra de Boumort i la Serra d'Aubenç, a la dreta del Segre, s'obre la vall d'Arques, drenat pel Riu de Valldarques. De fet, Valldarques era un nucli de població existent a la part alta de la vall. El poblament de tota la zona és disseminat, en grans masos, que algun cop es poden agrupar. Destaca l'església de Sant Romà, de romànic llombardí.
A mitja vall, el riu retomba quasi 90º prenent la direcció NE, en la zona de confluència amb el Riu de Santa Maria, on hi ha el reconegut saltant d'aigua del Boter de Santa Maria i el proper el nucli de Serradarques, el mas de Sobre-roca i les restes de la Torre de la Vila, tots ells damunt les cingleres que emmarquen el curs del riu.
Aigües avall, el mas de Torriella guaita sobre el seu molí, on les aigües, de salt en salt, corren cap el Congost del Codó, que tanca la vall d'Arques, abans de la immediata confluència amb el Riu de Sallent.
Tweet
17 Jul, 2011
El Santuari de Salgar
El Santuari de Salgar es un santuari troglodític situat en un estret del Segre, el Congost de Salgar, just abans del Congost de Rubió i l'Estret de Mur, a les envistes de l'aiguabarreig amb la Noguera Pallaresa. Salgar, que etimològicament vindria de al gâr, la cova, topònim força extès, pot tenir l'origen en les fortificacions del territori de frontera entre el territoris sarraïns i els cristians, i es troba just enfront d'un dels castells d'origen islàmic, el Castell de Malagastre, que protegia la ciutat de Balaguer. Posteriorment, a la cova s'edifica una ermita romànica el segle XII. El lloc era força estratègic doncs era lloc de pas de transhumancia i romiatge camí de la Seu d'Urgell, i al s.XV alberga un monestir carmelita com a indret d'acolliment i hospital. En aquest indret, la ribera del Segre reb les aigües de les Fonts de Salgar donant una sensació de frondositat enmig de cingles i vegetació de ribera.
Tweet technorati tags: Salgar , MontsonÃs , Segre
26 Jun, 2011
El barranc del Grau de Vincabrer (Arbolà i Siurana de Prades)
Un dels afluents de la capçalera del Riu de Siurana és un petit barrancó, d'aigua quasi segura que es forma sota el vessant occidental del Puig de Gallicant. Sota el Collet dels Colls, en els conreus del Mas del Cucut, s'hi localitza la Font del Grau. Tot just en aquest punt comença la davallada del curt recorregut d'aquest barranc, tot salvant els dos nivells de parets calcàries del Muschelkalk, superior i inferior, la paret grana dels gresos del Buntsandstein, fins a finir en les aigües del Riu de Siurana, en terreny de les llicorelles prioratines, al Toll de la Cinteta. L'indret és frescal ja que es troba en les Obagues. El camí del Grau de Vincabrer comunica Gallicant i Arbolí amb el Molí Paperer, el Mas de Candi i Siurana.
Tweet
15 Jun, 2011
El Vedat del Pany
La capçalera de la Riera de Riudecols, que pren el nom de Barranc de les Irles, per constituir terme d'aquest antic municipi que pertany a Riudecols, està formada per un atapeït bosc de rebrots d'alzines sobre un substrat de pissarres del Carbonífer, més o menys metamorfitzades. Un paisatge típicament prioratí on l'alzinar ha anat ensenyorint-se dels costeruts vessants, sota la Miranda de Puigcerver. Aquest indret és el conegut com el Vedat del Pany o Collevances, l'antiga Coma Llevansa. La vall roman tranquil·la mentre als seus peus discórre el trànsit de la "nacional" i contempla com va desapareixent lo Puigmarí lenta però definitivament.
Tweet technorati tags: Riudecols , Irles , vedat , pany , collevances
4 Gen, 2011
La Penya Roja de Tous
A la comarca de la Ribera Alta fineix el massís muntanyós del Caroig. El terme de Tous es troba en aquestes estribacions finals, que fineixen en la plana riberenca banyada pel Xúquer, que segueix el seu sinuós curs fina a la Mar de Cullera. Aquestes estribacions finals són terra de frontera lingüística i geomorfològica. La plana fèrtil regada per les sèquies i la muntanya agresta i eixuta, recentment menjada per aterrasaaments que permeten ampliar el conreu de la taronja.
La muntanya ha patit repetits incendis forestals que l'han deixada deserta i denudada. Els corrals majorment han estat abandonats i sols es cultiven petites llenques de terreny com a petits oasis. El seu relleu no és molt abrupte si bé la seva naturalesa de margues i guixos la fa esquiva.
Un dels petits oasis de color és la coneguda Penya Roja. Es tracta d'una paret calcària que fa recer, amb vegetació arbòria i una petita font. Les heures, figueres i garroferes donen un to fresc en un paisatge un pèl monòton, tot mirant el cim emblemàtic de Matamón. L'accés a la Penya Roja es realitza per la Parra de Baix, seguint el barranc de la Mortera, i seguidament carenejant al costat del barranc de Penya Roja.
Tweet technorati tags: Tous , Carlet , Caroig , Matamón
