El MNAT fusiona arqueologia i noves tecnologies en l'exposició «Roma/Amor» . -11-04-08
CARINA FILELLA. Tarragona
Una fusió entre arqueologia i noves tecnologies de la imatge i el so. La nova exposició del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona fa encaixar a la perfecció dos elements aparentment distants com el món antic i l'art contemporani en el muntatge Roma/Amor. La mostra fa un passeig per la dinastia julioclàudia, al final de la República i l'inici de l'època imperial romana, a través d'un muntatge contemporani on el so i la imatge tenen tant protagonisme com les peces arqueològiques exposades. La proposta ha estat concebuda per Virginie di Ricci i Jean-Marc Musial, artistes que treballen en el camp del teatre i de la imatge, realitzant obres multimèdia relacionades amb l'art i el poder. Fermí Fernàndez i Agnès Busquets s'han encarregat de doblar els artistes francesos.
|
|
L'exposició Roma/Amor no només és contemporània en la forma, sinó també en el contingut. La mirada a la història de la dinastia julioclàudia es fa a través de les noves tecnologies de la imatge i el so; però el discurs de fons de l'exposició, que narra les tensions del poder i les relacions del poder amb la societat, és un debat del tot contemporani. «Volem demostrar que des del món antic fins a la més estricta contemporaneïtat, no són dos mons renyits, sinó plens de coincidències i reflexions comunes», explicava ahir Francesc Tarrats, director del MNAT, poques hores abans de la inauguració de la mostra.
El visitant a l'exposició s'ha de deixar emportar pel so i les imatges projectades en pantalles per endinsar-se en la història d'August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró, els cinc emperadors d'una dinastia de gran transcendència en el món romà i que també va tenir unes repercussions importants per al desenvolupament de Tàrraco: amb la reforma administrativa d'August, Tàrraco va ser designada com a capital de la Hispania Citerior I, de fet, Tarraco va exercir, entre els anys 26-25 aC, la capitalitat d'un imperi que estava encara en construcció. Per això, Tàrraco té una presència important en el muntatge. S'hi exposen tretze peces de la col·lecció pròpia del MNAT, a més de dos retrats cedits pel Museu Saint-Raymond de Tolosa, corresponents a l'emperador August i a la seva filla, Júlia.
La proposta que fins al dia 1 de juny es pot veure al MNAT ha estat concebuda per Virginie di Ricci i Jean-Marc Musial, artistes que des de 1994 treballen en el camp del teatre i de la imatge, realitzant obres multimèdia relacionades amb l'art i el poder. Inspiren el seu treball –teatral i audiovisual– en els codis de la teatralitat romana i posen en escena i en imatge textos antics, referits a la mateixa època (Tàcit, Sèneca, Lucà...). El muntatge el van presentar l'any passat al Museu Saint Raymond de Tolosa i ara, a Tarragona, s'ha produït al català amb la participació dels actors Fermí Fernàndez i Agnès Busquets i amb la col·laboració dels estudis de doblatge Sonoblok de Barcelona i de l'Institut Francès de Barcelona.
Segons va explicar Pilar Sada, conservadora del MNAT, la mostra s'articula a través de quinze apartats, que s'inicien amb la guerra civil que va enfrontar Pompeu i Juli Cèsar (amb textos de Lucà). A partir d'aquí es fa un recorregut des del somni d'August (amb textos de L'Eneida, de Virgili), passant per l'assassinat de Calígula, i fins a L'Oda a Neró. La visita a l'exposició acaba amb un epigrama de Marcial que diu: «El cel és buit, no hi ha déus». Els intents de relacionar poder i gràcia divina han tingut molts exemples al llarg de la història.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2813257
