Estimat bloc,

Avui per fi has nascut. Has vist la llum pública. «Les clares paraules... i la xocolata espessa», en homenatge a una frase senzilla, però que, per a mi, és la clau de la sinceritat. Mil vegades l'he sentit a casa meva i mil vegades m'ha sorprès... Parlar sense embuts, dir les coses pel seu nom... Sense hipocresia, sense maquillatge, sense...

De fet, ets fruit de la meva participació activa en algunes tertúlies sobre literatura en diverses emissores de ràdio de les comarques de Tarragona (col·laboracions al programa «La ciutat» d'Onda Cero Tarragona; crítica setmanal a Punt 6 Camp...). Hi realitzo comentaris sobre obres publicades recentment en el panorama literari català, sovint, d'autors de casa (Tarragona, Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre...), per tal de fer arribar als nostres oients una petita degustació de la literatura més actual, però sempre des d'un punt de vista lúdic, entretingut... Cal fomentar la lectura, cal defensar els autors de casa... Llegir: una font de coneixement, una mirada a d'altres mons, una teràpia que et condueix vés a saber on...

Fins ara, però, aquests comentaris quedaven enregistrats en la cinta magnetofònica que grava diàriament els programes... No transcendien més enllà de les ones... I potser moguda pel tòpic que diu que «Les paraules se les enduu el vent», he cregut oportú deixar-ne constància escrita. I aquesta és la voluntat inicial d'aquest bloc...

Tot i així, no descarto tractar-hi altres temes, diferents de la literatura... perquè, em conec, i sóc una mica «cul del Jaumet»... Un polsim d'actualitat, una culleradeta de sensacions, un grapadet d'opinions i suggeriments... (entre d'altres, algun d'ells secret) són els ingredients essencials de la recepta que ajudarà a tirar endavant la vida d'aquest bloc... 

Bé, estimat bloc, per entendre l'essència amb la qual has estat creat, et deixo unes paraules de Miquel Martí i Pol, d'un poema recollit, precisament, al seu llibre Les clares paraules...

Aquestes branques baixes t'ofereixen

tota mena de fruits i els pots collir

bo i assegut.

De cor ho dic: voldria

no ser massa exigent; que no fes mai

nosa a ningú, i saber conversar

ben aplomats els sentiments.

En l'ordre que m'imposo no hi ha desistiment

ni dubte ni refús; només la clara

voluntat d'estimar i aquest recurs

-branques plenes de fruits-

de les paraules...

                                                    Miquel Martí i Pol

Entens qui són les «les branques baixes»? I «els fruits que t'ofereixen i pots collir»? No deixem escapar les «branques plenes de fruits»... Obre bé els cinc sentits... i deixa't endur, per aquest fantàstic món cibernètic, que ens permet dur més enllà l'experiència del dia a dia real...

Gràcies per deixar-me entrar en aquest món cibernètic... I, d'entrada, a tots els lectors, gràcies per llegir-me...