Creia que mai em passaria això. M'encanta llegir, sí! Però sempre he estat una persona que he anat una mica a contracorrent amb el tema de la literatura que, de cop i volta, pluf! es converteix en "best-seller". No m'ha agradat mai córrer cap a la llibreria o a la biblioteca per comprar aquell llibre del qual tothom parla, que surt anunciat a la televisió a totes hores... Ja us ho dic vaig a contracorrent. De vegades, la gent et pregunta: «I no t'has llegit xxxx????»... «Doncs, no». I fan cara d'estranyats, com si no fossis d'aquest planeta...  

Però, en aquest cas, m'ha passat alguna cosa curiosa: aquest estiu he estat de vacances a Roma i, en tornar, la Montse, una bona amiga, em va dir: «Ara és el moment de llegir-te Àngels i dimonis de Dan Brown, perquè recordaràs tots aquests llocs que has vist de Roma i que tant t'han agradat...». Jo era una «verge» de Dan Brown: n'havia sentit molts comentaris, que si El codi da Vinci; que si Àngels i dominis... Però no havia llegit mai res d'ell... Uix! Un llibre amb més d'un milió d'entrades a la xarxa... Uf! No, no, res de res... Sí, curiosament, res de res... (No facis cara d'estranyat, ara) 

I no ho sé, potser perquè tenia ganes de mantenir ben viu dins meu el bon rotllo i l'alegria que havia sentit durant les vacances a Roma, li vaig fer cas... I m'he enganxat! Tot i que he de confessar que el final de l'obra, no sé, m'ha decebut una mica. Aix! Però, és que feia temps que no devorava un llibre amb tanta avidesa. Només volia saber què passava, què més... Empesa també pels records de la ciutat de Roma, els seus monuments, els llocs que descriu amb bastanta fidelitat. No ho sé, em vaig empassar les seves 600 pàgines amb un tres i no res...

I, és clar, com que no en vaig tenir prou, doncs, després va tocar-li el torn a El codi da Vinci. Ja no m'ha sorprès tant, la veritat. Però l'he trobat igual d'entretingut... i també me l'he empassat amb rapidesa! Són llibres d'aventures, d'històries de misteri, amb un megaheroi semblant a qualsevol superheroi de pel·lícula americana, el Robert Langdon, un historiador, gran coneixedor de la simbologia religiosa i pagana... (De fet, d'El codi da Vinci ja es van espavilar a fer-ne una pel·li... No se'ls escapa cap opció de fer negoci a aquests americans!)... Potser això és el que el fa diferent a altres personatges superherois: és un «paio» llest, el Robert: professor de universitat, investigador... Ara, això sí, no hi pot faltar: com tot superheroi sempre va acompanyat d'una dona, guapa, d'ulls verds, la Sophie en el cas d'El codi da Vinci i la Vittoria, en el cas d'Àngels i dimonis... I plegats viuen intrèpides aventures, posen la seva vida en perill, són perseguits, segrestats... Viuen experiències trepidants. Arguments paral·lels, amb situacions diferents i entorns diferents: mentre que a Àngels i dimonis l'entorn és Roma i la Ciutat del Vaticà; a El Codi da Vinci és París i, a posteriori, Londres...

Doncs, sí, m'hi he enganxat! La trama de misteri enganxa, té els ingredients bàsics, com una telesèrie de televisió, per enxampar el lector fins al final. S'ho ha muntat bé, el Dan Brown! 

Tindrem més Dan Brown properament amb algun altre llibre protagonitzat per en Robert Langdon? No sé per què, però hi ha alguna cosa que em diu que de ben segur que sí... Els americans saben com fer diners... Bé, no només els americans, clar està! Espero, però, que si n'hi ha un altre, no ens decebi als àvids lectors...

Fins aviat, blocaires!