La veïna del carrer Berlín és una novel·la que trasllada el lector a un futur incert, d'aquí a res, 46 anys... Esperem seguir aquí per comprovar si l'autor, Ton Creus, se n'ha anat de l'olla o bé ha estat un il·luminat que ha descrit a priori la realitat que s'esdevindrà.

Situem-nos i viatgem cap al futur. No ens cal màquina del temps, amb la imaginació n'hi ha prou.

Barcelona, any 2054, el nostre protagonista, en Max Nin, està atabalat perquè ha detectat un error en el programa informàtic que ha dissenyat i a la feina l'han amenaçat que si no ho soluciona el fotran al carrer (hi ha coses que no canvien en la societat d'aquí a 46 anys)... Busca refugi a una casa dels afores de Barcelona, en un barri benestant, però... Què li pot succeir a aquest informàtic? Amb l'avorrits que són els informàtics, sempre pendents d'una pantalleta i posant i grafiant números i xifres estranyes, per dissenyar programes i logaritmes estranys... Això tampoc ha canviat l'any 2054.

Però, sense saber ben bé com, en Max es veu embolicat en un crim... Assassinen la seva veïna, la seva misteriosa veïna, i, ràpidament, el Max n'és el principal culpable...

Max, doncs, es veurà embolicat en una trama de lladres i serenos, persecucions, per tal de protegir un microdisc que ben bé no acaba d'entendre com ha arribat a les seves mans... Tot plegat en una Barcelona que recorda l'actual (surten citats uns quants indrets prou coneguts: Diagonal, Paral·lel, Port Vell...), però que acull una societat ben diferent: una societat controlada pel govern, estructurada pel seu nivell social, gràcies a una targeta que els permet moure's i realitzar compres... Una Barcelona, on gairebé no hi ha cotxes, zones en estat ruïnós, sense llum... Un futur no gaire esperançador: sinistre i pessimista...ah! Interessant, també hi ha els ST... Que qui són? Els sense targeta, actualment denominats "sense papers"...

Entremig de la trama, una noia perspicaç, astuta, de classe baixa: l'Ophèlia Burns, de setze anys, negra, jove, atlètica, amb un gran somriure... Que li donarà el toc contradictori al nostre protagonista, el Max Nin, ja des del primer capítol...Ens deixarem captivar per aquesta bellesa? Tindrà gat amagat? Qui sap... [Ja ho sé, us deixo amb la incògnita sempre!]

Què més es poc demanar? Una novel·la àgil, entretinguda, per als amants de les sèries de ciència ficció i de misteri. Una lectura que no us durà gaires maldecaps... De vegades, s'agraeix. Amb pinzellades, fins i tot, de sentit de l'humor i alguna que altra picada d'ullet de l'autor. Us voleu traslladar a la Barcelona de meitats del segle XXI? És una bona oportunitat de fer volar la imaginació...

Ah! Per cert, el que no m'ha quedat clar és si la Sagrada Família seguia en peu, amb tanta destrossa pels carrers... Són les obres del túnel de l'AVE a la Sagrera el que ho provoquen?? Ai, doncs, no ho sé...