Calentet, calentet... recent sortit del forn, perquè aquest llibre va veure la llum l'1 d'octubre, però, realment, puc afirmar que m'ha caigut a les mans un petit tresor: La família del meu pare, però no pas la del meu (prou àmplia), sinó la del pare de la Lolita Bosch. La família del meu pare és la novel·la que explica la història de la família paterna de la Lolita: un seguit de generacions al voltant de diversos "caps de casa", que van rebre el mateix nom, Rómulo Bosch, que han estat vinculats estretament amb Barcelona i que n'han viscut transformacions i canvis. Alguns d'ells veritables personatges, amb un cert renom i amb un cert paper destacat en la transformació de la ciutat. Els Rómulo Bosch, que comencen amb el rebesavi de la Lolita i acaben amb el seu germà, són una encarnació d'una època: d'aquí el valor històric conjunt de la novel·la...

Des de les primeres pàgines, queda clar que l'obra és una recerca personal. I, de fet, la veu narradora decideix buscar els seus orígens i recrear la vida dels seus avantpassats, com a homenatge al seu pare, ja difunt. És una història personal, un petit regal... Qui, en moments de soledat o frustració, no intenta cercar les seves arrels? Qui no s'ha preguntat d'on venim i qui som? Què hi va haver en la vida dels nostres avantpassats que hauríem de saber?...

 "Així que demà, quan la vegi per tercer cop i mig, sospito que tornaré, sense escapatòria, sense resistència, a aquesta història que és la construcció del món del qual va néixer el meu pare. No un llibre sobre la paternitat, sinó sobre mi: la meva arrel. Encara que constantment la ciutat, el passat, el temps, m'expulsen amb ímpetu d'aquest llibre on jo provo, tota l'estona, d'ancorar-me." (p. 163)

 

La Lolita, amb simplicitat i amb molta cura, descriu la vida dels seus avantpassats, per tal de fer-la eterna i perdurable a través de la literatura. Fins i tot, per fer justícia del seu passat. Aquesta és la màgia de la literatura: un cop la vida, malauradament, s'ha acabat, hi ha les mans d'algú que la pot fer perdurable i eterna en les pàgines d'un llibre... i donar-la a conèixer perquè no resti amagada en el passat i fulimada per l'oblit. 

"Oblidar és no haver estat, li diu Mario de Sá Carneiro a Pessoa" (p. 329)

La Lolita comparteix amb nosaltres efèmerides més personals, records íntims, fragments literaris d'altres autors que han marcat algun moment de la seva història personal... però també engloba en la seva narració fragments de la història col·lectiva: retrata canvis de la ciutat de Barcelona, esdeveniments que van fer canviar i progressar el país...Un veritable homenatge al seu llinatge familiar i a la ciutat que l'ha acollit. I és en aquest punt que la novel·la esdevé patrimoni de tots: la família Bosch són els protagonistes d'una història col·lectiva, focalitzada en aquests personatges, però, en el fons, la història d'una ciutat...

Tot  narrat amb gran senzillesa, però, sense deixar de costat els jocs literaris i la màgia de les paraules: salts de present a passat, de vivències emocionals actuals a vivències dels seus avantpassats, creuant seqüències més realistes, amb d'altres més íntimes i poètiques...  En molts moments, et salta la gran pregunta: on comença la literatura i acaba la realitat? Què és fruit de la imaginació i quina és la veritable història?

"Un moment tancat que voldríem que romangués etern. Fet. Aquest llibre és la narració llunyana de la qual va néixer el meu pare. Un món que em manté immersa en un passat que m'invento. Una narració que batega. Trista..." (p. 199)

Tot plegat acompanyat de fotografies dels diversos membres de la família, escampades al llarg del llibre, que et fa l'experiència més propera... Sens dubte, mentre el llegeixes, una estranya complicitat et lliga amb la veu narradora, que et condueix a una lectura àvida fins al final, perquè la seva història és la història de tots plegats, perquè com també diu el llibre: "els textos avancen d'una manera estranya, però sòlida i que la veu, la vida i el record, literàriament, tenen una presència molt més real que la memòria col·lectiva".