Les paraules clares...

El passat 27 d'agost, l'escriptora reusenca Rosa Pagès va ser la guanyadora del XXVI Premi de Narrativa Ribera d'Ebre, amb l'obra La veïna i altres animals domèstics. La veïna i altres animals domèstics és un recull de narracions que explora les relacions humanes en l'espai de la quotidianitat i ens transmet sensacions i desitjos que els humans podem integrar en el més profund del nostre jo amb una ironia i un sarcasme molt afinats i, sovint, amb un toc de fantasia... L'obra, la publicarà Cossetània l'any vinent... L'esperarem amb ànsia, ja que la Rosa va ser professora meva a la universitat i això de conèixer l'autor/a sempre motiva en la lectura, no creieu? ENHORABONA, ROSA!

D'altra banda, també m'agradaria destacar que l'acte de lliurament de premis va servir per tal de presentar l'obra guanyadora de l'any passat Heydrich i les agents del saló Kitty, obra de Miquel Esteve, que ja podeu trobar a les llibreries.

Sinopsi:
Aquesta obra, que és a mig camí entre la novel·la històrica i el thriller, recull amb habilitat narrativa alguns dels episodis més estremidors de l’Alemanya nazi, al voltant de la fi gura de l’Ober-gruppenführer de les SS Reinhard Heydrich, i reflecteix amb un remarcable deix de sensibilitat l’impacte del testimoni d’una agent ensinistrada en un bordell berlinès al servei del Tercer Reich en els seus companys ancians de residència. Sens dubte, es tracta d’una trepidant descripció d’un dels episodis més controvertits de la cosmologia nazi, que posa a l’abast del lector l’esgarrifosa personalitat d’un dels personatges més cruels de la Segona Guerra Mundial, el Carnisser de Praga. [Font: www.cossetania.com]

Firmin és la primera novel·la del polifacètic nord-americà Sam Savage, que ha estat traduïda al català per Sabina Galí i publicada per l'editorial Columna. El subtítol de la novel·la és prou aclaridor: «Un relat farcit d'humor negre; tot un símbol de l'amor per la literatura»... I és que, certament, a la novel·la, hi ha moments que se t’escapa el somriure, mentre t’adones que somrius de la crua i dura realitat…

D’entrada, d'aquesta novel·la, et sorprèn el seu protagonista: una rata! Curiós, oi? Un ésser fastigós, més propi de contes infantils i de faules... és el protagonista d’una novel·la “seriosa”? Però, Firmin no és una rata qualsevol... Firmin és la rata més petita de tretze germans, que potser marcada per la fatalitat del número tretze, és mig malaltissa, poc estimada per la seva mare i viu en unes condicions deplorables, mal alimentada i abandonada... fins i tot, rebutjada, ja no només pels humans pel fet de ser una rata, sinó, fins i tot, rebutjada pels seus... Però, malgrat tot, ja des del seu naixement, en una llibreria de vell, entre els fulls mig esmicolats d'un llibre, Firmin es veu envoltada d'un món que l'acollirà, l'educarà, la transformarà i la farà més rica en coneixements: els llibres! I és que Firmin, marcada pel destí, no va néixer en un llibre qualsevol, sinó entre les pàgines mig rosegades d’una obra de James Joyce! I, a mesura que va creixent, mentre va rosegant pàgines de llibres indiscriminadament, s'adona del tresor que té al seu entorn i es deixa endur, amb avidesa, per la lectura. A partir d’ara, els llibres no l’alimentaran només físicament quan tingui gana, sinó que seran el seu aliment intel·lectual. Firmin es converteix en el veritable heroi incomprès que es refugia en la lectura, que, qui sap, potser el farà embogir… o no? Potser li farà veure les coses més clares i amb més lucidesa?

I aquí és on comença la veritable al·legoria sobre la lectura. Per què llegeix Firmin? Per què llegeixo jo? Per què és tan important llegir en la nostra societat? Sí, Firmin, mentre vola amb les seves lectures, s'enriqueix, descobreix nous mons, però... cada cop és més incomprès pels seus companys i se sent més infeliç... Saber ens fa més feliços? Què ens aporta de bé la lectura? Què li aporta la lectura a una rata fastigosa, però erudita? És l’erudit un ésser incomprès per excel·lència també en la nostra societat?

De mica en mica, et va enganxant... Les seves frustracions, les seves dificultats per comunicar-se amb el món que l’envolten, les vas sentint cada cop més teves... Així és com arribes a entendre que Firmin s’hagi convertit en un veritable fenomen literari arreu del món... Sens dubte, un llibre que cap amant de la lectura es pot deixar perdre. Escrit en primera persona, sense gairebé gens de diàleg; de lectura àgil, un text fresc, amb tots d’ironia i originalitat... per les tardes de cap de setmana, una bona elecció, en lloc de segons quines pel·lícules televisives...

T'hi animes?

Estimat bloc,

Avui per fi has nascut. Has vist la llum pública. «Les clares paraules... i la xocolata espessa», en homenatge a una frase senzilla, però que, per a mi, és la clau de la sinceritat. Mil vegades l'he sentit a casa meva i mil vegades m'ha sorprès... Parlar sense embuts, dir les coses pel seu nom... Sense hipocresia, sense maquillatge, sense...

De fet, ets fruit de la meva participació activa en algunes tertúlies sobre literatura en diverses emissores de ràdio de les comarques de Tarragona (col·laboracions al programa «La ciutat» d'Onda Cero Tarragona; crítica setmanal a Punt 6 Camp...). Hi realitzo comentaris sobre obres publicades recentment en el panorama literari català, sovint, d'autors de casa (Tarragona, Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre...), per tal de fer arribar als nostres oients una petita degustació de la literatura més actual, però sempre des d'un punt de vista lúdic, entretingut... Cal fomentar la lectura, cal defensar els autors de casa... Llegir: una font de coneixement, una mirada a d'altres mons, una teràpia que et condueix vés a saber on...

Fins ara, però, aquests comentaris quedaven enregistrats en la cinta magnetofònica que grava diàriament els programes... No transcendien més enllà de les ones... I potser moguda pel tòpic que diu que «Les paraules se les enduu el vent», he cregut oportú deixar-ne constància escrita. I aquesta és la voluntat inicial d'aquest bloc...

Tot i així, no descarto tractar-hi altres temes, diferents de la literatura... perquè, em conec, i sóc una mica «cul del Jaumet»... Un polsim d'actualitat, una culleradeta de sensacions, un grapadet d'opinions i suggeriments... (entre d'altres, algun d'ells secret) són els ingredients essencials de la recepta que ajudarà a tirar endavant la vida d'aquest bloc... 

Bé, estimat bloc, per entendre l'essència amb la qual has estat creat, et deixo unes paraules de Miquel Martí i Pol, d'un poema recollit, precisament, al seu llibre Les clares paraules...

Aquestes branques baixes t'ofereixen

tota mena de fruits i els pots collir

bo i assegut.

De cor ho dic: voldria

no ser massa exigent; que no fes mai

nosa a ningú, i saber conversar

ben aplomats els sentiments.

En l'ordre que m'imposo no hi ha desistiment

ni dubte ni refús; només la clara

voluntat d'estimar i aquest recurs

-branques plenes de fruits-

de les paraules...

                                                    Miquel Martí i Pol

Entens qui són les «les branques baixes»? I «els fruits que t'ofereixen i pots collir»? No deixem escapar les «branques plenes de fruits»... Obre bé els cinc sentits... i deixa't endur, per aquest fantàstic món cibernètic, que ens permet dur més enllà l'experiència del dia a dia real...

Gràcies per deixar-me entrar en aquest món cibernètic... I, d'entrada, a tots els lectors, gràcies per llegir-me...