Una novel·la diferent, sorprenent... Esgarrifosa... D'aquelles que, hi ha moments que et fan posar la pell de gallina... 

Camisa de foc no és una novel·la com la resta, i, de fet, no ho és ja pel tema que tracta... No et deixa amb la mateixa sensació que la resta i tampoc no et passa desapercebuda... És una novel·la ben treballada, íntegra, amb un llenguatge contundent i directe, allunyada dels mons de ficció romàntics i dels universos paradisíacs... Ens plasa una realitat crua i dura. I això encara és més soprenent si tenim en compte que la seva autora és la jove Anna Carreras, la qual amb només 30 anys, ha decidit introduir-se en un món força complex, fruit de les seves ganes d'investigar i conèixer a fons la realitat de les persones humanes. 

Segons conta la mateixa autora, el 2005, va viure una experiència dolorosa, que la va trasbalsar i que la va recloure a casa. Des d'allà mirava la gent, i es preguntava què els passava pel cap a tots aquells individus que veia caminar pel mig del carrer mig capcots. Per rompre aquesta obsessió, va començar a llegir i a llegir i a llegir... Però no qualsevol cosa: llibres de psiquiatria i enciclopèdies de matemàtica...

Així va unir dos camps tan complexos com són la psiquiatria i la matemàtica i és en aquest punt on va néixer la necessitat d'escriure tot aquell coneixement i fer-ho des de la poesia o la prosa poètica. En aquest sentit, doncs, trobem la cita de Claude Bertrand que encapçala el llibre, la qual és, veritablement, reveladora: “Arribarà un dia en què fisiòlegs, poetes i filòsofs parlaran tots el mateix idioma”. És el que l’Anna ha volgut plasmar, d’una manera completament innovadora i amb esperit emprenedor.

La història de Camisa de foc se centra en la història d’una jove, d'uns trenta anys, malalta,  ngressada en un psiquiàtric, malalta d'amor i de desig, que ha assassinat i trossejat diversos homes amb patologies diferents, per tal de poder reconstruir la cara d’un amant ideal, George G. Sens dubte, un tema escabrós, però una ment complexa que va atreure des de bon principi l’autora... I també enxampa el lector.

Una veritable narració de terror i suspens, que malgrat, en algun moment, aclaparar el lector, el condueix per la lectura fins al final. I és que el misteri enganxa... El cas, crida l'atenció d'un psiquiatre, que pren l'expedient de la dona per estudiar-lo i analitzar-lo a fons. És el contingut d'aquest dossier el que estructura i teixeix tota la història. Una història que resulta ser molt més que una novel·la, en la qual hi ha una sèrie d’elements que no són gratuïts: una descripció detallada de cadascuna de les patologies més habituals en el món d’avui en dia (l’hipocondríac, el paranoic, l’angoixat, l’anorèxic, l’esquizofrènic, l’autista, l’obsessiu, el bipolar, l’amnèsic i el malalt permanent); algú que sigui observador, s’adona, per exemple, que tots els capítols comencen per una lletra A majúscula invertida, com si volgués ser, talment, un símbol d’alguna cosa... Cada capítol encapçalat per paraules d’un filòsof, escriptor, que retraten el contingut de cadascun dels capítols... en les quals es mostra el gran bagatge de l’autora i, la seva constant recerca de la perfecció.

Et deixaràs seduir i et deixaràs conduir per la curiositat...??? Si ho fas, de ben segur, la novel·la no et deixarà indiferent...