Segurament, molts hàgiu visitat ja la que és probablement la ciutat més cosmopolita d'Europa, o almenys hàgiu sentit a parlar de totes les meravelles que s'hi poden trobar, així com del ritme de vida que hi porten els seus habitants, ciutadans procedents de diferents indrets del món que formen un conglomerat de races, llengües, cultures i religions d'allò més divers.

  

I tot aquest colorit ètnic es confon amb el "gris" de la capital britànica, color que, durant la major part de l'any, vesteix el cel, els edificis i que es reflecteix en les cares dels que no hi són només de pas. I és que quan un camina per la ciutat veu tot de cares tristes i enfadades que miren a terra i que passen de llarg atrafegades.  Els núvols, la pluja i la boira d'Anglaterra són ben certs, i marquen la cultura i els costums del lloc, així com el sol i la calor ho fan aquí. La gastronomia, l'horari i el caràcter, així com les relacions socials se'n veuen afectats i definits. Els dies, a l'hivern, són molt curts (cap a les quatre de la tarda ja és pràcticament fosc!), de manera que és ben lògic que a les cinc de la tarda acabi la jornada laboral i comenci la vida familiar, quan tornen tots cap a casa, passant potser pel pub de la cantonada per fer una cervesa amb els companys de feina. I entre les sis i les set és l'hora de sopar, àpat que sol ser força més consistent que el dinar (un sandwich menjat a corre-cuita, entre les dotze i la una del migdia, ja sigui en la mateixa oficina o en un parc proper si el fred encara no apreta), i en el que podem veure que la cuina del país no és tan pobra com es diu.

 Però meteorologia i ànim canvien amb l'arribada de la primavera, la ciutat es desperta i es vesteix de colors vius per dos mesos escassos. Carrers, places i parcs s'omplen de flors i de gent, els dies s'allarguen notablement (hi ha llum fins a les onze de la nit, gairebé!) i l'humor de la gent es transforma, com si es tractés de persones completament diferents. Suposo que, en certa manera, també ens passa aquí, però mai ho havia notat en la mesura en que ho he vist allí.

Així doncs, no és pel seu atractiu meteorològic que la ciutat desperta tant d'interès, sinó que són la seva vida econòmica i cultural les que constitueixen el motor d'aquesta metròpoli. Probablement es tracti de la ciutat més cara del món, però amb bons sous i una gran activitat econòmica on, qui més qui menys pot trobar-hi una feina o una altra. També culturalment ofereix un gran ventall de possibilitats, i l'oportunitat de conèixer els artistes internacionals més representatius del moment, ja sigui en museus, sales d'exposicions, teatres o cines. 

  O qui sap, si hi aneu, potser també us els podeu trobar per algun dels llocs més emblemàtics de la ciutat com Covent Garden, els mercats de Camden Town i Portobello, Leicester Square (on els dies d’ estrena s’omple d’estrelles de Hollywood!), o bé passejant per la vora del Thames o a l’ombra d’algun arbre a Hyde Park. 

Maria Escobar                                    Agost 2007