Tothom ja sap que la Creu de Sant Jordi és la màxima distinció que atorga la Generalitat de Catalunya a persones i entitats que s’han distingit en la defensa i projecció de la cultura catalana dins i fora de Catalunya especialment en el món de les arts i la ciència, però també de l’esport i de la política.

            Aquests premis es donen des de l’any 1980, i habitualment a personatges vius, (crec que només l’any 2005 se’n donà un a títol pòstum a Joaquim Bonal), generalment catalans tot i que a vegades s’intueix com que se n’han lliurat a personatges espanyols per una mena de compromís.

 

            No és el cas dels polítics, que només es guardonen quan ja estan retirats, o al menys han deixat l’activitat.

            En molts cassos els guardonats ho son perquè ha estat demanada la condecoració de forma col·lectiva, sovint per la clàssica recollida de signatures. Recordo haver signat pel mestre Josep Bargalló Badia, que no arribà a bon port. En canvi també vaig signar a favor de la cobla la Principal d’Amsterdam, que fou guardonada l’any passat.

            De la majoria dels personatges a qui es lliura la Creu de Sant Jordi, tots n’hem sentit parlar, els hem llegit, escoltat i fins i tot en coneixem algú. De moment encara no hi ha cap guardonat que sigui de Vila-seca, tot i que alguns hi tenen o han tingut una relació com el cas de Josep Maria Bach (2003) o de Josep Maria Tarrassa (1990).

            Jo en conec indirectament a molts però de prop a pocs, però especialment a dos professors que he tingut, la Mercè Durfort (2004) i a Josep Llovet Mont-ros (1983)que a més m’ha estat un mestre. També he tingut relació amb altres guardonats com amb l’Anton Pont (2006), el Xavier Amorós (2004), el Ramon Bagó (2001) i molt especialment a la Marta Mata (1997), la mestra de mestres que va morir l’any 2006.

            També ha desaparegut lo Jesús Moncada Estruga, (el meu escriptor de capçalera) a qui precisament en Jacint i jo, varem visitar a Mequinenza, el setembre del 2004, i parlant entre moltes altres coses de la Creu de Sant Jordi, ens digué: ‘Servirà perquè em posin una altra creu a una esquela del diari’, que és un dret inherent a la concessió. Segurament ell ja sabia que patia un càncer, que se l’emportà cap a la seva Mequinensa ofegada, el juny següent sense poder acabar la traducció al català de la novel·la d’Alexandre Dumas «Els tres mosqueters».

            Les creus de Sant Jordi es lliuren al voltant de la diada del Sant. Enguany es van lliurar el dilluns passat, i es sol saber el nom dels guardonats amb unes setmanes d’antelació i així enguany vaig saber que un dels guardonats seria en Jordi Peix, amb qui varem passar el dia plegats fa només unes setmanes. Efectivament, ho va ser, tot i que és d’aquells que a la ràdio i a la tele no solen esmentar, ja que dels 24 encreuats enguany, n’acostumen a nomenar vuit o deu, que paradoxalment, ja son els més coneguts. En Jordi Peix a més d’haver estat un alt càrrec del Departament d’Agricultura de la Generalitat des del president Tarradellas al president Montilla, va ser al seu moment un dels fundadors del Banc d’Aliments, del que s’ha estat dirigent tant a Catalunya com a Espanya i a Europa.

            Felicitats a tots!

 

Joan Clavé