El bloc del Joan Ruiz

La Pobla, com tants i tants pobles, ha crescut molt en els últims anys. Ha deixat de ser un d’aquells pobles petits, d’uns pocs carrers, on tothom es coneixia.Ara ha passat a ser un poble gran, amb tants carrersque ni els del poble de tota la vida saben el nom de tots, amb urbanitzacions escampades pel terme, algunes d’elles poc connectades amb el nucli urbà de sempre. I si abans tothom es coneixia, ara no és així. Hi ha molta gent nova que ha arribat.
 
Alguns s’incorporen a la vida del poble, altres surten al matí per anar a treballar i tornen a la nit, sense molta relació amb la resta de la comunitat que els ha acollit. Altres només tenen la casa pels caps de setmana.
 
Aquest creixement s’ha fet de forma extensiva, ocupant molt de terreny, amb un munt de nous carrers, urbanitzacions senceres, xalets, amb jardins i descampats entre unes cases i altres i comportant una despesa molt mes gran per l’ajuntament. Major despesa en electricitat, en asfaltat, en canonades d’aigua, en brossa i altres serveis.
 
Ha estat un tipus de creixement poc controlat per les administracions públiques, la major part de les vegades només en mans de promotors i constructors, sense pensar massa en el futur del municipi i a preus de lliure mercat.
 
És hora de canviar i cal fer-ho en una doble direcció. Primer fent que els poders públics, entre ells els ajuntaments, en la mesura de les seves possibilitats, participin molt més en fer possible que la ciutadania tingui un habitatge digne. Segon, dedicant recursos a la renovació i la rehabilitació urbana. Cal crear, entre totes les administracions, les condicions per ofertar lloguer de qualitat i assequible. (A Espanta està a lloguer només un 11% de la població, mentre la mitjana europea arriba a un 40%). I cal fer-ho amb la collaboració dels ajuntaments, que saben les necessitats del seu poble, quantes noves parelles buscaran pis, si hi ha gent gran que ha de tenir un habitatge adaptat, si hi ha casos de discapacitats. Cada ajuntament sap si al poble ha d’haver allotjament per a dones maltractades o quin tant per cent de persones viuen soles, i ha de tenir eines per promoure allotjaments per aquests casos que en moltes ocasions haurien de ser de lloguer. El sòl és un recurs limitat i cal canviar el model de construcció extensiva, per un de nou de renovació intensiva. Les noves construccions han de tenir com a criteri el desenvolupament sostenible, l’efi ciència energètica, que els edifi cis siguin accessibles i crear ambients amables, humanitzats I sans.
 
A molts pobles, pot ser també a la Pobla, això passa per rehabilitar cases del nucli tradicional del poble i donar vida als carrers de sempre. Cal que la part històrica del poble guanyi en qualitat, accessibilitat, insonorització, seguretat. Cal posar les condicions per acabar amb l’infrahabitatge i cal recuperar el disseny arquitectònic de les façanes. És un repte ambiciós al que els ajuntaments, com ja fa el de la Pobla, han de donar resposta, invertint en edificis històrics i estudiant necessitats. A la Generalitat i al Ministerio de la Vivienda’ els hi pertoca posar les eines per fer-lo possible.
 
JOAN RUIZ I CARBONELL
Diputat a Corts per Tarragona
http://blocs.tinet.cat/blog/el-bloc-del-joan-ruiz/