Desconforme

Veig que estem en una societat que es denomina a sí mateixa igualitària, moderna i que vol ser la meca de la no discriminació (racial, sexual, religiosa, ...) però hi ha detalls que, per petits que semblin, ens porten uns quants passos enrera. Crec que son aquests petits detalls els que hem de treballar i si convé esborrar del nostre dia a dia.

Reivindico el fet de que en aquesta societat hi hagi senyors i senyores i que el terme “senyoreta” desaparegui del mapa. Ja s’hauria d’haver fos alhora que ho va fer el terme “senyoret”, però sembla que no anem a la par. Pq si un noi és “el senyor tal “ pq una noia de la mateixa edat és la “senyoreta tal” ? Ah no !!! aquí... o tots o cap !!!

És com el fet d’adjudicar el terme “senyora” a les dones casades. I afegir “senyora de tal”. Una expressió que denota propietat i que no troba el seu reflex en el cas contrari: “senyor de tal”. Del tot discriminatori !!

Per a mi, tots som senyors i senyores, fins que no demostrem el contrari. Jo he esborrat aquest títol d’alguns membres del sexe masculí i algunes del sexe femení. Però tot per causes justificades. Pq...si no és un qualificatiu personal que es pot retirar? quin mèrit té conservar-lo ?

Mirant per internet m’he adonat que aquest no és un problema del nostre país ni de la nostra llengua en exclusiva, sinó que s’han obert grans debats en altres països com França i Canadà:

Link a l'article de la Cadena Ser

Segons Fernando Díez Losada, a La cortesía del Lenguaje (web:Pulso del periodismo)

“Señorita (oficialmente abreviado Srta.) es un término de cortesía que se aplica a la mujer soltera. El título señor se antepone al nombre de cualquier varón (haciendo caso omiso de su estado civil o situación conyugal); por el contrario, señora y señorita tienen destinatarias muy específicas y no solo determinan de inmediato un simple estado civil o situación marital, sino que también, a menudo, insinúan delicadas connotaciones relativas a la vida íntima de la dama.”

Siguem progressistes i fem un esforç per eliminar a “les senyoretes” del nostre idioma.

Ja fa temps que me n’he adonat de que hi ha dos molt bons motius per marxar de vacances:

1-per desconnectar de la teva ciutat, el teu entorn, per veure llocs nous,...
2-per evitar les visites (normalment de familiars) del tot inoportunes.

En realitat els dos motius no són excloents, més aviat es complementen i reforcen mútuament.

Pq si ens quedem a la nostra residència habitual sempre acabem rebent grups de familiars i la nostra casa es converteix en un hostal de franc. Encabir un grup de gent en una casa o un pis pensat i organitzat per a dos persones és un trasbals molt gran. Ens ocupen !!! Matalassos per tot arreu, munts de roba estesa, la cuina sempre plena de plats, sabates als llocs més insospitats, cues al bany,... ni mica d’intimitat !!!! A cada trucada que reben, et comencen a envair esperances: d’urgències, calamitats i desgràcies pq marxin a tota presa. Però... res de res!! I la culpabilitat et fa aguantar una mica més i a cada cosa feta a contracor els excuses pensant: “per uns dies que son aquí...” , “la família és la que és “ , “els amics a les verdes i a les madures...” Però més d’un cop estàs a punt d’obrir la porta i fer un “FORA!!!” rotund.

I es que, entre els que avisen amb una trucada fugaç dos dies abans, els que s’anuncien amb temps però augmenten el grup a última hora i els que venen sense avisar amb la típica excusa “passàvem per aquí...” no tens ni un trist dia de descans !!! A més.... cosa del tot odiosa, et converteixes en un guia turístic ocasional de la teva pròpia zona, estant obligat a visitar tots els llocs inundats de “guiris” i fer bona cara.

Es el pitjor malson d’estiu que una família, una parella o un solter pot tenir. Això sí, l’únic que té de bo es que desitges com mai... que torni la rutina, la feina i acabin les vacances (si més no, dels altres) !!!! L’any que ve... segur que surto de viatge ben lluny i força temps !!!!

Sí, senyors i senyores estem al segle XXI !!! A l’era de la tecnologia, de la comunicació, del consumisme, de l’aparença estètica, dels luxes per a tots, de la cirurgia plàstica, dels restaurants cars, de vacances per a tothom i com més lluny millor, de les cases intel·ligents, dels multi crèdits i les maxi hipoteques, de les terceres residències, de l’avanç de la medicina amb l’extinció de malalties, de mínim dos vehicles per família, de tres televisors per casa,... Aquesta és la nostra era.

Tot i això.... quan arriba l’estiu, el més bàsic, el que més es troba a faltar: quan entrem a un transport públic, al supermercat, a les oficines, als restaurants, a les cafeteries, al carrer, a les botigues,... és l’aigua i el sabó !!!!

Com hem de patir aquestes pudors increïbles estiu rera estiu? Com pot la gent, a primera hora del matí, fer aquestes olors ràncies i penetrants? Com es possible que a ple carrer hagis de creuar l’acera pq l’olor et mareja?

Alguna cosa falla !!! Sembla aparentment que hem evolucionat molt però... hi ha gent que hauria de tornar a lo bàsic: la neteja. Pq... de què serveixen tots els luxes i totes les coqueteries i aparences del món si no se’t pot acostar ningú sense tirar-se enrera per la pudor?

Demano, prego, suplico... aigua i sabó !!!!!