Desconforme

Hi ha coses del dia a dia que ens desesperen! Coses petites però que quan s'ajunten et poden transformar un dia normal en un mal dia !!!

Conduir una hora per anar a treballar, fer cua a la caixa del supermercat que va més lenta de totes, trobar brutissim el bany del restaurant on ja has menjat, que et taquin amb cafè a primera hora del matí, que t'ignori el caixer del banc mentre diu Sra. a la que va tres persones darrera teu, que et multi el pica del parquímetre per dos minuts de més, que trobis una moto estacionada en l'únic lloc lliure en tres mançanes a la rodona, que la caixera del cine estigui lligant amb un client mentre tu tens el temps just pq comenci la teva peli i has corregut per arribar alhora, que la persona que va davant teu segueixi comprant estant ja a la cua de caixa, que el cotxe davant teu s'encanti i comenci a tirar quan el semàfor ja és groc, que l'única trucada rebuda en tot el dia sigui de propaganda, que en tots els fils musicals posin les mateixes cançons, que en la bústia sols hi hagin factures,...

Sempre em sorprèn quan sento als amics frases que et volen abocar a fer el que ells ja han fet o estan a punt de fer. No se n'adonen de lo absurd de la pregunta?

Quan s'independitzen, van de lloguer, es compren un cotxe, es casen, quan compren pis, quan van de viatge, quan tenen nens,... pq acaben sempre la frase amb: i tu que ? Es que hi ha escrit en algun lloc que tots hem de passar pel mateix ? i en quin moment i ordre?

Em sembla més aviat una pregunta que es transforma en: "jo sí i tu no!" Com si fer alguna d'aquestes coses donés un altre categoria al protagonista. Sembla que tothom vol veure al altre com ell. Es com una enveja retornada o com un orgull estrany que ridiculitza a qui ho diu.

Pensant positivament vull creure que es diu amb l'intencionalitat de fer-te participar de la seva felicitat. Com dient: "fes el que jo faig que a mi em va molt be !! " Per això quan lo que es comunica es algo negatiu: un divorci, un engany,... no acaben dient: "i tu que?"

Ara recordo l'acudit aquell en que un home solter estava fart de que les seves ties i avies li diguessin cada cop que es casava algú: "i tu quan?" . Van deixar de dir-li quan ell els hi preguntava el mateix als funerals.

Penso que en realitat, lo bonic de tot el que et pregunten és precisament no saber quan. Forma part del encant, del misteri. No saber també pot ser una aventura. Controlar les sorpreses de la vida li treu encant. Ja tenim prou feina al dia a dia a controlar el que no ens agrada i hem de fer.

No gastem esforços en planejar les coses bones, si no en rebre-les tal com venen. El que sí cal preveure son les dolentes que tot i això sempre t'agafen en fals.

No m'explico quin és el criteri que utilitza la Seguretat Social per incloure o excloure serveis. No entenc com pot ser que entri una extracció de queixal i no entri una dentadura postissa ? Algo que és tant necessari a certa edat, per un grup de gent que depèn d'una mísera pensió. Que hagin de limitar la seva dieta a "el que poden mastegar" és una vergonya !!!!! Gent que ha treballat tota la vida, que demanen el que és reconegut per qualsevol Estat de Dret: una vellesa digna i que hagin de passar-la sense dentadura pq no poden pagarla.

Igual que les ulleres !!!! Com por ser que no es prioritzi algo tant important com la vista ? Em faig un fart de trobar-me ancians al supermercat que em demanen que els llegeixi els preus pq, tot i portant ulleres, els hi han quedat desfasades de graduació i no se'n poden permetre unes de noves.

El mateix passa amb els nens. Que quan tenen un problema de visió cal que canviïn de ulleres molt sovint, si no és per la creixença és per la graduació i... res de res !!!! Tot pagant religiosament. Els pares no en tenen prou amb les despeses normals que suposen: el pediatra, el traumatòleg, el dentista, el material escolar, la roba,... si no que a sobre toca ulleres cada any. És un escàndol !!!!

I la Seguretat Social, on és? Si et donen hora per quan el nen ja ha perdut
la dent, ja ha crescut dos centímetres més o ja té l'esquena tant torta que no cal fer radiografies !!

Caldria replantejar el sistema o tant sols fer un cop d'ull a les necessitats de la gent per adonar-se que alguna cosa no funciona.