SANTA paciència

Les qüestions de la fe no son el meu fort. No tinc gaire interès ni per la religió catòlica ni per cap altre en particular. Penso que les creences religioses de cada persona son una cosa molt personal i privada, que s'haurien de practicar de portes endins. Això dels temples i les festes religioses no deixen de ser propaganda per conservar o augmentar adeptes.

Referint-me a la religió catòlica, entenc mitjanament el Nadal, lo que evoca la celebració d'un naixement, la vinguda del deu cristià i tot el que comporta. El que no acabo d'entendre es el tema de la Setmana Santa. Això de fer tants dies de processons, per commemorar la mort de Crist, no ho comprenc. Però que no es va morir un cop? Pq ens torturen amb processó rera processó, dia rera dia, de principi a final de setmana ? Que son massoques? Que no tenen res més a fer? Imagineu que el Nadal es celebrés durant una setmana seguida ! Estaríem farts de tant pessebre i reis d'orient passejant cada dia per la ciutat !!! Quin sentit tindria?

Estic més que tipa del rantamplan dels tambors, del tirorí del mal trompetista i del plac plac dels armats de fireta !!! que surtin un sol dia, i a fer milles !!!!

(3) Comentaris    (0) Retroenllaços   

Braus i barbàrie

Em disgusta molt  personalment que, en ple segle XXI,  interpretin i tolerin com a art i festa una barbàrie tant monumental com son “las corridas de toros”. Permeteu-me que ho escrigui en castellà, és que no vull pas donar-li cabuda a la nostra llengua.

És un exemple més de la manca d’evolució de la societat espanyola i em fereix de forma directe que s’hagi permès a la ciutat de Barcelona, declarada antitaurina , on fan coalició PSC i IC-Verds.  No entenc on és l’art en la tortura continuada i aplaudida d’un pobre animal.

La meva esperança és que, si hi ha cel, aquests aficionats taurins es reencarnin en brau la propera vegada, després ja veuríem on és l’art i “el duende”.

(1) Comentaris    (0) Retroenllaços   

S’ha creuat el límit de la politització?

Ja sabem que s’acostuma a tirar cap als extrems però, de vegades, cal parar un moment i reflexionar si ens estem passant de mida. I crec que aquest és el cas!!

La política o la ideologia de cada persona ha de ser una cosa més, una faceta de la nostra vida però s’ha arribat al extrem de polititzar-ho tot!!! La premsa que llegeixes, el supermercat a on compres, els esports o equips que segueixes, la forma de vestir, la manera de celebrar les festes, el pentinat que portes, els locals que freqüentes, el cotxe que condueixes, el que menges, el que beus, el que mires,... ho trobo una mica massa!!!

Sembla que tot es centri en etiquetar a la gent en tres grups o més aviat dos: dretes i esquerres i tot, tot, tot et porta al mateix!!! S’està coaccionant la llibertat tant d’expressió com de decisió i és una vertadera pena!

Pq no es pot: portar tupé, ser admirador del Raimon i votant d’extrema dreta? Jugar al golf, ser catòlic apostòlic, conduir un descapotable i d’esquerres? Viure “en pecat”, ser admirador de Los Rollings, portar rastes i votar a la dreta? Tenir aire condicionat a tot el pis, un cotxe per cada membre de la família, pertànyer a un club de tir i ser dels Verds?

Que no hi contem amb l’esperit contradictori dels humans? Si que resulta fàcil això d’esbrinar tendències polítiques? No entenc pq fan enquestes abans de les eleccions? Sols caldria fer un tomb pel carrer, mirar quin diari compres, quin cotxe condueixes a què dediques el teu temps lliure i llestos! Ni una paraula, ni una pregunta, observar i... tatxant !! Ja sé què votaràs!!!

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços