Desconforme

Ara que comença la tardor és l’època de caça de molts animals del bosc. Els caminants habituals hem d’anar en compte pq ens trobem caçadors a cada cantonada, amb el fusell a la mà i la roba de camuflatge (panxa i puro, que no faltin!)

Es veu que la manca de sensibilitat envers els animals, no es limita als quatre conills i perdius que encara queden al bosc, sols cal veure les denúncies que, any rera any, fan associacions protectores de gossos com per exemple SOS Galgos, denunciant la matança indiscriminada de 50.000 gossos cada any, després de la temporada de cacera. Sembla ser que els hi resulta més barat penjar-los d’un arbre fins que es moren, que mantenir-los fins la propera temporada.

Enllaç a l'Associació SOS Galgos

Enllaç a l'apartat: "Parem la Crueltat"
(imatges reals que podem ferir la vostra sensibilitat)

És una vertadera llàstima !!! m’ha sabut molt de greu una pèrdua tant sonada. Crec que tothom que l’hem estat veient programa rera programa, tením la certesa de que era un tio excepcional, be... ell i tota la seva família. Ha estat l’únic presentador que, tot i fent veure el perill de cada situació, no deixava que acabés el programa sense que fessis bastants somriures. La mort de Steve Irwin és una pèrdua molt gran per a tots els que ens agraden els animals, els que volem saber més de la vida salvatge i segur que per tots els que volen passar una bona estona.

Link a l'article

Un altre cop rebo noticia d’un abús de poder i de menyspreu pel patrimoni natural a les nostres terres que m’encén la sang.

S’està comerciant amb oliveres mil·lenàries a les terres de l’Ebre. Oliveres que remunten la seva existència a l’època dels romans. Vivers privats les compren als pagesos per imports que ronden els 6.000€ cada una, per a vendre-les a un públic selecte que pagarà per a elles fins a cinc vegades més !!

Aquest comerç vergonyós diu molt sobre com estan funcionant les coses, tant a nivell administratiu com a nivell de la pagesia. Alhora que ens mostra una vegada més que els diners i el caprici d’alguns trenca tots els límits de la ètica i el respecte pel nostre entorn.

Un ésser viu que porta dos mil anys lluitant contra el pas del temps i tot tipus de fenòmens meteorològics, ara rep com a premi formar part d’una rotonda o de la decoració capriciosa d’un jardí particular.

Almenys queda el consol de que no han seguit el mateix camí de moltes altres oliveres i alzines, com les que ocupaven els terrenys del Polígon de Constantí, controlat i explotat pel Consorci de la Zona Franca, arrancades d’arrel i tallades per a llenya, sense cap mena de remordiment.